Espeleologia per l'Aude (França)

Gran gour en el Gouffre géant de Cabrespine.

 

La passada pasqua vam passar uns grans dies de convivència, espeleo, gastronomia, turisme... pel departament francès de l'Aude. La sortida estava organitzada pels amics d'Espemo de Morella, i nosaltres vam anar com a convidats. Certament la gent d' Espemo se ho munten molt bé. Tots vam disfrutar de uns dies genials, tots van aportar un poc perquè la sortida anara de luxe. A mes a mes el temps va acompanyar, fent uns dies primaverals com no els hem vist enguany encara per la plana. Les cavitats visitades van ser diverses, totes elles situades en el sistema muntanyós de la Montagne Noire.

 

Grotte de la Cibelle.

 

La primera de elles es la Grotte de la Cibelle, es tracta d'una petita cavitat connectada al sistema del Gouffre de Cabrespine. En aquest visita va anar els mes petits amb alguns adults. Es menudeta la cova, però amb molts espeleotemes.

 

Aport d’aigua en el Gouffre géant de Cabrespine

 

La estrella de la sortida fou el Gouffre géant de Cabrespine. Per visitar aquesta cavitat vam fer dos grups i vam realitzar dues visites dos dies distints. La visita fou amb un guia i per la part activa del sistema subterrani.

 

Salle des Dômes.

 

Aquest sistema es conegut per la turística entrada del Gouffre géant de Cabrespine, que fou oberta artificialment per condicionar-la per al turisme. La boca natural es denomina grotte Gaougnas i es un engolidor per on s'accedeix a la galeria activa. Aquesta galeria recorreguda per un riu subterrani es la que conforma el eix principal del sistema. També hi han alguns ramals secundaris i nivells superiors de menor desenvolupament on hi han zones fortament concrecionades.

 

Gran gour en Cabrespine.

 

Hi ha un avenc que comunica amb el riu per la Reseau Matte Arnaude, on es pot dur a terme una bonica travessia. Els materials on s'obre la cova son unes calcàries amb un gran component de marbres. El recorregut total del sistema es de 22,5 km. amb un desnivell de 504 m.

 

En els llacs xalant de valent.

 

Nosaltres sols vam visitar la zona activa entrant i eixint per la boca artificial i arribant a la Galerie des Dômes. Es destacable, a banda del gran i vistos riu que recorre les seves galeries, els llacs que vam travessar amb unes canoes, les banderes i gours que adornen tot el recorregut i la gran sala de entrada (condicionada pera el turisme) on es salven uns 120 m. de desnivell. Els nostres guies es van portar molt bé, tant Christophe, com Laurent i Jean-Luc.

 

Sorprenents colades al Trou de Vents d'Anges.

 

Una altra cavitat visitada i amb unes formacions molt destacades va ser el Trou de Vents d'Anges. Aquesta cavitat la vam visitar pel nostre conter, sense guies, però un dels grups si que vam coincidir amb un club de la zona de Marsella que anava acompanyat per un dels exploradors i millor coneixedor de la cova: el senyor Christophe. La cova es troba tancada per una porta per protegir les seues magnífiques formacions, però es fàcil gestionar els permisos per què ens deixen les claus.

 

Racons preciosos al Trou de Vents d'Anges.

 

La cavitat, formada al quaternari, s'obre a favor del contacte d'un estrat d'esquists amb un de dolomies. Per lo que podrem deleitar-nos admirant les parets d'esquistos en els meandres que forma el riuet que recorre algunes galeries de la cavitat. Per tant la cavitat va seguint aquesta discontinuïtat dels dos estrats amb un fort bussament que condiciona el desnivell de la gruta. O siga, que anem davallant molt de desnivell per mig de rampes i curts pous (cap d'ells arriba als 20 m.).

 

Salle du CPE en el Trou de Vents d'Anges.

 

La zona d'entrada, formada per petites galeries, ens du a una gran sala: salle du CPE, ocupada per grans blocs però amb formacions per tots els racons (pisòlits, excèntriques i fins i tot un gour que posteriorment a la seua formació s'ha partit i a quedat penjat a una paret de la sala). La cova continua per rampes amb moltes fistuloses, excèntriques i aragonites fins arribar a l'actiu, el qual forma bonics meandres per el esquists i amb algun pouet entremig.

 

Trou de Vents d'Anges.

 

Una vegada abandonem l'aigua entrem en unes galeries dimensions menudes però farcides de concrecions blanques que ens deixen bocabadats. Es curiós veure com les banderes, estalagmites... han crescut sobre terrasses de cudols d'esquists i pissarres. En un racó de estes galeries trobem les Baguettes de gour, unes curioses formacions molt difícils de trobar en altres cavitats i que pera la seua formació han actuat també unes bactèries.

 

Pou excavat sobre els esquists.

 

Nosaltres vam arribar fins la Salle du Sable (-230 m.) però l'altre grup que va entrar el dia següent va assolir la salle des Tuniques Bleues. La cavitat té un desenvolupament de 5.6 km. amb un desnivell de -344 m. / +9 m.

 

Trou de Vents d'Anges.

 

L'altra gran cavitat visitada fou la Grotte de Trassanel, una ret també molt guapa. Aquesta també està tancada amb clau que hi ha que sol·licitar, similar al Trou de Vents d'Angers. Sols la vam visitar un grup. Té dues boques, el nostre grup va entrar per la inferior. La ret està formada per quatre nivells, tots ells fòssils: conformant les seves corresponents plantes o Reseau que majoritàriament tenen un desenvolupament horitzontal. Varius pous comuniquen les distintes plantes.

 

Colades a la Grotte de Trassanel.

 

Nosaltres vam entrar per la Reseau 2 i vam baixar un pou de 93 (que no es baixa fins avall del tot) i un altre de 43 m., vam assolir la Reseau 4, que es la de major desenvolupament i que conté mes formacions. Es una visita molt còmoda, ja que llevat dels pous no hi han mes dificultats.

 

Grotte de Trassanel.

 

La Reseau 4 està farcida de grans formacions amb sector amb molt de fang. La ret de Trassanel té un recorregut de 6.525 m. i una fondària de -177 m.

 

La Grotte de Trassanel te grans espais.

 

També, dintre dels dies destinats al turisme o descans espeleològic, vam visitar la cavitat turística anomenada Grotte de Limousis. Aquesta està molt decorada per espeleotemes i te dintre un parell de llacs d'aigües cristal·lines. Tot amb el guiatge d'una dona que ens va explicar moltes coses, però de les quals tan sols vam entendre les petites explicacions que ens va fer en castellà expressament per nosaltres.

 

Llac a la grotte de Limousis.

 

A la sala final del recorregut hi ha una bona formació amb moltes blanques aragonites. Allí ens van fer un emotiu espectacle de llums i so que ens va deixar flipats. Al eixir de la cova ens van rebre amb una cata de vins. La grotte de Limousis té un recorregut de 800 m. i -40 m. de desnivell, i el seu predomini horitzontal i de galeries còmodes la fan ideal pera condicionar-la per al turisme.

 

Castell de Carcassonne.

 

A mes d'aquestes activitats alguns van anar a escalar a unes parets situades molt a prop del nostre hostatge. També els xiquets van fer caiac al Lac de Jouarres. I també vam visitar llocs populars de la comarca, destacant la Cité de Carcassonne, un espectacular poble emmurallat i molt ben conservat. I altres indrets con el poble de Minerve, els castells càtars de Lastours i una construcció megalítica anomenada "Allée couverte de Saint-Eugène". I per suposat vam tastar la gastronomia del lloc i van assistir a un parell de cates de vins de la zona (la comarca de Minervoise).

 

Ruta dels 4 castells del Càtars a Lastours.

 

En definitiva unes pasqües molt agradables amb molt bona companyia i coneixent unes magnífiques cavitats dignes de visitar encara que siga una vegada en la vida.

 

 

 

 

 

POU DE LA FERRADURA EN L'AVENC DEL MAS D'EN SALVADOR (ALBOCÀSSER)

El passat 6 d'abril es va finalitzar la desobstrucció i exploració del meandre impenetrable de l'Avenc del mas d'En Salvador d'Albocàsser. Aquesta cavitat va ser localitzada casulament en una prospecció per la zona al gener de 2019 i explorada i topografiada al febrer del 2019 per Jesús i Gila, confirmant que es tractava d'un avenc ja explorat als anys 70 per diferents grups. En aquesta exploració quedà pendent desobstruir un meandre impenetrable situat en la cota -21 metres, que porta a un nivell inferior, sondejant fins la cota -29.

Pou de la Ferradura vist des de baix.

Des del 2019 fins al passat 6 d'abril, s'han dedicat 5 jornades per desobstruir la capçalera d'aquest meandre. En aquesta han participat Luis Almela, Josep Gilabert, Lee Galea (ECC), Carles Cantero, Ricard Martí, Juan Miquel Ramón Barreiro, Artur Anguera (UEC Tortosa).

Meandre abans del pou.

Estretor del meandre que dona pas al pou de la Ferradura.

Als pocs metres de descendir, el pou s'amplia, arribant a una base de 2,4 x 2,1 metres, sense possibilitat de continuació evident. El pou es de 9 metres de desnivell, arribant a la cota-29 metres. Ací incloem la topografia amb la zona explorada recentmernt. També afegim com a dada nova, que aquesta cavitat és coneix amb el nom d'Avenc del reclot d'Ardià, pels propietaris dels terrenys dels voltants. Amb aquesta zona la cavitat pasa a tenir un desenvolupament de 92 metres i un desnivell de -29. Amb aquesta nova aportació on hem augmentat el desnivell de la cavitat, veiem com encara falten uns 20 metres per arribar al nivell del barranc Fondo i per tant trobar zones de circulació d'aigua permanent o temporal, com vam fer al Pla d'Arçà al 2019. Ens trobem amb una forma fòssil del karst, amb diferents nivells de circulació, pero ara inactius.

Topografia de la cavitat actualitzada.

Esquema de tres cavitats de l'entorn de la Valltorta, en relació a un barranc o rambla.

Fotos: Josep Gilabert.

EXPOSICIÓ: L'ESPELEOLOGIA A LA SERRA D'ESPADÀ EN LA VALL D'UIXÓ.

El passat dijous 7 d'abril es va inaugurar en la Vall d'Uixó, l'exposició itinerant sobre espeleologia a la Serra d'Espadà. Aquesta va ser el·laborada amb motiu de l'any Internacional de les coves i el karst, promoguda per l'espeleo Club Castelló, Club Espeleològic de la Vall d'Uixó i el Grup d'Exploracions Subterrànies de l'Alt Palancia, i contant amb la col·laboració del Parc Natural de la Serra d'Espadà, la SEDECK i la Generalitat Valenciana.

Des de la seua inauguració al setembre de 2021 en Eslida, ha visitat diferents localitats dels voltants, i ara estarà en la Vall d'Uixó del 7 d'abril fins al 30 de juny.

Juntament amb aquest acte inicial, que va ser a la biblioteca Maria Dolores García Sánchez, on estarà l'exposició els propers mesos, va tenir lloc una xerrada sobre les coves i el karst a la provincia de Castelló.

Adjuntem ací unes imatgens de l'exposició i la xerrada;

PERÍODE DE PRECIPITACIONS DEL 21 AL 23 DE MARÇ I RESPOSTA DEL KARST.

Després d'uns llargs mesos amb una acusada sequera, a finals de març es registren fortes precipitacions entre els dies 21 i 23, sent  aquestes més acusades a la Serra d'Espadà. En el cas d'Eslida, es registren en 24 hores més de 400 litres. La zona d'Alcudía de Veo, Aín i Eslida són les més afectades, havent-hi nombrosos desperfectes, camins tallats, despreniments, etc. 

Barranc de la Calzada.

En una visita el dia 27 a la zona, els barrancs i surgencies baixen molt carregades, també comprovem que dos cavitats d'Eslida estan parcialment inundades: La Cova dels Ametlers fins la cota -14 metres, es a dir la part inferior de la sala d'entrada es forma un llac, i també en la Sima de la Penya, en la cota -16 metres, just a la sala inferior que es forma a la base del pou-rampa. Aquests nivells d'inundació es deuen a pèrdues del barranc de l'Oret. També visitem surgències en aquesta zona. En la Font de Santa Cristina (Artana), la Ramba baixa molt fora, estant el pas que la creua tallat. Expulsa un caudal important, de varis metres cúbics per segon.

La Rambla al seu pas per la font i ermita de Santa Cristina.

Un poc més amunt, ja a terme d'Eslida trobem una petita cavitat catalogada com Ullal, que mai havíem vist activar-se, però ara si que ha entrat en funcionament, encara que ja amb un caudal baix. 5 dies després esta sec. 

Ullal al costat de la carretera que va d'Artana a Eslida.

En Aín visitem les surgències de la font de la Caritat i la Cova de les Mans. La cova de les Mans no ha arribat a eixir aigua per la seua entrada inferior, però en la seua zona intermitja trobem una bona corrent d'aigua. També en la Caritat, així com el barranc del mateix nom, que encara baixe fort. El barranc del Picaio també porte aigua, pel que suposem que la part inferior de la Cova de la Tía Ondera quedarà inundada.

Interior de la Cova de les Mans.

Font de la Caritat en càrrega.

Barranc de la Caritat, aigues avall de la surgència.

Ja en la vesant d'Alcudía de Veo, visitem l'entrada de la Cova del Toro, que es una de les més espectaculars. Tots els barrancs dels voltans porten aigua, i el volum d'aigua està sobre 1,5 metres cúbics per segon.

Cueva del Toro.

Passant a la vertent sud de l'Espadà, a terme d'Algimia d'Almonacid visitem el manantial de la Calzada, on els barrancs de las Hoyas y de la Calzada baixen amb aigua i localitzem quatre sobreeixidors o trop-plein propers al manantial principal, entre ells la Cueva del Camino de Alcudia-2.

Boca de la Cueva del Camino de Alcudia-2 en activitat.

Aigues avall, al costat del poble, la fuente Donace baixa també molt creixcuda, en canvi pel barranc del Cañar apenes porta aigua. 

Fuente Donace.

Ja en la zona més proipera a la costa, les Coves de Sant Josep baixen amb aigua, igual que el riu Belcaire. També s'ha activat la surgencia temporal de la Font de la Murta, a terme de Nules.

Font de la Murta.

En aquesta ocasió no hem visitat la Sima Posos, en Azuébar, pero estem segurs que haurà estat inundada uns quants dies i el seu caudal ara es trobará en un descens progressiu, a l'igual que els diversos afluents del riu principal. En aquesta cavitat, així com en moltes altres del "Domini Triàsic" de l'Espadà, els barrancs que arreplegen aigua de les muntanyes més altes i circulen en superficie per les arenisques, quan arriben a les dolomies, s'infiltre gran cantitat d'aigua, inundant cavitats i activant surgències kàrstiques, multiplicant el seu cabdal per més de 100.