Forat Micó.
El passat cap de setmana vam materialitzar
una eixida d’espeleo que duia molt de temps en ment. L’avenc Montserrat Ubach i
el Forat Micó, son dues cavitats que pels materials en els quals estan
excavades se’n ixen de lo comú. Estem acostumats a visitar cavitats en
materials calcaris i dolomies; però a Catalunya tenim bons exemples de
carstificació en altres materials, com ara el conglomerat, els gresos o els poc
comuns materials salins. Aquest cap de setmana vam ser partícips d’ una lliçó
de geologia càrstica.
1er pou a l’avenc Montserrat Ubach.
El grup que vam compartir el cap de
setmana fórem: Sarai, Gina i Albert de Tortosa; Gilabert i Luis de Castelló;
Hèctor de La Vall d’Uixó, Marisa i Manolo d’Elx i Pepe d’Ontinyent. Un bon interclub, però sobre tot un grup de
bons amics.
Durant la setmana va estar plovent a la
zona on s’obri l’avenc Montserrat Ubach, i també a Cardona, on es troba el carst
salí. Teníem seriosos dubtes sobre si estaria practicable el Forat Micó, ja que
les precipitacions debiliten la roca salina i solen produir despreniments de
blocs. També pensàvem que trobaríem les verticals de l’avenc Montserrat Ubach
amb mes aigua del que es habitual.
3er pou a l’avenc Montserrat Ubach.
El dissabte va arrancar el dia núvol, però
desprès de les pluges de la nit abans es respirava un aire ben net. A la visita
ens va acompanyar el Floren, bioespeleòleg que tenia interès en mostrejar la
cavitat, i el seu company Carles. Desprès de la curta aproximació fins la boca,
el Floren va descorxar la botella de champagne per celebrar el seu aniversari.
Hèctor a la via ECG.
Pera la vista vam fer 2 grups, pera muntar
les dos vies: la via principal fins la cota de -200 m. i la via Espeleo Club de
Gracia que baixa nomes fins -83 m. Les cordes que vam gastar les detallem a
continuació.
Via normal
Rampa 15 +
P.28..... C.60
P.28........................ C.50
P.22........................ C.40
P.13........................ C.25
R-3......................... C.10
P.22........................ C.40
P.23........................ C.40
P.25........................ C.50
Via ECG
Rampa 15 +
PM...... C.40
P.35........................ C.60
Via Normal............. 50 mosquetons en xapa + 8
xapes de parabolt del 10 en tuerca
Via ECG.................. 15 mosquetons en xapa
La cavitat
consta bàsicament de pous directes d’entre 20 i 30 m. i un seguit de curts
meandres excavats sobre estrats de marges que separen els pous. El pous son
amples i generalment decorats per boniques colades, sobre tot a la part
superior de l’avenc. La cavitat esta formada a favor de les facturacions locals
del paquet de conglomerat, però amb clara influencia de la dissolució, ja que
la cavitat presenta clars indicis d’haver funcionat com a engolidor, tal com
ens indica el geòleg Ferran Cardona.
El Floren a l’avenc Montserrat Ubach.
La via ECG
presenta un accés per mig d’un lluït passamans sobre el primer pou. Seguit aquest
per unes estretors amb aigua. Estes donen a una preciosa sala molt ben decorada
i on s’obri el pou de 35 m. i de secció oval. El pou durant la nostra visita
presentava un abundant goteig que ens va deixar humits.
Mentre el
que fa a la via principal els primers pous presentaven molt de goteig i alguna
petita cascada d’aigua. Però a partir de la base del tercer pou el cabal
augmentava donant a la cavitat un ambient molt atractiu. A la gatera
Rostand-Subils hi havia que arrossegar-se per l’aigua. I als dos últims pous lo
que corria es podia definir com a riu. El aigua no ens va fer retrocedir, al
contrari ens va fer gosar del privilegi de contemplar l’avenc funcionant com a
engolidor.
Canal exterior al salí de Cardona.
Diumenge vam visitar el carst salí de
Cardona. Vam tenir la sort de ser acompanyats pel Joan, veí de Cardona i molt
ben coneixedor de la muntanya de sal tant per dintre com per fora. Tant la
visita al exocarst com a la cavitat van estar guiades pel Joan, que amb les seves
magnifiques explicacions va fer que la visita fora molt profitosa.
Detall del rascler de Cardona.
De bon mati vam partir de l’aparcament que
hi ha junt a les instal·lacions del centre d’interpretació de la muntanya de
sal. De camí al Forat Micó vam recórrer el límit superior de la Bòfia Gran,
important depressió on s’obri la cavitat. Des d’allà dalt vam contemplar la
vall salina de Cardona única en tota la península. I les explicacions del Joan
van fer que comprenguérem mes be el fenomen de formació del diapir salí.
El Forat Micó combina les parets amb vetes i les
formacions salines.
Una vegada a l’interior de la vall salina
ens vam quedar impressionats en l’aspecte exterior d’aquest carst d’unes característiques
úniques. El rascler de sal presenta microformes característiques de carst
calcaris, amb presencia de crestes i acanaladures molt marcades i agudes. Però
les vetes que formen les intercalacions d’argiles entre la sal i el característic
color rogenc de la sal fan del rascler quelcom surrealista, com d’un altre
planeta. Argiles i graves col·luvials cobreixen la sal en algunes zones,
evitant per tant la seua dissolució.
Al ser un diapir, la pujada dels materials
salins es constant i encara no s’ha aturat. Però la ascensió halocinètica
salina es contrarestada per el ràpid procés de dissolució que pateixen aquestos
materials.
Pepe al Forat Micó.
La visita a la cavitat també va ser de lo
mes entretinguda i variada. Vam entrar per la ressurgència, que es per on
surten les aigües que recorren i a la vegada han format, formen i formaran la
cavitat. El recorregut pel subsòl es fa seguint el meandre excavat pel riu. En
molts trams es de xicotetes dimensions, però existeix alguna sala ven decorada
pels recobriments de sal, les formacions salines i/o les vetes formades per les
esmenades intercalacions d’argiles en el paquet salí.
Galeries fòssils.
Hi ha dues zones superiors, que a dia
d’avui constitueixen conductes fòssils. Aquestes presenten bones dimensions i
també algunes curioses formacions salines i la presencia característica de les
vetes argiloses. També hi trobem importants enrunaments fruit de la debilitat
de la roca que forma la cavitat. Dos d’elles han tapat dues antigues entrades a
la cavitat.
Vam eixir de nou a l’exterior per
l’engolidor del rierol que forma la cova. Com a fet significatiu de la rapida
evolució d’aquest tipus de carst, Joan ens va indicar que la setmana anterior
l’eixida per la boca superior es feia uns metres mes amunt, ja que en els
últims dies ha col·lapsat el tram final de la cavitat.
A l’eixida de la travessia.
En resum, un cap de setmana molt intens i
del que hem tret molt de profit de les cavitats d’aquest racó de Catalunya.