XARRADA SOBRE LES COVES DE PALANQUES

El passat dissabte 22 d'agost, dins del programa de festes de la localitat castellonenca de Palanques es va presentar en públic el treball de catalogació de les coves de l'entorn de Palanques, que s'havia publicat en la Berig-15 (Maig 2015) pp.32-45. D'aquesta manera es va posar a l'abast de la gent del municipi tota la informació i patrimoni espeleológic que s'ha recopilat en els últims 5 anys.

En aquesta xarrada Joaquín Almela va presentar aquest treball, començant amb una breu introducció al món de l'espeleologia i passant després a les 18 cavitats catalogades en Palanques. Aquesta va tindre una duració d'un hora on es va mostrar fotografies, topografies, tot el material  recollit i més curiositats, on van intervindre alguns habitatns de la població.

A conseqüència de l'interés mostrat dels palanquins durant la jornada van sortir en el record de la gent 7 cavitats noves que no haviem localitzat fins ara ni és tenia constància. Aquestes son:

-Cova del pinar del Molí.

-Cova del pinar de Blasco.

-Cova dels barrancs de Cosme.

-Cova del mas de Molins.

-Cova de Felip.

-Cova de l'Ombria dels Solans.

-Cova del mas de Teclín.

 Tal com es va concloure a l'article el catàleg estava obert a noves aportacions, pel que ara estem satisfets de les noves cavitats sorgides arran de la xarrada. Per tant encara ens queda feina en Palanques, que anirem concloent poc a poc.

Text: Joaquín Almela (E.C.C.).

 

VISITANT CAVITATS DELS PORTS

Els passats dies 2 i 3 de gener vam realizar una serie de excursions per localitzar algunes cavitats, pels termes de Morella, Palanques i Ares del Maestre. Totes les cavitats que es visitaren teniem com a objectiu traure informació per al catàleg provincial de cavitats. Per tant en totes elles vam realizar la topografía i en casi totes vam agafar coordenades, millorant la seva situació dins la base de dades.

Situació de les cavitats de la mola d'en Camaràs

Vam començar per dos cavitats properes a Forcall, pero per pocs metres dins del terme municipal de Morella. Aquestes es troben en la base dels cingles de la mola d'en Camaràs o mola de Cosme. En primer lloc la cova de la roca Roja de la mola de Cosme, coneguda per asunts arqueológics i on en octubre de 1989 es va practicar en el seu interior una cata arqueológica prou gran durant deu dies. Es tracta de una cavitat tectónica, provocada pel moviment d'un gran bloc que s'assenta sobre el cingle. poseeix dos boques. Despres vam moure en direcció nord per baix del cingle on vam veure les numeroses vies d'escalada que hi han. Seguint el cingle per la base i a uns 200 metres trobem la cova de les Gralles, que es indicada en el mapa de els Ports publicat fa uns anys pel "Tossal Cartografies".

Aquesta esta composta també per un gran bloc que descansa en el cingle, formant un passadis d'uns 45 metres amb amplaries que oscil·len entre 5 i 8 metres. Dins d'aquesta espectacular fractura hi han varies vies d'escalada.

Interior de la Cova de les Gralles

Després de revisar la resta del tallat que s'orienta cap al riu Bergantes, ens dirigirem cap a Palanques. Palanques s'ubica en el marge esquerre del riu i uns quants quilómetres riu avall. En aquesta població realitzarem un altra excursió pel terme visitant algunes cavitats, que son abrics o covetes de diferents tamanys.

Palanques

Aquestes van ser: la cova de l'Agrévol, ubicada en les inmediacions de la Font del mateix nom i que actualment abasteix a la població. La cova del mas de Molins, visible desde la pista, la cova de la Solana de la Tenda, la cova de Custodi en el barranc de la Vila, i la cova de la Pereta, en la ratlla del terme de Morella.

Cova de l'Agrévol

Cova del mas de Molins

Cova de la Pereta

Després ens desplaçarem a la mola Garumba on vivaquejarem a l'interior del forat del Llop. Aquesta cavitat es una sorgència fòssil, amb prou de recorregut, encara que un poc incòmode ja que gran part d'ella transcorre per un tub freàtic d'escasses dimensions.

Saleta d'entrada al Forat del Llop

Boca del Forat del Llop, al peu del cingle.

 Supera la cavitat els 100 metres de recorregut. Al dia seguent topografiarem tota la cavitat i una altra cavitat erosiva i més menuda situada molt prop del forat del Llop i catalogada provisionalment com Forat del Llop-2.

Boca del Forat del Llop-2

Després de fer una petita excursió per la Mola Garumba ferem punta a la Font dels Regatxols, a terme de Ares del Maestre. Després de dinar caminarem fins el Forat de Cantallops, amb l'objectiu d'acabar la topografía de la cavitat que començarem el passat més d'agost.

El Penyagolosa desde la boca del Forat de Cantallops

A l'eixida ja enfosquia i al fons veiem una preciosa posta de sol amb el perfil del Penyagolosa. Bella imatge per acabar una inoblidable eixida de muntanya i coves.