Mostrando entradas con la etiqueta La Covatilla. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta La Covatilla. Mostrar todas las entradas

viernes, 27 de septiembre de 2024

TROBADA D’ESPELEÒLEGS A ESLIDA


TROBADA D’ESPELEÒLEGS A ESLIDA

Eslida 22,23 i 24 de Novembre de 2024

 

Benvolguts espeleòlegs:

Des de l’INTERCLUB espeleològic de Castelló ens complau convidar-vos a una trobada d’espeleòlegs que se celebrarà els dies 22,23 i 24 de Novembre de 2024 en Eslida (Castelló).

L’organització de la trobada, recau en l’INTERCLUB espeleològic de Castelló. En aquesta ocasió, els clubs organitzadors/col·laboradors són:

                ESPELEO CLUB CASTELLÓ

                C. M. LA CARRERASSA (FIGUEROLES)

                C. M. SERRA D’IRTA (ALCALA DE XIVERT)

                CLUB ESPELEOLÒGIC DE VILA-REAL

                ESPELEO CLUB LA VALL D’UIXÒ

                S.E. ESPEMO (MORELLA)

                CENTRO EXCURSIONISTA ALTO PALANCIA

                CENTRO EXCURSIONISTA LLUCENA

                CLUB D´ESPELEOLOGIA SERRA ESPADÀ DE TALES

                CLUB D´ESPORTS DE MUNTANYA ESPORTVERD

                CLUB ESPORTIU XAFAROQUES FORCALL

                GOMEN MONTAÑEROS – (BORRIANA)

                GRUPO ESPELEO PENYA 69 – (TORREBLANCA)

                GRUP ESPELEOLÒGIC D´ONDA

 

L’objectiu és que gaudim practicant Espeleo i retrobant-nos en els antics companys o coneixent-ne de nous. En definitiva, que hi hagi molt bon ambient d’Espeleo.

El lloc de concentració serà la localitat d’Eslida, població molt propera a les cavitats. Fins Eslida podem accedir per la Ctra. CV-10 i la Ctra. CV-223.

En aquesta zona trobem un bon nombre de cavitats, quasi totes elles amb predomini vertical. També existeixen alguns barrancs. Pel que podreu realitzar diverses activitats tan com us vinga de gust.

 

Hi haurà zones d’avituallament amb aigua, beguda energètica i alguna cosa sòlida de fruita.

El dissabte per la nit gaudirem d’un sopar de germanor en la població d’Eslida. En aquest mateix poble pernoctarem a cobert en un local de l’ajuntament. Llavors haureu de portar-vos màrfegues i sacs. També hi ha la possibilitat de dormir en casa rural. I per suposat, en les furgonetes.

 

El preu de la inscripció serà de 40 euros, incloent avencs instal·lats, avituallaments, una samarreta commemorativa, buff, tovallola pareo, xarrades, participació en un sorteig de regals, zona per dormir (polifuncional), pàrquing i lliurament de trofeus.

Per suposat tots els participants han d’estar en possessió d’una assegurança per la practica de espeleologia per a l’any 2024. Els participants han de tenir la suficient experiència per poder moure’s amb autonomia en cavitat. No es una trobada amb guiatge.

Confirmeu la vostra assistència - inscripció en el enllaç.

 

INSCRIPCIONS TANCADES. Hem assolit la quota màxima de participats.

 

Inscripcions en:

https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSe7IgpykxiezW5EvMVsZNwJuzJLUWFKd8sZ1zWAp243_dC9DQ/viewform

 

Informació de l'esdeveniment cavitats: Hèctor 669819582 o Luis Almela 607351954 (WhatsApp).

Informació de l'esdeveniment organització: Esteban 651843427 (WhatsApp).



ENCUENTRO DE ESPELEÓLOGOS EN ESLIDA

Eslida, 22,23 y 24 de noviembre de 2024

 

Queridos espeleólogos:

Desde el INTERCLUB espeleològic de Castelló nos complace invitaros a un encuentro de espeleólogos que se celebrara los días 22, 23 y 24 de noviembre de 2024 en Eslida.

La organización del evento recae en el INTERCLUB espeleològic de Castelló. En esta ocasión los clubes organizadores son:

                ESPELEO CLUB CASTELLÓ

                C. M. LA CARRERASSA (FIGUEROLES)

                C. M. SERRA D’IRTA (ALCALA DE XIVERT)

                CLUB ESPELEOLÒGIC DE VILA-REAL

                ESPELEO CLUB LA VALL D’UIXÒ

                S.E. ESPEMO (MORELLA)

                CENTRO EXCURSIONISTA ALTO PALANCIA

                CENTRO EXCURSIONISTA LLUCENA

                CLUB D´ESPELEOLOGIA SERRA ESPADÀ DE TALES

                CLUB D´ESPORTS DE MUNTANYA ESPORTVERD

                CLUB ESPORTIU XAFAROQUES FORCALL

                GOMEN MONTAÑEROS – (BORRIANA)

                GRUPO ESPELEO PENYA 69 – (TORREBLANCA)

                GRUP ESPELEOLÒGIC D´ONDA

 

El objetivo es que disfrutemos practicando la Espeleo y reencontrándonos con los antiguos compañeros o conociendo a gente nueva. En definitiva, que haya un buen ambiente de Espeleo.

El lugar de concentración será la localidad de Eslida, población muy cercana a las cavidades. Hasta Eslida podemos acceder por la Ctra. CV-10 i la Ctra. CV-223.

 

En esta zona se abren un sin fin de cavidades, casi todas ellas de predominio vertical. También existen algunos barrancos. Por lo que podréis realizar diversas actividades a vuestro gusto.

 

Habrá una zona de avituallamiento con agua, bebidas energéticas...

El sábado por la noche celebraremos una cena de hermandad en la localidad de Eslida. En la misma población pernoctaremos a cubierto en un local del ayuntamiento. Por lo que tendréis que llevar esterillas y sacos. También existe la posibilidad de dormir en casa rural Y por supuesto en furgonetas.

 

El precio de la inscripción será de 40 euros, incluyendo la instalación de las simas, avituallamientos, camiseta conmemorativa, buff, Toalla pareo, charlas, la participación en un sorteo de regalos, zona para pernoctar (polifuncional), parking y también se hará entrega de trofeos.

Por supuesto todos los participantes deben estar en posesión de un seguro para la práctica de la espeleología para el año 2024. Los participantes han de tener la suficiente experiencia para poder moverse con autonomía en cavidad. No es un encuentro con guiaje.

 

Confirmad tanto vuestra asistencia – inscripción en enlace: 

 

INSCRIPCIONES CERRADAS. Hemos alcanzado el cupo máximo de participantes.

 

Inscripciones en:

https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSe7IgpykxiezW5EvMVsZNwJuzJLUWFKd8sZ1zWAp243_dC9DQ/viewform

 

Información del evento cavidades: Héctor 669819582 o Luis Almela 607351954 (WhatsApp).

información del evento organización: Esteban 651843427 (WhatsApp).

 

 

PROGRAMA DE LA "TROBADA" Y HORARIOS DE LAS CHARLAS Y PROYECCIONES:



Cuevas y simas propuestas:


Coves de Sant Josep (Vall d’Uixó)



Sima Posos (Azuébar)




Cueva del Toro (Alcudia de Veo)



La Covatilla (Aín)






Cova de l’Ereta (Aín)



Cova de la Tia Ondera (Aín)



Cova de la Ferrera (Eslida)



Cova de la Matilde (Eslida)



Cova de l’Oret (Eslida)



Sima del Cabezo (Fanzara)  **con zonas descubiertas recientemente**



Sima del Cabezo Royo (Argelita)  **con zonas descubiertas recientemente**



Sima de los Cabezones (Argelita)  **cavidad nueva**

miércoles, 24 de mayo de 2023

COVA DE L'ERETA - AVENC DE L'ARENAL (AÍN)

Perles de caverna a l'Avenc de l'Arenal.

En l'any 2021 vam publicar un extens article sobre el sistema kàrstic Aín - Artana, dins la Serra d'Espadà (Revista Berig nº 20, pagines 7 a 45) que comprén totes les cavitats actives, semiactives i fòssils que és troben en el barranc d'Eslida i que tenen com a punt de descàrrega la font de Santa Cristina, en Artana. Ací quedava patent l'existència d'un karst funcional i actiu, i un altre fòssil o plaeokarst, actualment desconnectat de l'estructura kàrstica activa. En la zona de la capçalera del barranc d'Eslida, propera a la població d'Aín hi ha el conjunt de cavitats Ereta-Arenal-La Covatilla, que es troben molt prop entre elles i que ja vam assenyalar la relació directa entre la Cova de l'Ereta i l'Avenc de l'Arenal, que quedaven escassos metres per connectar. També vam insinuar la relació d'aquestes dos coves amb La Covatilla, que es troba a l'altra part de barranc, però que possiblement en un passat tindrien relació o potser avui encara hi ha alguna mena de connexió hidrológica de caràcter temporal.

Alçat de las tres cavitats, amb les seues cotes i hipótesis de funcionament hidrològic.

Estretor d'entrada a Arenal.

L'objectiu d'aquestes línies es mostrar les recents exploracions en l'Avenc de l'Arenal, que han premés superar un pas estret després de tres jornades de desobstruccions. Com a resultat la cavitat ha incrementat el seu recorregut sensiblement, passant de 59  a 112 metres, i assolint un desnivell positiu de +12,6 metres i negatiu de -3,7 metres. Amb aquest nou recorregut, i les topografies acabades, veiem com la connexió amb la cova de l'Ereta queda molt propera pel pis superior, però una colada i sediment tapen la unió, que estarà a uns 2 metres i elevada 5 metres sobre el pis de la sala de l'Ereta. Ací ens hem comunicat des de les dos coves per vibracions, no per veus. Pel nivell inferior, que és per on creiem correrà l'aigua després de fortes pluges, si que hem connectat amb la cova de l'Ereta per veus, però la connexió queda a 14 metres lineals que des dels dos costats representen conductes impenetrables reblits d'argila. A més, per aquest conducte impenetrable també hi ha corrent d'aire que afirma relació directa entre les dos coves per aquest conducte impenetrable.

Gatera ascendent amb estretiment que ens porta al laminador.

Tram final de la galeria ampla, amb colades fóssils i el pis de sediment hùmit.

Perles de caverna en una xicoteta estança immediata a la sala de la cova de l'Ereta.

Descripció de l'avenc de l'Arenal:

La boca de la cavitat s'obri al marge esquerre del barranc d'Eslida, i a 7 metres del seu llit. L'entrada esta formada per una diclassa que baixa 3,3 metres, però a l'abril de 2021 es va forçar un pas situat en la part de dalt d'aquest ressalt d'entrada, que dona a una estretor d'uns 15 metres que finalitza en una galeria més còmoda de 25 metres. Aquesta galeria acaba en una colada impenetrable amb un pas que va tenir que se eixamplat, i després d'un laminador amb molta estalactita, als 4 metres trobem un altra estretor que ha segut superada fa poques setmanes.

Galeria principal amb el punt d'accés de de l'estretor inicial.

Galería principal, explorada per primera vegada a l'abril de 2021.
Vista general de les perles de caverna de la part final de l'Avenc de l'Arenal, descobert recentment.

 Darrere de l'estretor, arribem a un curt tram descendent, que als 3 metres per un pas de sostre baix ens porta a una galeria ampla direcció oest-est, amb 12 metres de recorregut, amplària mitja 2,5 metres i altura de 7 metres. Ací destaquen les banderes i gours, així com alguna perla de caverna. En la part inferior de la galeria surt una curta gatera de 6 metres que acaba en un passet entre blocs, no intuint-se continuació evident. En l'extrem oest la dicalssa tanca, mentre que cap a l'est una gatera elevada a 1 metre del pis dona pas a una curta galeria de 6 metres on destaca per la quantitat i qualitat de perles de caverna. Aquesta saleta o conducte terminal esta obstruït per sediments i colades que taponen la connexió en la cova de l'Ereta, de la que està a tan sols 2 metres en planta i elevada 5,5 metres sobre el pis de la sala de l'Ereta. Suposem que una potent colada va deixar incomunicats els dos conductes. Actualment son conductes fòssils, penjats, reblits de sediments i molt decorats amb espeleotemes. Abans daccedir a aquesta part final, mitjançant una escalada de 6 metres, hi ha una curta planta superior de 5 metres amb un altra xicoteta trepada que finalitza en una cúpula en la cota + 12,6 metres.

Tram de galeria més ampla descobert a l'abril de 2023.
                                                

Tornant a la gatera que dona pas a la zona nova, just després de superar-la, podem avançar per baix d'una colada, on vam tenir que desobstruir la capçalera d'un ressalt de 2 metres. Baix d'aquest ressalt, hi ha una rampa en gatera que porta a un nivell que sembla ser semiactiu, podent avançar 3 metres cap al sud, on es tanca veient uns metres de continuació impenetrable. Cap al nord, després d'avançar 5 metres trobem un altre pas impenetrable, on es veuen 4 metres molt estrets. Aquest pas, que seria riu amunt quan la cavitat s'activa, es el que connectaria en un laminador impenetrable de la sala de l'Ereta, i que de fet hem connectat per veus i on es nota corrent d'aire. En els dos extrem s'han iniciat desobstruccions, però la connexió física pareix poc viable de moment, ja que no esperem conducte molt còmodes i el treball que hi ha és molt.

Colades en les zones noves de l'Arenal.

Topografies de la cova de l'Ereta i avenc de l'Arenal
 amb les noves descobertes actualitzades. 

La relació entre aquest conjunt format per Arenal i Ereta amb la Covatilla, si que resulta dubtós, però ho creiem probable. Hi trobem el barranc que talla ambdues conductes. Per contra, les direccions generals de les cavitats son iguals, ja que és desenvolupen perpendiculars al pla d'estrat. La distància entre la zona d'entrada de Arenal i el sifó riu amunt de La Covatilla és de 87 metres lineals i 18 metres de desnivell. Un dels treballs pendents en la zona es comprovar després de crescudes com s'activen el sistema Ereta-Arenal. Seguint les nostres hipòtesis dels conductes semiactius inferiors, aquests aniran del sifó de Ereta, cap a la zona inferior de Arenal. En el tram més proper a l'entrada de Arenal, desconeixem per on circularà l'aigua. Queda encara per resoldre on anirà a parar aquesta aigua i d'on vindrà. Tot un repte per als propers anys.

Ubicació de les tres cavitats en ortofoto, amb l'hipotesi de funcionament hidrológic.

jueves, 16 de diciembre de 2021

REGISTRO DE TEMPERATURA EN CAVIDADES DE AÍN

Desde el año 2017, venimos monitorizando algunas cavidades mediante termómetros Datalogger, del modelo RC-5. Son muy útiles para registrar las temperaturas de cavidades y los hemos empleado ya en más de una docena de cavidades de la provincia de Castellón. Además de la temperatura, también nos han sido fundamentales para registrar crecidas o inundaciones en algunas cavidades, aportando datos muy interesantes. La idea es seguir con estos trabajos y conseguir una buena muestra de temperaturas de al menos 30 o 40 cavidades ubicadas a diferentes cotas y que presenten diferentes características, para poder conocer la climática global de las cavidades de la provincia un poco más. Desde décadas atrás habíamos tomado la temperatura en cavidades, aunque en el curso de nuestra visita y con instrumentos diferentes, sin mucho rigor, por lo que creemos que lo ideal es monitorizar la cavidad durante un periodo largo de tiempo, normalmente un año o al menos varios meses, para ver si la temperatura varía y establecer datos más sólidos. A veces nos interesamos por la temperatura en la zona más profunda de una cueva, a partir de las cotas -20 o -30 metros, que suele ser ya la zona de homotermia donde las temperaturas no varían a lo largo del año. Otras veces los registros tienen lugar en zonas más próximas a la entrada, donde existe un poco de influencia de la temperatura exterior. Consideramos muy interesante conocer la zona de homotermia de las cavidades en la actualidad, y ver si este ambiente estable evoluciona en las próximas décadas a causa del cambio climático. La información que pueden aportar estos datos son numerosísimos y muy valiosos.

Boca de la Cova de la tía Ondera.

Ahora nos centraremos en unos casos concretos que hemos monitorizado últimamente en Aín. El primero de ellos es la Cova de la Tia Ondera, donde instalamos el Datalogger el 25 de febrero de 2021, en la misma visita que finalizábamos la topografía de la cueva. Este se ubicaba en la cota -24 metros, en el piso inferior que parece formar un cauce temporal. El pasado 6 de diciembre visitamos la cavidad con la finalidad de recogerlo para volcar los datos registrados, y para nuestra sorpresa no estaba, alguien NOS LO HA ROBADO!!!. Han transcurrido unos 9 meses, de los cuales 7 ha estado la cavidad cerrada por la presencia de murciélagos en fase de reproducción. Por lo que la sustracción ha tenido lugar entre el 1 de octubre y el 6 de diciembre. Debido a este hecho hemos perdido la siguiente información sobre la cavidad: 1-Temperatura de la zona inferior de la cavidad, de su zona de homotermia. 2-Registro de las crecidas de primavera, que muy posiblemente hubieran activado el colector temporal o inundado parcialmente la zona inferior. 3-Tiempo durante el cual la zona inferior queda inundada o en actividad. 4-En relación a las precipitaciones registradas, podríamos conocer a a partir de cuantos litros registrados se activa la cavidad. 

Aín.

Nos parece una gran pérdida, por lo que desde aquí insistimos que si alguien ha cogido este termómetro Datalogger, que se ponga en contacto con nosotros y nos lo devuelva. Apelamos al sentido común. Las cavidades no solamente son escenarios deportivos donde hacemos actividad física o pasamos el rato con los amigos, también son ecosistemas frágiles, fenómenos geológicos o "laboratorios" que pueden aportar mucha información a los espeleólogos. Por ello pedimos un poco de respeto a quienes investigamos y queremos conocer y divulgar cualquier aspecto sobre las cuevas de Castellón.

Rio de La Covatilla sobre la cota -45 metros.

La otra cavidad objeto de estudio ha sido La Covatilla, donde el termómetro ha estado entre el 22 de octubre de 2020 y el 6 de diciembre de 2021, en la cota -45 metros, donde el rio transcurre por una zona de techo bajo. Este Datalogger se ubicaba a 1 metro escaso del cauce por donde pasa el rio y una de las finalidades era el registrar alguna inundación en la cueva a la vez que su zona de homotermia. Al volcar los datos, nuestra sorpresa ha sido que la temperatura en esta zona inferior ha estado condicionada por la temperatura del agua que pasa por el rio. Como ya sabemos, el rio es producto de una pérdida ubicada a escasos 80 metros de la boca de la cueva, por lo que ya publicamos como la temperatura del agua del rio esta muy influenciada por la del barranc d'Eslida y a su vez por la temperatura exterior (Almela, 2021). Por tanto la temperatura media registrada ha sido 14,7ºC, mientras que la mínima que ha tenido lugar a principios de enero, durante las nevadas de la Borrasca Filomena, ha sido de 12,8ºC. Por otro lado, la temperatura máxima alcanzada ha sido de 16,4ºC y ha tenido lugar sobre el 20 de septiembre, después de todo el periodo estival, donde las temperaturas exteriores habrían ido calentado las aguas del barranco exterior.

Grafica de temperatura de La Covatilla (cota -45 metros)

Respecto a las inundaciones en la parte inferior de la cavidad, no hay evidencias y dudamos que ocurran. Durante el periodo de precipitaciones del 4 al 6 de noviembre de 2020 presenciamos una importante crecida, pero esta no inundó la parte inferior. Durante estas crecidas, el barranco exterior drena toda el agua y la pérdidas del barranc d'Eslida absorben mucha agua, pero no tanta como para inundar la cueva. Como conclusión en el caso de La Covatilla, podemos decir que la temperatura de su zona inferior queda influenciada por el agua y por las estaciones frías y cálidas. Con ello ya conocemos el ciclo anual de evolución de las temperaturas. Respecto a la Cova de la tía Ondera, nuestra sorpresa ha sido la peor.

martes, 17 de noviembre de 2020

RESPUESTA DEL KARST A LAS PRECIPITACIONES (4 al 6 de noviembre)

Vista de la cascada inferior de la Covatilla en crecida.

Hace unos días, volvimos a presenciar precipitaciones en algunas zonas de nuestra provincia. Aunque no fueron muy abundantes en algunas zonas, en otras si que permitieron ver la respuesta en la circulación subterránea del karst. Esta vez nos centramos en la Sierra Espadán, tanto la vertiente norte (sector Ain - Artana) donde se registran unos 180 litros, como la vertiente sur (Sector Azuébar - Almedijar) donde se registran entorno a 90 litros. Como ocurre normalmente y así lo demuestran las estadísticas, en esta zona norte de la sierra encontramos precipitaciones algo superiores a las de la vertiente sur, a pesar de encontrarse ambas a escasos 6 kilómetros en línea recta. Este hecho tiene que ver seguramente por las condiciones topográficas, entre otros factores.

La Font de Santa Cristina en carga.

El viernes 6 de noviembre la Rambla de Eslida bajaba con un poco de agua, no mucha. Y otros pequeños barrancos como el de l'Oret estaban secos. El Barranco de Chovar a su paso por la cova Matilde si que bajaba agua, pero en el contacto de las areniscas con las dolomías este caudal se reducía drásticamente, pasando se unos 30 l/s a unos 5 l/s. Ya tenemos claro donde se introducían las aguas de esta pérdida, aunque por el momento no nos ha sido posible entrar en la cova Matilde para ver las fluctuaciones de su nivel base, aunque seguro que este experimentara un ascenso.

Cascada de la Covatilla.

En la Cova dels Ametlers, a pesar de que el barranco de l'Oret no lleva agua, la cavidad esta inundada hasta la cota -21 metros. Dos días después este nivel de inundación se situaba en la cota -34 metros, ya próximo a la cota -39 metros donde se ubica el sifón terminal. Por otro lado la Covatilla, el viernes por la tarde mostraba un caudal entorno a los 100 l/s, aproximadamente la mitad que el caudal que llevaba el barranco cercano a la altura de la cavidad. En los días sucesivos, ambos caudales fueron bajando, pero no de la misma manera. 6 días después la Covatilla presentaba más caudal que el barranco exterior (50 l/s). Es evidente que su caudal viene condicionado por una pérdida del barranco.

Detalle del nivel de inundación de Ametlers el viernes por la tarde.

También se visita la surgencia de la Font de Santa Cristina, viendo la evolución de los diferentes parámetros (caudal, temperatura y conductividad) y comprobando el descenso progresivo de su caudal los días posteriores a las lluvias. En todo momento el caudal de esta surgencia ha sido superior al de la rambla que pasa por al lado, al menos desde el viernes 6 de noviembre.

Font de Santa Cristina tres días después de cesar las lluvias

En el sector sur del Espadán, la Sima Posos entró en carga, aunque creemos que no llegó a inundarse. El día 8 se presenció la crecida experimentada en el afluente de la "galería dels calsonsillos" y el rio principal. Los barrancos exteriores se mostraban secos y es probable que si entraran en carga, no lo harían de manera violenta. 

En definitiva, otra ocasión aprovechada para seguir estudiando el funcionamiento de algunas cavidades. No han sido episodios extraordinarios de precipitaciones, pero estas nos indican que con unos 100 litros registrados en un par de días, pueden activarse de forma violenta los cursos activos de las cuevas de Espadán.