CAVITATS ACCESORIES A L'AVENC DEL CINGLE DEL MAS D'EN SALVADOR O AVENC DEL RECLOT D'ADRIÀ (ALBOCÀSSER)

  

Barranc Fondo des del pla on s’obrin les cavitats (Foto: J. Gilabert).

 

Recentment s'ha finalitzat l'exploració de l'avenc del cingle del Mas d'En Salvador o avenc del Reclot d'Adrià, situat al pla de la Valltorta a terme d'Albocàsser. Aquesta cavitat finalment, després de les feines de desobstrucció efectuades per l'ECC de Castelló i la UEC de Tortosa, té un desenvolupament de 92 m. amb un desnivell de -29 m.

 

Planta inferior de l’avenc 2.

 

La topografia fou realitzada per Jesús Almela i Josep Gilabert al febrer de 2019 i les feines de desobstrucció i exploració finalitzaren a l'abril de 2022. Durant aquests quasi tres anys moltes han estat les jornades de treball a la zona en general i mes concretament a la cavitat.

 

Bonica boca de la cova 4.

 

En quant a les feines per la zona de la Valltorta han aparegut noves cavitats d'importància com ara l'avenc del Pla d'Arçà o l'avenc de Montegordo. Però també hem topografiat dues cavitats interesants que ja eren conegudes, com ara l'avenc de Santa Barbara i l'avenc de les Cavalleries a Tírig. I moltes petites cavitats han sigut catalogades i topografiades per la zona.

 

Pou d’entrada a l’avenc 3 (Foto: J. Gilabert).

 

En lo que respecta als voltants de l'avenc del cingle del Mas d'En Salvador o avenc del Reclot d'Adrià, durant els treballs duts a terme a la cavitat, s'han localitzat varies cavitats menors o accessòries. Aquestes cavitats son les que presentem en aquest article. Es tracta d'una cova, dos avencs i un altre forat per desobstruir.

 

Cingle del Mas d’En Salvador i Barranc Fondo (Foto: J. Gilabert).

 

Pera accedir a la zona ens podem fer servir d’aquest enllaç: Wikiloc | Ruta Avencs i coves del Reclot d'Adrià (Albocàsser) ; on a mes del track d’accés també podem veure la situació dels diferents fenòmens subterranis.

 

Avenc 2 del Reclot d'Adrià

 

Es situa en el mateix pla on està l’avenc principal i a escassos 130 m a l’est. Petit avenc que consta d'un ressalt d'entrada de 3 m. que dona a una estància reduïda de 2,4 x 6,5 m. i amb pendent cap a l’oest. En l'extrem oest s'obre un segon ressalt, aquest de 8 m. que dona pas a la planta final de l’avenc. La planta inferior està formada per una fractura de 7,5 m. amb una amplada màxima de 1,1 m. i assolint al seu fons la cota de -12,2 m. En l’extrem oest hi ha una xemeneia que es tanca als 9 m. En aquesta planta inferior trobem algunes concrecions reconstructives així com algun os d’animal.

 

Boca de l’avenc 2.

 

Interior de l’avenc 2.

 

Hi ha un altre forat molt reduït i interesant pera desobstruir alineat amb els avencs 1 i 2 de la zona. Es troba a 38 m. de l’avenc numero 2.

 

Forat impenetrable.

 

Avenc 3 del Reclot d'Adrià

 

Es troba en una cingla del Cingle del Mas d'En Salvador que dona al Barranc Fondo. Al seu costat hi ha una petita coveta de uns 3 m. de desenvolupament. L'avenc es un estret pou de 8 m. Al seu fons arribem a una fractura reduïda on existeix una xemeneia que no es mes que la mateixa fractura. Està prou concrecionat per les seues parets i sostres.

 

A l’esquerra la boca d’una petita coveta i al terra la boca de l’avenc 3.

 

 

Luis a l’interior de l’avenc 3 (Foto: J. Gilabert).

 

Cova 4 del Reclot d'Adrià

 

Cova oberta en una cingla del Cingle del Mas d'En Salvador que dona al Barranc Fondo. Presenta una morfologia freàtica, amb una bonica boca circular. Només traspassar la boca la secció de la cova es redueix sent el sostre baix. La cova te un recorregut de 13 m.

 

Interior de la cova 4.

 

A mes d'aquestes 4 cavitats, en el cingle del Mas d'En Salvador hi han alguns petits abrics sense cap tipus d'interès espeleològic, però amb art rupestre llevantí.

També pel mateix cingle hi han alguns diàclasis tectònics que formen reduïdes cavitats. De una de les quals apareix referenciades les seues coordenades. Aquesta forma un curiós passadís amb un bon espai interior (veure la següent foto).

 

Fractura pel cingle que dona al Barranc Fondo (Foto: J. Gilabert).

 

Però un fet curiós es que en aquestes parets separades del cingle per despreniment fruit de l'erosió i la tectònica hi trobem restes de conductes freàtics pertanyents a algun tipus de sistema de drenatge subterrani totalment desmantellat a hores d'ara. A l’hora també vam observar algun covarxo penjat a la cinglera i de difícil accés. Algun d'ells podria constituir l'entrada a una nova cavitat.

 

Sala d’entrada de l’avenc 2 (Foto: J. Gilabert).

 

Estes cavitats accessòries foren topografiades per Luis Almela i Josep Gilabert el 9 d’abril de 2022. Però l’exploració de la zona i les seues cavitats a sigut duta a terme per espeleòlegs del Espeleo Club Castelló i de la UEC de Tortosa.

 

Luis dalt de la xemeneia a l’avenc 2, mentre fèiem la topografia (Foto: J. Gilabert).

 

Coordenades de les cavitats de la zona:

Coordenades UTM – Datum ETRS89

Avenc 1 del Reclot d'Adrià: 31 T 249176 4475533 465

Avenc 2 del Reclot d'Adrià: 31 T 249302 4475564 464

Avenc 3 del Reclot d'Adrià: 31 T 249278 4475616 445

Cova 4 del Reclot d'Adrià: 31 T 249221 4475595 428

Forat Impenetrable: 31 T 249266 4475556 466

Fractura en el barranc: 31 T 249142 4475606 445

 

Espeleotemes a l’avenc 3 (Foto: J. Gilabert).

 

ESPELEOMETRÍA

CAVITAT	Rec.	Rec. Planta	Fondaria
Avenc 1 del Reclot d'Adrià	92	67	-29
Avenc 2 del Reclot d'Adrià	33	16	-12,2
Avenc 3 del Reclot d'Adrià	17	9	-10,5
Cova 4 del Reclot d'Adrià	13	12	0

 

RE-DESCUBRIMIENTO DE L’AVENC DE LA MALLÀ DEL MORT DE SED (TÍRIG)

Panorámica de Tírig.

El miércoles día 25 de enero realizamos una salida espeleológica a la población castellonense de Tírig. Las cavidades previstas para visitar eran l’avenc de Santa Bárbara, situado cerca de la población; y l’avenc del Mas Nou, situado junto a la ralla del termino, pero ya en término municipal de Les Coves de Vinromà. Los participantes fuimos Cantero de la UEC de Tortosa y Luis del ECC.

Pozo de entrada del avenc de Santa Bárbara.

Primero visitamos l’avenc de Santa Bárbara situado cerca de la ermita del mismo nombre. Esta cavidad posee una vertical de 25 m. que nos deja en una amplia sala con el suelo cubierto de bloques y rocas. Desde esta gran sala de puede acceder, tanto por la izquierda como por la derecha, a unas salitas laterales.

Gran sala del avenc de Santa Bárbara.

Existen 3 puntos diferentes para descender al piso inferior, donde existen una serie de salitas comunicadas. Desde esta zona inferior, en un punto encontramos una curiosa gatera por la que podemos descender un resalte de unos 3 metros para llegar a un pequeño curso estacionario de agua. Posiblemente solo discurra agua por él en cortos periodos y tras fuertes lluvias.

Contraluz en la sala principal del avenc de Santa Bárbara.

Continuando río abajo el paso fue desobstruido por los compañeros del C.M. La Carrerassa de Figueroles. En forma de estrecha e incomoda gatera podemos avanzar unos 25 m. donde el conducto continua con gran estrechez. Para continuar avanzando habría que realizar una desobstrucción y meterse de lleno en un lago existente en medio de la galería.

Salita inferior del avenc de Santa Bárbara.

La misma galería pero río arriba también se podría explorar, pero previamente habría que desobstruir. Aunque se percibe un conducto muy estrecho, tipo el que seguimos río abajo. No obstante desistimos de desobstruir y salimos al exterior para comer y, ya por la tarde, visitar otra cavidad.

Boca del avenc de Santa Bárbara.

En el bar donde fuimos a comer nos encontramos con Miguel, alias “Caragol”, un vecino de la localidad bien conocedor del terreno. Este hombre nos indico un par de “avencs”. Uno de ellos con la boca muy estrecha y para desobstruir, pero al que no había entrado nunca nadie, el avenc del Corral del Ros.

Subiendo el Pozo de entrada del avenc de Santa Bárbara.

Y el otro el avenc de la Mallà del mort de sed, una cavidad explorada por primera y única vez por J.M. Miñarro y compañía en el año 1966. Esta cavidad se había intentado localizar anteriormente pero sin éxito, por lo que era un aliciente importante el dar con su boca. Así que nos decidimos a encontrar alguna de estas dos cavidades.

Diminuta boca del avenc del Corral del Ros.

Caragol nos dio indicaciones muy exactas para la localización de ambas cavidades, pero no obstante, después de comer, nos acompaño hasta ellas para situarlas por GPS. Primero nos llevó al Avenc de la Mallà del mort de sed. Sin su ayuda creo que no hubiésemos topado con ella, ya que la boca se encontraba tapada por completo y tan solo restaban abiertos dos pequeños orificios que pasan desapercibidos a cualquiera que pase junto a la boca.

Abriendo la boca del avenc de la Mallà del mort de sed.

Tras comprobar, por la tradicional técnica de la piedra, que realmente su profundidad era considerable, tomamos sus coordenadas por GPS y nos marchamos con Caragol a buscar la otra cavidad, inexplorada y que tanto prometía. Las coordenadas del avenc de la Mallà del mort de sed son las siguientes:

U.T.M. Datum Europeo 1979

Zona: 31T

X: 248797

Y: 4478319

Z: 552 m.s.n.m.

Descendiendo el único pozo del avenc de la Mallà del mort de sed.

El avenc del Corral del Ros resulto ser un diminuto orificio. Tras ser parcialmente desobstruido nos dimos cuenta de que mas bien parecía un “cau de rabossa”, por lo que desistimos de continuar con su desobstrucción. No obstante, si alguien desea ir a probar suerte, estas son sus coordenadas:

U.T.M. Datum Europeo 1979

Zona: 31T

X: 250437

Y: 4479743

Z: 518 m.s.n.m.

Descendiendo al avenc de la Mallà del mort de sed.

Dimos la gracias a Caragol por su inestimable colaboración y fuimos de nuevo al avenc de la Mallà del mort de sed para, esta vez descenderlo. Tras destapar la boca y comprobar que no existía ningún tipo de equipación, nos dispusimos a equipar la sima y como no re-explorarla. Y así fue, fuimos clavando spits y descendiendo hasta abajo. Se trata de un solo pozo de 33 m. de profundidad, y en su base una salita de 2 x 6 m.

Cantero rodeado de obuses.

Una vez abajo nos sorprendimos al ver el suelo repleto de obuses de la pasada guerra civil española. Contamos un total de ocho de ellos, dos de los cuales se encontraban sin explotar. Y bajo las piedras podía haber más obuses o munición, pero por si acaso no removimos nada. Así salimos alegres de haber localizado y re-explorado esta cavidad.

Luis con dos obuses de los ocho encontrados en la cavidad.