viernes, 30 de octubre de 2015

VISITA A LA CUEVA DE SOLÍN (FORTUNA, MURCIA)

 El pasado sábado visitamos la Cueva de Solín, ubicada en el término municipal de Fortuna, en la sierra de Pila, dentro de la Región de Murcia. El acceso a la cavidad es sencilla, estando la boca por debajo de unos característicos cortados con abrigos. Los primeros metros de la cavidad son secos y polvorientos, ramificándose sus galerías unos metros más adelante. Primero visitamos el sector este, llegando hasta la sala Esperanza, que constituye el mayor volumen de la cavidad. En este sector encontramos algunas bonitas formaciones, así como unos tubos de presión no representados en la topografía.

Siguiendo en dirección al otro sector, pasamos una serie de pasos estrechos como el de la sonrisa vertical y alcanzamos una zona con excéntricas, pero de poca importancia comparado con lo que nos esperaba unos metros por delante. En este punto realizamos un recorrido circular, por el paso de las tortugas, hasta la sala de la Araña y volviendo por la zona Atlántida hasta la sala de los cristales de nuevo. En este sector hay espectaculares zonas de excéntricas, blanquecinas y muy delicadas. Este recorrido, pisos inferior y superior poseen morfologías diferente. El superior más afectado por filtraciones del exterior esta ricamente concrecionado, mientras que el inferior por el paso de las tortugas quedan todavía formas erosivas al descubierto con un barro que ha llegado a afectar a las formaciones del nivel superior que es transportado por los visitantes.


La sala de la Araña representa el final de la cavidad. Más allá de la topografía la cavidad continua por una gatera de unos 5 metros a una pequeña estancia de otros 5, que finaliza provisionalmente, intuyéndose recorrido por algún rincón, pero muy estrecho. El recorrido de la cueva es de 1173 metros, mientras que el desnivel es de -17,4 y +12,3 m.

Después nos acercamos a la Cueva de la Almarga, en la localidad de Baños de Fortuna, donde hicimos una visita poco más que turística, comprobando sus 29 ºC que hacen sudar. Se trata también de una cavidad fuertemente erosionada y muy labrríntica con diferentes niveles que totalizan unos 700 metros de recorrido.


viernes, 23 de octubre de 2015

EL AVANCE EN LAS EXPLORACIONES ESPELEOLÓGICAS


Como deporte ciencia, la espeleología se ve sujeta una serie de avances que hacen referencia a diferentes ámbitos, como el de la técnica, los nuevos materiales y también en el de las exploraciones, es decir los nuevos espacios subterráneos descubiertos. Centrándonos en la exploración espeleológica y desde nuestra opinión, hay una serie de hechos que creemos son fundamentales para que esta avance. Los hemos descrito en cinco pasos progresivos que van desde la simple visita a una cavidad hasta la publicación de unos resultados.

En primer lugar un espeleologo/a localiza o visita una cavidad que ya se conoce o no. Esta puede ser una simple visita, donde este disfruta del mundo subterráneo, aquello que más nos gusta a los espeleólogos. A partir de este hecho se desencadenan los siguientes.

En segundo lugar este puede encontrar alguna zona nueva en la cavidad o simplemente no encontrarla. Si descubre zonas nuevas tiene dos opciones explorarlas o no explorarlas.

Si las explora, el paso siguiente será realizar la topografía de la zona nueva o la cavidad, para conocer su recorrido, su profundidad, sus características y ayudar a que otros puedan conocer como es la cueva. Por otro lado este descubrimiento puede no topografiarse.

El último paso en la exploración de nuevos espacios subterráneos es la publicación de esta nueva información, que se aporta al colectivo espeleologico y al público en general. Esta puede publicarse en diferentes medios, ya sea en las redes sociales, en la prensa, que se tiende a ser más sensacionalista, en un blog o web de internet, en una publicación sobre la zona, una publicación especializada o bien en un libro. Muchas cosas ya se conocen, pero es mediante las publicaciones cuando salen a la luz y se dan a conocer a más personas. A raiz de este hecho de publicar información sobre una cueva, los espeleologos acudiendo a la bibliografia existente pueden acceder a gran cantidad de información de todo tipo. Este será en muchas exploraciones el punto de partida a raiz del cual las nuevas generaciones, o porque no nosotros, explorar nuevas cavidades, nuevas galerias y tener un mejor conocimiento de nuestro subsuelo.

jueves, 22 de octubre de 2015

CONCURS DE CINE I FOTOGRAFÍA: SETMANA DE CINE DE MUNTANYA DE CASTELLÓ (NOVEMBRE DE 2015)


BASES DEL CONCURS DE CINE 
23, 24, 25, 26 i 27 de novembre de 2015,

MEMORIAL RAMIRO BELTRÁN.

PARTICIPANTS:
Podrán participar totes les persones que ho desitgen, sempre que siguen fotògrafs aficionats.

ORGANITZACIÓ

La Organizació de la SETMANA DE CINE DE MUNTANYA de Castelló (Centre Excursionista de Castelló, Club de Muntanya Castelló, Club Trepa Castellet i Espèleo Club Castelló), estableix el contingut de les normes per a participar en el concurs de selecció, i es reserva el dret de no acceptar les pel·licules que no cumplisquen les condicions legals exigides.
TEMA

La MUNTANYA, i totes les seves vertents esportives.

PARTICIPANTS

Podrán participar totes les persones que ho desitjesin, aficionats o professionals, a nivell particular o com associació esportiva.


PEL·LICULES

Cada concursant podrà presentar un màxim de 2 pel·licules. No s'admetrà cap pel·licula carent de qualitat artística o técnica suficient, o pel·licules publicitaries o que no responguen al reglament del concurs. La duració mínima de les pel·licules serà de 30 minuts i la duració màxima de 70 minuts. La participació en la SETMANA DE CINE DE MUNTANYA de Castelló supose la total acceptació d'aquestes bases i renuncia a qualsevol reclamació legal, i l'organització serà la única facultada en resoldre els casos dubtosos.

Els participants garantiran la propietat exclusiva dels drets d'explotació de la pel·licula i que respondran a qualsevol reclamació, que en materia de drets d'autor es podrà inciciar, exonerant qualsevol responsabilitat a l'Organització de la SETMANA DE CINE DE MUNTANYA de Castelló.

PRESENTACIÓ

Les pel·licules deuran presentarse en DVD o CD en format de video que es puga projectar mitjansant reproductors de video genèrics comercials.
Al dors de la fotografia deurà figurar un títol referit a la mateixa. A més s'adjuntarà un sobre tancat amb les següents dades: En el exterior solament el títol; i en l'interior del sobre el títol, nom i cognoms de l'autor, direcció, telèfon, lloc de realització de la fotografia i si esta asociat a alguna entitat excursionista o fotográfica.


ENVIAMENTS

Les obras deuran ser enviades o entregades a:

Meridiano 0

C/ Sanahuja, 55

12004 Castellón

Tel. 964261116


TERMINI D'ADMISIÓ D'OBRES

S'admetran totes les fotografies rebudes, fins el dissabte dia 7 de novembre de 2015 a les 20 hores, en Meridiano 0.

DRETS D'INSCRIPCIÓ I JURAT

No es necessari efectuar cap pagament per ser inscrit en el concurs.

El jurat estará format per persones representatives del món de la muntanya.


IDENTIFICACIÓ

S'adjuntarà un sobre tancat amb les següents dades: en l'exterior solament el títol; i en l'interior del sobre amb el CD o DVD el títol, nom i cognoms dels autors o autores, direcció, lloc, telèfon, lloc de realització de la pel·licula, any de producció, duració, format, una fotografia associada a la pel·licula, i si pertany a algún club o entitat esportiva.

PREMIS

Solament es concedirà un premi per autor o autora. Aquestos seràn:

Un primer premi de 500 euros i diploma.

Un segón premi de 400 euros i diploma.

Un tercer premi de 300 euros i diploma.


VEREDICTE

El jurat seleccionarà els guanyadors i aquestos es donaran a conèixer als mitjans de comunicació i a les persones guanyadores abans del dia 10 de novembre de 2014.

PROJECCIONS

La projecció de les pel·licules tindrà lloc en ordre i segons els criteris establerts per l'Organització en el desenvolupament de la XXIV SETMANA DE CINE DE MUNTANYA. Les pel·licules guanyadores deuran contar en la sala amb almenys un dels protagonistes de l'activitat narrada per participar després en un col·loqui amb el públic. Es podrà optar per la narració en directe durant la projecció de la pel·licula.


DEVOLUCIÓ DE LES OBRES

L'Organizació no tornarà les copies en CD o DVD, quedant-se aquestes com arxiu documental de la SETMANA DE CINE DE MUNTANYA de Castelló.

NOTA

Les obres seran tractades amb cura. L'Organització declina cualquier responsabilitat en cas de malmetres o perdre's l'obra. Aixi mateix, es reservaran el dret a declarar desert, o suspendre el concurs en cas de que les circumstàncies extremes així ho recomanen. Calquier dubte no previst serà resolt per l'organització. El fet de participar implica l'acceptació de les bases establertes.
 
 
 
 

FOTOGRAFIA DE MUNTANYA - BASES
 
CONTINGUT
L’Organització de la SETMANA DE CINEMA DE MUNTANYA de Castelló de la Plana (Centre Excursionista de Castelló, Club de Muntanya Castelló, Club Trepa Castellet i Espèleo Club Castelló), convoca el XVII CONCURS DE FOTOGRAFIA DE MUNTANYA.
TEMA
La MUNTANYA, i totes les seues vessants esportives.
PARTICIPANTS
Podrán participar-hi tots els fotògrafs i fotògrafes que ho desitgen, sempre que siguen aficionats.
OBRES
Les fotografíes podrán ésser en color, o en blanc i negre. Cada concursant podrà presentar un màxim de 3 fotografies. No serán admesos foto-muntatges, ni fotocòpies
PRESENTACIÓ
Sobre una base dura de 30 x 40 cm, la imatge tindrà un tamany mínim de 15 x 20 i un màxim de 20 x 30 cm.
IDENTIFICACIÓ
Al dors de la fotografia hi figurarà un títol referit a la mateixa. A més, s'adjuntarà un sobre tancat amb les següents dades: en l'exterior el títol; en l'interior del sobre títol, nom i cognoms de l’autor o autora, adreça, telèfon, lloc de realització de la foto i si s’està associat a alguna entitat excursionista o fotogràfica.
ENVIAMENTS
Les obres serán entregades o trameses a:
 
Meridiano Oº
C/ San Felix 41
12004 Castelló
Tel. 964261116
 
TERMINI D’ADMISSIÓ D’OBRES
Totes les FOTOGRAFIES, fins el dimecres día 16 de Novembre de 2015 a las 20 hores, en Meridiano 0.
DRETS D’INSCRIPCIÓ I JURAT
No s’ha de fer cap pagament per inscriure´s en el concurs.
El Jurat estarà format per personalitats representatives del món de la muntanya, la fotografía i la cultura.
PREMIS
Només es concedirà un premi per autor o autora. Aquests seran:
Un primer premi de 200 euros i diploma.
Un segon premi de 150 euros i diploma,
Un tercer premi de 100 euros i diploma, patrocinado por Desgrimpades.
Els premis podrán declarar-se deserts o ser compartits exaequo. El Jurat podrà concedir tants accèssits com considere. Les obres premiades i els accèssits passaran a formar part dels fons artístics de la SETMANA DE CINEMA DE MUNTANYA de Castelló de la Plana, amb tots els drets de propietat, reproducció i exhibició. Els premis seran entregats en la jornada de cloenda de la XXIV SETMANA DE CINEMA DE MUNTANYA.
VEREDICTE
Es donarà a conèixer als mitjans de comunicació i a les persones premiades abans del día 26 de novembre de 2015.
EXPOSICIÓ
L’Organització muntarà una exposició amb una selecció de les millors fotografies presentades a la Sala d’Exposicions que coincidirà amb el desenvolupament de la XXIV SETMANA DE CINEMA DE MUNTANYA.
 
DEVOLUCIÓ DE LES OBRES
Les obres no premiades podrán ser recollides al mateix lloc de lliurament el últim día de proyeccións o al Centre Excursionista de Castelló C/ Jesús Martí Martín 24 bis 12006 Castelló, dimecres y divendres de 19 a 21 horas Tel: 964234490; aquelles que hagen estat enviades per correu, no seran tornades de la mateixa manera.
NOTES
Les obres serán tractades amb cura. L’Organització declina qualsevol responsabilitat en cas de deteriorament o pèrdua. Així mateix, es reserva el dret de declarar desert, o suspendre, el concurs, en el cas que circumstàncies extremes així ho aconsellen. Qualsevol dubte no previst serà resolt per l’Organització. El fet de participar-hi implica l’acceptació implícita d’aquestes bases.

MÉS INFORMACIÓ EN:

martes, 20 de octubre de 2015

TOPOGRAFIA DE L'ESCALADA DE LA COVA DE LA FERRERA D'ESLIDA



Racó en pisòlits prop de la cota de màxima fondària de la cova.

Quasi quatre anys han passat ja des d’aquell divendres dia 27 de gener de l’any 2012. Aquell dia els germans Jesús i Luis Almela vam visitar aquesta cavitat amb finalitats bioespeleològiques i també amb intenció d’intentar una escala en una zona de la cavitat. D’aquella visita varem fer una crònica al bloc: http://cavitats-subterranies.blogspot.com.es/2012/02/cova-de-la-ferrera-eslida.html Ací trobareu una descripció detallada de la zona escalada.

Un curiós pas estret.

Per diversos motius aquesta topografia no va ser passada a net fins abans d’aquest estiu, i fins avui no s’havia publicat. Però, sent fidels a la nostra mentalitat de no amagar res i traureu tot a la llum; ara aportem aquest topo d’un petit sector de la cova de la Ferrera d’Eslida. D’aquesta manera tots els interessats podran gaudir de aquesta descoberta.

Pinacols coral·loides subaquàtics a la cova de la Ferrera.

La escalada es va executar en la sala de l’arc. Aquesta sala es troba al final del ramal nord est, i com en ella hi ha un arc de roca l’hem anomenat així. Es una sala ampla i amb molt de fang on es veu clarament al sostre el finestró per on varem escalar. Hem de dir que la primera part de l’escalada ja havia sigut oberta per altres espeleòlegs, ja que vam trobar alguns spits clavats pera escalar.

Topografia detallada de l’escalada.

Podem veure l’ informació de la cavitat en el catàleg de Castelló que elabora Joaquin Arenós i el ESPELEO CLUB CASTELLÓ: http://www.cuevascastellon.uji.es/ES6D01.php?id=1887
Aprofitem l’article per publicar totes les topografies que hem pogut aconseguir de la cova, perquè de segur que existeixen algunes mes.

Per exemple aquesta feta per GES del Club Muntanyenc Barcelonès:
 

També existeix una realitzada per Fernando Talavera i per Antonio Tolrá:
 


I una altra que varen fer J. V. González i J. B. Andrés al 1978:


Per últim presentem la topo realitzada per J. Espí i E. Iglesias a l’any 1977 amb el nou ramal escalat afegit:


Les fotos que adjuntem son d’una visita que vam realitzar aquest mes de Juliol amb espeleòlegs novells del club.
Superant una estretor en el ramal oest.

miércoles, 14 de octubre de 2015

EL RIU MONTLLEÓ: VOLTES I REVOLTES FARCIDES DE CAVITATS.


Els passats dies 9, 10 i 11 d’octubre decidirem seguir inspeccionant un tros de l’impressionant riu Montlleó i tota la seva depresió que forma. A diferencia d’altres vegades, aquests dies vam recorrer un bon tros de riu sense arribar a centrar-nos en una zona concreta. Te les seves dificultats i també les seues ventatges, ja que disfrutem de més recorregut, pero d’altra banda deixem moltes cavitats que es veuen desde el llit del riu, per poder assolir altres objectius projectats.

El riu vist desde baix del Cingle de Penyacalva

El primer dia vam recorrer el sender que va entre Culla i l’ermitori de l’Ortisella. Una primera parada a la cova Blanca, cova Fonda i un altra cavitat innominada ens va tindre entretinguts mig matí.
Boca inferior de la cova Fonda

Més avall, del Morral de la Caldera baixant cap al riu veiem tres cavitats, que deixem per a un altre dia, ja que la idea es visitar la cova de les Llidoneres que esta riu avall. Per tant, baixem al riu i al poc de temps veiem unes cavitats obertes en conglomerats i a uns 60 metres sobre el riu, que decidim visitar.
Cingle Verd vist desde el morral de la Caldera

En total son 8 coves ubicades a tres nivells diferents, pero en una mateixa línea i molt properes entre elles. Les nombrem d'esquerra a dreta de l'1 al 8. La primera te una boca ampla amb construccions de corralisa. La segona és més una vivenda, amb un aljub que arreplega aigua de l'exterior, cuina i una bassa que sembla ser una premsa d'oli. La tercera cavitat ubicada en el bancal superior a l'anterior i just dalt, te dos dependències separades per un mur de pedra, la de la dreta pareix ser una corralisa i la de l'esquerra vivenda, amb una porta més gran. En l'interior hi han canyissos, segurament per secar figues.
Boca de la tercera cavitat, amb dos portes.
 La quarta i la quinta son d'espai reduït, amb restes d'una paret que protegeix la boca. La sexta s'obri just dalt de la quinta, pero al bancal de dalt, amb porta i dos estances, una més gran i un altra reduïda i amb forma circular. Te aspecte de vivenda. La séptima es menuda, amb planta redona i boca ampla, visible des d'alguns punts del riu. La última forma un abric allargat, tenint just baix de la seva visera una bassa redona lluïda d'un metre de diàmetre. En menys de 100 metres trobem totes aquestes cavitats, d'usos diferenciats i utilitzats sense dubte per la gent que treballava pels bancals dels voltans. Respecte al topónim d'aquestes cavitats, sabem que en els mapes de la zona la marque com racó de les Barraques, que pot ser tinga a veure amb aquestes cavitats. També sabem que per aquesta zona es troben la cova de Miquel i les coves de Faustino. Les coves de Faustino sabem que son coves vivenda i no están localitzades, pel que caldria veure si son les descrites. Del seu propietari, Faustino, sabem que a principis dels anys 70' encara vivia i estaba en el “asilo” de Castelló. Per aprofundir més sobre les cavitats vivenda en la conca del Montlleó es bo llegir l'artícle; Unes mostres de masos en cavitats. Conca del Montlleó de Josep Lluís Viciano. De la cova de Miquel, no localitzada per nosaltres, hi ha una foto en l'artícle citat. Per falta de temps sols vam topografiar les tres cavitats superiors, arreplegant i pujant cap a l'Ortisella ja mig a fosques, sense veure la cova de les Llidoneres.
Cova del Morralàs(Benafigos) vista desde el riu.

Al dia següent baixarem al riu per remuntar-lo poc a poc pel seu llit. Des d'aquest es veuen algunes coves o petits refugis excavats artificialment en els conglomerats, semblants als d'ahir, pero més prop del riu, casi a la mateixa altura. Generalment son petites covetes utilitzades com a corralises, per guardar les eines de treball o de vivenda. Algunes tenen porta i treball de murs per acondicionar-les i s'associen a masos propers o be terrenys de conreu, que ara son plens de pins i “malea”. Les anàrem anotant i situant sobre un croquis que ens fèrem de les voltes i revoltes del riu, sense visitarles la majoria. Aquestes les trobem tant al marge esquerre (terme de Culla) com al dret (Benafigos i Vistabella). Al llerg de tot el riu també hi ha excavats en els terrers, principalment riu avall, túnels de conducció d'aigua per als molins, interesants estructures que en aquest tram no hem detectat. Si que hi han per ací alguns abrics o forats pels cingles que trobem per les voltes, oberts en calcària. Una desviació important del riu la fèrem a l'altura del morral de Castellalbo o Foradat, per tal d'anar a la cova de les Cabres. Aquesta s'obri molt alta sobre el riu i en el marge esquerre del barranc de la Font de l'Oli, que baixe de Penyacalva. Arribarem a la boca de la cavitat per un inclinat sargallar. La cova amb importants reompliments d'argila es ascendent i presenta en les seves parets algunes formes erosives semblants a grans emprentes de corrent. Per contra la secció general de la cavitat es triangular més que circular, també molt desmantelada com ho mostren elg grans blocs que tapisen la cavitat.
Cova de les Cabres
 
Grans marques erosives en les parets de la cova de les Cabres
Tornant al riu i remuntant-lo, passant el Forcall del riu Sec, les coves Voltades arribarem on desguase el barranc del Fossino, parant al Ullal del Fossino i la propera Cova de la Palla o dels Matxos, on amagaren matxos la passada Guerra Civil. Un metres amunt trobem tolls amb aigua i en el toll superior el Ullal dels Tolls de la Foresa que naix d'un pla destrat a 1,5 metres sobre el riu. L'entrada es impenetrable. Ja a fosques arribarem a l'Escola del Canto, a terme de Benassal, per recuperar forces per al dia següent. Actualment i per inicitaiva popular aquesta antiga escola ha estat restaurada i convertida en un museu, mentre que la veina casa del mestre ara es un refugi lliure molt ben cuidat.
Amaneixer desde l'escola

El Diumenge, acompanyats per Amadeo visitarem alguns indrets riu Montlleó amunt, com el Ullal de la Covassa, proper a la font del Molló, la Covassa, el Ullal del Molí la Cova i els abrics del Racó de Nando. Per acabar tornarem desde l'Escola del Canto fins a Culla, veient una altra cavitat que per falta de temps no visitarem.
La Covassa (Vistabella)

Encara queden molts racons d'aquesta zona per documentar, ja siguen abrics, ullals, coves, covetes, avencs o avenquetes. Tota pedra fa paret!!!

 

jueves, 8 de octubre de 2015

El ESPELEO CLUB CASTELLÓ halla un cadáver en la sima de l'Alt: Recortes de prensa.


Una vez más el ESPELEO CLUB CASTELLÓ es noticia. Esta vez, como muchos ya sabréis, por el hallazgo de un esqueleto humano en la sima de l’Alt de Alcudia de Veo el pasado sábado día 3 de octubre.
A continuación vamos a recoger varios recortes de prensa.

Portada del diario Levante de Castellón del día 6 de octubre:


Detalle de la fotografía de portada:


Página 13 del diario Levante de Castellón del día 6 de octubre donde aparece un extenso reportaje del hallazgo:


En el periódico digital de Onda y la comarca Espadán – Mijares también apareció un amplio reportaje. Este se puede ver en el siguiente enlace:




 
 En el "ARRELS", semanario de Onda y comarca, también se hacen eco del hallazgo.


 También la revista local de Onda "El Full" ha informado sobre el descubrimiento próximo a la ciudad.



En el diario Mediterráneo también apareció una breve noticia el día 6 de octubre:

 


Y el día 7 de octubre en el Levante de Castellón nos siguieron informando de las reacciones antes este importante hallazgo:


 Unos días después aún se sigue hablando del hallazgo y sus posibles hipótesis:



También en informativos Telecinco en su página web apareció un artículo:


Además en más medio de comunicación; tanto periódicos digitales como impresos, radio e incluso televisión se hicieron eco del descubrimiento.
Próximamente publicaremos el relato del hallazgo contado por Lee Galea, el descubridor del esqueleto.