EXCURSIÓ PER COSTUR

El passat dissabte a les 9 del matí ens juntarem a la població de Costur amb els membres de l'Associació cultural la Fontanella per a pegar un tomb pel terme. Passàrem pels paratges dels Morrals, del barranc Fornet i del Pla de la Bassa Roja. En aquest últim paratge visitarem les boques de les 5 cavitats catalogades en la zona i altres curiositats, com el cocó Calderis o les perforacions realitzades al pla amb motiu de la futura cantera.

 

 Ací explicàrem la formació del pla com a conca endorreica, la génesi de les seves cavitats i la seva possible relació amb el proper ullal dels Villomos, situat a la Rambla de la Viuda.
 Ja de tornada cap al poble passarem per la caseta i el pouet del Simó, una contrucció de perdra en sec que ens mostra la pobressa i nivell de vida anys enrere i d'altra banda l'aprofitament de tots els elements naturals per la construcció d'aquest singular habitacle.

Per finalitzar, ja en la població, realitzarem un xarrada sobre les cavitats de Costur amb ajuda de fotografies i topografies de les cavitats existents al terme municipal, mostrant el patrimoni subterràni, un món esconegut i inaccessible, ple de misteris i belleses.

AVENC DEL MORRÓ-4 (AYODAR-FANZARA)

Esta cavidad se sitúa en el Cerro de la Mola, montaña en la que limitan los municipios de Ayódar, Sueras y Fanzara. La cavidad se localiza entre los términos municipales de Ayódar y Fanzara, y subterráneamente también se sitúa entre estos dos términos municipales.

 

Planta inferior de l’avenc del Morró-4.

El mejor acceso a la cavidad se realiza tomando la pista que parte desde el collado de Ayódar (a mano derecha subiendo desde Onda), justo en el punto quilométrico 7 de la CV-205. Seguiremos la pista principal en ascenso hasta una puerta en la que se lee “Frailes-Collados”. Allí dejamos los vehículos.

 

Ascendiendo el P-49 de la vía directa.

Continuaremos a pie por la pista cerrada con la puerta hasta pasar en Mas de los Frailes, completamente arruinado. Poco después de pasar el mas veremos una construcción de bovedilla, y justo a su vera un sendero en muy buen estado. Tomaremos el sendero y al cabo de unos 5 min. encontraremos la boca de la cavidad unos 25 metro a la derecha del sendero.

 

Planta inferior de la cavidad, repleta de bellísimas coladas.

Esta cavidad fue explorada por el grupo GEOM (Grupo espeleológico de Oropesa del Mar), pero carecía de topografía. Por ello durante las visitas que realizamos los días 1 y 19 de mayo topografiamos la totalidad de la cavidad. El desarrollo total de la cavidad alcanza los 482 m., mientras que su cota de máxima profundidad se sitúa a -89,2 m.

 

Formaciones en el fondo de la cavidad.

El día 1 de mayo, Luis y Jesús Almela topografiamos la vía directa de la cavidad con todo su recorrido inferior, Juan Mª nos acompaño en la actividad. Saliendo comenzamos a explorar una zona que no estaba equipada, con un P-28 y una continuación que no dio tiempo a explorar. La vía directa consta de un P-49 que nos deja en una amplia repisa. Desde la repisa podemos descender a la ancha fractura inferior por 2 vías: siguiendo un pasamanos y un P-17; o bien descendiendo un P-11 seguido de algunos estrechos resaltes.

 

Juan Mª equipando el P-11 que comunica la vía nueva con la directa.

La planta inferior esta constituida por una amplia fractura de hasta 4 m. de anchura, con las paredes cubiertas de preciosas coladas y cubierta por gran cantidad de bloques de gran tamaño. En esta zona existen múltiples fracturas paralelas que dan mucho recorrido a la cavidad.

 

Sorteando los diversos bloques existentes en el fondo de la sima.

El día 19 de mayo visitamos la cavidad Lee, Gilavert y Vicki (CE Vila-Real), Cristina (Espemo) y Luis y Juan Mª (ECC). Juan Mª y Luis nos encargamos de explorar y topografíar las zonas nuevas (vía nueva). Creemos que nadie había estado antes aquí.

 

Formaciones bajo en P-28 de la vía nueva.

La vía nueva parte desde una larga repisa existente a la cota de -9 m. del P-49 de la vía directa. Desde aquí, tras un pequeño recorrido horizontal, bajamos un P-28. Bajo el P-28 podemos descender un P-11 que nos lleva a la zona ya conocida, o bien descender un P-12 que nos deja en una fractura estrecha donde creemos que somos los primeros en entrar.

 

La Medusa, en la base del P-12 de la zona nueva.

Así, ya hemos terminado la toma de datos topográficos de esta importante sima. Próximamente publicaremos la topografía. También realizamos un buen número de fotografías que acompañan este reportaje.

EXCURSIÓ A LA BASSA ROJA

El proper dissabte 19 de maig l'Associació Cultural la Fontanella de Costur organitza una excursió per diferents partides del terme municipal. L'excursió eixirà a les 9,00 del matí des del parc i transcorrera pels paratges del barranc del Fornet i del Pla de la bassa Roja. Aprofitarem per veure les boques de les diferents cavitats de la bassa Roja i la seva peculiar morfologia que la caracteritza. Per a l'excursió cal portar esmorzar i aigua.
 

Al finalitzar l'excursió, sobre les 12,30 tindrà lloc una xerrada sobre les cavitats del terme municipal de Costur per membres de l'Espeleo Club Castelló. En aquesta projecció es presentaran diverses fotografies i topografies de les coves, avencs i altres coses que podem trobar i més curiositats,  un  mon desconegut a Costur.

Quedeu tots invitats!!!

AVENC DEL PLA DE LA BASSA ROJA-04 (COSTUR)

El passat dissabte dia 28 d’abril, per la vesprà vam visitar aquest impressionant avenc. El grup va estar format per 3 espeleòlegs del ECC: Chelo, Juan Mª i Luis. Al mateix temps que estàvem visitant l’avenc va tenir lloc en el poble de Costur una excursió que passava per la zona del Pla de la Bassa Roja, on s’obren varies cavitats.

 

P-55 des de la capçalera.

Per desgracia dins de poc començarà una explotació minera en la zona del Pla de la Bassa Roja. Aquesta cantera, a mes de carregar-se les interessants cavitats de la zona, generarà un impacte en la població, ja que es troba a poc mes de quilòmetre i mig de la localitat.

 

En la repisa que hi ha a la meitat del pou.

En Costur hi ha molta gent en contra de la concessió dels permisos pera la realització de la cantera a l’empresa minera. Però desgraciadament en la nostra societat qui te diners fa el que vol. Es una vertadera llàstima que deixi d’existir aquest paratge tan bonic i amb tant d’interès espeleològic.

 

Boca de la cavitat.

En el Pla de la Bassa Roja hi han 5 cavitats, totes elles catalogades i topografies per Andrés Sánchez, Jesús y Juan Mª. Almela (E.C.C.) durant els anys 2007 a 2010. Els treballs duts a terme en aquestes cavitats van ser publicats a la revista BERIG nº 11 publicada en abril de 2011, i a la revista La Fontanella nº 27 publicada a en gener de 2011.

Juan Mª baixant el pou.

Podeu veure estes publicacions en els següents enllaços:

Revista BERIG nº 11

Revista La Fontanella nº 27

I també els articles sobre les cavitats del Pla de la Bassa Roja publicats en aquest blog:

http://cavitats-subterranies.blogspot.com.es/2009/03/el-pla-de-la-bassa-roja-costur.html

http://cavitats-subterranies.blogspot.com.es/2011/03/cavidades-del-pla-de-la-bassa-roja.html

Foto de grup.

Pues, lo que dèiem al principi, que el dissabte 28 d’abril vam visitar la cavitat nº 4. Esta es la que te mes fondària i desenvolupament de totes elles. Conte un pou de morfologia fusiforme de 55 metres. I la cavitat també es significativa per tenir uns nivells d’oxigen molt baixos, lo que es coneix com “hipoxia”. Esta falta d’oxigen es fa notar ja al principi del pou principal.

Repisa en el pou de 55 m.

Ens vam dedicar a visitar la cavitat amb la finalitat de treure algunes fotos. Algunes d’elles adornen aquest article. Con podreu veure es tracta d’un pou de bones dimensions i amb les parets polides per l’efecte de dissolució de la roca calcaria produït per l’aigua durant milers d’anys.

 

Fraccionament en el P-55.

FORAT DE CANTALLOPS I AVENC DEL CASTELLET D'EN SUERA

Durant esta setmana hem visitat dos cavitats de la comarca de l’Alt Maestrat. Dimecres ens vam arrimar Cristina i Luis fins la població d’Ares. Primer vam visitar el forat de Cantallops.

Forat de Cantallops

Pera accedir a esta cavitat el millor camí es des d’Ares dirigir-mos fins la font del Regatxols. Allí en la font hi ha un refugi i una zona condicionada amb taules per poder dinar. També hi ha uns llavadors.

 

Forat de Cantallops

En la Font del Regatxols deixem els vehicles i continuem a peu. Als pocs metres de passar la Font agafarem un camí a la dreta que esta marcat com a sender GR i PR. Passarem pel costat del Mas de les Casetes i creuarem un barranc.

Forat de Cantallops

Desprès agafarem direcció SE i baixarem a un altre barranc. Continuem en direcció sud fins tropessar amb un cingle. Per baixar el cingle buscarem una zona on es va produir un allau de roques. Pues la boca de la cavitat s’obre penjada en el cingle. Per lo que tindrem que grimpar una mica per arribar a ella.

Topografia del Forat de Cantallops

La cavitat es preciosa, però es recorre molt ràpid. Es tracta d’una gran galeria erosiva d’uns 170 m. amb el sol cobert de sorra. En la zona final hi ha una colònia de quiropters, per lo que convé no molestar-los.

 

Forat de Cantallops

Desprès d’eixir d’esta cavitat ens vam dirigir a Benassal per visitar l’avenc del Castellet d’En Suera o avenc de la Verola d’En Fabregat. Per accedir a la cavitat agafarem la pista que surt de Benassal en direcció a l’ermita de la Magdalena, el camí de la Mola de Vilà.

Boca de l’avenc del Castellet d’En Suera

Seguim la pista principal durant 1,4 Km. Ací continuarem per la pista de la dreta que ens du a la Verola d’En Fabregat. Poc desprès de passar el mas trobarem una tanca per a ramat on deixarem el vehicle.

 

Avenc del Castellet d’En Suera

Des d’on deixem el cotxe caldrà que seguim en direcció est per creuar la moleta. La zona esta coberta de coscoll però hi ha molts camins de ramat pels que podem avançar sense punxar-mos massa. La cavitat es troba junt a unes carrasques en la zona SE de la moleta, quan esta comença a baixar cap a la carretera de Benassal.

 

Avenc del Castellet d’En Suera

La cavitat fou un antic engolidor, encara que ara ja no funciona com a tal. Va estar formada a favor una diaclasa d’orientació NE-SO. Es entretinguda de recórrer. Durant el seu recorregut podem baixar un parell de pous d’uns 10 metres.

 

Topografia de l’avenc del Castellet d’En Suera

Te un recorregut de 140 m. i una fondària de 24 m. Però nosaltres vam accedir a dues zones que no apareixen en la topo. Un d’ells ens deixava en un pouet que als 6 m. s’estrenyia de forma que no podíem seguir avançant. Però les pedres caient uns quants metres mes. La instal·lació dels dos pous es molt precària, per lo que caldria reforçar-la.

ESPELEOLOGIA A PORTELL DE MORELLA

El passat dissabte dia 5 vam pujar a la comarca de Els Ports pera visitar dues cavitats que no coneixíem. Es tracta de dos avencs que es troben molt junts un de l’altre, de manera que es poden combinar.

Boca de l’avenc del Barranc de la Roca foradà.

Vam ser convidats per l’amic Diego de Espemo. I vam compartir activitat amb els nous espeleòlegs de Espemo que venen de fer el curs d’iniciació i amb alguns dels “veterans”. En total vam ser dotze espeleòlegs.

 

Pou d’entrada (P-5) en l’avenc del Barranc de la Roca foradà.

Vam fer dos grups per instal·lar cada grup un avenc i desprès desinstal·lar l’altre, com solem fer en estos casos. Les cavitats visitades son dos avencs de uns 50 - 60 m. de fondària que es situen junt a la Rambla de les Truites o Rambla de Celumbres.

Foto de grup en l’avenc del Barranc de la Roca foradà.

El nostre grup primer vam visitar l’avenc del Barranc de la Roca foradà. Es tracta de una cavitat de predomini vertical. Comença amb un petit pou de 5 m. seguit d’un pou mes ample de 51 m. que ens deixa en una sala ampla.

 

Baix de l’avenc del Barranc de la Roca foradà.

Esta cavitat te una fondària de 61,1 m. i un desenvolupament de 78 m. Durant la visita vam agafar dades topogràfiques, per lo que pròximament publicarem la topografia, ja que actualment no tenia topografia sinó mes be un croquis.

 

Entrada de l’avenc de les Ferreres.

Desprès vam tornar per dins la rambla fins l’altra cavitat: l’avenc dels Ferrers o Avenc de les Ferreres. Però de camí vam aprofitar per visitar i catalogar 3 abrics que s’obren junt a la Rambla, un d’ells es l’abric de la Roca Foradà.

Avenc de les Ferreres.

L’avenc de les Ferreres es de una morfologia semblant al anterior, amb predomini totalment vertical i amb una clara funció d’engolidor. Comença amb un pou de 26 m. En la segona part del qual podem muntar un rappel volat per evitar la caiguda de pedres des de la repissa.

 

Pujant el P-23,5 en l’avenc de les Ferreres.

La cavitat continua en un bonic pou de 23,5 m. que eixampla molt en la ultima part. Així arribem a la cota de màxima fondària situada a -53 m. El desenvolupament de la cavitat es de 69 m.

 

Màxima fondària de l’avenc de les Ferreres.

Desprès, ja per la nit ens vam quedar al sopar de Espemo. Perquè no tot son coves, també hi ha que gaudir de un bon sopar en els companys d’aventures.

LA MINERIA DE XÓVAR

Dins de la espeleología, el camp subterràni, hi ha la branca de la mineria, apassionant també. Per sort la província de Castelló te un ric patrimoni miner del qual podem gaudir els espeleòlegs i que destaca especialment a la Serra Espadà. Dins la serra, el municipi de Xóvar te unes mines de mercuri que destaquen per la seva extensió. A l'igual que la majoria de mines han estat explotades més intensament entre els anys 40' i els 70'.

Avui volem donar a conèixer una publicació titulada: " La minería del mercurio en Chóvar (Castellón) y su horno de Bustamante" , del que autor J. Manuel Sanchis.

Foto extreta del Blog MTI

Torbem més informació al blog de MTI "Mineralogía topográfica ibérica",  a la següent direcció: 

http://www.mtiblog.com/2012/05/hastial-2-2012-nueva-contribucion-4.html

Es tracta d'un extens treball, molt riguros i especialitzat en el tema, on s'inclouen nombroses imatges i topografies de les mines i de totes les instal·lacions exteriors. La publicació té 118 pàgines i la podem visualitzar en la sugüent direcció:

 http://issuu.com/malacate/docs/hastial_2-4/1?mode=embed&viewMode=magazine

Amb aquesta publicació podem gaudir i conèixer més a fons la història del conjunt miner de Xóvar i el seu forn de Bustamante, que constitueix un importat patrimoni a preservar.

LA TOPOGRAFIA DE CAVITATS

 La topografia de cavitats és una de les activitats que començàrem paral·lelament amb l'exploració i visita de les primeres cavitats a les que penetrarem. Recorde que en una excursió per la zona del mas d'Huguet, per la serralada del Desert de les Palmes, on visitarem algunes de les cavitats tectòniques que hi ha pel petit aflorament de calcària proper al mas. Al finalitzar la jornada en un quadern de notes, intentàrem fer un croquis de planta i alçat d'algunes cavitats que havíem visitat. Aquest es el primer intent de fer una topografia que jo recorde i des d’aleshores fins ara hem realitzat moltes "topos", moltes, però no sé exactament quantes, però segurament més de 500. Hem topografia tot tipus de cavitats, des de petits abrics , mines, covetes, fins coves kilomètriques.  Ací hem seguit un procés durant uns anys, millorant poc a poc la qualitat del dibuix i la precisió en les mides. Pel que fa a la qualitat del dibuix, ací l'important es la bona mà del dibuixant i la pràctica, que fa crear a l’autor del dibuix un estil propi, cada cop més elaborat amb els detalls i les formes de cada racó de la cova. També en els materials amb el que s’agafen les dades ha hagut un canvi prou significatiu. Al principi, a més dels croquis a "ull" utilitzàvem una corda d’uns 10 metres que ràpidament substituirem per un flexòmetre metàl·lic de "ferreteria" de 5 metres. També adquirirem una brúixola per prendre direccions.

Poc a poc millorarem en el material, fins arribar a topografiar amb clinòmetre, brúixola i cinta mètrica de qualitat per realitzar el que diuen els manuals una topografia grau 5.

A continuació recordem el diferents graus existent en l’aixecament de topografies:

1.- Esquema de memòria, sense escala
2.- Dibuix a simple vista, realitzat sense instruments, amb escala aproximada.
3.- Plànol rudimentari  dibuixat amb dades proporcionades per una petita brúixola graduada de 10 en 10^º i corda o cinta amb divisions en metres.
4.- Brúixola de prisma amb divisions de 1^º i mig grau, cinta mètrica.
5.- Brúixola de prisma i clinòmetre calibrats i cinta mètrica no-deformable.
6.- Brúixola, clinòmetre i cinta, però amb trípode.
7.- Mides amb taquímetre.

Actualment, com al principi, realitzem topografies  de cavitats de tots els tipús i dimensions. Les topografies que més es valoren, son sense dubte les cavitats descobertes per nosaltres, es a dir zones o espais subterranis, on creiem que hem segut els primers en entrar i que al finalitzar la exploració, alcem la topografia per deixar constància de les noves descobertes i per al que vingué darrere que puge veure el que s’ha explorat. Aquesta activitat requereix en molts casos una bona orientació espacial, que en el cas de les cavitats laberíntiques posaran a prova la orientació del topògraf.

Després de la presa de mides dins la cavitat, es a dir, el treball de camp, hi ha un temps de treball d'"oficina" on passem les dades del paper en brut a un full quadriculat o be mitjançant un programa informàtic com pot ser el Auriga, Survex, Visual topo etc... Finalment aquesta topo en paper es digitalitzada i retocada donant-li un acabat perfecte, que en el nostre cas totes les topos han passat per mans del company Joaquim Arenós que li donen una bona presència i cal agrair-ho.

La majoria de les topografies que hem fet son de la província de Castelló i estan informatitzades i a l’abast a qualsevol usuari, en la web del catàleg provincial.(www.cuevascastellón.uji.es). 
La topografia es una tasca apassionant, on anem descobrint les cavitats per als altres, obtenint  un resultat tangible i real: el dibuix.

VISITA ESPELEOLÓGICA A DOS CAVIDADES DE CANTABRIA

Aprovechando el puente de Semana Santa, nos juntamos un buen grupo de espeleólogos para subir a Cantabria a visitar algunas cavidades. Esta vez nos reunimos un buen numero de espeleólogos, 14 en total, de las provincias de Castellón y Tarragona. Estuvimos presentes los siguientes grupos: Sección de Espeleo de la UEC Tortosa, Espemo de Morella, Dinamics de Benicarlo, SIET de Tarragona, C.M. Serra d’Irta de Alcalá de Xivert y Espeleo Club Castelló.

Red del Silencio.

El jueves realizamos el viaje hasta Ramales de la Victoria. Los que llegamos mas pronto aprovechamos para situar las bocas de la Red del Silencio, así como para comprobar los niveles del acuífero.

 

Grupo que realizamos la travesía Sima de la cuesta del Cuivo-Mortero de Astrana.

El viernes realizamos la travesía que une la sima de la cuesta del Cuivo con el Mortero de Astrana. Esta travesía discurre por el interior del sistema Mortillano, el de mayor desarrollo de la península. Realizamos la travesía un total de 11 espeleólogos.

 

Sima de cuesta Cuivo.

La cavidad es muy acuática y divertida de recorrer. Posee una zona inicial de anchas galerías, seguidas de un tramo con pozos que no superan los 35 m. hasta llegar a la sala del Arco. Desde dicha sala continuamos por una zona de meandros muy bien formados y de gran belleza.

 

Meandro del Río Leolorna.

Finalmente abandonamos el río y tras subir unas rampas llegamos al Mortero, la sima de salida. En prácticamente todo momento avanzamos por dentro de cursos activos. Al llegar a la unión de los ríos Cubieja y Leolorna algunos de nosotros seguimos el río Leolorna hasta el gran pozo cascada de 178 m. En total invertimos unas 5h 30 min. en realizar la travesía.

En la cabecera del pozo de 178 m.

El sábado teníamos previsto realizar la travesía de la Red del Silencio que enlaza la Torca del Hoyón (mal llamada de Caballos) con la cueva del Valle. Algunos de los componentes del grupo que teníamos que entrar se amedrentaron al ver que había llovido durante la noche. Dudábamos de entrar por la Torca del Hoyón o por la Torca de la Canal debido a las lluvias de la noche anterior.

En la boca de la Torca de la Canal.

Finalmente, y tras quedar tan solo 5 de los 11 espeleólogos que en un principio teníamos que entrar, nos decidimos ha subir hacia El Hoyón y comprobar si era factible entrar por dicha boca. Tras ver el gran caudal de agua que entraba por la boca de la Torca del Hoyón (ver video) desistimos, y entramos por la Torca de la Canal. Por lo menos lo intentamos.

 Imágenes de la boca de la Torca del Hoyón.

La travesía consta en su primer tramo de meandros estrechos con algún pocete que nos dejan en la Galería Vasco-Occitana. Luego encontramos una zona larga con laminadores no demasiado incómodos, seguidos de una serie de galerías cómodas y concrecionadas.

En el Río Silencio.

Así llegamos a La Playa, donde nos metemos en el Río Silencio. La última parte de la travesía es por la galería que recorre el río, teniendo que superar unos cuantos caos de bloques. Así llegamos a la Cueva del Valle tras 4h. 45 min. de travesía.

 

Galerías de la Red del Silencio.

El domingo nosotros volvimos a casa pero algunos compañeros se quedaron un día más y aprovecharon para hacer unos la travesía Torca de la Canal – Cueva del Valle y otros Sima de la Cuesta del Cuivo – Mortero de Astrana.

 

Red del Silencio.

Han sido dos travesías muy bonitas pero con poca dificultad y muy cortas en cuanto a tiempo. Otra vez realizaremos actividades más duras y con mayor dificultad.