Mostrando entradas con la etiqueta albocasser. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta albocasser. Mostrar todas las entradas

viernes, 12 de abril de 2024

ALGUNAS CAVIDADES DEL BARRANC FONDO (ALBOCÀSSER)

Ahora presentamos algunas cavidades catalogadas recientemente en el término municipal de Albocàsser. Se trata de pequeñas cavidades ubicadas en el barranc Fondo, en su tramo final, antes de unirse a la rambla Morellana para formar el barranc de la Valltorta. Este barranco va encajonado entre las capas de calizas Cretácicas, formando escarpes rocosos y dibujando pronunciados meandros. En este sector queda a la derecha del barranco el Tormassal o la Mola, mientras que por su derecha se alza el Montegordo, que con sus 837 metros representa un mirador excelente para contemplar toda este sector del Maestrat.

Boca de la Cova Carbona, con el barranc Fondo a la izquierda.

En el tramo del barranco conocido como Engerres, encontramos tras un meando unos roquedos donde se abre la Cova Carbona, con tres bocas abiertas 20 metros sobre el lecho del barranco, en su margen derecha. De estas tres entradas, dos miran hacia al barranco y quedan colgadas en este pequeño roquedo, mientras que la tercera entrada se ubica detrás del roquedo, siendo la más accesible que podemos alcanzar por un subidor. A 4 metros al norte de esta tercera entrada encontraos una pequeña covacha, que son los restos de la misma Cova Carbona desmantelados por la erosión y que dejan ver un nivel de concreción de calcita, que muestra una fase de colmatación y formación de espeleotemas, antes de desmantelarse la cavidad y encajonarse más el barranco. 

Conducto interior de la Cova Carbona.

La cavidad principal consta de una galería formada por disolución con unas secciones de 1,0 de ancho por 1,4 de alto, teniendo un poco de forma de "ojo de cerradura". A los 3,5 meros aparece una bifurcación, llegando por la izquierda a los 3 metros a una entrada colgada (1,4 x 1,6 m.) y por la derecha a los 4 metros a la otra entrada (1,1 x 2,0 m.), también colgada y que domina el barranco. Al encontrarse las tres bocas muy cerca entre ellas la cavidad queda iluminada por la luz exterior. Esta pequeña cavidad muestra unos conductos de drenaje hoy totalmente desmantelados, quedando como vestigio este conducto de 11 metros de recorrido y la covacha adyacente. Posiblemente esta cavidad también es conocida como Cova la Soll.


Cova del corral de Blec

Cingle donde se abre la cueva.


Unos 300 metros aguas abajo del barranco, en el siguiente meandro encontramos en su margen izquierdo un paredón de unos 30 metros de altura, donde en su zona intermedia se abre una pequeña cavidad de 7 metros, que hemos denominado como Cova del corral de Blec, al desconocer su topónimo y ubicarse este corral al suroeste de la cueva. Se abre a 15 metros sobre el lecho del barranco desarrollándose en la conjunción de una diaclasa y un plano de estatificación, penetrando 7 metros sin apenas desnivel. También parece ser una surgencia fósil, testigo de un antiguo nivel de circulación subterránea, aunque menos desarrollada que la anterior.


Siguiendo aguas abajo unos 500 metros, encontramos a 10 metros del lecho del barranco una pequeña cavidad abierta en la base de un pequeño escarpe y bien visible desde el mismo barranco. Se trata de una diaclasa de 4,5 metros de recorrido, que penetra hacia el norte, presentando una anchura media de 0,5 metros y altura que oscila entre 1 y 2 metros. En su zona más profunda encontramos numerosas piedras grandes en el suelo y en toda la cavidad las paredes quedan ennegrecidas posiblemente a causa del fuego. En su entrada, que presenta unas dimensiones de 1,9 x 0,6 metros, encontramos un pequeño muro de piedra que hace más reducida su boca.

Boca de la Cova del mas d'En Salvador.

                                    

Siguiendo barranco abajo, dejamos a nuestra izquierda el cingle del mas de Salvador o de Martínez, mientras que a la izquierda se alza esta masía. Un poco más abajo nos topamos de frente con el Cingle de l'Ermita, con numerosos abrigos, pero nosotros nos fijaremos en una cavidad emplazada al este del cingle, de la cual Joan Ullastre destacó en un artículo sobre geomorfología de la Valltorta y en una publicación monográfica del arte rupestre de la zona en 1981. Transcribimos el comentario sobre la cavidad:

En el barranc Fondo aparece una cueva, dentro del conjunto del Cingle de l'Ermita, que se nos presenta como un testimonio de excepción, capaz de arrojarnos luz  sobre la karstificación y la evolución de la hidrografía superficial. Se trata de una serie de conductos y chimeneas que se abre a unos 30 metros por encima del alveo de la rambla y donde se aprecian cuatro fases morfogenéticas importantes: erosión-corrosión, concrecionamiento estalagmítico, relleno aluvial y desmantelamiento parcial del relleno y de la cavidad.

Nivel de sediementos en la parte superior de la cueva.

La cavidad esta formada por una galería de entrada espaciosa, con 9 metros y una anchura de 5 a 2,5 metros. En la parte final de este tramo encontramos una chimenea de 6 metros, encontrando arriba una corta galería de 6 metros y en un recodo otra chimenea de 3 metros, alcanzando una cota de +9,2 metros sobre el nivel de la entrada. Paralela a esta chimenea de 6 metros también asciende otro conducto menor, que a la cota +3,4 metros alcanza un pequeño nivel horizontal, que termina a los 2 metros colmatado por relleno sedimentario. Esta chimenea conecta con la zona superior antes descrita. En la zona más próxima a la boca también aparece una chimenea con cúpulas, que asciende hasta 4,5 metros, encontrando también restos de sedimentos adheridos a diferentes cotas de la chimenea. En todo su desnivel aparecen estos rellenos sedimentarios formados por cantos centimétricos poco consistentes, que alternan con otras capas de arenas más finas. En alguna zona de la parte más elevada estos sedimentos parecen estas más consolidados, algo brechificados.

Vista de la chimenea de 6 metros desde arriba.

El recorrido de la cavidad es de 22 metros, 16 metros de recorrido en planta y un desnivel máximo de +9,2 metros. Al igual que otras cavidades de la zona, muestra un pasado nivel del barranc Fondo, aunque sus sedimentos ubicados en diferentes cotas de los conductos presentan un gran interés geomorfológico, como ya afirmó Joan Ullastre.


Siguiendo el barranco unos 300 metros aguas abajo, en el margen derecho aparece un cingle con numerosas oquedades, la mayoría pequeñas covachas. Nosotros queremos destacar una catalogada recientemente, que la nombramos como Cova del Reclot d'Adríà-6, formando parte de un conjunto de cavidades de esta zona. La boca se eleva unos 30 metros sobre el lecho del barranco, en el cingle superior, siendo necesario para acceder a ella hacer una escalada de 4 metros. Al igual que la Cova del Cingle de l'Ermita, penetra hacia el este. Su boca es de 2,1 de ancho por 3,3 metros de alto, entrando por una galería ascendente donde a los 10 metros baja el techo, avanzando otros 12 metros con el techo bajo y con secciones freáticas. En su parte final aparece un corto ramal descendente de 2 metros y otro tramo ascendente que finaliza en la cota +4.1 metros. Presenta un recorrido real de 24 metros y en planta de 22 metros.

Zona más interna de cueva

Espeleotemas demantelados.


miércoles, 5 de abril de 2023

FORAT DE LA CLAU (ALBOCÀSSER)

El Forat de la Clau és troba en la vesant Est del Molló de la Bastida (929 metres), punt on hi ha partició de termes municipals de La Serratella i Albocàsser. En l'extrem Est de la Bastida, baixa el barranc de les Calçades, i en un cingle que domina el marge esquerre del barranc és on s'obri l'entrada de la cavitat, i pràcticament enfront del mas de les Calçades, a uns 35 metres per dalt del barranc.

Boca del forat de la Clau a contrallum.

Boca de la cavitat, en la part inferior del cingle.

Aquest sector muntanyós pertany a la serra d'En Galceran, dins de les Alineacions costeres, que prenen direcció Catalanide (NE-SW) i que des dels altiplans interiors del Maestrat baixen de forma escalonada fins a arribar al mar Mediterrani. Geologicament la cavitat s'obri en materials cretàcics de l'Aptià, amb un suau capbussament d'uns 10º cap al Nord. Aquests estrats amb freqüència queden intercalats amb capes margoses que formen nivells impermeables que marquen nivells base per al desenvolupament de les cavitats. En aquest cas ens trobem amb una surgència fossilitzada i penjada molts metres sobre el barranc.

Saleta intermitja, on es nota un nivell de dissolució molt marcat.

Aquesta cavitat va ser catalogada a l'any 2004, conjuntament amb la catalogació de cavitats del terme de La Serratella. Anys després, un pastor de Borriol que és va criar de menut per aquestes muntanyes ens contà que esta cavitat era molt gran, i que després de la zona d'entrada te un forat estret que dona a un altra saleta. També contà que va entrar un gat i va eixir uns dies per l'altra part de la muntanya uns dies després per tal de demostrar que la cavitat era molt gran. Aquesta contalla resulta molt freqüent de moltes coves, i l'hem escoltada nombroses vegades.


Gatera d'accés a la primera saleta.

Per tant en 2009 vam visitar la cavitat per comprovar aquesta saleta interior i topografiar tota la cavitat. En un extrem de la saleta hi havia un pas impenetrable, on darrere es veia una possible continuació. Van passant els anys i en febrer de 2023 visitem la cova de nou per tal d'ampliar aquest pas. En dos dies de treballs de desobstrucció aconseguim superar el pas, sent Luis la primera persona en xafar la nova galeria, que resulta ser una sala on la cavitat acaba.


Racó amb una terrassa penjada amb espeleotemes.

Descripció de la cavitat: 
La boca presenta una altura de 7 metres per 2,3 d'amplada. Aquesta dona pas a una galeria de 6 metres amb lleuger ascens que finalitza en una trepada de 4 metres. Dalt de la trepada les dimensions es redueixen i el conducte fa un gir de 90 graus. Després d'un pas estret baixem un ressalt de 4 metres que ens deixa en una saleta de 5 x 3,5 x 4 metres. Aquesta forma una secció molt característica, amb una cúpula al sostre i en la part baixa, a uns 0,7 metres de la part inferior, una zona plana condicionada pel capbussament subhoritzontal dels estrats i també que forma un antic nivell de dissolució. Per tant en la seva base la saleta es més espaiosa que per dalt, que queda condicionada per una diaclasa direcció 120-300 N.m. en la part inferior de la sala i cap al sud, trobem la continuació de la cavitat, per una gatera ampliada recentment. Darrere de la gatera arribem a una sala circular de 7 x 6 x 2,3 metres, amb el pis format per sediment fí amb un grau d'humitat major que la saleta d'abans. La part central es forma un reguer producte de l'erosió de l'aigua sobre l'argila. L'aigua pareix que ve o vindria de l'extrem sudest, però ara esta totalment reblit.


Racó sud de la sala final, amb una cúpula.

Cúpula de la sala final, vista des de baix. És noten les restes de fòssils i el seu desenvolupament sobre la diaclasa.

Destaquen els fòssils de Toucasia al sostre i a l'extrem nordest una terrassa amb un racó molt concrecionat, amb estalactites, estalagmites i columnes que formen quasi una barrera. Per un lateral d'aquestes formacions és pot passar darrere on queda un espai de 2,7 x 2 metres. Aquesta terrassa queda penjada un metre sobre el pis actual de la sala, mostrant-se com un paleonivell de rebliment de sediment i deposició d'espeleotemes. Aquesta sala presenta també un racó ascendent i amb una cúpula al sostre a la part sud. Trobem una dicalasa direcció 40-220 N.m. que condiciona aquests dos racons i sobre la que s'ha format la sala, però que tanquen totalment pels dos  costats.




La formació de la cavitat ha tingut lloc primer en condicions freàtiques i posteriorment en condicions vadoses.  En la seua evolució també queda patent un reompliment i buidat del sediment de la cavitat, tal com es veu en la sala final, producte de fases de fossilització i reactivació. En fortes pluges possiblement aquesta cavitat arreplega aigua de filtracions exteriors, tal com en veu en algun xicotet nivell d'inundació, però suposem que sense activar la cavitat. Uns 25 metres per dalt de la cavitat trobem un extens rascler pla, que correspon a la zona d'influència i d'absorció de la cavitat.


Ubicació de la cavitat en la part central de la imatge, vista des del barranc de les Calçades.


Espeleometria:
Recorregut real: 35 metres
Recorregut en planta: 27 metres
Desnivell: +1,5 metres.

lunes, 13 de marzo de 2023

CAVITATS ACCESORIES A L'AVENC DEL CINGLE DEL MAS D'EN SALVADOR O AVENC DEL RECLOT D'ADRIÀ (ALBOCÀSSER)

  

Barranc Fondo des del pla on s’obrin les cavitats (Foto: J. Gilabert).

 

Recentment s'ha finalitzat l'exploració de l'avenc del cingle del Mas d'En Salvador o avenc del Reclot d'Adrià, situat al pla de la Valltorta a terme d'Albocàsser. Aquesta cavitat finalment, després de les feines de desobstrucció efectuades per l'ECC de Castelló i la UEC de Tortosa, té un desenvolupament de 92 m. amb un desnivell de -29 m.

 

Planta inferior de l’avenc 2.

 

La topografia fou realitzada per Jesús Almela i Josep Gilabert al febrer de 2019 i les feines de desobstrucció i exploració finalitzaren a l'abril de 2022. Durant aquests quasi tres anys moltes han estat les jornades de treball a la zona en general i mes concretament a la cavitat.

 

Bonica boca de la cova 4.

 

En quant a les feines per la zona de la Valltorta han aparegut noves cavitats d'importància com ara l'avenc del Pla d'Arçà o l'avenc de Montegordo. Però també hem topografiat dues cavitats interesants que ja eren conegudes, com ara l'avenc de Santa Barbara i l'avenc de les Cavalleries a Tírig. I moltes petites cavitats han sigut catalogades i topografiades per la zona.

 

Pou d’entrada a l’avenc 3 (Foto: J. Gilabert).

 

En lo que respecta als voltants de l'avenc del cingle del Mas d'En Salvador o avenc del Reclot d'Adrià, durant els treballs duts a terme a la cavitat, s'han localitzat varies cavitats menors o accessòries. Aquestes cavitats son les que presentem en aquest article. Es tracta d'una cova, dos avencs i un altre forat per desobstruir.

 

Cingle del Mas d’En Salvador i Barranc Fondo (Foto: J. Gilabert).

 

Pera accedir a la zona ens podem fer servir d’aquest enllaç: Wikiloc | Ruta Avencs i coves del Reclot d'Adrià (Albocàsser) ; on a mes del track d’accés també podem veure la situació dels diferents fenòmens subterranis.

 

Avenc 2 del Reclot d'Adrià

 

Es situa en el mateix pla on està l’avenc principal i a escassos 130 m a l’est. Petit avenc que consta d'un ressalt d'entrada de 3 m. que dona a una estància reduïda de 2,4 x 6,5 m. i amb pendent cap a l’oest. En l'extrem oest s'obre un segon ressalt, aquest de 8 m. que dona pas a la planta final de l’avenc. La planta inferior està formada per una fractura de 7,5 m. amb una amplada màxima de 1,1 m. i assolint al seu fons la cota de -12,2 m. En l’extrem oest hi ha una xemeneia que es tanca als 9 m. En aquesta planta inferior trobem algunes concrecions reconstructives així com algun os d’animal.

 

Boca de l’avenc 2.

 

Interior de l’avenc 2.

 

Hi ha un altre forat molt reduït i interesant pera desobstruir alineat amb els avencs 1 i 2 de la zona. Es troba a 38 m. de l’avenc numero 2.

 

Forat impenetrable.

 

Avenc 3 del Reclot d'Adrià

 

Es troba en una cingla del Cingle del Mas d'En Salvador que dona al Barranc Fondo. Al seu costat hi ha una petita coveta de uns 3 m. de desenvolupament. L'avenc es un estret pou de 8 m. Al seu fons arribem a una fractura reduïda on existeix una xemeneia que no es mes que la mateixa fractura. Està prou concrecionat per les seues parets i sostres.

 

A l’esquerra la boca d’una petita coveta i al terra la boca de l’avenc 3.

 

 

Luis a l’interior de l’avenc 3 (Foto: J. Gilabert).

 

Cova 4 del Reclot d'Adrià

 

Cova oberta en una cingla del Cingle del Mas d'En Salvador que dona al Barranc Fondo. Presenta una morfologia freàtica, amb una bonica boca circular. Només traspassar la boca la secció de la cova es redueix sent el sostre baix. La cova te un recorregut de 13 m.

 

Interior de la cova 4.

 

A mes d'aquestes 4 cavitats, en el cingle del Mas d'En Salvador hi han alguns petits abrics sense cap tipus d'interès espeleològic, però amb art rupestre llevantí.

També pel mateix cingle hi han alguns diàclasis tectònics que formen reduïdes cavitats. De una de les quals apareix referenciades les seues coordenades. Aquesta forma un curiós passadís amb un bon espai interior (veure la següent foto).

 

Fractura pel cingle que dona al Barranc Fondo (Foto: J. Gilabert).

 

Però un fet curiós es que en aquestes parets separades del cingle per despreniment fruit de l'erosió i la tectònica hi trobem restes de conductes freàtics pertanyents a algun tipus de sistema de drenatge subterrani totalment desmantellat a hores d'ara. A l’hora també vam observar algun covarxo penjat a la cinglera i de difícil accés. Algun d'ells podria constituir l'entrada a una nova cavitat.

 

Sala d’entrada de l’avenc 2 (Foto: J. Gilabert).

 

Estes cavitats accessòries foren topografiades per Luis Almela i Josep Gilabert el 9 d’abril de 2022. Però l’exploració de la zona i les seues cavitats a sigut duta a terme per espeleòlegs del Espeleo Club Castelló i de la UEC de Tortosa.

 

Luis dalt de la xemeneia a l’avenc 2, mentre fèiem la topografia (Foto: J. Gilabert).

 

Coordenades de les cavitats de la zona:

Coordenades UTM – Datum ETRS89

Avenc 1 del Reclot d'Adrià: 31 T 249176 4475533 465

Avenc 2 del Reclot d'Adrià: 31 T 249302 4475564 464

Avenc 3 del Reclot d'Adrià: 31 T 249278 4475616 445

Cova 4 del Reclot d'Adrià: 31 T 249221 4475595 428

Forat Impenetrable: 31 T 249266 4475556 466

Fractura en el barranc: 31 T 249142 4475606 445

 

Espeleotemes a l’avenc 3 (Foto: J. Gilabert).

 

ESPELEOMETRÍA

CAVITAT

Rec.

Rec. Planta

Fondaria

Avenc 1 del Reclot d'Adrià

92

67

-29

Avenc 2 del Reclot d'Adrià

33

16

-12,2

Avenc 3 del Reclot d'Adrià

17

9

-10,5

Cova 4 del Reclot d'Adrià

13

12

0

 

lunes, 22 de agosto de 2022

COVA DE LA CURIOLA (Albocàsser)

Hace unas semana visitamos y topografiamos la Cova de la Curiola, en Albocàsser. Se ubica al norte de la población, entre el Pla dels Avencs y el Pla de la Valltorta, elevada sobre el margen izquierdo de la  del barranc de l'Ullal, en su cabecera y a unos 270 metros de la bassa de la Curiola. La dolina donde se abre la boca de la cavidad se ve perfectamente en el visor, pero fue Francesc, vecino de Albocàsser quien nos informó de su situación y de su historia, pues esta sirvió de refugio en la guerras Carlistas y en la pasada Guerra Civil.

Dolina de acceso a la cavidad

La dolina donde se abre la boca de la cueva tiene un diámetro de 20 metros y un desnivel de 2 metros, estando acondicionada y aprovechada para el cultivo de almendros. En su extremo suroeste, es donde se abre entre las paredes de un bancal su entrada. Esta posee unas dimensiones de 0,9 x 0,7 metros, donde se desciende un corto escalón que nos sitúa en una gatera que da paso a la sala o galería alargada que forma la cueva. Se trata de una galería de 27 metros de longitud, que se desarrolla alrededor de la dolina exterior y -2 metros por debajo de esta. Las anchuras oscilan entre 7 y 4,5 metros, y una altura entre 0,5 y 1,4 metros. En la zona próxima a la boca aparecen un par de cúpulas formadas a expensas de dos diaclasas paralelas a la dirección general de la sala. Alrededor de la zona o pasillo de entrada se han acumulado gran cantidad de piedras, posiblemente para hacer la cueva más habitable. El resto de la cavidad esta formado por sedientos finos, donde se nota que después de lluvias debe recoger agua del exterior. A lo largo de la sala aparecen diferentes puntos impenetrables que descienden pocos metros más, algunos de los cuales han sido aprovechados por los tejones para hacer sus nidos. Asimismo en la sala encontramos numerosos excrementos de este animal. El desnivel de esta sala respecto a la dolina esta entre 2,0 y 2,3 metros, siendo este el máximo desnivel alcanzado. El recorrido real de la cavidad es de 32 metros, y 31 metros en planta.

cúpula en la zona central de la sala.

Zona de entrada.

Respecto a la génesis de la cavidad, no cabe duda que se trata de un sumidero fósil y colmatado por sedimentos. A diferencia de las cavidades verticales del Pla de la Valltorta, este sumidero destaca por su desarrollo vertical y la gran dolina de entrada. Su boca se eleva 13 metros por encima del cauce del Barranc de l'Ullal, justo a la altura de su cabecera. Aguas abajo este barranco se encajona, circulando por la izquierda del Pla de la Valltorta hasta desembocar en el barranc Fondo. Antes de la cabecera de este barranco encontramos el pla dels Avencs, también con algunas cavidades verticales tipo sumidero. En este contexto, la Cova de la Curiola es otro testimonio de una circulación de agua subterránea por la zona. Su origen y evolución estarán en consonancia con la profundización del barranc de la Valltorta y de l'Ullal. Un fenómeno interesante que se suma a los ya explorados por la zona.

Boca

miércoles, 27 de abril de 2022

POU DE LA FERRADURA EN L'AVENC DEL MAS D'EN SALVADOR (ALBOCÀSSER)

El passat 6 d'abril es va finalitzar la desobstrucció i exploració del meandre impenetrable de l'Avenc del mas d'En Salvador d'Albocàsser. Aquesta cavitat va ser localitzada casulament en una prospecció per la zona al gener de 2019 i explorada i topografiada al febrer del 2019 per Jesús i Gila, confirmant que es tractava d'un avenc ja explorat als anys 70 per diferents grups. En aquesta exploració quedà pendent desobstruir un meandre impenetrable situat en la cota -21 metres, que porta a un nivell inferior, sondejant fins la cota -29.


Pou de la Ferradura vist des de baix.

Des del 2019 fins al passat 6 d'abril, s'han dedicat 5 jornades per desobstruir la capçalera d'aquest meandre. En aquesta han participat Luis Almela, Josep Gilabert, Lee Galea (ECC), Carles Cantero, Ricard Martí, Juan Miquel Ramón Barreiro, Artur Anguera (UEC Tortosa).

Meandre abans del pou.

Estretor del meandre que dona pas al pou de la Ferradura.

Als pocs metres de descendir, el pou s'amplia, arribant a una base de 2,4 x 2,1 metres, sense possibilitat de continuació evident. El pou es de 9 metres de desnivell, arribant a la cota-29 metres. Ací incloem la topografia amb la zona explorada recentmernt. També afegim com a dada nova, que aquesta cavitat és coneix amb el nom d'Avenc del reclot d'Ardià, pels propietaris dels terrenys dels voltants. Amb aquesta zona la cavitat pasa a tenir un desenvolupament de 92 metres i un desnivell de -29. Amb aquesta nova aportació on hem augmentat el desnivell de la cavitat, veiem com encara falten uns 20 metres per arribar al nivell del barranc Fondo i per tant trobar zones de circulació d'aigua permanent o temporal, com vam fer al Pla d'Arçà al 2019. Ens trobem amb una forma fòssil del karst, amb diferents nivells de circulació, pero ara inactius.

Topografia de la cavitat actualitzada.


Esquema de tres cavitats de l'entorn de la Valltorta, en relació a un barranc o rambla.

Fotos: Josep Gilabert.