COVA DE CABANELLES (ALFONDEGUILLA)

Fa unes setmanes vam realitzar la topografia de la Cova de Cabanelles (Alfondeguilla), per tal de detallar alguns aspectes que consideravem que en la topografia més extesa fins ara, l'elaborada per G. Ribé i J. Llossas en 1976, hi havia algunes mancances. Un dels aspectes que ens ha cridat més l'atenció ha estat la cota de màxim desnivell, -44 metres en la topografia de 1976 i -29,2 metres en la nostra de 2023. Ja hem advertit altres vegades que amb els actuals aparells de topografia hi ha algunes cavitats amb molta rampa, que estan perdent desnivell degut a la major presició del disto X-310 amb el clinómetre, que en els antics mitjans podia conduïr a errades. També tenim actualment més facilitats per mesurar altures de sales o galeries amb molta altura, que en els mitjans d'abans era més complicat. 

Grans espeleotemes a la part central de la sala.

La topografia que ara presentem ha estat generada amb 67 estacions topogràfiques, en les quals s'han tancat 5 bucles per tal de millorar la presició. Com a resulat, la sala presenta unes mides màximes de 46 x 41 x 13 metres, estant formada la cavitat per aquesta sala i algunes xicotetes derivacions en el seu perímetre, on destaca la galeria nord.

Ubicació. 

La boca s'obri al costat d'un corral i d'un camí, estant a 60 metres al sud del barranc de Cabanelles, en la cota 285. La seua entrada presenta unes dimensions de 0,8 x 1 metre, i s'obri dins d'una xicoteta dolina. 

Boca d'entrada a la cavitat.

Descripció de la cavitat:

L'entrada dona pas a un pou de 3 metres, on el primer metre és un tub i els dos restants ens deixen en el vuit de la sala, en el seu extrem nord i la part superior. Aquesta sala presenta unes dimensions de 46 x 41 x 13 metres, amb curts ramals laterals sense apenes continuitat, generalment formats per fracturacions direcció nord-sud o nordest-sudoest. el desnivell d'aquesta sala des de la seua part superior fins a la part baixa és de 23 metres. En la part superior de la sala es on destaquen algunes estalagmites amb colades que asoleixen fins 6 metres d'altura. Per baix d'aquestes formacions la tendència son els grans blocs que ocupen el pis de la sala, encara que a l'extrem est de la sala trobem un espai lliure de blocs i amb pedres més menudes o sedimet fí.

Sala vista des de dalt.

En la zona oest de la sala el seu sostre és més baix, oscilant aquest entre 2 i 6 metres. També en aquest extrem nordest, hi han dos fractures paral·leles amb direcció nordest-sudoest, que descendeixen des del pis de la sala. Una d'elles és impenetrable i l'altra te 18 metres de longitud, asolint un desnivell màxim de -27,6 metres. També en aquesta zona i seguint el perímetre de la sala hi han algunes fractures que s'acaben als pocs metres. Ací destaca la que hem denominat galería nord, que es desvia de la sala uns 20 metres, arribant al punt final a -24,5 metres, que és el punt més al nord de la cova. Ademés d'aquests curts ramals i altres racons que és formen al perímetre de la sala, també hi ha un poc de continuitat entre els blocs, encara que profunditzen poc. El desnivell màxim de la cavitat el trobem al sud, on després de baixar un graó de 4 metres hi ha una rampa que finalitza en un forat impenetrable.

Els recobriments litoquímics adornen les parets de la sala.

Pel que fa a la superficie de la sala, aquesta presenta 1.475 metres cuadrats, mentre que el volum calculat amb les dades de la topografía és de 12.090 metres cúbics.

El recorregut real de la cova és de 89 metres, 68 metres recorregut en planta i un desnivell màxim de -29,2 metres.

Desenvolupament de la cavitat sobre el mapa topogràfic.

Apunts geològics i hidrològics:

Pel que fa als processos de formació, hi ha un predomini dels processos clàstics, que ocupen més de la meitat de la sala. Alguns dels blocs tenen grans dimensions. Un altre procés que segueix al clàstic és el reconstructiu, amb nombroses colades, estalactites, estalagmites i racons amb excèntriques. En general les formacions estan molt alterades pels visitants, principalment les més delicades, com un racó amb excèntriques i cristals que ocupa l'extrem sud-oest de la sala. També trobem blocs amb concrecions i estalagmites, que indiquen les diferents fases de formació de la cavitat, primer clàstic i després litogénic. Pel que fa a sediments fins, trobem en alguns racons o punts baixos xicotetes acumulacions d'argila, però poc notable. 

Estalagmites i gours a la Cova Cabanelles (Foto: Salva Arocas).

Aquesta cavitat es troba dins la zona d'influència o impluvi kàrstic de les Coves de Sant Josep. Es a dir, el barranc de Cabanelles que passa a prop de la cavitat i molts altres de la zona participen en alimentar al sistema kàrstic durant les crescudes, mitjançant infiltració del propi llit dels barrancs o per engolidors més puntuals que donen lloc a cavitats, com La Sima o el avenc de la Riera. La Cova Cabanelles, més allunyada de la sorgencia i en la capçalera de la zona d'absorció, es situa a 3,7 kilòmetres de l'eixida de les aigües i un desnivell de -154 metres. En les diferents publicacions sobre aquesta interessant zona kàrstica de l'Espadà, sempre se li ha atribuït una influència amb les cavitats de la zona i  la circulació subterrània, encara que de forma fòssil o com a paleokarst.

Cristals a la pared oest de la sala.

Amb la seua morfologia de l'entrada, el gran volum de la sala i ubicació propera al barranc, pareix evident que es tracta d'un engolidor fòssil. En les dades preses per a la topografia i una prospecció realitzada pels voltants recorrent el barranc proper i comprovant les cotes, veiem com la part baixa de la cova queda 14 metres per baix del llit del barranc. En el tram proper a la cova, el barranc de Cabanelles presenta cert desnivell, amb petits graons que forma la dolomia, i que mostra un capbussament cap al nordest d'uns 20º. En el seu llit s'alterna l'aflorament de roca amb trams amb còdols d'arenisca, tan freqüents a l'Espadà. Amb aquestes dades, podem reconstruir l'evolució de la cavitat amb la profundització del barranc, com també s'ha fet en altres publicacions sobre la cavitat, on en una primera fase el nivell del barranc quedaria al mateix nivell que l'entrada i aquesta sería un engolidor. Posteriorment, en el descens del nivell base exterior, el cauce del barranc aniria descendint fins a l'actualitat, on queda 17 metres per baix de la boca.

Coloracions rogenques a la galeria Nord.

La funció hidrològica actual pareix que és nula, ja que no sembla que aquesta absorbeix aigua després de crescudes, encara que part del seu desenvolupament ocorre per baix del nivell del barranc. No trobem acumulacions d'argila i altres signes pròpies d'inundacions; no obstant desconeixem com actua la cavitat després de fortes precipitacions i on altres engolidors del barranc s'activen.

Sense dubte, ens trobem davant d'un fenomen espeleològic interessant, lligat a l'evolució del riu Belcaire i al sistema kàrstic de les Coves de Sant Josep.

Perfil de la cavitat sobre l'entorn i el barranc proper.

ARTICLE 1.000 A CAVITATS SUBTERRÀNIES.

 

Aquest es l'article número 1000 d'aquest blog. Es diu prompte, però son ja quasi 15 anys sense pausa. Exactament el proper dia 17 d'octubre farà tot just 15 anys que vam començar amb aquesta aventura.

La evolució de la qualitat dels continguts es ben palpable. Si bé ara es publiquen menys post al any que quan vam començar, el rigor i la profunditat d'aquestos va en augment.

 

Recordar aquestos 1000 posts, o els quasi 15 anys, dona per a molt. Reflecteixen la evolució i el creixement com a espeleòlegs que hem experimentat. També hi ha un canvi substancial entre les cares de les fotos de quan vam començar a ara.

En quant a autors dels articles, el blog es administrat pels germans Jesús i Luis Almela. També durant aquestos anys han participat Joaquin Almela, Carol Garrigues i Alexis Muñoz, i com col·laboradors destaquem les aportacions de Ximo Arenós i Quique Serrano.

Acompanyem alguns posts que resulten de interès pera nosaltres, mes que res pel que signifiquen, per la feina aconseguida o per la repercussió que han tingut. Feu clic sobre els títols per accedir als posts:

 

2009

Primera vegada que visitem cavitats al Karts del Alto Tajo a Cuenca.

 

Descobriment de la Sima de La Loma de los Cuernos-2

 

 

Topo de la Cova de l'Ocre.

 

 

Exploracions i topografia de l’Ullal del Mançano 

 

2010

Interclub Espeleològic de la Província de Castelló a la Sima Posos

 

 

Primera vegada que visitem cavitats a Cantabria.

 

Troballa de un Ildobates Neboti al avenc de la Ferradura-2

 

 

Exploració i topografia de la Cogonda.

 

 

2011

Nova topografia de la Sima Posos.

 

2012

Recepció de la Flama de la llengua catalana a la Cova de les Meravelles de Castelló.

 

2013

Trobada d’espeleòlegs al Monte Cabeço (Argelita).

 

 

Publicació de "Las cavidades del Monte Turio".

 

 

2014

Sima de la Cornisa (1era part)

 

 

Sima de la Cornisa (2ona part)

 

 

Sima de la Cornisa (3era part)

 

Sima de la Cornisa (4rta part)

 

2015

El sistema de la Peña del Meyodia assoleix els 30 Km.

 

 

2016

Es publica la revista Berig nº 16

2017

Visita a la Sima GESM.

 

 

Visita a la Torca del cerro del Cuevón, la mes fonda de l’estat espanyol.

 

 

2018

Descobriment de les Galeries ensomniades a la Sima Posos.

 

 

Travessa Cueto Coventosa

 

Travessa de la Pierre Saint Martín.

 

La revista BERIG es guardonada als “premios espeleo 2018”.

 

 

2019

Topografia de l'avenc de l'esquerrà

 

Encontre “espeleo Tesoro” en el Karst en Yesos de Sorbas.

 

2020

Premi Font i Sagué 2019 pel treball sobre l'avenc de l'obaga del Pollo.

 

 

Travessa Cueto – Coventosa.

 

Travesses en els Alps: Massís de la Chartreuse.

 

 

2021

Any internacional de les coves i el carst. 

 

Descobriment d’un pou de 152 m. a Picos de Europa en la campanya YOURTE 2011.

 

 

2022

Visita a la Grotte de Saint Marcel.

 

Campanya Bernera 2022.

 

 

Descobriment i topografia del “Riu dels Gours” a la Sima Posos.

 

2023

Estudi de la Sala de la Rovellonera a l’avenc Sabarín

 

 

Campanya Arañonera 2023.

 

 

Recordem també a tots els companys i amics amb els que hem compartit aquestes activitats i treballs. I donar-vos les gràcies a tots vosaltres per llegir-nos, sense vosaltres açò no tindria cap sentit. Mil gràcies.

 

Sima de la Cornisa.

AVENC DE SANTA BÀRBARA (TÍRIG)

D'aquesta cavitat ja hem publicat en aquest blog algunes coses, la última d'elles va ser una nova topografia realitzada en novembre de 2021. En aquesta va quedar un interrogant situat en la fondària màxima de la cavitat, on un estret conducte horitzontal finalitzava per estretor. El 31 d'agost de 2023, vam visitar la cavitat per tal de desobstruir aquest pas i continuar l'exploració. A continuació describim breument els avanços realitzats en aquesta visita i ampliarem informació de la cavitat i el seu context.

Boca de l'avenc de Santa Bàrbara.

Després de dos hores ampliant el pas final, on es veien darrere 3 metres de laminador amb un toll d'aigua, és supera aquest, avançant per un laminador on el pis queda ocupat per un toll permanent, que suposem que sempre és manté amb aigua, encara que no hi ha corrent d'aigua. Aquesta aigua prové de filtracions arreplegades de la resta de la cavitat que van a confluir a aquest punt, situat a -44,7 metres. Després d'avançar 4 metres, el conducte fa un colze a la dreta i les seues dimensions és redueixen, podent avançar dos metres, però intuïnt una continuació d'almenys 4 metres on en la part final possiblement sifone el conducte. Mentre que a la primera part del laminador les seccions son d'1,5 metres d'amplada per 0,5 d'alt, després del colze aquestes pasen a ser de 0,6 x 0,4 metres de diàmetre, adoptant una forma elíptica. La temperatura de l'aigua és de 14,0ºC i una conductivitat de 479 ms/cm.

Tub freàtic del nivell inferior, amb reompliment dàrgila.

La cavitat esta formada per un pou d'entrada de 26 metres, on els últims 12 metres ho fa per un tram de secció circular. La base esta formada per una diaclasa direcció Est-Oest de 40 metres i amb trams on l'amplaria és de vora 4 mtres. Aquest forma un nivell inferior, en el qual hi ha un pou de 4 metres que dona pas a un tram horitzontal.  De la mateixa base del pou, ve un conducte impenetrable de l'Oest, que és un aport d'aquest tram que creiem que arreplegarà aigua de la resta de la cavitat. Suposem que seran filtracions de la diaclasa, que provindran del rascler exterior. En aquest tram horitzontal és noten les pedres rentades del pas de l'aigua que de segur s'activarà varies vegades a l'any. De la base del pou, i prenent direcció Nord, s'avança per un laminador que s'adapta al bussament dels estrats, que tenen suau pendent. Després de 25 metres de recorregut i deixant a la dreta uns tubs freátics direcció Est-Oest, arribem a una zona amb aigua, en la cota -44,7 metres, que és la explorada recentment i on les reduïdes dimensions del conducte i l'aigua no ens ha deixat avançar més. El recorregut de la cavitat és de 178 metres.

Conducte horitzontal inferior.

La cavitat s'obri en la part superior d'una mola que domina la vall que uneix Tírig amb Sant Mateu, encara que ja propera al llavi superior d'aquesta mola, i en la capçalera d'un barranquet on el pendent s'incrementa. Aquesta plataforma s'eleva 100 metres sobre la vall on està Tírig, que antiagament formava un polje, però posteriorment les aigües s'obriren pas pel riu de les Coves. Aquesta evolució de la hidrografia de la Valltorta i Tírig va ser detallada per Joan Ullastre en 1978. El desenvolupament de la cavitat en la seua part inferior queda penjat uns 60 metres per dalt de la vall i en planta, malgrat l'escàs recorregut horitzontal, la tendència principal del conducte va cap al nord, coincidint amb la direcció de la barrancada, que en aquest punt comença a descendir més bruscament. Creiem possible que el drenatge de les aigües que temporalment recorren la cavitat tinguen eixida en alguna surgencia temporal de la vesant del barranquet, ja que amb frequencia les capes de calcària van intercalades per capes margoses que provoquen la instalació de xicotetes font penjades. 

Vista de Tírig des de les moles on s'obri la cavitat, dominant la vall i elevada un centenar de metres.

Topografia actualizada.

Per tant la gènesi de la cavitat hi hauria que buscar-la en relació amb aquesta plataforma superior i el desenvolupament o profundització de la xicoteta clotà o capçalera del barranquet, del qual el tram explorat de cavitat coincideix. Queda patent que els dos fenòmens estan relacionats. 

Planol de la zona, amb la situació de la cavitat i la seua relació amb l'entorn.

A l'avenc trobem una zona vertical, corresponent amb la zona vadosa que arreplega les aigües, i un altra horitzontal, que ara conduirà les aigües després de plutges. En el tram de pas d'una zona a l'altra, en la cota -37 metres trobem un conducte paragenètic, que fou descrit per J.M. Victoria en 1973, i que testimonià una fase de reompliment de la cavitat que va seguida d'un altra de retirada del sediment per reactivació de la cavitat. De les restes de sedimentació encara queda alguna mostra en el tram horitzontal, pero poc. També trobem capes de concreció alterades per la corrosió de l'aigua en la fase de reactivació. Per les reduïdes dimensions del conducte inferior, suposem que la història de formació de l'avenc ha estat poc important, encara que com en altres cavitats de la zona del Maestrat mostra diferents periòdes d'activació i fosilització relacionades amb els canvis de les darreres glaciacions i periòdes interglaciars. Dins la clasificació espeleogenética establerta per a les cavitats de Castelló, l'avenc de Santa Barbàra encaixaria dins els engolidors fòssils amb desenvolupament horitzontal, que és diferèncien dels pous de disolució sense continuació horitzontals. Dins daquests, destaca pel nivell d'aigua entollada a la part inferior que és una mostra del seu caràcter temporal.

Planol topogràfic amb el desenvolupament de la cavitat en planta.

Tall de l'avenc respecte a la plataforma d'absorció, del barranquet i
el pla on s'ubica la població de Tírig.