ARTICLE 1.000 A CAVITATS SUBTERRÀNIES.

 

Aquest es l'article número 1000 d'aquest blog. Es diu prompte, però son ja quasi 15 anys sense pausa. Exactament el proper dia 17 d'octubre farà tot just 15 anys que vam començar amb aquesta aventura.

La evolució de la qualitat dels continguts es ben palpable. Si bé ara es publiquen menys post al any que quan vam començar, el rigor i la profunditat d'aquestos va en augment.

 

Recordar aquestos 1000 posts, o els quasi 15 anys, dona per a molt. Reflecteixen la evolució i el creixement com a espeleòlegs que hem experimentat. També hi ha un canvi substancial entre les cares de les fotos de quan vam començar a ara.

En quant a autors dels articles, el blog es administrat pels germans Jesús i Luis Almela. També durant aquestos anys han participat Joaquin Almela, Carol Garrigues i Alexis Muñoz, i com col·laboradors destaquem les aportacions de Ximo Arenós i Quique Serrano.

Acompanyem alguns posts que resulten de interès pera nosaltres, mes que res pel que signifiquen, per la feina aconseguida o per la repercussió que han tingut. Feu clic sobre els títols per accedir als posts:

 

2009

Primera vegada que visitem cavitats al Karts del Alto Tajo a Cuenca.

 

Descobriment de la Sima de La Loma de los Cuernos-2

 

 

Topo de la Cova de l'Ocre.

 

 

Exploracions i topografia de l’Ullal del Mançano 

 

2010

Interclub Espeleològic de la Província de Castelló a la Sima Posos

 

 

Primera vegada que visitem cavitats a Cantabria.

 

Troballa de un Ildobates Neboti al avenc de la Ferradura-2

 

 

Exploració i topografia de la Cogonda.

 

 

2011

Nova topografia de la Sima Posos.

 

2012

Recepció de la Flama de la llengua catalana a la Cova de les Meravelles de Castelló.

 

2013

Trobada d’espeleòlegs al Monte Cabeço (Argelita).

 

 

Publicació de "Las cavidades del Monte Turio".

 

 

2014

Sima de la Cornisa (1era part)

 

 

Sima de la Cornisa (2ona part)

 

 

Sima de la Cornisa (3era part)

 

Sima de la Cornisa (4rta part)

 

2015

El sistema de la Peña del Meyodia assoleix els 30 Km.

 

 

2016

Es publica la revista Berig nº 16

2017

Visita a la Sima GESM.

 

 

Visita a la Torca del cerro del Cuevón, la mes fonda de l’estat espanyol.

 

 

2018

Descobriment de les Galeries ensomniades a la Sima Posos.

 

 

Travessa Cueto Coventosa

 

Travessa de la Pierre Saint Martín.

 

La revista BERIG es guardonada als “premios espeleo 2018”.

 

 

2019

Topografia de l'avenc de l'esquerrà

 

Encontre “espeleo Tesoro” en el Karst en Yesos de Sorbas.

 

2020

Premi Font i Sagué 2019 pel treball sobre l'avenc de l'obaga del Pollo.

 

 

Travessa Cueto – Coventosa.

 

Travesses en els Alps: Massís de la Chartreuse.

 

 

2021

Any internacional de les coves i el carst. 

 

Descobriment d’un pou de 152 m. a Picos de Europa en la campanya YOURTE 2011.

 

 

2022

Visita a la Grotte de Saint Marcel.

 

Campanya Bernera 2022.

 

 

Descobriment i topografia del “Riu dels Gours” a la Sima Posos.

 

2023

Estudi de la Sala de la Rovellonera a l’avenc Sabarín

 

 

Campanya Arañonera 2023.

 

 

Recordem també a tots els companys i amics amb els que hem compartit aquestes activitats i treballs. I donar-vos les gràcies a tots vosaltres per llegir-nos, sense vosaltres açò no tindria cap sentit. Mil gràcies.

 

Sima de la Cornisa.

AVENC DE SANTA BÀRBARA (TÍRIG)

D'aquesta cavitat ja hem publicat en aquest blog algunes coses, la última d'elles va ser una nova topografia realitzada en novembre de 2021. En aquesta va quedar un interrogant situat en la fondària màxima de la cavitat, on un estret conducte horitzontal finalitzava per estretor. El 31 d'agost de 2023, vam visitar la cavitat per tal de desobstruir aquest pas i continuar l'exploració. A continuació describim breument els avanços realitzats en aquesta visita i ampliarem informació de la cavitat i el seu context.

Boca de l'avenc de Santa Bàrbara.

Després de dos hores ampliant el pas final, on es veien darrere 3 metres de laminador amb un toll d'aigua, és supera aquest, avançant per un laminador on el pis queda ocupat per un toll permanent, que suposem que sempre és manté amb aigua, encara que no hi ha corrent d'aigua. Aquesta aigua prové de filtracions arreplegades de la resta de la cavitat que van a confluir a aquest punt, situat a -44,7 metres. Després d'avançar 4 metres, el conducte fa un colze a la dreta i les seues dimensions és redueixen, podent avançar dos metres, però intuïnt una continuació d'almenys 4 metres on en la part final possiblement sifone el conducte. Mentre que a la primera part del laminador les seccions son d'1,5 metres d'amplada per 0,5 d'alt, després del colze aquestes pasen a ser de 0,6 x 0,4 metres de diàmetre, adoptant una forma elíptica. La temperatura de l'aigua és de 14,0ºC i una conductivitat de 479 ms/cm.

Tub freàtic del nivell inferior, amb reompliment dàrgila.

La cavitat esta formada per un pou d'entrada de 26 metres, on els últims 12 metres ho fa per un tram de secció circular. La base esta formada per una diaclasa direcció Est-Oest de 40 metres i amb trams on l'amplaria és de vora 4 mtres. Aquest forma un nivell inferior, en el qual hi ha un pou de 4 metres que dona pas a un tram horitzontal.  De la mateixa base del pou, ve un conducte impenetrable de l'Oest, que és un aport d'aquest tram que creiem que arreplegarà aigua de la resta de la cavitat. Suposem que seran filtracions de la diaclasa, que provindran del rascler exterior. En aquest tram horitzontal és noten les pedres rentades del pas de l'aigua que de segur s'activarà varies vegades a l'any. De la base del pou, i prenent direcció Nord, s'avança per un laminador que s'adapta al bussament dels estrats, que tenen suau pendent. Després de 25 metres de recorregut i deixant a la dreta uns tubs freátics direcció Est-Oest, arribem a una zona amb aigua, en la cota -44,7 metres, que és la explorada recentment i on les reduïdes dimensions del conducte i l'aigua no ens ha deixat avançar més. El recorregut de la cavitat és de 178 metres.

Conducte horitzontal inferior.

La cavitat s'obri en la part superior d'una mola que domina la vall que uneix Tírig amb Sant Mateu, encara que ja propera al llavi superior d'aquesta mola, i en la capçalera d'un barranquet on el pendent s'incrementa. Aquesta plataforma s'eleva 100 metres sobre la vall on està Tírig, que antiagament formava un polje, però posteriorment les aigües s'obriren pas pel riu de les Coves. Aquesta evolució de la hidrografia de la Valltorta i Tírig va ser detallada per Joan Ullastre en 1978. El desenvolupament de la cavitat en la seua part inferior queda penjat uns 60 metres per dalt de la vall i en planta, malgrat l'escàs recorregut horitzontal, la tendència principal del conducte va cap al nord, coincidint amb la direcció de la barrancada, que en aquest punt comença a descendir més bruscament. Creiem possible que el drenatge de les aigües que temporalment recorren la cavitat tinguen eixida en alguna surgencia temporal de la vesant del barranquet, ja que amb frequencia les capes de calcària van intercalades per capes margoses que provoquen la instalació de xicotetes font penjades. 

Vista de Tírig des de les moles on s'obri la cavitat, dominant la vall i elevada un centenar de metres.

Topografia actualizada.

Per tant la gènesi de la cavitat hi hauria que buscar-la en relació amb aquesta plataforma superior i el desenvolupament o profundització de la xicoteta clotà o capçalera del barranquet, del qual el tram explorat de cavitat coincideix. Queda patent que els dos fenòmens estan relacionats. 

Planol de la zona, amb la situació de la cavitat i la seua relació amb l'entorn.

A l'avenc trobem una zona vertical, corresponent amb la zona vadosa que arreplega les aigües, i un altra horitzontal, que ara conduirà les aigües després de plutges. En el tram de pas d'una zona a l'altra, en la cota -37 metres trobem un conducte paragenètic, que fou descrit per J.M. Victoria en 1973, i que testimonià una fase de reompliment de la cavitat que va seguida d'un altra de retirada del sediment per reactivació de la cavitat. De les restes de sedimentació encara queda alguna mostra en el tram horitzontal, pero poc. També trobem capes de concreció alterades per la corrosió de l'aigua en la fase de reactivació. Per les reduïdes dimensions del conducte inferior, suposem que la història de formació de l'avenc ha estat poc important, encara que com en altres cavitats de la zona del Maestrat mostra diferents periòdes d'activació i fosilització relacionades amb els canvis de les darreres glaciacions i periòdes interglaciars. Dins la clasificació espeleogenética establerta per a les cavitats de Castelló, l'avenc de Santa Barbàra encaixaria dins els engolidors fòssils amb desenvolupament horitzontal, que és diferèncien dels pous de disolució sense continuació horitzontals. Dins daquests, destaca pel nivell d'aigua entollada a la part inferior que és una mostra del seu caràcter temporal.

Planol topogràfic amb el desenvolupament de la cavitat en planta.

Tall de l'avenc respecte a la plataforma d'absorció, del barranquet i
el pla on s'ubica la població de Tírig.

GALERÍA DE LA TAULA (SIMA POSOS)

Introducció.

A continuació describim una nova galeria o subsector descobert i explorat entre els mesos d'abril i juliol en la Sima Posos. Aquesta es troba en la part final de la galeria Fòssil. Amb els seus 148 metres de recorregut, situa el desenvolupament de la cavitat en 6.323 metres. Primerament descriurem les diferents visites realitzades i després una descripció d'aquesta galeria. El nom de "la taula", el pren per unes fines terrases de concreció que hi havia en la part superior de la gatera d'entrada, que s'asemblava a una taula. Malauradament, aquestes terrases van ser retirades per poder eixamplar el conducte i accedir a la zona nova, pero van fer que batejarem a la nova zona com galeria de la Taula.

Historia de les exploracions.

 La gatera que dona pas a aquest nou sector es va començar a ampliar el 6 de desembre de 2022, el mateix dia que es va descobrir i topografiar la galeria de la Resaca. En aquesta jornada es va revisar la zona final de la galeria Fòssil. Quan vam veure aquesta gatera ens imaginavem que podia donar bon resultat. Un dels fets que ens cridà l'atenció va ser un poc de matèria orgànica pegada a l'entrada de la gatera que formava com un petit nivell, que ens semblava que marcava un nivell d'inundació, relacionat amb la gatera i la seua continuació. A més, a mida que vam anar desobstruint, notavem una suau corrent d'aire absorvent. Posteriorment es torna a desobstruir la gatera el 10 d'abril, on després d'eixamplar el conducte és deixa un tub de 4 metres que arriba a un orifici d'uns 10 centímetres de diàmetre i baix es veu volum. Aquest pis del tub resulta ser un nivell de reompliment de còdols d'arenisca concrecionats per dalt. 

 En la visita del 13 de maig de 2023 s'aconsegueix eixamplar l'orifici que quedava al final del conducte i baixar un resalt de 3 metres  per al que es necesari utilitzar una corda amb nusos o electró. A uns 10 metres de la base del resalt hi ha un altre pas que s'amplia durant una hora. Darrere d'aquest ja s'explora pràcticament tot el nou sector, llevat de les escalades que no es poden realitzar per falta de material d'escalada. Es fa topo de 89 metres. El més interessant és un tram de riuet permanent, d'aigues que presenten una  temperatura 18,7°C i que en el estat de sequera actual indiquen que es tracten d'aigües profundes i de caràcter permanent. Per tant podriem dir que hem descobert el quart aport permanent d'aigües en la cavitat. El cabdal d'aquest es d'uns 3 litres/minut i el tram de riu d'uns 3 metres de recorregut, però el fet de ser un aport permanent i amb anomalia geotèrmica, el considerem interessant.   Aquest aport apareix entre el sediment i als pocs metres es perd. Per les dimensions de les galeries ens sembla que aquesta nova galeria es la continuacio principal de les galeries fosils.

El 20 de maig de 2023 es torna per revisar i forçar diverses puntes, aixi com per a fer algunes escalades. Primerament Jesús i Luis forcen un conducte que funciona com a afluent en èpoques de pluges. Però aquesta galeria acaba per un col·lapse de blocs i fang, sent per aquesta zona on s'intueix el corrent d'aire. També, en una altra zona del sector, es força una gatera amb fang que tanca als pocs metres.

Per altra banda, efectuem una escala que dona pas a dos balcons consecutius, un damunt de l'altre. Estos balcons no tenen continuïtat però es presenten molt decorats per variats espeleotemes. I per últim, ja amb la participació de Sílvia i Joel del CMEX, s'escala una alta diaclasa amb algunes repises intermedies. Per un parell de metres no podem arribar dalt, ja que la corda que duem es solament de 20 m. Aquesta escalada es l'única punta pendent en el sector de La Taula.

El 15 de juliol de 2023 s'acaba la escalada i es topografia. La escalada acaba dalt en una xicoteta saleta entre grans blocs. Així es dona per tancat aquest a nova galeria. Aquest mateix dia també s'efectuen dues escalades més en altres punts de la cavitat, fora del sector de la Taula. Podeu veure la crònica en aquest enllaç.

Descripció de la galería de la Taula.

Accedim a aquesta zona per la galeria Fossil, en la seua part final, on trobem una salteta que precedeix al cul de sac, situada en la cota -66,7 metres. De l'extrem oest d'aquesta saleta i en la part superior hi ha la gatera que va teinir que ser ampliada. Als 4 metres trobem el pas vertical de 3 metres, més estret a la part superior i baix s'eixampla, arribant a una galeria de 5 metres per 1 metre d'amplada. Després d'un tram de 5 metres d'estretiment amb caràcter descendent arribem a una curta gatera amb forta inclinació que ens deixa en un espai més ampli d'on trobem diferents bifurcacions i nivells. 

Si avançem al mateix nivell, cap a la dreta hi ha una curt tram de 8 metres que acaba reblit de fang. Cap a l'esquerra, als pocs metres deixem al lateral un desfondat, que baixa un resalt de 3 metres i segueix una inclinada rampa que acaba en un nivell d'aigua i fang, assolint la cota -75 metres.

Tornant dalt del resalt, seguim avançant per un tram descendent que arriba a un meandre ampli, amb blocs caiguts i fang. En aquesta zona, per la base hi ha un cauce de riuet temporal, amb el llit de cantos d'arenisca. D'un racó d'aquest cauce i entre una duna de fang hi ha un aport permanent, que als 3 metres es perd per la part inferioir de la galeria, arribant al mateix nivell i a 1 metre en planta que el desctit abans a -75 metres.

Del tram de meandre, també apareix una trepada que finalitza en una saleta. Seguint aigua amunt el aport temporal, per unes estretors entre blocs finalitza l'exploració amb dos curts ramals, on avançem per dalt d'on és suposa que circula aquest aport. 

Topografia del sector explorat.

Tornant a l'inici de la galeria, on aquesta s'amplia, hi ha un resalt ascendent de 4 metres que ens porta a un nivell superior, que cap a l'est forma una estança molt decorada amb espeleotemes i al sostre còdols d'arenisca, que coincideixen per cota amb el nivell de còdols de la gatera inicial (veure fotografies).

Just d'alt d'aquesta saleta hi ha una escalada de tres metres, que porta a un balcó i una curta fractura ascendent molt concrecionada, que finalitza en la cota - 58,1 metres.

Tornant a l'inici d'aquest pis superior, cap a l'oest s'avancen 6 metres per una galería de vora 2 metres d'amplada, arribant a un desfondat que dona al nivell inferior. Aci trobem la galeria que finalitza obstruïda amb blocs i on es va executar una escalada de 14 metres. En la part superior, per una finestra s'arriba a un espai entre blocs de 3 x 2 metres on no es veu posibilitat de continuació. Aquesta zona representa el punt més alt de la galeria de la Taula, en la cota - 49,5 metres. La corda per ascendir aquesta zona més alta es va desinstalar, al no tindre continuació.

Aquesta galería presenta nombosos ramals curts i diferents nivells, que presenten un desnivell total de 26 metres, situant-se en planta dins d'un espai de 40 x 15 metres. A més, en aquesta galería trobem el punt ubicat més al nord de tota la cavitat, ja molt aprop del contacte de la dolomía amb l'arenisca. Molt possiblement el curs permanent descobert tinga alguna mena de relació amb el sifo de la "saleta del sifó", del que és troba a tan sols 35 metres de distàcia líneal i practicament a la mateixa cota.

Les fotografies que acompanyen aquestes línies, son totes de diferents racons i punts de vista de la saleta concrecionada del nivell superor, on en el sostre hi ha el nivell de sedimentació format per cantos d'arenisca i nombosos espeleotemes.