miércoles, 30 de septiembre de 2015

VISITA A L'AVENC DE LA FERRADURA-2 (CABANES)

El pasat dissabte 7 espeleólegs, la majoria de l'ECC, visitarem l'Avenc de la Ferradura-2 explorat i topografiat entre els anys 2009 i 2011 per membres del club. Ja que alguns estan inicint-se encara a les técniques de progressió vertical aquesta es una bona cavitat. Vam instal·lar els dos primers pous de la via principal i progresarem per un tros de la fractura, observant les colades amb les seues diferents tonalitats i delicats racons amb excèntriques i altres formacions.
Preparats abans d'entrar
Cal recordar que aquesta cavitat va ser presentada en comunicacions de les Jornades Culturals del Pla de l'Arc l'any 2012 i publicada posteriorment en el llibre d'aquestes. Podeu llegir l'artícle ACÍ.

En la base del pou de 18m.
En l'interior de la cavitat i concretament en la base del pou s'observen algunes  formes erosives on aflore la roca mare sense colades i on trobem petits forats de corrosions.
Paret erosionada amb corrosions

domingo, 27 de septiembre de 2015

AVENC DEL CIRC DE LA SAFOR



L’avenc del Circ de la Safor es una cavitat de predomini vertical; situada, com el seu nom indica, en el Circ de Safor, a terme municipal de Vilallonga. El Circ de la Safor es una curiosa formació d’origen càrstic. La cavitat es una de les mes fondes de la província de Valencia i de tota la Comunitat Valenciana. Assoleix una fondària de 148 m.

Imatge aèria del Circ de la Safor.
La serralada on s’obre la cavitat es una formació poc comuna: un circ d’origen càrstic. Una teoria que cobra força sobre la formació d’aquest circ, ens diu que fou originat a partir d’una falla inversa. En la qual les dolomies i calcaries de l’interior del circ; molt carstificades, plenes d’esquerdes i assentades sobre marges grogues menys consistents; s’han corregut cap al nord produint la curiosa formació. Per entendre la formació d’una falla inversa us adjuntem un esquema dels tipus principals de falles.


Nosaltres varem decidir de visitar aquest avenc degut a la seua fondària. Així el 25 d’agost ens vam arrimar al Circ de la Safor per baixar-lo. Pel que sabem no es una cavitat massa visitada, ja que la seva equipació es podria millorar en alguns llocs. Per exemple nosaltres vam tenir que clavar un spit a la part final del P-25. També hi ha una zona a millorar que es l’accés i capçalera de l’últim pou, nosaltres ens les vam arreglar amb una sèrie d’ancoratges naturals.

Base del P-25.
El balanç que vam fer de la cavitat es que té cert atractiu, amb racons bonics, zones amples i algunes estretes pero sense arribar a ser incomodes del tot. Es una cavitat que mereixeria mes reconeixement per part dels espeleòlegs de la zona. Pero malauradament l’hora i mitja d’accés fins la seva boca i els 300 m. de desnivell positiu desanimen a molts espeleòlegs.

Accedint a l’avenc.

Us animem a que feu una visita a aquest avenc, que no us importe l’accés a peu. Es més, amb aquesta activitat combinareu dos aficions molt sanes com son l’espeleologia i el senderisme en un paratge ben bonic. Nosaltres tant sols anàvem dos i vam carregar uns 180 m. de corda i 30 mosquetons, així que si aneu un bon grupet i us repartiu el material gaudireu d’una pujada de lo més agradable.

Arribant a la zona on s’obre la boca.

ACCÉS
Per accedir a l’avenc deixarem els vehicles a la zona coneguda com la llacuna, on hi ha una urbanització. Pujant des de Vilallonga, i un cop deixada arrere l’urbanització, veurem una pista a l’esquerra on existeix un cartell de l’avenc del Pas dels Teixos, en aquest lloc deixarem els vehicles. A partir d’ací convé seguir el següent track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10559533, que ens porta per una senda fins el cim de la Safor. Pero nosaltres una volta superat el pas dels Teixos, i en les coordenades (ED-50 X-738708 Y-4304885) abandonarem el sender en direcció al tallant del Circ de la Safor i buscarem la cavitat en les coordenades (ED-50 X-738714 Y-4304908 Z-910).

La boca d’entrada es difícil de trobar.
La cavitat es difícil de trobar, pero acompanyem un parell de fotografies on es veu la seua situació exacta. La boca es troba en una de les canals que baixen del Circ de la Safor, a escassos metres de la carena i a ma dreta. Es tracta d’una estreta escletxa, pero de uns 4 m. de llargària.

Situació exacta de la boca d’entrada.

Situació exacta de la boca d’entrada.
DESCRIPCIÓ DE LA CAVITAT
Ara anem a descriure breument la cavitat.
Comencem baixant un pou de 22 m. de boca estreta pero que prompte s’eixampla. A la seua base ens trobem en una sala coberta per un con d’enderrocs. Descendint la rampa de blocs trobarem la continuació. A partir d’ací entrem en una zona on s’alternen diversos ressalts i alguna zona estreta pero no limitant, on no farem us de corda. Hi ha que anar mirant be per on avançar.

Base del pou d’entrada.

Arribarem a un ressalt mes alt que els precedents i tindrem que buscar una finestra per on accedirem a la continuació de la cova. Rere la finestra, una galeria ampla i amb les parets decorades per colades ataronjades, en durà fins la capçalera d’un pou de 25 m., el mes ample i bonic de l’avenc. A la seua base ens trobem en una fractura relativament ampla. Continuem per una nova vertical de 9,5 m. que ens deixa en un sector mes estret.

Capçalera del pou de 25 m.

Trobarem un pou 12 m. seguit d’un rampa i d’un altre pou de 14 m., estos son estrets pero no incomodes, ja que les parets son llises i humides, cobertes per colades. Baix del P-14 avançarem mig en oposició per la zona mes incomoda de la cavitat fins arribar a l’estretor mes selectiva de la fractura. Rere d’ella trobem la capçalera d’un pou de 14 m. on la cavitat torna a obrir-se.

Sector estret.

 Superant el pas més estret de l’avenc.
Baix del P-14 ens trobem amb una fractura mes ampla. Per baixar l’últim tram de l’avenc baixem un ressalt que s’obre a terra entre blocs, fem un flanqueig cap al sud i davallem un pou ample de 7 m. En la seua còmoda base, podem seguir baixant fins el punt mes baix (-148 m.) superant una llastra i descendint un molt estret ressalt d’uns 5 m.

Topografia de la cavitat.
Si no en tenim prou amb aquest avenc podem visitar l’Avenc del Pas del Teixos, situat a uns 20 m. de la sendera de baixada i a un centenar del avenc del Circ de la Safor. En el cartel que hi ha on aparquem els vehicles tenim informació sobre ell. Pero si no en teniu ganes de més activitat, com a passatemps podeu buscar els errors que hi han al cartell.

Cartell sobre l’Avenc del Pas del Teixos.

 Circ de la Safor des de la zona on es situen els avencs.

Com a fet curiós direm que aquesta cavitat està situada a menys de 20 m. de la província d’Alacant, pero pertany encara a la de Valencia, ja que la carena del Circ de la Safor separa els termes municipals de Vilallonga (Safor, Valencia) i Vall Gallinera (Marina Alta, Alacant). Si aquesta cavitat estiguere situada en Alacant seria la 2ª mes fonda de la província, nomes 5 m. per darrere de "L’Avenc de Barba-roja o del Cavall".

Pou de 25 m. des de la seua base.

martes, 22 de septiembre de 2015

SURGENCIES DE LA CAPÇALERA DEL RIU CERVOL.

El passat dissabte, seguint amb les visites a  ullals de naturalesa kárstica i amb possibilitats d'una continuació subterrania, ens dirigirem a la capçalera del riu Cervol, precedida per llomes amb altures al voltant de 1.100 metres conegudes com Cap de Riu. Aquesta zona de la capçalera te la seva importancia com a zona d'absorció que més avall drenaran els diferents ullals.
Cova i font de la Esperança.
                                    
Prop del  mas de la Font d'en Torres trobem la Cova i Font de la Esperança, que esta situada al costat de la pista i just baix del salt d'un barranquet. Esta en la cota 990 i consta d'un abric amb una font, un abaeurador i una capelleta al seu interior.El capdal de la font es constant. En l'abric i a expenses d'un pla d'estrat hi han dos continuacions, una a l'esquerra, de 7,5 metres i una altra a la dreta i un poc més alta de 12 metres. Després de forts temporals ix molta aigua per aquestes galeries laterals, pel salt del barranc i per un altre ullal que esta en el mateix estrat, pero a 35 metres de distancia i 8,5 metres de desnivell. Aquest ullal es penetrable solament 7 metres, presentant en el seu interior algunes cristalitzacions de calcita. Aquesta zona es bona en aigua i la seva resposta després de plutges es en trop-plein.
Cristalitzacións de l'ullal proper a la Font de la Esperança.

L'altra surgencia que també te un funcionament semblant, es el Ullal de la Carcellera, o naiximent del riu Corses, situat a 750 metres de l'anterior en la cota 940. L'aigua naix baix d'un salt del barranc, on forma un toll. En aquest punt els estrats tenen un fort bussament cap al nordest.
Zona on s'ubiquen els Ullals de la Carcellera o naiximent del riu Cervol.

 El ullal que es manté amb aigua naix al mateix llit del riu, mentre que l'altre a 5 metres sobre aquest. El superior es penetrable i es presenta com un tub de pressió amb un diametre mig de 0,6 metres. En la nostra visita vam recorrer 28 metres, no arribant al seu final, tenint que pasar dos petites zones inundades.Té nombroses aristes, algunes petites cúpules al sostre i fòssils i noduls negres que sobreeixen de la roca degut a una dissolució diferencial de la roca.

Secció típica del Ullal de la Carcellera.

Després de dinar en aquest acollidor i bucòlic paratge anarem a peu seguint riu avall pel sender que porta a Vallibona, visitant aquesta població i tornant pel mateix cami fins a les llomes del Cap de Riu.

domingo, 13 de septiembre de 2015

XARRADA SOBRE LES COVES DE PALANQUES

El passat dissabte 22 d'agost, dins del programa de festes de la localitat castellonenca de Palanques es va presentar en públic el treball de catalogació de les coves de l'entorn de Palanques, que s'havia publicat en la Berig-15 (Maig 2015) pp.32-45. D'aquesta manera es va posar a l'abast de la gent del municipi tota la informació i patrimoni espeleológic que s'ha recopilat en els últims 5 anys.

En aquesta xarrada Joaquín Almela va presentar aquest treball, començant amb una breu introducció al món de l'espeleologia i passant després a les 18 cavitats catalogades en Palanques. Aquesta va tindre una duració d'un hora on es va mostrar fotografies, topografies, tot el material  recollit i més curiositats, on van intervindre alguns habitatns de la població.

A conseqüència de l'interés mostrat dels palanquins durant la jornada van sortir en el record de la gent 7 cavitats noves que no haviem localitzat fins ara ni és tenia constància. Aquestes son:
-Cova del pinar del Molí.
-Cova del pinar de Blasco.
-Cova dels barrancs de Cosme.
-Cova del mas de Molins.
-Cova de Felip.
-Cova de l'Ombria dels Solans.
-Cova del mas de Teclín.
 Tal com es va concloure a l'article el catàleg estava obert a noves aportacions, pel que ara estem satisfets de les noves cavitats sorgides arran de la xarrada. Per tant encara ens queda feina en Palanques, que anirem concloent poc a poc.

Text: Joaquín Almela (E.C.C.).
 

jueves, 3 de septiembre de 2015

Cova del Conill, Barranc d’En Piquè i Roques de Benet (Horta de Sant Joan)



Fa uns dies vam estar per la zona de Horta de Sant Joan, al Massis dels Ports, per fer un descans de les nostres obligacions domestiques i laborals. Tan sols vam estar dos dies per allà dalt pero vam aprofitar el temps i vam fer un poc de tot, ja que com diuen “en la varietat està el gust”.

Galeria activa en la cova del Conill.

El primer dia vam dedicar el matí per visitar la cova del Conill. Es tracta d’una cavitat activa per la que circula un riu subterrani que es troba actiu durant tot l’any. La cavitat es pot recórrer sense material pera verticals, encara que es recomanable el seu us, ja que hi han un parell de punts un tant compromesos.

Zona amb predomini de la morfologia freàtica.
 


Entrem a la cavitat per una galeria fòssil, pero de morfologia freàtica. Aquesta descendeix fins que ens du a un balco sobre un preciós llac i a una sala en la qual trobem el riu que es precipita en l’esmena’t llac. Per accedir a la sala existeix un passamans que supera el balco sobre el llac, ací farem us de l’arnes. Des de la sala pujarem una cascadeta d’uns 4 m. on també podem fer us de l’arnes.


Cristina baixant al llac.


Continuarem remuntant el riu, que discorre per una bonica galeria en la que s’alternen zones on predomina el fenomen freàtic i altres on s’aprecia clarament la fractura que ha afavorit l’excavació de la galeria per part de l’aigua. Trobem un parell de petites cascades i en la part final una galeria fòssil de característiques semblants a la galeria activa. La galeria activa acaba en un sifó.


Zona on predomina la morfologia tectònica.


Es tracta d’un visita còmoda i poc exigent físicament, pero que ens fa gaudir d’una cavitat activa, amb les seues galeries excavades per l’aigua i d’un meravellós llac. A mes a mes en aquest període estival ens refrescarem un poc.

El Ventador i al fons les Roques de Benet.

La vesprada la dedicarem a baixar el tram permès pera el descens esportiu del barranc d’En Piquè, conegut col·loquialment pels barraquistes com el riu canaleta. Aquest barranc naix mes amunt de les roques de Benet, per la zona del Mas de les Eres, on en èpoques de pluges rep les aigües de diversos barrancs com ara el Barranc dels Avellanars o el barranc del Rosset.


El Ventador.


Un poc mes avall del moli de Sotorres el barranc surt a una vall mes ampla i es junta amb les aigües que provenen del barranc de la Pineda i a partir d’ací rep el nom de Riu de la Canaleta. Per tant el tram que s’utilitza pera el descens esportiu correspon al barranc o riu d’En Piquè. Deuríem recuperar la toponímia originaria de la zona i anomenar a aquest barranc Riu o barranc d’En Piquè.


Ràpel que ens deixa en el llit del barranc d’En Piquè.


Nosaltres per donar-li un poc mes d’interès a l’activitat vam accedir a la zona inicial del descens per un afluent. Aquesta afluent, desprès de baixar vora 50 m. en dos ràpels encadenats, en deixa uns 200 m. mes avall de la cascada El Ventador, pel seu marge dret. Caldrà una corda de 70 m. pera el seu descens.


Un dels trams mes aquàtics del barranc.


A partir d’ací avancem en tot moment per dins de l’aigua, gaudint sempre de la seva companyia. Trobem pel camí algun petit salt, un divertit tobogan i tan sols dos ràpels molt curtets (de 5 i 10 m. aproximadament). Els dos ràpels els podem saltar, evitant així l’us de corda, pero l’últim d’ells es un tant delicat, pel que aconsellem l’us de corda.


Arribant al cim de les Roques de Benet.


En definitiva un barranc pera xalar la gana. El seu descens ens pot costar uns 45 - 60 min. I si fem el ràpel del afluent dret li sumarem uns 15 min. mes. Amb l’accés i el retorn fins el cotxe vam emprar quasi tota la vesprada. Desprès varem anar a la zona d’acampada d’Els Ateus pera passar la nit.


El cap de gos (Roques de Benet).


L’endemà vam fer un ruta a peu que puja a les màgiques i espectaculars Roques de Benet i desprès les volteja passant per racons molt bonics del Massís com ara el Coll de Membrado, el Mas de les Eres, el barranc d’Els Estrets o el propi riu d’En Piquè aigües amunt d’on un dia abans vam estar descendint-lo.
Abans de tornar cap a casa encara ens vam apropar al Toll del Vidre a fer un banyet, per així finalitzar un parell de dies de desconnexió en la natura.


Els estrets.