lunes, 4 de julio de 2016

BALANCE DE LA CATALOGACIÓN DEL SICE-CS

Un año más, al comenzar la campaña veraniega, cuando el calor en la montaña aprieta y no apetece tanto subir y bajar montañas buscando “esa” cavidad desconocida o perdida bajo el imponente tapiz amarillento de las aliagas, hacemos balance de las nuevas incorporaciones al proyecto SICE-CS realizadas durante los últimos 12 meses.



A la vista de los resultados, comprobamos que las últimas 226 cavidades incorporadas corresponden a pequeñas covachas o topónimos que hacen referencia al medio subterráneo. Tan sólo 1 cavidad incorporada se encuentra entre -51 y -100 metros de desnivel y otras 2 cavidades entre -26 y -50 metros de desnivel. Lo mismo ocurre cuando analizamos el recorrido real de las nuevas incorporaciones al inventario, tan sólo 2 cavidades se encuentran en la categoría entre 251 y 500 metros de recorrido, y otras 3 exceden de los 100 metros pero sin alcanzar los 250 metros.



Da la sensación de haber llegando a un punto donde las grandes cuevas y simas castellonenses parecen que ya están todas descubiertas y registradas, que el trabajo de catalogación actual sirva únicamente para documentar pequeñas oquedades sin interés espeleológico. De todos nosotros y de nuestras exploraciones depende que esto no sea así, seguro que aún quedan en las comarcas castellonenses centenares de grandes cavidades subterráneas esperando nuestras exploraciones.



Analizando ahora el gráfico con la evolución de las visitas al servidor del proyecto SICE-CS, vemos que seguimos manteniendo la energía y el interés despertado hace ya 10 años, cuando fuimos pioneros en la catalogación espeleológica por Internet. Los primeros 5 años fueron años de afianzamiento de un proyecto novedoso, mientras que en los últimos 5 años, hemos luchado por mantenernos como un portal líder en la espeleología digital a nivel nacional.

Los nuevos espeleólogos castellonenses tienen la OBLIGACIÓN y la RESPONSABILIDAD de mejorar la calidad de la información espeleológica disponible, para que todos estos gráficos mantengan una tendencia al alza que iniciamos hace justo una década.

Texto y gráficos: Joaquín Arenós.

miércoles, 29 de junio de 2016

VISITANT LA COVA DEL FAR

Fa un temps vam visitar la Cova del Far, una cavitat descrita recentment (Garay, 2013) com a exemple de gènesis hipogènica, amb una xarxa de galeries que es desenvolupen en un espai de 100 x 100 metres. Aquesta s'obri en la Serra Gelada, a uns 40 kilómetres al nord de la ciutat d'Alacant. Es tracta d'una serralada costera amb penyasegats que donen al mar, com els existents en el Far que dona nom a la cova. Aquesta serralada va desde Benidorm fins Alfas del Pí, amb una longitud d'uns 8 kilómetres, localitzant-se el Far en el seu extrem nord.

 El recorregut de la cavitat es superior als 1.200 metres, existint una topografia bastant bona de finals del anys 80' del club espeleológic Covak, qui la va localitzar i explorar. Pareix ser una cova poc visitada, ja que hi han poques marques, inscripcions i altres deixalles que frequenten les cavitat "grans", atractives i de fàcil accés, es a dir, que no cal corda per visitarla. Una excepció es la sala final, on hi ham molts monigots d'argila posats damunt d'un gran bloc.

En la nostra visita, observarem abundants formes propies de les cavitats formades per l'aigua ascendent, com ponts de roca en el sostre de la galeria amb volta redona, la galeria amb una inclinació, outlets, feeders etc. En alguns punts de la cavitaT hi han grans masses de mineral evaporitic d'algep, que obstrueix alguna galeria i es nota que les corrosions tèrmiques l'han alterat, mostrant una tobera com ocorre en altres coves hipogèniques com la cueva del pozo i la cueva del Perro.
Es curios veure con el busament dels estrats determina la inclinació de les galeries que s'ubiquen al nord de la cova, amb una inclinació de 25 - 30 º. Daltra banda hi ha una gran fractura que talla tota la cova de est a oest desde la sala Marisa Lloret fins la sala de la Roa del Sisteller, formant grans blocs despresos i importants volums subterrànis.

Boca de la cavitat.
La cova del Far es tracta d'una cavitat cómoda de visitar, amb molt de racó delicat que cal admirar sense alterar. La visita completa a totes les galeries de la cova pot durar unes 4 hores. Cal tenir en compte que desde que es va topografiar la cova en l'any 1989 s'han descobert algunes galeries noves, que hem afegit a la topografia inicial.

viernes, 17 de junio de 2016

Avenc del Mas Nou de Porcar, pou d'entrada.

Belleses a l’avenc del Mas Nou de Porcar.

En el darrer any, els espeleòlegs del ESPELEO CLUB CASTELLÓ hem visitat aquesta cavitat per lo menys en tres ocasions. En una d’elles vam aprofitar per fer un croquis i una fitxa d’instal·lació del pou d’entrada, única vertical que es imprescindible baixar per recórrer aquest bonic avenc. Perquè hi ha un altre pouet d’uns 6 m. a l’interior, però que es pot salvar per una sèrie de gateres i ressalts.

Alçat del pou d’entrada.

Aquest pou de 26 m. de vertical es divideix en tres trams de 5, 17 i 7 m. Tan sols es necessiten 7 mosquetons amb segur, 1 sense segur, 4 xapes, 2 cintes llargues i una corda de 50 m. per instal·lar el pou, encara que podem fer una instal·lació diferent a la que ací proposem. A continuació podeu veure la fitxa d’instal·lació del pou.

martes, 14 de junio de 2016

VISITANDO EL AVEN D'ORGNAC

Hace unos meses tuvimos la suerte de poder visitar el Aven d'Orgnac, una emblemática cavidad francesa, en Ardéche, habilitada actualmente para el turismo.


Podéis encontrar más información sobre la cavidad en: http://www.orgnac.com/

topografía de la cavidad.
Video sobre el entorno de la cavidad:
https://www.youtube.com/watch?v=Mm8DWXYj0WM

Video introductorio a la visita a la cavidad:
https://www.youtube.com/watch?v=__9ZCIpxlq8


La boca de la cavidad se emplaza en la parte superior de unas lomas, tapizadas por carrascas. En el entorno numerosos paneles indicativos explican la formación de la cavidad, el proceso de karstificación de la región y otros aspectos del entorno.


Actualmente se entra a la cavidad por una boca artificial. Esta consiste en una escalinata que desciende hasta la base de la boca natural, que consta de un pozo de unos 40 metros. En este punto comienza uno entretenido recorrido por amplias galerías donde destacan las estalagmitas, con platos o paletas que se deben al goteo desde gran altura. Esta visita alcanza la cota de -120 metros, alcanzando una sala con el suelo de sedimento. En este punto se asciende al exterior mediante un ascensor que en menos de un minuto, nos deja en la superficie.



En la zona exterior de la cavidad existe un museo interpretativo de la prehistoria de la región, muy didáctico y con algunos ejemplos referentes a la cavidad, como una estalagmita de la cavidad seccionada.

viernes, 3 de junio de 2016

LOS SIFONES DE LA CUEVA DEL TORO (ALCUDIA DE VEO)

De las 9 cavidades con cursos activos permanentes en la Serra Espadà, la cueva del Toro es una de las más conocidas y seguramente la segunda más visitada, después de la Cova de Sant Josep. Desde los años 70 se registran visitas a esta cavidad, siendo los pioneros en su exploración espeleólogos del Centre Excursionista de Valencia. Respecto a trabajos realizados sobre la cavidad solamente hay uno, publicado el la revista Lapiaz nº 9 en el año 1982, donde se presenta la única topografía que se conoce hasta día de hoy y donde se incluye al final del artículo un croquis del sifón terminal, extraído de las primeras tentativas de superarlo.

Desde esta primera referencia del sifón terminal, no existen otras noticias sobre las inmersiones en este sifón, salvo la aportada por Vigarto, quien hace 15 años superó el sifón, alcanzando una zona aérea no inundada, que en el croquis publicado en el año 1982 no aparece.
El pasado sábado estuvimos acompañando a los buceadores del EOM, Vigarto y Bilba, en la cueva del Toro para que exploraran las galerías tras este primer sifón, que poseía un recorrido de 50 metros y una profundidad de 12 metros. 
Participaron en la actividad 11 personas más otras de apoyo que estaban en el exterior. Realizaron el buceo Bilba y Vigarto, participando en el porteo 2 espeleólogos de ECC, 3 del GESAP, 1 del Espeleo club la Vall, 1 del Espeleo Club Zaragoza, Berny Collado y Carmen Portilla. Se entró en la cavidad sobre las 12, tras los preparativos saliendo a las 6 de la tarde. La inmersión en el sifón duró 1,30 horas, teniendo como base el hilo guía puesto por Vigarto hace 15 años.



Tras el 1º sifón se alcanza una zona aérea de 20 metros de recorrido, algo decorado por formaciones, alcanzando un segundo sifón, del que se exploraron 45 metros con una profundidad de 20 metros, quedando la exploración en este punto, pero la galería continua descendente.
En total 115 metros de recorrido que hay que añadir al recorrido que había, es decir de los 340 metros que había en la topografía se le añaden 115 metros, por lo que el recorrido tras esta sesión de exploración estaría en 455 metros, quedando la cota de profundidad de la cavidad a -7 metros con respecto a la boca de entrada, que se encuentra en el punto hasta donde llego la exploración el pasado sábado.

jueves, 26 de mayo de 2016

NOTICIES A LA PREMSA SOBRE EL CATALEG SICE-CS



Al gener de 2016 el catàleg SICE-CS que du a terme l’ESPELEO CLUB CASTELLÓ des de fa mes de 25 anys va arribar a la xifra de 6.000 cavitats catalogades. D’açò ja vam parlar al seu temps, http://cavitats-subterranies.blogspot.com.es/2015/12/novedades-en-la-catalogacion.html
però ara pengem una noticia que aparegué al diari digital DIARI MILLARS al febrer de 2016 i que teníem guardada al fons d’armari.





També podeu llegir la noticia  la web del diari:

martes, 17 de mayo de 2016

Visitant la via B de l’Avenc de la Figa (Llucena)


 Boca de l’avenc de la Figa.

El diumenge dia 8 teníem intenció de visitar l’avenc de l’Ereta a Argelita, pero una vegada a la cadena de la pista que entra a l’avenc, com que plovia molt, vam canviar de plans i vam decidir anar al avenc de la Figa, ja que l’accés es immediat i ens evitaríem la mullada. Com acabem de dir, des de fa uns mesos hi ha una cadena a la pista que entra a l’avenc de l’Ereta, a uns 600 m. del seu inici. Per lo que ara toca caminar una mica mes.

Andrés al pou d’entrada (P-47).

Sabíem que no teníem corda suficient per baixar fins la màxima fondària, però vam fer una distribució de les cordes de lo mes optima possible per no desaprofitar cap metre. Vam baixar els pous de la via principal fins aplegar al pou dels pènduls (P-24). En aquest darrer pou, després del primer fraccionament i just on comencen els pènduls com no ens quedava quasi corda decidirem baixar recte per la via B (aquest nom l’hem tret de la fitxa tècnica de la cavitat realitzada al gener de 2006 pel Club Espeleològic de Borriana).

Capçalera del tercer pou (P-20)

Des del peu d’aquest pou vam continuar primer cap al SE. Primer vam grimpar un pouet d’uns 10 metres i dalt vam recórrer uns quants metres mes entre anemolites, pujant i baixant ressalts i passant baix de la saleta de la gran colada, fins arribar a la capçalera del pou estret (P-35) de la via principal. D’aquesta forma connectarem les dos vies. Tornant a la base de la via B i prenent direcció NO vam davallar un ressalt que ens deixaren en una zona de fractura descendent però molt estreta.

Anemolites a la zona de la gran colada.

Totes aquestes zones i d’altres que tampoc apareixen a la topografia van ser explorades fa molts anys pels descobridors de la cavitat, però encara no han sigut topografiades, una feina que seria interesant realitzar i alhora re-explorar amb ulls nous, perquè... mai se sap...

Pou final de la via B.
 

martes, 10 de mayo de 2016

SIMA POSOS; tornem a casa i triomfem.



Després de quasi dos anys sense fer cap incursió a la cavitat que vàrem fer arribar a ser la mes llarga de la província i la segona dela comunitat, tornem. I rememorant temps passats descobrim zones noves a la cavitat, fent-la de nou un poc mes gran.

 
Galeria de la siesta, descoberta passat 6 de maig.

Pues així, ja feia unes setmanes que anava incitant als germans per veure quin dia podíem fer algo per allà, per Azuevar. Finalment el divendres 6 de maig ens disposem Joaquin i Luis a fer una incursió amb finalitats exploratòries a la Sima Posos. El primer que vam veure durant l’accés va ser un canvi significatiu en l’últim tram de la pista. Esta va ser destrossada en algun tram per unes fortes pluges, just per on transita dins del barranco de los Posos. Després va ser reparada per maquinaria pesada, però encara queden restes de les avingudes.D’açò ja en teníem noticies, però també ens havien dit que la sima Posos-3, una cavitat desobstruïda no fa molt,havia sigut tapada per les mateixes maquines que arreglaren la pista. La primera sorpresa que vam tindre va ser quant vam veure la boca de l’esmenada cavitat tal com la vam deixar després de la desobstrucció. La cavitat continua al seu lloc.

 
Formacions a la zona nova.

Una vegada a l’aparcament fem els preparatius i entrem a les 9:10 del matí. Baixem per la via dels tollets, com sempre solem fer. Ens dirigim a l’entrada del laminador sifonante, on esmorzem abans de pegar-mos el banyet de rigor. Arribem al pas dels vòmits sense major novetat. I ací es on comencen les hostilitats, la primera per part del pot estanc, que degut al seu gran calibre no passa pel pas que hi ha just abans del propi pas dels vòmits. En esta ocasió duem un pot mes gran que l’habitual de 6 litres, per poder entrar el taladre i la seua bateria. Ampliem el pas apartant un bloc i el pot ja passa. Però ara toca el pas dels vòmits, pel qual no hi ha manera de fer passar al pot. Com la seua ampliació es molt laboriosa, desistim i fem un canvi de plans sobre la marxa, ja que ens tenim que deixar el taladre al pas dels vòmits.

Joaquin a la galeria de la siesta, amb les parets sense fang.

La nostra intenció inicial era executar una escala per la zona del cordovés i com a segon plat intentar una desobstrucció just al peu mateix de l’escalada. En aquest lloc; en una exploració en la que anàvem Juan Mª, Jesús i Luis Almela junt a Chema i Pascual d’Ontinyent; el company Pascual ja va intentar l’escalada però sense arribar dalt perquè anava en lliure. Eixe mateix dia la resta de companys mentre ell escalava començarem una desobstrucció tan sols per matar el temps. Aquella desobstrucció va quedar a mitges. Així que teníem estes dos feines; escalar i desobstruir.

 
Pas desobstruït.

Al canviar de plans vam decidir anar a provar la desobstrucció que teníem com a segona opció i a l’hora revisar algunes zones que trobem de camí. Primer, en el riu de fang i un poc abans d’arribar a la sala Filo, trobem a ma dreta un conducte en forta pendent que no s’ha mirat mai. Decidits l’escalem. Aquest puja en forta pendent i va estretint-se progressivament fins un pas selectiu, que després de ser superat pareix que es tanca definitivament. Es tracta d’un conducte sense importància i amb un recorregut insignificant.

 
Segona sala vista des de dalt, en la galeria de la siesta.

Continuem amb una revisió de la sala Filo i posteriorment de la sala que hi ha a la dreta de la tisora, just dalt de la sala Filo. Estes sales ja foren ben mirades en el seu dia, però... mai se sap. Així arribem al punt on tenim que desobstruir. La feina es retirar gran quantitat de sediment que curulla la galeria en un lloc de sostre baix, pel que tenim que treballar en postures incomodes... pera variar. Al cap de quasi una hora de feines asomem el cap i veiem que la cosa tira, però encara no podem passar. Joaquin aprofita per fer una siesta i Luis continua treballant en mes energies imaginant el que ens espera darrere.

Topografia amb el punt desobstruït marcat.

Finalment aconseguim passar i... darrere la cosa tira. Explorem i flipem. Darrere de l’estretor la galeria continua en la mateixa direcció (cap al sud) i sentit ascendent tenint que superar un parrell de dunes de fang. Mes endavant arribem a una sala on canviem de direcció cap a l’oest i ara la galeria ens baixa fins una segona sala on la única continuació es una fractura que puja amb moltíssim desnivell. En esta segona sala trobem alguns cristalls d’aragonita i anemolites, però lo mes sorprenent es que la fractura per la que podem continuar i la paret que hi ha baix seu apareixen completament despullades de fang, circumstancia ben rara a la Sima Posos. Escalem la fractura que puja fins adonar-mos que es tanca progressivament. En total seran uns 40 metres nous i de bones dimensions.

Segona sala en la galeria de la siesta.

Tornarem a escalar lo que teníem previst haver pujat avui i per suposat a topografiar la zona nova, o galeria de la siesta, que es com li direm a la galeria descoberta. Contents com un xiquet en sabates noves eixim de la cavitat per on hem entrat. A les 16:20 de la vespra, després de mes de 7 hores en cavitat tornem a veure la llum del sol. Ara a descansar i a trobar una altra data per tornar de nou a casa nostra.

Text i fotos: Luis Almela

lunes, 9 de mayo de 2016

"UNA CUEVA DE AVENTURAS" PARA NIÑOS EN CASTELLÓN.

Hasta el 21 de mayo, los niños a partir de 5 años podrán disfrutar de la experiencia de recorrer una cueva, construida artificialmente, gracias a una réplica situada en la planta baja del Centro Comercial LA SALERA de Castellón.


Dejemos que nos los lo cuenten sus organizadores...
Localizar una cueva, adentrarse en ella, avanzar sin saber que te vas a encontrar disfrutando de lo que esta maravilla de la naturaleza nos otorga. ¿Quién no ha tenido alguna vez el deseo de hacer realidad un plan así? Ahora, en el Centro Comercial Salera, serán los más pequeños quienes puedan afirmar que han hecho realidad uno de los deseos de sus padres.
 
Y es que del 2 al 21 de mayo, en nuestro evento,Una cueva de Aventuras, todos los niños a partir de cinco años podrán disfrutar de una cueva totalmente tematizada, como si de una localización en medio del bosque se tratase, en la que realizarán actividades a lo largo de sus 17 metros de recorrido.
 
Ataviados, como buenos espeleólogos, con un casco y una luz que les permita orientarse en la oscuridad, nuestros pequeños atravesarán las inmediaciones de la cueva acompañados en todo momento de un monitor que les guiará por el interior mientras los padres, desde fuera, pueden verlo todo a través de los dos monitores que mostraran en todo momento el interior de la cueva. Además, para que la ambientación parezca todavía más real, el interior contará con formaciones típicas de una cueva como estalactitas y estalagmitas, y con pinturas rupestres que el monitor se encargará de ir explicando a los pequeños.
 
Como en todas las cuevas, nuestros exploradores se encontrarán con el añadido de tener que atravesar una pequeña formación de agua que les impida el paso, en este caso representada mediante una piscina de bolas transparentes, y con una salida verdaderamente estrecha en la que tendrán que gatear para salir al exterior, siempre acompañados por un monitor.
 Nuestra Cueva de Aventuras espera a todos los intrépidos exploradores que quieran adentrarse en ella de lunes a viernes en horario de 17 a 21 horas y los sábados de 11 a 14 horas y de 16 a 21 horas en la planta baja del Centro Comercial Salera, entrada gratuita.

Y PARA LOS MÁS MAYORES QUE QUIERAN VIVIR UNA AVENTURA SIMILAR....

EL CURSILLO DE INICIACIÓN DEL ESPELEO CLUB CASTELLÓ!!!!

domingo, 1 de mayo de 2016

Visita a l'avenc del Mas de Fabra de dalt



Fa un parell de setmanes vam visitar de nou aquesta cavitat. A l’any 2011 ja vam visitar la cavitat, podem veure un resum de l’activitat i una petita descripció a: http://cavitats-subterranies.blogspot.com.es/2011/11/avenc-del-mas-de-fabra-de-dalt.html

 

Com a novetat vam veure que algun grup que ha visitat l’avenc desprès de la nostra visita de 2011 ha reforçat l’instal·lació amb 5 parabolts i un parell de cordinos. Pero tan sols van deixar els espàrrecs, per lo que no ens aporta res, ja que si no deixen les tuerques i les xapes els següents grups que visiten la cavitat no els podem utilitzar.



Nosaltres a mes de la visita vam aprofitar per agafar el track d’accés des de la població d’Atzeneta. En aquest enllaç el podeu veure : http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=13002581

 

El camí a seguir es el següent: Primer el camí es dirigeix fins el Castell d’Atzeneta, on s’acaba el camí asfaltat. Després passem per l’ermita de Sant Miquel de les Torrocelles. Continuem en forta pujada i després de deixar a ma dreta el camí a Llucena arribem fins les proximitats del Mas de Fabra de Dalt on deixem els vehicles. La pista fins ací esta en molt bon estat (any 2016). Per últim continuarem camp a través fins la boca de l’avenc. Este tram el fem cap a través, però si seguim el track baixarem al barranc i pujarem a la lloma d’en front sense punxar-nos.