domingo, 31 de diciembre de 2023

Resum any 2023

Deixem enrere aquest 2023 i anem cap al 2024. Que ràpid passen els anys! Ara anem a recordar mitjançant fotografies alguns dels grans moments, tasques i activitats d'aquest 2023.

GENER

Visita a la Cova de Sant Josep i a la Sima Posos amb la SIET de Tarragona.

 

Avenc de Pepet de Cala Sants (Mola 21, Fanzara) amb companys de l’Espeleo Club la Vall d'Uixó.



Visita a l'avenc Sabarín amb J.M. Calaforra per estudiar els notables espeleotemes subaquàtics de la sala de la rovellonera.


FEBRER

Cap de setmana a La Vall d'Ebo visitant l'Avencó i l'avenc ample amb els companys de l'Espeleo Club Zaragoza.

 

Cova Santa (Font de la Figuera, València)


Topografia de l'Avenc de la Solaneta a La Sarratella.

 


MARÇ

Visita a l'avenc dels Sapos amb els amics de Espemo.

 

 

Mas de Guillem (La Serra d'en Galceran). Jornades del curs d’iniciació 2023, organitzat pel nostre club.



Exploració a la sima Espeleuka, segon sector de la Cueva de los Chorros, amb els amics d'Extopocien.

 

 

ABRIL

Encontre de Espeleo a Villaluenga del Rosario (Sierra de Grazalema):

Travessia Hundidero - Gato.


Sima del Cacao.

 

Cornavaques (Mallorca). Viatge a Mallorca amb companys de diferents clubs.



MAIG

Explorant l´espelunga de Napazal, al massís de Bernera.

 

 Mamelons. Cap de setmana als Ports (Tortosa)



Exploració i topografia al Petit Riu de la Cueva de los Chorros, col·laborant amb els companys del club Sierras del Mundo.

 

JUNY

Visita a la sima Posos.

 

Avenc de Quatretonda (Quatretonda, València), celebrant l’aniversari de Tomás amb companys de diferents clubs de València i Alacant.


Novament tornem a l'espelunga de Napazal a continuar la seua exploració.


JULIOL

Exploració al Trou Suffleur, Massís de Collarada, amb l'Espeleo Club Zaragoza.

 

Sistema de l’Alba (Huesca).

 


Visitem l'Avenc del Mas Nou, una cavitat clàssica a Tírig (Foto: Lydie Babin).

 

AGOST

Col·laboració amb la campanya espeleològica internacional a Arañonera.

 

 Bivac de la sala de los Titanes, travessia Cellagua-Garma Ciega (Soba, Cantàbria) amb companys de l’ECC i de l’Espeleo Club la Vall d'Uixó. Vacances a Cantàbria.

 

 

 Viatge a França, per a visitar la Gouffre Berger. Gouffre Berger (França), equip de titans en acabar l’activitat. Viatge a França, per a visitar la Gouffre Berger.

 

 

 Continuem les vacances a Cantabria. Sima Txomin IV.

 

Topografiem la Cova de la Lloma de la Pedrera, a Les Coves de Vinroma.

 

SETEMBRE 

 

Encontre EspeleoPirineos (Boltaña), compartint activitat amb els companys catalans de diferents clubs.


 

Acabem diverses escalades a la cova dels Ametlers, a terme d'Eslida.

 


Anem de visita a la cova de l'autopista, la mes gran del País Valencià.

 

OCTUBRE

Viatge a Múrcia amb companys de diferents clubs catalans i d’Alacant. Sima de la Higuera (Pliego, Múrcia).

Visita a algunes cavitats de la Serra Calderona, a la província de València.

 

 

Exploració la sistema de la Peña del Meyodia: Riu del Articuso i escalades.


NOVEMBRE

Visita a les cavitats de Saint Marcel d'Ardeche, a França. Amb companys de diversos clubs de Castelló i Catalunya:

Reseau 4 de la Grotte de Saint Marcel.

Aven Nöel.

 


Activitat de germanor amb el Club GEME (Madrid)


DESEMBRE

Visita a l'avenc de la Crisi i avenc del Salany amb Club de Espeleología 8 del Mas de las Matas.

 

Viatge a Villaluenga del Rosario (Sierra de Grazalema)

Sima de Villaluenga. 


Sima de Republicano.

 

 Exploracions al Riu dels Gours de la Sima Posos, la mes gran de la província de Castelló amb mes de 6 km. de desenvolupament.

 

Pel que fà a la tasca de catalogació, en aquest any s'han catalogat moltes cavitats noves, assolint a dia d'avui 6.993 cavitats subterrànies. Pel que en les properes setmanes esperem arribar a les 7.000 cavitats catalogades. Nosaltres hem aportat 54 topografies de cavitats i algunes altres que consisteixen en ramals que s'han afegit a altres coves o avencs. En la tasca d'exploració d'estaquem algunes troballes on a nivell arqueològic encara estan pendents de valorar per especialistes, però que de segur seràn de gran ajuda en el futur per conèixer millor com vivien a la nostra provincia en la prehistòria. Pel que fa a estudis de caire científic, la serrà d'Espadà ha estat el punt on hem dedicat més temps, tant en exploracions com en estudis hidrológics. Altres cavitats, però de un mode aïllat han segut visitades i estudiades en altres parts de la provincia. La revista BERIG 21 ha estat un punt de referència en quant a publicacions, on volem destacar totes les novetats aportades en la Sima Posos, deixant el cami obert i les línies de treball ben marcades. 

El 2023 ha estat un any amb molts records, vivències subterrànies i compartir amb altres persones baix terra. Esperem que en l'any que comença, 40 aniversari de l'Espeleo Club Castelló, s'enceten nous projectes, noves cavitats i moltes altres il·lusions que poder compartir.

FELIÇ ANY 2024, PLE D'EXPLORACIONS !!

domingo, 24 de diciembre de 2023

Salida del Club de Espeleología Ocho a la Mola de Catí (Massis dels Ports, Tarragona).

 

Avenc del Salany.

 

El pasado fin de semana, días 16 y 17 de diciembre, nos reunimos una buena representación del Club de Espeleología Ocho del Mas de las Matas, uno de los 2 clubs de espeleología de la provincia de Teruel. Los Participantes fuimos: Teresa, Edu, Ángel, Miguel, David, Ismael y Luis. Además, en el refugio de Cova Cambra, el cual tuvimos como centro de operaciones, coincidimos con Cantero. También el sábado nos acompañaron un ratito en el Avenc de la Crisi Jordi y Gina de la UEC de Tortosa.

Coladas en la primera sala de l’Avenc del Salany.

 

El viernes, con muchas ganas de conocer las simas de La Mola de Catí, después de cenar hicimos el descenso al avenc de la Fecunditat, situado muy cerca del refugio. Es una sima con un amplio pozo de 35 m. Para ir calentando los motores.

El sábado venia el plato fuerte. Por la mañana, después de un buen desayuno y preparar todo el material, nos encontramos con Jordi y Gina de la UEC de Tortosa. Jordi bajaría con nosotros el pozo de entrada, y Gina que estaba constipada se fue a buscar setas, pero nos acompañó a la boca para vernos entrar.

 

Equipazo del CE8 con Gina y Jordi de la UEC de Tortosa.

 

David y Edu se encargaron de entrar los primeros para instalar el pozo de 117 m. que viene a ser el más profundo de Cataluña, pero ni el más ancho ni el más bonito. Una vez todos bajo el pozo de entrada nos despedimos de Jordi y comenzamos a arrastrarnos por la galería que nos lleva a l’embut y la sala del Llac. Tras tramos de laminadores vienen una serie de trepadas y destrepadas y un pasamanos. Así llegamos a la ancha rampa descendente que nos lleva a l’embut.

Pero antes de llegar al pasamanos instalado en l’embut encontramos una cuerda fija que remonta una docena de metros. Subimos por esta cuerda que nos dará acceso a dos recorridos distintos: por una parte, una circular con 2 pozos recuperables que nos dejaran en la sala del Llac; y por otra parte a la via de les diàclasis, una zona con mucho desarrollo y muy poco visitada.

 

Zona ancha en la via de les diàclasis.

 

Tras el primer pozo remontante, una galería de techo bajo nos lleva a una segunda cuerda remontante, esta de escasos 10 m. Aquí alcanzamos una galería más ancha donde se dividen las dos vías antes mencionadas. Nosotros primero entraremos a la via de les diàclasis. Para ello treparemos por una corta cuerda con nudos denominada l’estrep. Tras ella aparece una estrechez apretada para entrar de lleno en una galería excavada a favor de una discontinuidad, pero con claras marcas de disolución producidas por el agua drenada en esta zona vadosa.

 

Zona inicial de la via de les diàclasis.

 

Tras observar dos zonas con los techos más altos, donde la diaclasa gana mucha altura, alcanzamos un pozo descendente de 6 m. Mas adelante un pozo ascendente de 11 m. nos barra el paso. Para nuestra sorpresa este pozo no está equipado por lo que optamos por escalarlo. Arriba encontramos dos especies de anillas caseras que podremos utilizar para descender en doble.

 

Tramo estrecho antes de alcanzar el pou de la capelina.

 

Continuamos hasta alcanzar una zona donde la galería se amplía considerablemente, tanto en anchura como en altura, ya que esta supera los 30 m. Para continuar trepamos por la parte opuesta de la base de esta gran chimenea y nos adentramos en un pasaje de techo bajo que nos lleva a una nueva vertical descendente de 12m.: el pou de la capelina.

 

Cabecera del pou de la capelina.

 

Bajo del pozo observamos como la diaclasa por la que avanzábamos durante toda esta vía se cierra, pero podemos avanzar en dirección contraria a la que veníamos y por un nivel inferior. Esta zona es más amplia que la superior por la que veníamos. Salvamos un pozo descendente de 7 m. donde instalamos una cuerda en naturales, pero que algunos compañeros destrepan entre bloques por otra zona. Una vez abajo la diaclasa gana profundidad y anchura para llegar a un último pozo descendente de 8 m. que nos deja en una amplia sala que no es más que la base de una gran chimenea.

 

Diaclasa existente entre los pozos de 7 y 8 m.

 

 

Ultimo pozo de la via de les diàclasis.

 

Desde aquí algunos de nosotros aun continuamos por una serie de laminadores donde aparecen pasos muy selectivos. Estos laminadores unidos por estrechísimos pasos nos dejan avanzar bastantes metros más hasta alcanzar el final explorado de este ramal. Aquí damos media vuelta y volvemos hasta la base de l’estrep, donde se dividían las dos vías antes comentadas.

Gatera que da acceso al pozo sobre la sala del Llac.

 

Después de comer nos acercamos a la cabecera del primer pozo recuperable, este pozo de 12 m. está separado en 2 tramos. En su base avanzamos por unos tubos de techo bajo y tras varios cruces desembocamos en la sala del Llac por su techo. Un pozo que no llega a los 10 m. pero que es arrampado en su primera mitad, nos deja en la sala más ancha de la cavidad.

 

Pozo que nos deja en la sala del Llac.

 

El equipo en la sala del Llac.

 

Desde aquí solo nos queda remontar el pasamanos ascendente de l’embut para alcanzar la base de la primera cuerda ascendida, cerrando así un bonito circuito. Pero tres de nosotros aun entraremos en el Riuet, la zona activa de la cavidad, para medir la temperatura y la conductividad del activo que circula por esta angosta galería.

Ismael en el Riuet.

 

Tras unas 11 horas salimos los primeros por la boca del Avenc de la Crisi. Y los compañeros que están desinstalando lo hacen una media hora más tarde. Ahora toca una merecidísima cena. Y mañana más.

Pozo de entrada a l’Avenc del Salany.

 

El domingo, como tenemos todos que marchar a casa decidimos visitar el bonito Avenc del Salany, ya que es una actividad más corta. Edu y Ángel han marchado ya para casa. Cantero nos acompaña hasta la boca. Instalamos dos vías para bajar el pozo de entrada. Una vez abajo nos quitamos el arnés y sacamos las cámaras de fotos.

 

David en la zona de los gours, hoy secos.

 

Visitamos las 3 salas muy concrecionadas de esta bella cavidad. Es una cavidad fácil de recorrer pero que recompensa su visita con los bonitos y múltiples espeleotemas que encontramos por paredes, techos y suelos. Al salir nos vamos al refugio a comer y a recoger. Es hora de marchar y nos despedimos, pero ya con las ganas de volvernos a juntarnos pronto y darle vida al CE8.

 

Estalagmita en el Avenc del Salany

miércoles, 20 de diciembre de 2023

ESTUDIO SOBRE MANANTIALES KÁRSTICOS DE LA SIERRA DE ESPADÁN

Recientemente se han publicado los resultados de un estudio realizado por nosotros en la Sierra de Espadán. Este ha salido a la luz en el Boletín de la SEDECK número 18 (páginas 190 a 202) y se centra en el análisis de la información recogida durante el año 2022 en siete manantiales kársticos del Espadán. Todos estos manantiales representan los puntos de descarga principales de la zona de carácter Kárstico y a su vez están relacionados con diferentes cavidades subterráneas de diferentes características. En este trabajo no se han incluido todas las cavidades surgentes de la zona, no abarcando por ejemplo las conocidas Coves de Sant Josep, ni otros manantiales de carácter temporal o emplazados en otros sectores más al norte.  Uno de los criterios empleado a la hora de escoger los puntos de descarga es su relación directa con cuevas o simas, ya sean de tipo activas, semiactivas o fósiles.



Este trabajo se ha realizado paralelamente a la exploración, topografía, prospección y observaciones sobre el terreno y dentro de las cuevas. Es indudable el interés que despierta este sector de la sierra de Espadán dentro de las cavidades de la provincia de Castellón. Queda todavía mucha información por resolver y conductos por explorar, por lo que el presente artículo supone solamente un paso más en el conocimiento hidrológico de la zona.


A continuación puedes leer el artículo pinchando sobre este enlace:

Aproximación hidrológica de siete manantiales kársticos de la Sierra de Espadán, Castellón


Hydrological approach of seven karstic springs in Sierra de Espadán, Castellón


Jesús Almela Agost


sábado, 16 de diciembre de 2023

VERNERA, OCTUBRE 2023

Continuem els treballs exploratoris al massís de Bernera, zona de treball assignada a la SIE del CEA de Barcelona, entitat amb la qual col.laborem els espeleòlegs del Espeleo Club Castelló des de 2011. El cap de setmana del 14 i 15 d'octubre vam fer una entrada al sistema de la Peña del Meyodia per la boca del Pozo alto de la Chorrota. Feia uns anys que no entravem per aquesta boca, ja que últimament ens hem centrat en altres zones del sistema i en altres cavitats del massís. En aquesta ocasió ens juntem un equip de 5 espeleòlegs: Luis i Jesús Almela de l'Espeleo Club Castelló, Edu Segura de l'Espeleo Club Muntanyenc Barcelonès, Ana Isabel del CERE Abisme i Pol Duran de l'Agrupació Excursionista de Catalunya.

Entrem per Pozo alto de la Chorrota, tal com hem indicat, i un cop a la base dels pous ens dividirem en 2 grups: Jesús, Anna i Pol van a revisar el riu Articuso. Edu i Luis van a escalar a altres zones del sector Chorrota.

A continuació inserim la descripció de la galeria Articuso, en sistema de la Peña del Mediodia. Aquesta va ser motiu de revisió i exploració de diferents ramals el passat 14 d'octubre, recollint diferents observacions que mostrem ací.

Participants en l'activitat.

 DESCRIPCIÓ DE LA GALERIA DE L'ARTICUSO.

El tram inicial de la galeria de l'Articuso es troba a l'inici del segon llac entrant per la boca intermitja del sistema, Pozo Alto de la Chorrota. Es un forat per on es perd un xicotet caudal del propi llac.

Després d'un ressalt de 2 metres i una rampa l'aigua és precipita per un pou d'11 metres. En aquesta zona superem el pou per un passamà i trobem el riu de l'Articuso, que es junta a l'aport dels llacs en aquest pou, precipitant-se en una cascada. A partir d'ací seguirem el corrent aigues amunt del riu de l'Articuso. Al començament la galeria pren direcció sudest, convinant trams on la progressió és per la base del meandre i altres on resulta més còmode anar per un nivell superior, uns 5 metres per dant de l'actiu. L'amplada d'aquesta zona va variant entre 1 i 2 metres. Després d'uns 300 metres, i d'anar per un tram de galeria fòssil, arribem a una colada on cal baixar un resalt de 5 metres, on tornem a anar pel riu i la galeria fa un gir en "4", per tornar a prendre direcció sudest. Ací progressem per alguns ressalts que eviten xicotetes badines. En aquest tram notem una disminució del cabdal d'aigua, pel que suposem que hi ha un aport. que no s'ha pogut seguir. Un poc més avant la galeria transcorre per trams còmodes de 3 o 4 metres d'amplada i la tendència de la galeria passa a ser est, formant diferents meandres que van girant, alternant direcció est amb nordest i sudest. Per aquesta zona en un colze de la galeria hi ha una xemeneia d'uns 12 metres, on dalt pareix que hi ha volum.

Estalactites amb coloració rogenca en la zona intermitja del riu.

Uns metres més avant hi ha un desviament a l'esquerra, que és una galeria rectilínia d'uns 18 metres que acaba en una estretor.  Poc a poc va eixamplant-se la galeria, passant per un curt passamà que evita una badina i més avant s'arriba a un tram ample amb un desviament ascendent a la dreta on la galeria assoleix molta altura. Aquest desviament consisteix en una rampa de 20 metres per 4 d'amplada que finalitza en la base d'una xemeneia. Pareix que esta tracta d'una gran discontinuïtat. En aquest mateix desviament la galeria s'eixampla arribant a seccions màximes de 7 x 5 metres on el riu va per un meandre estret, uns 4 metres per baix. Si seguim la galeria ampla superior, cap a l'est ascendeix 20 metres, desviant-se del curs actiu fins acabar en la base d'una xemeneia de 24 metres, que esta formada per una fractura direcció nord-sud. En el punt on acaba la galeria sembla que hi ha alguna aport temporal d'una gatera amb fang que ha arrastrat sediment.

Racó del meandre amb formacions.

Tornant al riu pel nivell inferior, aquest continua per galeries més modestes, amb trams amb badines i per ací comencen a aparèixer nivells de lutites en la base del meandre, que resulta més relliscosa a l'hora de progressar. Uns metres més avant, en un colze de la galeria hi ha un tram de nivell superior fòssil a la dreta, en el mateix colze hi ha una trepada per una rampa de sediment que finalitza en una gatera obstruïda per fang. Seguint pel nivell inferior per on va l'aigua, que sol ser el més còmode arribem a una sala de 10 x 7 x 5 metres, on el riu ve d'un sifó. Ací el meandre continua per dalt, pel que ascendim un pou de 7 metres continuant uns metres més avant és retroba l'aigua. Més avant hi ha un altre ressalt de 3 metres que és puja amb corda. Aigües amunt arribem a una sala de 6 x 5 metres, que resulta ser la base d'una xemeneia on s'han mesurat 39 metres fins la seua part superior. En aquest punt hi han tres ramals, un de 12 metres estret, que acaba en un xicotet sifó. Un altre ramal central, d'on ve l'aigua i un a la dreta, lleugerament ascendent. Aquest últim tram porta a uns nivells fòssils superiors amb un desviament a l'esquerra al seu inici que connecta amb la galeria activa, i un altre que continua uns 50 metres per el nivell superior fòssil. Ací hi ha algun desviament que de la galeria fòssil puja alguns metres més cap a cotes superiors, i que és situa 8 metres per dalt del riu. En aquesta zona s'ha trobat guano de rat penat. 

Isopòde acuàtic, possiblement Proasellus, que colonitza zones intersiticials i que possiblement ha estat arrosegat per l'aigua.

La progressió, és pot fer tant per la galeria fòssil, com per l'activa, fins un colze de la galeria on uns metres més avant hem de descendir un ressalt de 2 metres, per anar pel nivell aquàtic, aquesta vegada per uns laminadors amb aigua que és van alternant amb galeries guiades per fractura, però ja de modestes dimensions. Els últims 200 metres de galeria van seguint fractures amb amplades inferiors al metre. Després d'un colze que gira cap al sud arribem a una estança on va quedar la punta l'any 2003. Ací l'aigua ve d'una fractura impenetrable. Ascendint per la fractura fins el seu sostre, 9 metres i passant algun estretament que vam eixamplar, trobem un nivell fòssil de 10 metres on darrere d'una gatera hi ha un pou de 5 metres que ens torna a deixar en l'actiu, justament en un sifó de bones dimensions (2 x 2 metres) aigües avall. En aquest sifó en els lateral hi han bancs d'argila i un metre per dalt del nivell d'aigua hi ha una marca amb matèria orgànica adherida a l'argila, que pareix indicar el nivell alt de l'aigua després de crescudes.  Aigües amunt, en direcció sud avancem 40 metres per una galeria amb estretaments guiada per una fractura fins arribar a un sifó estret entre graves. Ací queda la punta. Uns 20 metres abans d'arribar al sifó és realitza una escalada d'11 metres, que tanca en una gatera impenetrable. 

Planta del sector revisat, amb les cotes respecte a la boca de Guello Fresco.

El recorregut de la galeria d'Articuso esta als voltants dels 2 quilòmetres i un desnivell des del seu inici fins al sifó final de 64 metres. Es tracta d'un col·lector interessant, amb poques ramificacions i unes aigües que poden vindre de l'exterior, del barranc de l'Articuso o bé de l'Espelunga de Napazal. En les primeres exploracions a aquesta galeria a l'any 2003, el riuet a la part final estava sec. El caudal que vam veure nosaltres era molt poca cosa, sent a la part final la temperatura de 6,1 ºC i 274 microsiemens de conductivitat. Per les dades de temperatura i conductivitat, i la presència de matèria orgànica i fauna intersiticial ens decantem per un origen de l'aigua d'una pèrdua exterior, que per la seua situació suposem que estarà per la capçalera del barranc de l'Articuso.

lunes, 11 de diciembre de 2023

Ranking de cavidades de la Província de Castelló (por desnivel).

Clasificación por desnivel:

Hasta -70 m.




1°) -191 m. AVENC DE LA FIGA - AVENC DE FIGA ESTRETA (Llucena del Cid)
Almela Agost, Luis. (Revista Berig N° 20,  pág. 76-81). 2021.
Almela Agost, Luis. (Blog Cavitats-subterrànies). 2022.

2°) -187,4 m. AVENC DEL TURIO-3 / TURIO-7 (Espadilla)
Espeleo Club Castelló. (Revista Berig N°19, pág. 78-79). 2020.

3°) -186,6 m. AVENC DEL TURIO-2 (Fanzara)
Almela Agost, Hnos. (Las cavidades del Monte Turio). 2013.

4°) -182,1 m. AVENC DEL TURIO-1 / TURIO-4 (Fanzara)
Almela Agost, Hnos. (Las cavidades del Monte Turio). 2013.

5°) -146 m. AVENC DEL CABEÇO (Fanzara)
* Seria muy interesante realizar una nueva topografia incluyendo todos los ramales descubiertos en los ultimos años.
Galtzagorri Espeleologi Taldea; Societat Espeleològica de València. (Revista Lapiaz N° 23, pág. 47-55). 1994.

6°) -133,5 m. AVENC DEL CABEZO ROYO (Argelita)
* En exploración por Espeleo Club La Vall d'Uixó y Espeleo Club Castelló. Han aumentado su recorrido en 200 m.
Galtzagorri Espeleologi Taldea; Societat Espeleològica de València. (Revista Lapiaz N° 23, pág. 47-55). 1994.

7°) -128 m. AVENC SIMBA (Argelita)
Galtzagorri Espeleologi Taldea; Societat Espeleològica de València. (Revista Lapiaz N° 23, pág. 47-55). 1994.

8°) -119 m. SIMA DE LA TEJAVANA (Caudiel)
Fernández Peris, Josep et al. (Catálogo espeleológico del País Valenciano - Tomo II, pág. 47-48). 1982.

9°) -118 m. SIMA DEL SABINOSO (Altura)
Sección de espeleologia del club universitario de montaña. (Revista Lapiaz N° 19, pág. 13-21). 1990.

10°) -117 m. SIMA DE PANTE (Jérica)
Ferrer, Eugenio. (Revista Lapiaz N°9, pág. 60-62). 1982.

11°) -116 ,6 m. AVENC DEL MAS D'EN GUILLEM (La Serra d'en Galceran)
Almela Agost, Hnos. (Revista Berig N°13, pág. 63-67). 2013.

12°) 111,9 m. (-76,9 m. / +35 m.) SIMA POSOS (Azuébar)
* En exploración.
Almela Agost, Hnos. (Revista Berig N°21,  pág. 40-93). 2023.

13°) -110 m. AVENC DE PEÑABLANCA-1 (Torrechiva)
Grup Espeleològic d'Onda. (Revista Lapiaz N° 23, pág. 35-46). 1994.

14°) -109,4 m. SIMA DE TORRE RAGUDO (Viver)
Almela Agost, Hnos. (Blog Cavitats-subterrànies). 2013.

15°) -107,5 m. FORAT D'EN FERRÀS (Oropesa del Mar)
Grup espeleològic Bachoqueta. (Revista Lapiaz N° 17, pág. 17-22). 1988.

16°) -106 m. AVENC DEL COLLET ROIG (Alcalá de Xivert)
Miñarro Urrestarazu, Josep Manuel. (Boletín S.I.R.E. N° 1 / 2ª época, pág. 2-3). 1969.

17°) -105 m. SIMA DEL TIO RAMON MACHACA (Altura)

Sección de espeleologia del club universitario de montaña. (Revista Lapiaz N° 19, pág. 13-21). 1990.

18°) -104 m. CUEVA SANTA (Altura)
Grupo Espeleológico La Senyera. (Cueva Santa, exploración y estudio del medio subterráneo). 2011.

19°) -101,5 m. AVENC DE L'ERETA - MELIC DE PAU (Argelita)
Galtzagorri Espeleologi Taldea; Societat Espeleològica de València. (Revista Lapiaz N° 23, pág. 47-55). 1994.

20°) -101 m. AVENC DE LA COLOMERA (Cabanes)
Almela Agost, Luis et al. (Blog Cavitats-subterrànies). 2019.

21°) -100 m. SIMA EU-4 (Alcúdia de Veo)
* Pendiente de presentar la topografia completa de la sima.
Carrión Alarcón, Jordi. (Canal de Youtube "En la vertical"). 2022.

22°) -97 m. SIMA DE VALERIANO MAMELLA (Altura)
Almela Agost, Hnos; Usó García, Cesar. (Catalogo de cavidades de la província de Castellón; SICE-CS). 2010.

23°) -95 m. SIMA ALIAGA (Begis)
Grup Espeleològic Valencià. (Memorias espeleológicas 1992). 1993.

24°) -92,3 m. AVENC DEL MAS DE SANT VICENT (Borriol)
Almela Agost, Luis. (Revista Berig N° 15, pág. 24-29). 2015.

25°) -92 m. AVENC DE COMANEGRA (Xert)
Gual, Jordi; Miret, Magí. (Revista Exploracions N° 3, pág. 61-62). 1979.

26°) -88 m. AVENC DEL CAMÍ DE LA COSTA DELS PINS (Borriol)
Muñoz, Alexis; Galea, Lee; Gilabert, Josep et al. (Revista Berig N° 19, pág. 61-75). 2020.

27°) -85 m. CUEVA CERDAÑA (Pina de Montalgrao)
* Seria interesante realizar una topografia completa de la cavidad, ya que las existentes no estan completas.
Fernández Peris, Josep et al. (Catálogo espeleológico del País Valenciano - Tomo II, pág. 66-67). 1982.

28°) -83,6 m. SIMA DEL MORRÓ-4 (Ayódar - Fanzara)
Almela Agost, Jesús. (Revista Berig N° 13 , pág. 11-46). 2013.

29°) -81,5 m. SIMA TAPADA (Higueras)
Grupo de Exploraciones Subterraneas Alto Palancia. (Catalogo de cavidades de la província de Castellón; SICE-CS). 2016.

30°) -81 m. AVENC DEL PLA D'ALIFRAGO (Cervera del Maestre)
Ibañez, Lluis. (Revista Espeleo Sie N°21, pág. 5-9). 1978.

31°) -79,5 m. COMPLEJO PEÑAS BLANCAS (PB-1 PB-2) (Segorbe)
Espeleo Club Benimaclet. (Memória zona de trabajo Sierra Calderona, pág. 91-123). 1998.

32°) -78,3 m. COVA DEL MORRÓ-5 (Sueras)
Almela Agost, Luis. (Revista Berig N° 18, pág.51-81). 2019.

33°) -78 m. AVENC DEL CABEÇO PANOLLA-2 (Llucena del Cid)
Almela Agost, Hnos. (Catalogo de cavidades de la província de Castellón; SICE-CS). 2011.

34°) -77,7 m. SIMA DE LA UMBRÍA DEL CABEZO (Argelita)

Almela Agost, Hnos. (Blog Cavitats-subterrànies). 2014.

35°) -77 m. SIMA DE MUELA-1 (Cirat)
Centre Excursionista de Nules. (Revista Noulas N° 264/65, pág. 20-22). 2000.

36°) -76,9 AVENC DEL PLA D'ARÇÀ (Tírig)
Almela Agost, Luis. (Revista Berig N° 19, pág. 47-60). 2020.

37°) -75 m. SIMA DE PEÑAS BLANCAS-11 (Segorbe)
Espeleo Club Benimaclet. (Memória zona de trabajo Sierra Calderona, pág. 91-123). 1998.

38°) 74,6 m. (+5,0 m. / -69,6 m.) COVES DEL TOSSAL DE LA FONT (Villafamés)
Espeleo Club Castelló. (Catálogo espeleológico del término municipal de Vilafamés, pág. 38-72). 2003.

39°) -74,2 m. AVENC DEL CABEÇO PANOLLA-12 (Llucena del Cid)
Almela Agost, Hnos. (Blog Cavitats-subterrànies). 2014.

40°) -74 m. CUEVA DEL CARRASQUIZO (Argelita)
Almela Agost, Hnos. (Blog Cavitats-subterrànies). 2014.

41°) -74 m. SIMA DE LA HERRERA (Espadilla)
López Nebot, Generoso (GEON). (Catalogo de cavidades de la província de Castellón; SICE-CS). 1988.

42°) -73,2 m. AVENC DE L'ABUELO ABDÓN (Canet lo Roig)
Almela Agost, Luis; Dellà, José Jaime. (Revista Berig N° 17, pág. 51-61). 2017.

43°) -73 m. COVA DE LA MOLA (M-16) (Fanzara)
Grup Espeleològic d'Onda (GEON). 2008.

44°) -73 m. AVENC DE LES PEDREÑERES (Cervera del Maestre)
* El Club Muntanyenc Serra d'Irta de Alcalá de Xivert descubrió una nueva via a inicios de la década de 2010, que da mas recorrido a la cavidad pero no aumenta su desnivel.
Figueras, J. (Boletín de información de la Sección de Investigaciónes y Recuperaciones Espeleologicas N°5, pág. 29-32). 1967.

45°) 72 m. (-42 m. / + 30 m.) COVES DEL CARBO (Villahermosa del Rio)
García, Vicente; Espeleo Club Castelló. (Revista Berig N° 17, pág.46-50). 2017.

46°) -71,7 m. AVENC DEL ALTIS (Villahermosa del Rio)
Almela Agost, Hnos. (Blog Cavitats-subterrànies). 2012.

47°) -71 m. AVENC DEL PLA DE LA BASSA ROJA-4 (Costur)
Almela Agost, Jesús. (Revista Berig N°11, pág. 32-49). 2011.

48°) -70,1 m. AVENC DEL TURIO-5 (Fanzara)
Arenós Domínguez, Joaquin. (Revista Berig N°4, pág. 31-34). 2000.
Almela Agost, Hnos. (Las cavidades del Monte Turio). 2013.

*COVA D'EULOGIO (Alcúdia de Veo)
* La profundidad de está cavidad es desconocida, ya que carece de una topografia actualizada. Por otra parte la topografia mas completa (GEON 1984) carece de rigor, ya que se ha exagerado considerablemente su profundidad. Ante la falta de datos no podemos incluir esta cavidad en el ranking.
Carrión Alarcón, Jordi. (Canal de Youtube "En la vertical"). 2022.

Agradecemos su colaboración y/o contribución a Joaquin Arenós, Maria Varela, Hèctor Cardona, Israel Peña y a todos los autores citados en la bibliografia.

viernes, 1 de diciembre de 2023

Ranking de cavidades de la Província de Castelló (por recorrido).

Clasificación por recorrido:

Hasta 300 m.


1°) 6.323 m. SIMA POSOS (Azuébar)
* En exploración.
Almela Agost, Hnos. (Blog Cavitats-subterrànies). 2023.

2°) 2.860 m. COVES DE SANT JOSEP (La Vall d'Uixó)
* En revision. Para contabilizar el recorrido total hemos sumado los sectores topografiados en distintas epocas, siempre tomando los datos mas actuales de cada sector.
- Desde la boca al 1° sifón: 1.986 m.(Blázquez et al. 1994)
- Desde el 1° sifón al 5° sifón: 360 m. (Borràs 1981; EOM 2018)
- Desde el 5° sifón al final conocido: 343 m. (EOM 2018)
- Otros ramales nuevos: 171 m. (Espeleoclub La Vall d'Uixó 2023)
Borràs i Xavier, Joan et al. GES del CMB. (Revista Sota Terra N° 2, pág. 28-37). 1981.
Blazquez, Alejandro; Garay, Policarp; Medina, Rafael. (Revista Lapiaz N°23, pág. 19-34). 1994.
Grupo EOM. (Cuevatur). 2018.
Espeleoclub La Vall d'Uixó. 2023.

3°) 2.282 m. COVES DEL TOSSAL DE LA FONT (Vilafamés)
Espeleo Club Castelló. (Catálogo espeleológico del término municipal de Vilafamés, pág. 38-72). 2003.

4°) 2.100 m. COVA DE LES MERAVELLES (Castelló de la plana)
* Convendria realizar una topografia completa y exhaustiva. Entre 2015 y 2016 el Espeleo Club Castelló inicia una nueva topografia llegando a topografiar 700 m. aprox., de los cuales unos 150 m. son nuevos. Los trabajos se detienen ante el cambio de propietario de los terrenos donde se abre la cueva.
S.E. La Senyera. (Revista Nuestra Espeleo N° 16, pág. 41-49). 1986.

5°) 1.713 m. AVENC DEL TURIO-3 / TURIO-7 (Espadilla)
Espeleo Club Castelló. (Revista Berig N°19, pág. 78-79). 2020.

6°) 1.555 m. AVENC DEL TURIO-2 (Fanzara)
Almela Agost, Hnos. (Las cavidades del Monte Turio). 2013.

7°) 1.539 m. COVA DE L'OCRE (Llucena del Cid)
Almela Agost, Jesús. (Revista Gota a Gota N°12, pág. 46-56). 2016.

8°) 1.120 m. CUEVA DE CIRAT (Montan)
Grup espeleològic Vilanova i Piera. (Revista Subterranea N°2, pág. 7). 1994.

9°) 1.100 m. FONT DEL MOLINAR (Xert)
Espeleo Club Castelló. (Revista Lapiaz N° 20, pág. 3-11). 1991.

10°) 848 m. CUEVA DEL TORO (Alcúdia de Veo)
Carrión Alarcón, Jordi. (Revista Berig N° 19, pág. 14-21). 2020.

11°) 827 m. AVENC DE LA FERRADURA -2 (Cabanes)
Almela Agost, Jesús. (Actes XVII Jornades Culturals a la Plana de l'Arc, pág. 43-60). 2012.

12°) 815 m. LA COGONDA (Cirat)
Almela Agost, Jesús. (Revista Berig N° 11, pág. 20-27). 2011.

13°) 701 m. CUEVA SANTA (Altura)
Grupo Espeleológico La Senyera. (Cueva Santa, exploración y estudio del medio subterráneo). 2011.

14°) 700 m. AVENC DE LA FIGA - AVENC DE FIGA ESTRETA (Llucena del Cid)
Almela Agost, Luis. (Revista Berig N° 20,  pág. 76-81). 2021.
Almela Agost, Luis. (Blog Cavitats-subterrànies). 2022.

15°) 650 m. AVENC DEL CABEZO ROYO (Argelita)
* En exploración por Espeleo Club La Vall d'Uixó y Espeleo Club Castelló. Han aumentado su recorrido en 200 m.
Galtzagorri Espeleologi Taldea; Societat Espeleològica de València. (Revista Lapiaz N° 23, pág. 47-55). 1994.

16°) 647 m. ULLAL DEL MANÇANO (Ludiente)
Almela Agost, Jesús. (Revista Berig N° 10, pág. 21-26). 2009.

17°) 622 m. AVENC DEL TURIO-1 / TURIO-4 (Fanzara)
Almela Agost, Hnos. (Las cavidades del Monte Turio). 2013.

18°) 611 m. AVENC DEL CABEÇO (Fanzara)
* Seria muy interesante realizar una nueva topografia incluyendo todos los ramales descubiertos en los ultimos años.
Galtzagorri Espeleologi Taldea; Societat Espeleològica de València. (Revista Lapiaz N° 23, pág. 47-55). 1994.

19°) 593 m. AVENC DE LA TORRETA (Llucena del Cid)
Almela Agost, Jesús. (Revista Gota a Gota N° 15, pág. 64-73). 2018.

20°) 585 m. COVA DE MOLLET - AVENC DEL ROS (Sant Joan de Moró)
Almela Agost, Jesús. (Actes XXII Jornades Culturals a la Plana de l'Arc, pág.101-118). 2019.

21°) 570 m. SIMA ALIAGA (Begis)
Grup Espeleològic Valencià. (Memorias espeleológicas 1992). 1993.

22°) 570 m. AVENC DEL MORRÓ-4 (Ayódar - Fanzara)
Almela Agost, Luis. (Revista Berig N°18, pág. 51-81). 2019.

23°) 548 m. LA COVATILLA (Aín)
Almela Agost, Jesús. (Revista Gota a Gota N° 23, pág. 1-16). 2021.

24°) 502 m. AVENC DE L'ERETA - MELIC DE PAU (Argelita)
Almela Agost, Luis. (Blog Cavitats-subterrànies). 2016.

25°) 498 m. COVA DEL MORRÓ-5 (Sueras)
Almela Agost, Luis. (Revista Berig N° 18, pág.51-81). 2019.

26°) 486 m. COVA DE LA FERRERA (Eslida)

Almela Agost, Jesús. (Revista Berig N° 20, pág. 7-45). 2021.

27°) 482 m. COVA DELS ENCENALLS (Sant Mateu)
Almela Agost, Jesús; Fadrique, Floren; Sendra Mocholí, Alberto. (Revista Berig N°19, pág. 35-46). 2020.

28°) 481 m. CUEVA DEL TÚNEL (Navajas)

Muñoz, Ana; Nebot, Guillem. (Revista Berig N°15, pág. 70-75). 2015.

29°) 479 m. SIMA DE LA SEÑORA (Argelita)

Grup Espeleològic Bachoqueta. (Revista Spélaion N° 3, pág. 18-20). 1984.

30°) 467 m. AVENC DEL MAS DE LA MANÇANERA-6 (Llucena del Cid)
Almela Agost, Jesús. (Revista Berig N°18, pág. 15-30). 2019.

31°) 461 m. AVENC DEL CAMÍ DEL TURIO-1 (Espadilla)
Almela, J.; Almela, L.; Cardona, H. (Revista Berig N° 16, pág. 3-15). 2016.

32°) 456 m. AVENC DELS SAPOS o SIMA DE LA LOMA DE LOS CUERNOS-1 (Fanzara)
Almela Agost, Luis. (Revista Berig N° 18, pág. 51-81). 2019.

33°) 454 m. COVA DEL TRONC (Artana)
Almela Agost, Hnos. (Blog Cavitats-subterrànies). 2012.

34°) 450 m. CUEVA CERDAÑA (Pina de Montalgrao)
* Seria interesante realizar una topografia completa de la cavidad, ya que las existentes no estan completas. El desarrollo se ha estimado a partir de las 2 topografias mas completas.
Cardona, Ferran. (Revista Exploracions N° 5, pág. 81-84).1981.
Fernández Peris, Josep et al. (Catálogo espeleológico del País Valenciano - Tomo II, pág. 66-67). 1982.

35°) 445 m. AVENC DEL TURIO-5 (Fanzara)

Almela Agost, Hnos. (Las cavidades del Monte Turio). 2013.

36°) 435 m. AVENC DEL CAMÍ DE LA COSTA DELS PINS (Borriol)
Muñoz, Alexis; Galea, Lee; Gilabert, Josep et al. (Revista Berig N° 19, pág. 61-75). 2020.

37°) 401 m. AVENC DEL MAS DE SANT VICENT (Borriol)
Almela Agost, Luis. (Revista Berig N° 15, pág. 24-29). 2015.

38°) 400 m. COMPLEJO PEÑAS BLANCAS (PB-1 PB-2) (Segorbe)
Espeleo Club Benimaclet. (Memória zona de trabajo Sierra Calderona, pág. 91-123). 1998.

39°) 397 m. FORAT D'EN FERRÀS (Oropesa del Mar)
Almela Agost, Luis. (Blog Cavitats-subterrànies). 2014.

40°) 382 m. SIMA DE PEÑAS BLANCAS-11 (Segorbe)
Espeleo Club Benimaclet. (Memória zona de trabajo Sierra Calderona, pág. 91-123). 1998.

41°) 365 m. AVENC SIMBA (Argelita)
Galtzagorri Espeleologi Taldea; Societat Espeleològica de València. (Revista Lapiaz N° 23, pág. 47-55). 1994.

42°) 356 m. COVES DEL CARBO (Villahermosa del Rio)
García, Vicente; Espeleo Club Castelló. (Revista Berig N° 17, pág. 46-50). 2017.

43°) 356 m. SIMA DE LA LOMA DE LOS CUERNOS-2 (Fanzara)
Almela Agost, Hnos. (Blog Cavitats-subterrànies). 2009.
Almela Agost, Hnos. (Blog Cavitats-subterrànies). 2009.

44°) 345 m. AVENC DEL MAS D'EN GUILLEM (La Serra d'en Galceran)
Almela Agost, Hnos. (Revista Berig N°13, pág. 63-67). 2013.

45°) 340 m. CUEVA DE LOS JUDIOS (Torrechiva)
Espeleo Club Castelló. (Revista Berig N° 1, pág. 5-10). 1995.

46°) 331 m. COVA DE LA MATILDE ( Eslida)

Almela Agost, Jesús. (Revista Gota a Gota N° 21, pág. 64-75). 2020.

47°) 330 m. COVA DE LA MOLA (M-16) (Fanzara)
Grup Espeleològic d'Onda (GEON). 2008.

48°) 316 m. SISTEMA IERABO - BORIS - PAMPUL - TRES DELICIAS (Fanzara)
Almela Agost, Luis. (Blog Cavitats-subterrànies). 2018.

49°) 313 m. COVA DE LA MINA (Benassal)
Almela Agost, Jesús. (Revista Aigua Clara N°24, pág. 22-23). 2012.

50°) 312 m. AVENC DEL PLA D'ARÇÀ (Tírig)

Almela Agost, Luis. (Revista Berig N° 19, pág. 47-60). 2020.

51°) 308 m. COVA DE L'ONDERO (Aín)
Espeleo Club Castelló. (Revista Berig N°21, pág.114). 2023.
Almela Agost, Jesús. (Revista Berig N°20, pág. 7-45). 2021.

Agradecemos su colaboración y/o contribución a Joaquín Arenós, María Varela, Hèctor Cardona, Israel Peña y a todos los autores citados en la bibliografía.