AVENC DE LES ROQUES DE BENITO (LLUCENA)

Aquest Avenc és sitúa molt aprop de la població, al nordoest, en la zona coneguda com Roques de Benito i pocs metres per dalt de la carretera que va al mas d'en Llorens i el naixement del Riu Llucena.

Pou d'entrada.

La boca s'obri en una xicoteta repissa o cingla entre dos petits cingles que dominen el marge dret de la vall que forma el Riu Llucena. Es desenvolupa en calcàries del Triàsic mitjà, i aprop d'un aflorament d'algeps, també Triàsic. La seua boca te unes dimensions de 2,0 d'alt per 1,6 metres d'amplada, oberta al peu del cingle. Aquesta dona pas a un pou de 15,5 metres (14 metres de desnivell). El pou està instal·lat amb parabolts amb diferents víes de baixada. Aquesta baixada als 4 metres toca una colada que ens acomapanya la resta del descens. La base queda formada per una estança de 9 x 5,5 metres, amb el pis plà.

Colada de la part sud de la sala que forma el pou d'entrada.

Topografía de la cavitat actualitzada.

En l'extrem oest de la sala hi ha un altra colada més menuda, i en la part est, trobem una curta rampa que ens porta a la capçalera del segon pou, de 9 metres de desnivell. Aquest també presenta dimensions còmodes formant una estança de 4 x 2,5 metres. Ací trobem la cota de màxim desnivell de l'avenc, de -24,3 metres. En aquesta zona hi ha un tram ascendent per una colada que acaba tancant al 3 metres, en la cota -21,3 metres.

Mapa geológic de l'entorn de la cavitat, en un extens aflorament Triàsic.

Respecte a la gènesi, la cavitat és del tipus engolidor fósil sense continuitat a la seua base, format en una fase inicial sense comunicació a l'exterior i degut a filtracións en una zona més externa (epikarst), on uns metres més avall de la superficie es concentren les filtracions i generen el pou. Aquest tipus de cavitat apareix amb relativa frequència per  les comarques castellonenques, havent-se catalogat més d'un centenar. En una fase posterior degut a l'erosió la cavitat quedaria oberta a l'exterior, mig penjat en aquest xicotet cingle on s'ubica. Testimoni d'una fase de fosilització son les colades que hi han, on destaca la que trobem al descens del pou. Els estrats on s'obri la cavitat capbussen cap al nordoest, amb una inclinació d'entre 30 i 40 graus, aspecte molt visible en els dos pous. El desnivell de la cavitat possiblement vinga marcat per la litologia, on més avall dels estrats on és desenvolupa, amb un espesor al voltant dels 40 cm., hi han uns altres menys competens amb un espesor al voltant d'1 cm., tal com s'aprècia a la carretera que passa per baix. 

Boca de la cavitat

Dolomies Triàsiques amb un espesor molt menut, ubicades 40 metres per baix de la cavitat.

El recorregut de la cavitat és de 42 metres, amb un recorregut en planta de 18 metres. Aquesta cavitat és coneguda d'antic, on hi havía una topografía de l'any 1984 feta per membres de l'ARS del CEC, i recentment l'hem actualitzada, presentant alguns detalls sobre aquest avenc.

CUEVA LA CASICA HILARIO (MOSQUERUELA)

En el curso alto del Riu Montlleó, en el tramo que hace de linde de las provincias de Castellón y Teruel encontramos la Cova Negra y unos 150 metros río arriba y en su margen izquierdo encontramos otra cavidad de medianas dimensiones, ya conocida de antiguo y de la que actualmente no conocemos su topónimo, por lo que la nombramos provisionalmente Cueva la Casica Hilario. Enfrente de esta cueva localizamos otra que también nombramos provisionalmente como Cova Negra-2. Se trata de conductos de drenaje  fósiles emplazados entre 10 y 20 metros sobre el lecho actual del río. En el caso de la Cova Negra, presenta un nivel inferior que sí que se puede activar tras intensas precipitaciones, aunque por un periodo corto, por lo que entendemos que abarcará una pequeña zona de influencia. En la Cova Negra-2, emplazada prácticamente en la misma cota que la anterior también es posible que se active por un espacio tiempo, testimoniando su conexión con un nivel de circulación semiactivo de escasa importancia. 

Boca de la cavidad

Riu Montlleó a su paso por la zona.

Sobre la Cueva la Casica Hilario, se eleva unos 7 metros sobre el lecho del Montlleó, más baja que las otras dos cuevas de la parte de Vistabella (margen derecho). Presenta una boca amplia y bien visible desde el río, de 8 metros de ancho por 4,5 de alto. En esta zona los estratos buzan hacia el suroeste, con una inclinación de 23º.

Colada en el interior de la sala principal.

Tiene un amplio porche de entrada donde a los 8 metros existe un resalte de 2,5 metros que nos sitúa en un laminador en alto. En este resalte, entre la cota +1 y +4 metros sobre el nivel de la boca, encontramos diferentes restos de terrazas de niveles de sedimentos de cantos redondeados de tamaño centimétrico, alternados por otros sedimentos más finos. Estos niveles de cantos no aparecen en la cercana Cova Negra. Ubicados en la parte superior del resalte, tras 7 metros se alcanza la sala principal de la cueva, con unas dimensiones máximas de 20 x 7,5 x 4 metros. El extremo final de la sala finaliza en una pequeña rampa, alcanzando la cota + 5,8 metros, encontrándose los techos y paredes con abundantes formas de disolución. En la sala destacan unas estalagmitas y un gour en su zona central. La cavidad parece que se trata de una surgencia fósil, siendo en general un conducto de buenas dimensiones.

Relleno de sedimentos en la zona de entrada.

Zona de entrada

En recorrido real de la cavidad es de 42 metros, con un recorrido en planta de 39 metros, y un desnivel de +8,3 m. en el punto más elevado de la sala. En esta cavidad  miembros del ARS del CEC se encontraron  material bélico de la pasada Guerra Civil.