Mostrando entradas con la etiqueta Els Ports. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Els Ports. Mostrar todas las entradas

lunes, 6 de mayo de 2024

ESCLATS DE CIÈNCIA. Cinctorres 18 de maig

El proper dissabte 18 de maig el Centre d'Estudis dels Ports ha organitzat una trobada per posar en valor l'Avenc del Bovalar a Cintorres. Aquesta tindrà lloc a la oficina de turisme i començarà amb una descripció de la cavitat per part de Salvador Vives, Jordi Sebastià i Ernesto Barreda. Seguidament Antoni Serra ens parlarà d'una nova espècie que es va descriure en la cavitat,: Lithobius jorbai. A les 12:00 es vistarà la cavitat.

Aquesta cova actualment esta tancada per protegir-la, tenint que demanar les claus a l'Ajuntament de Cinctorres. Te un recorregut de 265 metres i un desnivell de -16 metres. La cavitat esta fomada per una serie de galeries freàtiques adapatades al capbussament dels estrats, sent el conjunt un poc laberíntic. Degut a la seua proximitat a l'exterior i al pinar que hi ha sobre la cavitat, hi han en algunes galeries nombroses arrels. En aquest enllaç podeu visualitzar una visita feta per nosaltes a la cavitat fà alguns anys

https://cavitats-subterranies.blogspot.com/2010/03/avenc-del-bovalar-cinctorres.html

Topografía de la cavitat

En aquest enllaç podeu realitzar la inscripció a l'activitat.

FORMULARI INSCRIPCIÓ.

jueves, 24 de junio de 2021

Visita biospeleológica a la cova del Mas d'Eloi.

  Cova del Mas d'Eloi.

 

El passat diumenge 6 de juny ens vam ajuntar un grup d'amics espeleòlegs i biòlegs amb interès amb aquesta rama de l'espeleologia tan oblidada com es la biospeleologia. Érem Alberto, Santi, Roberto, Hèctor, Zoraida, Patri, Lydie i Luis.

 

La intenció era recol·lectar fauna. Però mes concretament anàvem a buscar un exemplar en particular, una espècie que podria ser nova pera la ciència. Es tracta d'un milpeus que varem localitzar a l'avenc del Pla d'Arçà a Tírig en el transcurs de la seva exploració. A aquesta cavitat de Tírig amb un curs d'aigües subterrànies vam tornar amb Alberto per recercar aquest invertebrat, però la visita no donà els resultats esperats. Com que l'avenc del Pla d'Arçà presenta uns nivells d'oxigen baixos i la seua exploració es desagraïda, no varem tornar.

 

En la boca de la cavitat (Foto: Santi).

 

Però l'altre dia Jesús, revisant arxius de fotografies antigues, en va trobar una d'un milpeus fotografiat a la Cova del Mas d'Eloi a Vallibona. En veure la fotografia de seguida va pensar en el nostre amic troglobi de Tírig. Després de veure jo també les fotos i pasar-li-les a Sendra, vam decidir que teníem que anar a la surgència de Vallibona a recercar el milpeus.

 

Així, el passat diumenge ens vam ajuntar a Catí per esmorzar de valent i ficar-se a la feina. Eixe dia la muntanya estava preciosa, amb la primavera esclatant després de les copioses precipitacions de les últimes setmanes. Després d'un entretingut passeig d'accés, per un entorn magnífic, a la vesant nord de la serra del Turmell, i sobre la vall del Riu Cérvol, arribarem a la menuda boca d'entrada al conducte subterrani.

Surgència de les aigües que discorren per la cavitat (Foto: Santi).

 

Uns metres mes avall es troba la surgència de les aigües que discorren per dintre de la cova. La temperatura de les aigües en la surgència son de 12,3 °C i la conductivitat de 495 µS.

 

Ens vam amanir i vam entrar a la cavitat a quatre potes, ja que comença amb un conducte de sostre baix. Realment el conducte no ens deixa posar-nos dempeus en quasi cap lloc de la cova. En aquesta primera part de la surgència, Hèctor localitza algun exemplar de milpeus, però que no es el que anem buscant.

 

Cova del Mas d'Eloi.

 

Després arribem a la zona mes estreta de la cova, amb un seguit de passets molt apretats i varies bifurcacions que algunes curtcircuiten. En aquest sector tornem a veure en una zona baixa la corrent d'aigua que eixia per la surgència. Tornem a mesurar la temperatura i la conductivitat, obtenint uns valors de 11,9 °C i 490 µS.

 

Després entrem en una zona mes còmoda i on el sostre i el piso es presenten decorats per estalactites i estalagmites. Ací trobem un exemplar de milpeus com el que vam fotografiar al Avenc del Pla d'Arçà, però esta mort, una llàstima.

 

Un dels exemplars capturats.

 

Continuem pels conductes forçats fins arribar al primer llac. Ací Patri i Luis entrem un poc a l'aigua, però no arribem a superar el sostre sifonant. Tornem a mesurar la temperatura i conductivitat de les aigües. Ací son de 11,8 °C i 496 µS. Just en eixir de l'aigua localitzem un milpeus viu. Olé !! tenim premi. Esperem que sigue mascle adult, ja que es el que necessita el biòleg per poder estudiar millor la espècie.

 

De camí al carrer encara trobem un altre exemplar de la mateixa espècie i un milpeus més petit que pertany a una altra espècie. En definitiva hem confirmat que la cavitat es un hàbitat d'aquest milpeus tant misteriós, i també una cavitat molt interessant dintre de l'àmbit de la biospeleologia. Tornarem prompte per continuar amb el mostreig i recol·lecció per tal de facilitar la feina dels investigadors.

 

Llacs a la cova del Mas d'Eloi.

martes, 7 de abril de 2020

Cuevas de febrero: Cova Cambra, Cueto-Coventosa y sima del Perro.

Febrero llega cargado de nuevos retos, cuevas maravillosas y nuevos amigos.  
Para empezar, el segundo fin de semana quedamos algunos amigos para subir a Els Ports (Tortosa), y juntarnos allí con varios compañeros de la UEC Tortosa y de otros clubs. 
El sábado 8 de febrero salgo a las 7.30h desde Castellón con Carla (ECC) y con Héctor (EC la Vall d’Uixó), y llegamos al restaurante Pous de la Neu a las 9h más o menos, donde nos esperan nuestros amigos Vicente, Sarai y Jordi (UEC Tortosa). Como es de recibo, paramos a almorzar todos juntos, y se nos une Miquel (ESPEMO), que ha venido a pasar el día, y algunos compañeros más de la zona.
Tras el almuerzo, que alargamos un poco, subimos por la pista hasta el refugio de la Mola, donde nos encontramos a unos compañeros que han pinchado una rueda. Luego nos organizamos y vamos a Cova Cambra, que está muy cerca del refugio, allí hay otros compañeros realizando prácticas en la vertical, y Vicente se queda con ellos. 

1. Cova Cambra.

El resto del grupo nos dirigimos al pozo que hay al fondo. Entramos hacia el SO, descendiendo una rampa con nieve, para adentrarnos en la cueva, y tras pasar una zona de bloques llegamos a una galería de techo bajo, que nos deja en la gatera de entrada al primer pozo (P6). Esta gatera tiene bastante agua, por lo que hacemos peripecias para no mojarnos mucho, aunque el siguiente pozo, que es precioso, está regado y tiene un gour con agua en su base. Luego bajamos otro pocete, más regado que el anterior, que nos deja en la cota de -40. Atravesamos un paso estrecho y descendemos en oposición un par de pozos más, hasta que Héctor que baja delante nos indica que se estrecha demasiado y debemos dar la vuelta.
Al atravesar el paso estrecho, si se desciende por el primer pozo se estrecha enseguida, pero al lado del segundo hay una gatera de barro, que no hay que cruzar, ya que se acaba nada más atravesarla.
Jordi se encarga de instalar y de desinstalar, aunque la instalación no está en condiciones óptimas, ya que hay anclajes oxidados.


2. Cova Cambra.
 
Al salir, algunos nos vamos a la boca del avenc de Mamelons para recoger a los compañeros, ya que, debido al pinchazo, algunos han ido andando hasta la cueva; mientras que Carla y Jordi van a Cova Cambra a realizar prácticas de instalación en los pasamanos.
Una vez estamos todos en el refugio, empieza la tertulia, y al rato los compañeros comienzan la preparación de un arrocito que compartieron con nosotros y que estaba muy rico. 

El fin de semana de San Valentín nos juntamos 4 amigos (Ionel, Brigitte, Guillem y Carolina) para realizar la clásica travesía Cueto-Coventosa en Cantabria, la crónica completa se puede leer en este blog.
Entre preparativos y las casi dos horas de ascenso hasta la boca, comenzamos el descenso del pozo Juhué a las 14h.
Una vez en la base de los pozos, preparamos una sopa, recogemos agua de los goteos, y nos ponemos en marcha. Atravesamos los bloques de la Sala de las Once Horas y de la Galería del Chicarrón, hasta llegar al Oasis, donde volvemos a recargar agua.
Tras pasar la Galería de la Navidad, nos adentramos en la red intermedia, por la que avanzamos entre resaltes, desfondes y pasamanos. Observamos las bellas formaciones de la Sala Blanca antes de entrar en el Espeleódromo, y al llegar al Pozo de la Unión hacemos una parada para tomarnos otra sopa y reconfortarnos en el punto caliente que monta Ionel.
A continuación ascendemos el R5 que nos deja en la Galería de las Pequeñas Inglesas, donde se hace lento avanzar por el cansancio y por el trabajo que cuesta superar las galerías de techo bajo, estrecheces, desfondamientos, trepadas, pasos entre bloques, en oposición, pasamanos, cuerdas con nudos…
Tras estos pasos nos espera la gatera donde sopla el aire y que nos conduce al Agujero Soplador, que se agradece descender para dejar de notar el aire frío que llevamos ya un rato soportando.

3. Formación característica de la travesía Cueto-Coventosa.

Descendemos varias cuerdas fijas y atravesamos otro caos de bloques que tras un P11 nos deja en los lagos, donde nos colocamos los neoprenos y nos disponemos a cruzarlos.
Tras los lagos, atravesamos las marmitas, varios pasos con cuerdas fijas, la zona de La Playa y Los Gours, y al fin el pasamanos de cable de acero, que nos indica que estamos prácticamente en la calle.
Ascendemos la rampa de la Sala del Declive, atravesamos la gatera y, tras una cuerda fija de bajada y unos pocos pasos, llegamos al P10, que ascendemos, no sin esfuerzo, y que nos deja en la rampa de salida por cueva Coventosa, tras 24h de actividad, y dejando atrás los recuerdos de las bellas formaciones, del esfuerzo y del gran grupo que hemos formado.

Agradecer a los amigos de Ionel, Fran y Oskar, por entrarnos los neoprenos y dejarnos instalada la cuerda del P10 de salida. 


El sábado 29 de febrero, quedo con un grupo de compañeros para ir a la sima del Perro en Barx. El grupo lo formamos Tomás, Eva, Pablo, Noe, Marieta, Ana, Eva, Mariel y Carolina.


4. Grupo en la boca de la sima del Perro.

Se llega con el coche hasta la boca de la sima. Al entrar pasamos una pequeña estrechez, que nos deja en un P4, donde Marieta, nuestra instaladora de hoy, coloca una cuerda.

5. P4 de la sima del Perro.

Y tras varios anclajes naturales llegamos a la cabecera del P40. Descendemos hasta la repisa, donde nos dividimos. Por un lado, Marieta y Pablo continúan el descenso instalando hasta la base del siguiente P10,5, llegando a la cota de máxima profundidad de la cavidad (-62m.). El resto caminamos por la cornisa hacia la sala de las raíces, pero para llegar hasta ella realizo una trepada y coloco una cuerda, anclada en un natural, para que el resto de compañeros asciendan con total seguridad. 

6. Sala de las raíces en la sima del Perro.
7. Sala de las raíces en la sima del Perro.
8. Sala de las raíces en la sima del Perro.

Tras admirar la sala y realizar varias fotos, regresamos por la cornisa, siendo Tomás el encargado de desinstalar esta cuerda. Una vez en la repisa, Tomás y Eva deciden salir, mientras las demás descendemos hasta la zona más profunda.
Una vez visitada la base del último pozo, que no tiene recorrido, comenzamos a ascender, encargándome de desinstalar el P10,5, mientras que Pablo se encarga de desinstalar el resto de la sima.

Hay que tener en cuenta que la sima tiene varios anclajes naturales para los que hay que prever cintas de varios tamaños, spits y parabolts, algunos con chapa y tuerca y otros sin nada. 

Fotos realizadas por Vicente B., Sarai y Mariel. 

lunes, 29 de julio de 2019

CONFERENCIA DE LES COVES DE XIVA DE MORELLA I DELS VOLTANTS


El passat dia 20 de juny de 2019 l’espeleòleg i company Jordi Sebastià i Galí va fer la presentació del seu llibre: «Cavitats i espeleologia als voltants deXiva de Morella» va tenir lloc a la seu del Centre Excursionista de Terrassa.




Es va fer un resum del que s’ha anat treballant i catalogant en terres castellonenques a la comarca de Els Ports, il·lustrant les 149 cavitats reflectides en el llibre, a mes es va explicar amb molt de detall la història de les exploracions durant els anys ’70-’80 del segle XX, que va ser principalment per grups Barcelonins i també darrerament per Ernesto Barrada de ESPEMO com a grup local. Ja al segle XXI hi ha moltes aportacions de companys de l’Espeleo Club Castelló, en que es va fer una tasca ja mes sistematitzada de catalogació capitanejada per Juan Ramos.



També es va aprofitar per fer un parèntesi gastronòmic amb el tast d’una croquellana que va delitar els assistents.

Destacar com a cavitat amb mes desenvolupament i mes ben estudiada al llarg dels anys com la cova del mas de Pau a terme de Castell de Cabres, que ha estat motiu de confusió per un temps degut a les diferents topografies fetes, encara que actualment ha quedat resolt l’assumpte. Així mateix per la seua rellevància es va citar el complex tectònic de la Tossa, que es troba molt a prop de la pedania de Xiva de Morella.










La conferencia va ser un èxit tant pel públic assistent com per l’interès mostrat pels espeleòlegs i curiosos presents, doncs en Terrassa hi ha una gran quantitat de població amb arrels a esta zona estudiada en el llibre de Jordi, que ja porta la 2ª edició de la publicació.
En vam fer ja a aquest blog una publicació sobre aquest llibre el passat any.

domingo, 13 de septiembre de 2015

XARRADA SOBRE LES COVES DE PALANQUES

El passat dissabte 22 d'agost, dins del programa de festes de la localitat castellonenca de Palanques es va presentar en públic el treball de catalogació de les coves de l'entorn de Palanques, que s'havia publicat en la Berig-15 (Maig 2015) pp.32-45. D'aquesta manera es va posar a l'abast de la gent del municipi tota la informació i patrimoni espeleológic que s'ha recopilat en els últims 5 anys.

En aquesta xarrada Joaquín Almela va presentar aquest treball, començant amb una breu introducció al món de l'espeleologia i passant després a les 18 cavitats catalogades en Palanques. Aquesta va tindre una duració d'un hora on es va mostrar fotografies, topografies, tot el material  recollit i més curiositats, on van intervindre alguns habitatns de la població.

A conseqüència de l'interés mostrat dels palanquins durant la jornada van sortir en el record de la gent 7 cavitats noves que no haviem localitzat fins ara ni és tenia constància. Aquestes son:
-Cova del pinar del Molí.
-Cova del pinar de Blasco.
-Cova dels barrancs de Cosme.
-Cova del mas de Molins.
-Cova de Felip.
-Cova de l'Ombria dels Solans.
-Cova del mas de Teclín.
 Tal com es va concloure a l'article el catàleg estava obert a noves aportacions, pel que ara estem satisfets de les noves cavitats sorgides arran de la xarrada. Per tant encara ens queda feina en Palanques, que anirem concloent poc a poc.

Text: Joaquín Almela (E.C.C.).
 

domingo, 11 de enero de 2015

VISITANT CAVITATS DELS PORTS

Els passats dies 2 i 3 de gener vam realizar una serie de excursions per localitzar algunes cavitats, pels termes de Morella, Palanques i Ares del Maestre. Totes les cavitats que es visitaren teniem com a objectiu traure informació per al catàleg provincial de cavitats. Per tant en totes elles vam realizar la topografía i en casi totes vam agafar coordenades, millorant la seva situació dins la base de dades.

Situació de les cavitats de la mola d'en Camaràs
Vam començar per dos cavitats properes a Forcall, pero per pocs metres dins del terme municipal de Morella. Aquestes es troben en la base dels cingles de la mola d'en Camaràs o mola de Cosme. En primer lloc la cova de la roca Roja de la mola de Cosme, coneguda per asunts arqueológics i on en octubre de 1989 es va practicar en el seu interior una cata arqueológica prou gran durant deu dies. Es tracta de una cavitat tectónica, provocada pel moviment d'un gran bloc que s'assenta sobre el cingle. poseeix dos boques. Despres vam moure en direcció nord per baix del cingle on vam veure les numeroses vies d'escalada que hi han. Seguint el cingle per la base i a uns 200 metres trobem la cova de les Gralles, que es indicada en el mapa de els Ports publicat fa uns anys pel "Tossal Cartografies".
Aquesta esta composta també per un gran bloc que descansa en el cingle, formant un passadis d'uns 45 metres amb amplaries que oscil·len entre 5 i 8 metres. Dins d'aquesta espectacular fractura hi han varies vies d'escalada.
Interior de la Cova de les Gralles
Després de revisar la resta del tallat que s'orienta cap al riu Bergantes, ens dirigirem cap a Palanques. Palanques s'ubica en el marge esquerre del riu i uns quants quilómetres riu avall. En aquesta població realitzarem un altra excursió pel terme visitant algunes cavitats, que son abrics o covetes de diferents tamanys.
Palanques
Aquestes van ser: la cova de l'Agrévol, ubicada en les inmediacions de la Font del mateix nom i que actualment abasteix a la població. La cova del mas de Molins, visible desde la pista, la cova de la Solana de la Tenda, la cova de Custodi en el barranc de la Vila, i la cova de la Pereta, en la ratlla del terme de Morella.

Cova de l'Agrévol

Cova del mas de Molins

Cova de la Pereta
Després ens desplaçarem a la mola Garumba on vivaquejarem a l'interior del forat del Llop. Aquesta cavitat es una sorgència fòssil, amb prou de recorregut, encara que un poc incòmode ja que gran part d'ella transcorre per un tub freàtic d'escasses dimensions.
Saleta d'entrada al Forat del Llop

Boca del Forat del Llop, al peu del cingle.
 Supera la cavitat els 100 metres de recorregut. Al dia seguent topografiarem tota la cavitat i una altra cavitat erosiva i més menuda situada molt prop del forat del Llop i catalogada provisionalment com Forat del Llop-2.
Boca del Forat del Llop-2
Després de fer una petita excursió per la Mola Garumba ferem punta a la Font dels Regatxols, a terme de Ares del Maestre. Després de dinar caminarem fins el Forat de Cantallops, amb l'objectiu d'acabar la topografía de la cavitat que començarem el passat més d'agost.
El Penyagolosa desde la boca del Forat de Cantallops
A l'eixida ja enfosquia i al fons veiem una preciosa posta de sol amb el perfil del Penyagolosa. Bella imatge per acabar una inoblidable eixida de muntanya i coves.

domingo, 25 de agosto de 2013

Teoria sobre una possible cavitat fantasma



 Xiva de Morella i al fons “el Castellet”.

Sempre en el mon de l’espeleologia ha hagut alguna cavitat fantasma. Son les típiques cavitats de les quals hi ha informacions (moltes vegades imprecises) pero que cap espeleòleg coneix. En moltes ocasions es simplement perquè la seua localització es tan difícil que no s’ha trobat.
En la comarca d’Els Ports, en Xiva de Morella, es situa una possible cavitat fantasma: es tracta de l’avenc del Castellet de Xiva.

Desprès de diversos intents frustrats de localització de l’avenc per la nostra part i sobre tot pels companys d’ESPEMO comencem a pensar que l’avenc no existeix. A mes no tenim cap topografia. Les úniques dades de les que disposem son el nom de la cavitat i la seva fondària i recorregut. Aquestes dades aparegueren en un article anomenat “Cavidades subterráneas de mayor desarrollo en el País Valencià” de Josep Fernández, en la Revista de la Federació Valenciana de Espeleología “Lapiaz - Núm. 2” publicada en octubre de 1978, pero allí ni tan sols es mostra cap topo o descripció de l’avenc.
 Xiva de Morella des de “la Tossa”, al fons “el Castellet”.

Tornem a tenir una altra referència d’aquesta cavitat en un nou article publicat pel mateix autor que l’anterior a la revista Idoubeda Nº 1, publicada per l’Speleleo-club Universitat politècnica de València en el 1986 i anomenat “Grandes cavidades valencianas”. Aquest es una actualització de l’article anterior i en ell apareixen les cavitats amb mes fondària i mes recorregut de la comunitat, així com el majors pous i les sales mes grans.
 Algunes cases de Xiva i al fons “el Castellet”.

En aquest article la cavitat objecte del nostre interès no apareix en el ranquin de fondària, en el qual es mostren totes les cavitats que arriben als 100 m. de fondària. En canvi en la classificació per recorregut apareix com “Avencs dels Castellets” amb 500 m. de desenvolupament i indica el 1981 com a l’any de publicació de la topografia. Aquestes ultimes dades donen fermesa a les meues suposicions que a continuació vos mostre.
Boca de la cavitat nº 4 de “La Tossa”.

Revisant dades de cavitats de la zona, mes concretament de la mateixa població de Xiva, hem vaig donar conte d’un fet molt curiós. Hi ha diverses dades que hem fan pensar que l’avenc del Castellet de Xiva te un cert paral·lelisme amb unes altres cavitats molt properes al llogaret de Xiva. Hem refereixo a les cavitats de la Tossa a Xiva de Morella.
Galeria principal de la cavitat nº 1 de “La Tossa”.

Una primera observació es el propi nom amb que se coneix a la cavitat fantasma: “Avenc del Castellet de Xiva” (o “Avencs dels Castellets”). Hi ha en Xiva un tossal que s’anomena “el Castellet” i no precisament per posseir runes d’un castell en el seu cim. Es pel seu aspecte escarpat i inexpugnable.
Ara anem a observar que la muntanya anomenada “la Tossa” també presenta un perfil molt escarpat i una vessant encinglada (la Nord - oest). Realment pareix un castellet de roca calcaria. I si a mi me-ho sembla, no els va poder semblar als exploradors que li donaren nom a l’avenc que la muntanya anomenada “la Tossa” era “el Castellet”?
Dona que pensar, no es cert?
Al fons es veu “La Tossa”, que sembla un castell de roca calcaria.

Ara analitzant mes detalls de les cavitats de La Tossa m’adono un fet que pot ser casualitat, pero a mi no meu pareix. El suposat avenc del Castellet de Xiva posseeix un recorregut de 500 m., suposem que aproximat; i una fondària de -103 m. ací ja filen mes prim.
Pel que fa a les cavitats de La Tossa i tenim en compte el treball fet pels espeleòlegs del GES del Club Muntanyenc de Terrassa a l’any 1981 (M. Domínguez i F. Navarro), es coneixen 20 boques, pero algunes d’elles comuniquen interiorment, per lo que tenim 14 cavitats independents. Aquestes 14 cavitats les podem dividir per la seua situació en les cavitats que es troben en la plataforma superior de “la Tossa” i les que es troben penjades o al peu del cingle.
 Plantes de les cavitat situades en la plataforma superior de “La Tossa”.

Anem a considerar sols les de dalt, que en son 10. Sumant tots els seus recorreguts interiors tenim que sumen 505 m. Una mesura prou pareguda als 500 m. aproximats que teníem a l’avenc fantasma. Certament podríem dir que: considerant que una data es aproximada, i que sempre hi ha una petita variació entre lo que poden mesurar uns i altres; les dos cavitats o conjunts tectònics tenen un recorregut idèntic.

Complejo tectónico de La Tossa (Xiva de Morella)





 
Pel que fa a la fondària resulta que si sumem les fondàries de les 10 cavitats esmenades tenim -108,6 m. Entre els -103 m. de la cavitat fantasma i els -108,6 m. de la suma de les cavitats de dalt de la Tossa tan sols tenim 5,6 metres, un error mes que acceptable. Ara me direu: açò de sumar les fondàries de totes les cavitats d’un complex tectònic no te cap sentit, ni tampoc s’ha fet mai. I jo també ho pense, pero es una possibilitat.
 
Cavitat nº 1 de “La Tossa”, al fons es veu la boca.

A mes a mes tenim que en el segon article de Josep Fernández i Peris la cavitat tan sols apareix en la classificació de recorregut i amb el nom en plural d' “Avencs dels Castellets”. Açò ens indica que realment es tracta de varies cavitats i ens fa entendre que la xifra de -103 m. de fondària estava equivocada.
 Boca de la cavitat nº 1 de “La Tossa”.

Per estes dos coincidències entre les cavitats de la Tossa i les dades de que dispose del avenc del Castellet de Xiva, opine que pot haver una confusió i que el tant buscat avenc fantasma no es mes que les modestes cavitats tectòniques de La Tossa.
No vull afirmar res de segut, pero es una simple teoria que... qui sap si es certa?

Plànol de situació de “La Tossa”:


Coordenades de les cavitat de dalt de “La Tosa”:



Plànol de situació de les cavitats de dalt de “La Tossa”:


Fotografies de les cavitats de “La Tossa”:

Boca de la cavitat Tossa-19:
 
Boca de la cavitat Tossa-10:
 

Boca de la cavitat Tossa-05:
 

Boca de la cavitat Tossa-06:
 


Fotografies de la cavitat Tossa-01:
 Galeria principal:

Estretor al final de la galeria principal:


Entrada a la cavitat:


Gripau trobat a l’interior de la cova:


Fauna invertebrada:


Zona d’entrada on encara toca la llum del sol:


Galeria principal amb la boca al fons:
 

Visitant la cavitat nº 1:
 

NOTA A GENER DE 2014:
Nosaltres encara dubtat de que la nostra teoria fora 100% certa, pera confirmar amb total seguretat l'error existent en quant a la espeleometria d'aquesta cavitat, vam parlar amb Josep Fernández. Ell ens va confirmar que evidentment l'avenc del Castellet de Xiva com a tal no existeix i que les referències a aquest nom es referien als avenc de La Tossa.
D'aquesta manera es confirma que el topònim de "castellet de Xiva" es incorrecte, ja que deuria de ser La Tossa, tossal on hi han un conjunt de cavitats ja conegudes.
Agraïm una vegada mes la col·laboració de Josep Fernández.