jueves, 13 de septiembre de 2012

CAMPANYA VERNERA 2012


Campanya de la SIE del CEA amb la col·laboració del Espeleo Club Castelló.

Un altre any hem tornat a Pirineus per seguir explorant aquest monstre que es el Massis de Vernera. En aquesta ocasió no ens ha pogut acompanyar l’amic Subi, vertader cervell del grup amb el seu carisma i el seu bon humor. Però no obstant la campanya s’ha realitzar com tots els estius. Els dies elegits per la campanya va ser la setmana del 6 al 12 d’Agost.
 
Els 6 exploradors de la campanya d’estiu de 2012.

En aquest ocasió els participants hem sigut: Josep Colomo (SIE), Ivan (SIE) i Edu Mir (CE8 del Mas de las Matas) en el 1º grup; i els tres germans Almela del ECC de Castelló (Luis, Jesús i Juan Mª) en el 2º grup. El primer grup ha efectuat una permanència de 5 dies en el sistema, tenint com a campament el 2º vivac. I el segon grup a realitzar entrades de una jornada, surtin al exterior per pernoctar.
 
El “nostre” estimat massís.

DIARI D’EXPLORACIÓ:
El dilluns dia 6 vam sortir cadascú de sa casa per viatjar fins el refugi de Lizara, on ens vam retrobar els 6 components del “Mediodia Team”. Desprès de dinar, el 1º grup es prepara per entrar al sistema per el Pozo alto de la Chorrota. El 2º grup acompanyem als companys fins la boca i ens acomiadem d’ells fins el divendres, que tenen intenció de sortir.
Boca del Pozo alto de la Chorrota.

1º GRUP (Josep Colomo, Ivan i Edu Mir)
El dilluns dia 6, a les 6 de la tarda, se internen en el sistema pel “Pozo alto de la Chorrota”. Aquesta mateixa nit arriben al 2º vivac on pernocten.

El dimarts dia 7 inicien l’escalada de “l’Assecador”, per on cau sempre un bon chorro d’aigua. Aprofitant que enguany el sistema esta mes sec de lo habitual, aconsegueixen arribar fins dalt de la primera cascada. En la part superior d’aquesta hi ha una estretor vertical que es complica la continuació. No obstant forcen el pas, tenint que mullar-se fins les orelles, i arriben a un meandre actiu per on continuen avançant. Aquí arriben a una sala des d’on l’aigua es precipita de gran alçada. Avui es impossible continuar escalant.
 
Baixant l’últim dels pous de entrada pel “Pozo alto de la Chorrota”.

El dimecres dia 8 es dirigeixen fins la punta mes llunyana de la cavitat: la “sala Tapinyada”. Des del vivac fins la “sala Tapinyada” hi ha unes 3 hores i mitja a 4 hores, durant les quals els espeleòlegs visualitzen algunes possibles escalades per accedir a zones verges. La “sala Tapinyada” es un gran esfondrament del sostre, lo que ha provocat la formació d’un gran caos de blocs.
Els exploradors intenten forçar els distints passos entre blocs sense aconseguir avançar massa metres. Però finalment descobreixen un curs actiu que discorre per un nivell inferior. Malgrat el esforç, el riu tan sols es pot recórrer durant uns pocs metres debut als diversos esfondraments que colmaten la galeria. Se topografien 152 metres.
 
El 1º grup abans de entrar en el sistema, ja es veu que encara fan bona cara.

El dijous dia 9 el grup torna a “l’Assecador” pera recuperar els ancoratges deixats l’altre dia i deixar la escalada ben equipada. Es fa la topografia de la escalada, uns 35 m. Pernocten una vegada mes en el 2º vivac.

El divendres dia 10 el grup surt del 2º vivac cap al exterior. Finalment surten del sistema pel “Pozo alto de la Chorrota” durant la tarda del divendres.
 Riu del Fluid, riu amunt.

2º GRUP (Luis Almela, Jesús Almela i Juan Mª Almela)
El dimarts dia 7, a les 9 A.M., entrem al Sistema de la Peña del Mediodia amb l’intenció d’explorar i topografíar la zona inundada del riu del Fluid amunt i avall. De camí entrem a veure la base de la cascada Diana, on volem anar a escalar la jornada següent. Confirmem que per sort per a nosaltres la cascada porta menys aigua que l’estiu passat.

Una vegada en el riu del Fluid ens posem dintre dels neoprens i ens disposem a passar una mica de fred. Primer explorem el sector riu amunt. Primerament ens troben en una galeria inundada per la que tenim que avançar nedant. Esta finalitzà en un sifó, el qual superem per un pas superior. Aquest pas superior ens deixa uns 3 metres per damunt d’un llac per on discorre el curs d’aigua. Baixem al llac i comprovem que sifona per tots els racons. Hem avançat uns 84 metres, a veure si riu avall tenim mes sort.
 
Riu del Fluid, riu avall.

Riu avall encara tenim menys sort, la galeria sifona als 15 metres. Sortim cap al exterior per a recuperar forces per a la jornada següent. A les 8 P.M. estem tots fora. Finalment hem estat 11 hores en es sistema.

El dimecres dia 8 tornem a entrar al sistema de la Peña del Mediodia. Avui entrem a les 11:40 A.M. El nostre objectiu es continuar l’escalada de la Cascada Diana que vam començar l’estiu passat. Una vegada a la base de la tercera cascada, la que van deixar a meitat l’any passat, comprovem que la corda que vam deixar estar prou tocada. La camisa esta totalment trencada per diversos punts.
 
En la 1º cascada de la Diana.

Trèiem la corda i continuem l’escalada, però intenten desplaçar-nos cap a la esquerra, ja que cap allà estem mes lluny de la caiguda de l’aigua. No obstant es inevitable mullar-nos debut a que l’aigua arriba polvoritzada a la base de la cascada. No avancen quasi res en vertical però si desplacem la via de la caiguda d’aigua. Les bateries del taladre es juguen una mala passada i tenim que abandonar l’escalada amb impotència.

Lo únic que pensem es en tornar aviat a la Diana per materialitzar la nostra desitjada venjança. Sortim del sistema a les 8:40 P.M. desprès de 9 hores d’exploració.
 
El 2º grup desprès de la 2º jornada de exploració.

El dijous dia 9 visitem l’Espelunga del Napazal. Entrem a la cavitat a les 3:15 P.M. per fer un reconeixement de la cavitat, ja que quasi no la coneixem. L’intenció es buscar possibles puntes d’exploració i si tenim temps topografíar el meandre actiu. Entrem per la boca inferior i ens dirigim cap al riu per remuntar-lo riu amunt fins el laminador final.
 
Dirigint-nos cap al laminador riu amunt.

Desprès davallem riu avall fins el pou de 11 m. que remuntem i arribem a una petita sala. Aquí mengen i deixem material. Desprès topografiem el meandre actiu, que ja estava explorat però no topografiat. Durant la sessió de topografia trobem diversos aportes laterals, suposem tots ells ja explorats. Finalitzem la topo a prop d’una sala caòtica, on ens retrobem en la galeria principal, ja topografiada.
 
 
Dues imatges del meandre actiu.

Per últim reconeixem el final de la cavitat fins el sifó final. Aquesta zona final es la de major amplària de tota la cavitat. I finalment sortim de la cavitat a les 10:15 P.M. Hem estat un total de 7 hores i hem topografiat uns 330 metres nous. Així l’Espelunga del Napazal ja te 2.093 m. topografiats.
 
Zona final de l’Espelunga del Napazal, prop del sifó final.

El divendres dia 10 pugem fins la plataforma superior del Massis de Vernera per visitar la sima Z-3. Aquesta es una de les cavitats amb mes possibilitats de continuació de totes les que es troben en la zona superior del Massis. Te una fondària de -80 m. però l’interrogant per on podem trobar la continuació esta situat en un estret meandre situat a una fondària de -39 m.
 
Sala d’entrada de la sima Z-3.

Invertim unes 3 hores en l’aproximació des del refugi de Lizara fins la boca de la cavitat. A les 4:40 P.M. entren a la cavitat per la boca superior. Davallem fins l’esmenat meandre, que hem batejat com a “meandre del Llençol” i desprès de superar una estretor molt selectiva arriben a una saleta de la que surten 2 xemeneies. Una de elles finalitza a uns 7 o 8 metres d’alçada però l’altra es la que surt de nou a una petita sala en la qual s’obri un pou d’uns 6 m.
 
Pou de 6 m., on estava situada la punta d’exploració.

La capçalera d’aquest pou es l’últim punt explorat de la cavitat. Nosaltres equipem i davallem en pou per comprovar que en la seva base existeix un estret meandre que finalitza al escassos metres. ¡¡ Quina llàstima !!. Però d’altra banda, tampoc esperàvem gran cosa al comprovar que no bufava gens d’aire per la gatera del Llençol.
 
Pas del Llençol.

 
Davallant cap a el fons de l’avenc.

Com a descoberta interessant, localitzen fauna, un exemplar totalment desconegut per nosaltres. Surtin ens dediquem a topografíar tota la cavitat amb el disto. Ens surt un recorregut de 185 m. Davallem també fins la sala final que es troba coberta de neu. Trobem que hi ha mes neu i tot de la es mostra en la topo de l’any 1994 i això que enguany ha nevat molt poc als Pirineus.
Sortim de la cavitat a les 10:10 P.M. Ja es de nit, hem estat en l’avenc 5 h. 30 m.
Fauna localitzada en la cavitat.

BALANÇ DE TOPOGRAFIA (Des de setembre de 2011 a setembre de 2012):

Entre campanyes:
  • Canicross: 543 m

Campanya estiu 2012:
En el Sistema de la Peña del Mediodia:
  • Riu del Fluid: 83,7 m
  • Sala Tapinyada (pas inferior): 151,8 m
  • Escalada de l’Assecador (amunt): 35,1 m

En altres cavitats del massís de Vernera:
  • Sima Z3: 184,7 m
  • Espelunga del Napazal: 329,2 m (passa de 1.770 m. a 2.093 m.)

Recorregut total del sistema a setembre 2011: 28.152 m
Recorregut total del sistema a setembre 2012: 28.966 m
Desnivell total: 902 m
Sala final de la sima Z-3.

No hem tingut massa èxit en aquesta campanya. Esperem que en les pròximes incursions al sistema i les cavitats del Massis tinguem mes sort. Però lo que es segur es que continuarem temptant la sort.

Fotos i text: Luis Almela (Mediodia Team).

martes, 4 de septiembre de 2012

II SORTIDA D´AMICS ESPELEÒLEGS DEL PORT


Els nostres amics de ESPEMO i la UEC de Tortosa organitzen un any mes la Sortida d´Amics Espeleòlegs del Port. Enguany serà la 2ª edició. Ací us deixo la informació que m'ha enviat l’amic Diego Mota:


Hola companys:

Ja hi ha una data definitiva per a la II Sortida d´Amics Espeleòlegs del Port. Serà el 15 i 16 de Setembre.
Aquest any visitarem els avencs de la zona de les antenes del Caro.

Primer que res dir que la trobada esta encarada, a part de l´activitat espeleològica, a la trobada en antics i nous amics espeleòlegs i ha que hi hagué un gran ambient espeleològic.

Bé, com en la I edició la trobada constarà d´avencs i coves instal·lades per a que les pugueu visitar (CP6, CP4, CP7, Avenc de Caro, Avenc de la Barcina i Cova de Balaguer), xerrades sobre espeleologia i passada de vídeos d´espeleo.

Dir-vos que hem triat aquestes cavitats, perquè estan molt juntes entre elles i això es imprescindible per a tenir controlada a tota la gent. Destacar l´Avenc CP6 que té -290 metres de profunditat i es la més profunda de Tarragona.

El company Jorge Membrado ens donarà una xerrada i ens mostrarà algunes fotos de la gesta que van realitzar ell, el seu fill Jordi i el seu nebot Marc al ser els més joves del món en arribar a la profunditat de - 2080 en la cavitat Kruvera-Voronja.

També passarem el vídeo de la travessa Cueto-Coventosa que va fer el nostre company Joan Sabaté que ens va deixar ara prompte farà un any i aprofitarem per a fer-li un petit homenatge.

Hi haurà beguda, fruita, barretes energètiques i cafè per a tots. I també algun trofeu.
Per a dormir tindrem un terreny per a poder muntar tendes o dormir en furgonetes i també hi ha un refugi i unes habitacions per a llogar.

Els que ja vàreu venir l´any passat ja sabeu com funcionava tot, però si teniu algun dubte podeu parlar en mi (699574686) o en Cantero (722222136).

Com els dies 15 i 16 de setembre ja estan molt prop, vos demano per favor que hem contesteu tan prompte que pugueu i dir-me si aneu a venir per a poder demanar els permisos al Parc Natural del Port, ( recordeu que els clubs federats a la Federació Valenciana teniu que demanar un certificat com que esteu federats de tots els que vulgueu venir de cada club.

Animeu-vos tots i espero que no falteu ningú, es important per a nosaltres, ja que hi ha bastant feina per a preparar-ho tot.

Adéu. I si teniu algun dubte no dubteu en cridar-nos.


Diego “Mota” Belliure (ESPEMO)

TOPOS DE LES CAVITATS A VISITAR:




jueves, 30 de agosto de 2012

ESPELEOLOGIA EN VALLIBONA


Vallibona es un municipio situado en la zona norte de la provincia de Castellón. Su término municipal es muy escarpado y montañoso, no obstante no existen cavidades de grandes dimensiones. La dos mas destacables son: La cova del Mas d’Eloi y L’avenc del Mas de la Fou-2.

Formaciones en la Cova del Mas d’Eloi.

A finales del pasado mes de junio realizamos una salida espeleológica a dicho municipio y visitamos estas dos cavidades. Se pueden combinar perfectamente las dos cavidades y visitarlas en el mismo día. No es necesario el uso de material técnico en ninguna de las dos cuevas, no obstante seria interesante equipar el resalte de 7,5 m. del avenc del Mas de la Fou-2.
Población de Vallibona.

Avenc del Mas de la Fou-2
Sima abierta en terrenos del Mas de la Fou. Se sitúa en un pequeño llano situado a la izquierda orográfica del Riu Cervol. El acceso se realiza desde la carretera que va de Vallibona a Rossell. Desde dicha carretera hasta la cavidad a pie hay unos 20 0 30 minutos, en los que primero se asciende bruscamente, para más tarde llegar al llano donde se localizan las cavidades. El llano posee abundante vegetación de coscoja, aliagas y carrascas, lo que dificulta el acceso.
COORDENADAS U.T.M. (Datum Europeo 1979)
Zona: 31T X: 257885 Y: 4499568 Z: 692 m.s.n.m.
Topografía de l’Avenc del Mas de la Fou-2.

La cavidad posee un desarrollo de 168 m. y una profundidad de -21 m. L’avenc tiene dos bocas de entrada, una ancha y principal y otra muy estrecha, fruto de una desobstrucción. Nosotros realizamos una pequeña integral entrando por la boca principal, visitando la sala grande y saliendo por la estrecha; lo que nos costo unas 2 horas.
 
Boca principal de la cavidad.

Si entramos por la boca principal descendemos hasta llegar a la cabecera de un pozo de 7,5 m. que se puede destrepar con precaución. En la base del pozo la fractura prosigue. Tras superar algunos resaltes llegamos una bifurcación en la que los dos ramales nos llevan al mismo sitio. Pero si tomamos la fractura de la izquierda podremos acceder a una zona superior por la que tras superar un paso estrecho llegamos a la boca estrecha.
 
Zona con formaciones.

Donde las dos galerias antes mencionadas se juntan llegamos a una ancha y espaciosa fractura. En esta zona encontramos una zona ascendente que llega cerca de la superficie. Continuando por la anterior fractura, en su extremo y entre bloques localizamos una doble gatera descendente, donde podemos apreciar corriente de aire. Por estas llegamos una fractura adornada por algunas coladas.
 
Existen zonas amplias.

Al final de la fractura, y tras varias gateras llegaremos a una sala más grande de 10 x 7 x 2 metros. La sala esta compuesta por materiales blandos como cantos rodados y tierra, lo que le confiere un aspecto inestable. En un rincón de la sala podremos disfrutar de buenas formaciones y zonas muy concrecionadas.
 
Avenc del Mas de la Fou-2.

Cova del Mas d'Eloi
Situada a 500 metros al oeste del Mas d’Eloi y a 2 Km al SE. de la población. Partiendo del cruce de la carretera N-232 con la que se dirige a Vallibona y tras 9 Km. en dirección a éste pueblo, tomamos una pista, bastante marcada, situada a nuestra derecha, que nos conducirá al Mas d’Eloi tras 4,2 Km. de pista. La cavidad está situada enfrente de la masía pero al otro lado del barranco, en la zona donde empiezan los primeros bancales cultivados. La boca de la cueva está situada al mismo pie de los cortados y a bastante altura del talweg del barranco.
COORDENADAS U.T.M. (Datum Europeo 1979)
Zona: 31T X: 250729 Y: 4497176 Z: 862 m.s.n.m.
Topografía de la Cova del Mas d’Eloi.

La cavidad posee un desarrollo de 230 m. y una profundidad de -6 m. Se trata de una surgencia activa intermitente con variaciones de su caudal de acuerdo a las estaciones del año. Para poder recorrer la cavidad deberemos visitarla en época de estiage. Nosotros pudimos recorrer la cavidad hasta el sifón final, invirtiendo dos horas en la visita.
La zona muy decorada de la cavidad.

La boca se localiza entre unos bloques que permiten situarnos en una ancha galería de techo bajo. La zona inicial de dimensiones modestas da paso a un estrecho tubo freático. Tras pasar por algunas gateras y zonas con agua llegaremos a una angosta gatera de 14 metros. Tras la gatera llegamos a una zona más ancha, con estalactitas alineadas sobre fracturas, gours, y demás formaciones, donde destacan unos bellos macarrones
El primer lago.

Unos metros más adelante llegamos a un tubo con recubrimientos de barro. Tras este largo tubo llegamos al 1º lago. Para continuar la exploración es aconsejable el uso de neopreno, pues la temperatura del agua es de unos 8º C. En este 1º lago, mediante unos pasos de techo bajo llegamos a la gatera sifonable. Pasando esta, la galería se ensancha progresivamente y se termina el 1º lago.
Destacan las bellas estalactitas.

Ahora avanzamos por una zona más ancha, y muy bonita. Así, llegamos al 2º lago, donde la galería se vuelve a inundar. Aquí la anchura y la altura de los conductos van aumentando, formando pequeñas salas, donde la galería queda finalmente sifonada. Este sifón terminal es estrecho y esta actualmente inexplorado.

martes, 21 de agosto de 2012

COVA CUBERES

Una de les activitats espeleològiques realitzades aquest estiu ha sigut la visita  a la cavitat amb mes recorregut de Catalunya: la Cova Cuberes. Esta cavitat esta excavada en conglomerat i situada en la Serra de Lleràs. També ostenta la segona posició en quant a recorregut i en quant a desnivell a nivell mundial, de les cavitats en conglomerat.


 Formacions en la Cova Cuberes.

Boca de entrada.

La boca es situa en el mateix llit d'un torrent (torrent del Bosc), que esta equipat pera realitzar el seu descens. En el municipi de la Conca de Dalt, però a prop de la localitat de Serradet, propera a la Pobla de Segur.
Galeria Badalona.

 
Galeria Gelera.

El entorn de la cavitat es preciós, una vall rodejada de cims verticals amb formes de lo mes curioses. A mes a mes estava tot cobert d'un verd al que no estem acostumats per les nostres terres castellonenques.
Blocs de conglomerat.

Pujant el pou de l'Aigua.

El dia 10 de juliol vam viatjar fins la zona on s'obre la boca i vam situar la entrada a la cavitat. Els participants vàrem ser Cristina de Espemo i Luis del ECC. Vam dormir al aparcament on es deixen els vehicles per visitar la cova i el dia 11 vam entrar a la cavitat de bon mati.
 
Tram molt concrecionat.

 
La Falla.

La cavitat s'inicia amb una gatera, possiblement el punt mes estret de tota la cavitat. Desprès passàrem els llacs, que se trobaven molt baixos de nivell. A continuació passarem per la Galeria Badalona i galeria Gelera. En aquestes galeries trobarem un bon nombre de passamans i les dimensions son mes be estretes.
Belles formacions.

La Colada.

Desprès de passar la gatera SIE les dimensions de les galeries augmenta considerablement. En aquesta zona visitarem el Pou de l'aigua i la gran sala que hi ha baix del pou. Desprès retornant a la galeria principal passàrem per la Falla i arribàrem fins "la colada", on els companys de la SIE han escalat mes de 100 metres.
 
Un dels tres llacs penjats de La Colada.

 
Baixant La Colada.

Aquesta zona es preciosa. Existeixen tres llacs penjats, cadascun a una alçada distinta, i plens d'un aigua cristal·lina. Es un lloc màgic. Des de ací vam desfer el camí i tornarem cap a la boca de sortida.
La Colada.

Llacs d'entrada.

Sortirem de la cavitat molt contents, invertint en la visita unes 10 hores. Al dia següent realitzarem el descens del Torrent del Bosc, el mateix on s'obri la boca d ela cova Cuberes. Aquest barranc es preciós, esta tot ell molt ben format i engorgat, encara que no te grans rapels ni tampoc sol dur aigua.
 
Tornant fins el cotxe.

En la Pica d'Estats.

Durant el dies posteriors vàrem realitzar l'ascensió a la Pica d'Estats, sostre de Catalunya, i algunes activitats mes com el descens de barrancs o senderisme.

domingo, 1 de julio de 2012

CAVITATS DE TOGA (ALT MILLARS)

El passat mes de març, dos membres del club realitzàrem una excursió amb finalitats espeleològiques, de tasca de catalogació pels termes municipals de Toga, Espadilla i Aióder. Recordem que aquesta zona és de parla castellana, pel que parlem de "Simas y Cuevas" i no Avencs i Coves. El primer dia (13) visitàrem bastants cavitats a terme de Toga, moltes d'elles petites cavitats i abrics sense interés esportiu, que és el que busquen la majoria dels espeleòlegs. Altrés cavitats son inédites des del punt de vista espeleològic, com algunes de les Simes de la Loma.
 Cueva de la Loma-1
Sima de la Loma-2







 Sima de la Loma-4
 Primer de tot anàrem a la Loma de Toga (612 m.s.n.m.), situada a l'esquerra hidrológica del riu Millars i molt propera a la pista que puja cap a la solana de Ludient i al monte Tablar. En aquesta petita elevació propera a la pista trobem la Cueva de la Loma-1, aprofitada en temps antics com a cavitat mas, molt acondicionada en els racons interiors, amb un espai més gran amb un menjador per als animals i  un petit compartiment amb ximeneia, armaris i una finestra que dona a l'exterior. En la zona de la boca hi han marques de barrinades per ferla més accesible, així com un corral que tanca una petita porció de terreny davant de la boca. Aquesta cavitat te una topografia de l'any 99 realitzada per l'E.C.C. A uns 60 metres al Sud-Est d'aquesta cova trobem la Sima de la Loma-2. Es tracta d'una fractura superficial que talla part de la lloma transversalment. De la cavitat nº1 pocs metres cap al nord trobem les simes de la Loma 3,4  i 5. La sima nº 5 es una petita saleta amb el sostre baix amb accés vertical curt. És un amagatall molt bó. La sima nº 3 és la més fonda i amb més recorregut, però amb una fractura inferior molt estreta i descomposta. La sima nº4 a uns 10 metres de l'anterior esta ja en la caiguda de la lloma cap al nord. La seva boca és producte d'una desobstrucció i mitjansant un curt graó arribem a una saleta amb indicis de ceràmica del bronze.
 Pany rocòs on s'obrin Las Covatillas, per dalt de la pista.
Per la mateixa pista que pujem a la Loma, trobem altres cavitats, com Las Covatillas, que es tracta d'un  petit cingle amb cinc abrics alguns dels quals han estat utilitzat pels pobladors dels voltans. Més avall i també prp de la pista s'ubica la Cueva Blanca, un abric de tres metres amb una paret construida per a l'aprofitament de la cavitat com a habitacle amb llar i un canyis per secar figues. En aquesta cavitat hi han indicis de ceràmica del bronze.
Cueva Blanca
                                                         Cueva de Luis Candela
 A l'altra part del riu Millars vam visitar la Cueva de Luis Candela, propera al poble i que va servir per refugiarse un pobre de la població, d'ací pren el nom la cavitat. Ja més amunt, en el alto de Pepe Mingo troben la Cueva de Pepe Mingo, en la vesant est  de la muntanya i just baix d'un cingle. Dalt del cincle una petita moleta domina una gran porció de terreny, en la qual s'ubiquen unes fortificacions prehistòriques, possiblement del ferro.

Vista parcial de l'abric que representa la Cueva de Pepe Mingo

 Situació de les cavitats de la Ereta, vista des de la Cueva de Pepe Mingo

Per últim ja enfosquint el dia visitàrem i topografiarem La sima de la Ereta -7 , situada en un prominent espoló rocòs en el qual troben en la seva part superior restes de construccions. La sima talla el tossal de nord a sud i constitueix una fractura de còmodes dimensions, amb tres boques d'accés: una superiopr i dos inferiors (veure imatge anterior). En el seu interior hi ha ceràmica ibèrica i indicis de ceràmica del bronze. A pocs metres d'aquesta fractura ja topem amb el mollo que delimita els termes municipals de Toga i Espadilla i més cap al sud trobem la resta de cavitats de la Ereta, en terme d'Espadilla.
Situació del Alto de Pepe Mingo