COVA DE LA LLOMA DE LA PEDRERA (Les Coves de Vinromà)

Aquesta cavitat fou explorada espeleològicament en l'any 1964 per membres de l'ARS del CEC, realitzant un croquis i explorant-la completament. La cavitat ha estat molt visitada i ara nosaltres pretenem presentar una topografia aixecada recentment. 

La segona saleta.

La boca, amb unes dimensions de 1 x 0,8 metres dona pas a un curt graó de 1'8 metres i es tracta d'un tub vertical amb secció circular. En la base, atravessem un pas de sostre baix i accedim a la sala o sales que formen la cavitat. Aquesta, amb un desenvolupament horitzontal presenta unes dimensions màximes de 37 metres de llarg per 18 d'amplada. Pel que fa al sostre, oscila entre els 0,5 y 3 metres, pero la tendència general no ens permet estar dret en molt llocs. Es tracta d'un laminador condicionat pel bussament dels estrats, que està sobre 15º direcció nord. Podem diferenciar en la cavitat tres estances o saletes, encara que aquestes queden unides per punts on el sostre baixa o l'amplada disminueix. En la zona més propera a la boca, cap a l'est i sud, trobem zones de sostre baix, que acaben als pocs metres, en les cotes de -1'8 i -3'4 metres respectivament. Ací es noten les parets seques i descalcificades, amb algun arrel procedent de la vegetació exterior. La part sud, per un laminador és pot pegar la volta a un amuntegament de pedres que hi ha en la base del resalt d'entrada i que ocupa prou d'espai. L'intenció d'aquestes pedres pareix que és reduïr la vertical d'entrada i fer-la més accesible (veure secció D)

Racó amb columnes de la primera saleta.

Al nord de la boca hi ha una primera saleta de 13 x 10 x 1 metres, on en la base d'un resalt acondicionat amb un mur de pedres, el sostre està mes alt i ens permet estar drets. En la part inferior aquesta acaba en un laminador molt estret, en la cota -7,9 metres. En la part inferior, cap a l'oest, per una gatera entre columenes arribem a un altre espai, que per la part superior arribem més comodament. Aquest és la segona saleta, amb unes dimensions màximes de 16 x 9 x 1,5 metres (secció B). La part inferior d'aquesta saleta queda a -7,2 metres. En la part superior arribem a una zona amb arrels i formacions decalcificades que és la cota -0,9 metres.

Boca de la cavitat.

D'aquesta segona sala, per un pas de 3,5 metres d'amplada per 0,8 d'alt i on trobem unes formacions, arribem a la tercera saleta, amb caràcter descendent i unes dimensions de 8 x 7 x 3 metres. En la part inferior d'aquesta i en una gatera és on trobem la màxima fondària de la cavitat, -9,3 metres. En aquesta saleta hi han algunes colades i alguna cúpula al sostre, sent el punt amb el sostre més alt de la cavitat, amb 3,0 metres.

En les seccions de la topografia és mostra la importància del pla d'estrat i la seua inclinació, en les formes que adopten les saletes. La cavitat pareix ser un engolidor fòssil, que queda estructurat sobre els plans d'estratificació. El recorregut real de la cova és de 60 metres, 52 metres en planta i desnivell de -9,3 metres.

Galería de les Mans Ensangrentades (Sima Posos)

  

Riu de Posos arriba del laminador sifonante.

 

Esta galería, con este nombre tan sugerente, constituye uno de los aportes estacionarios al rio de Posos en la zona superior al laminador sifonante. Está situada muy próxima a la base de la chimenea Chocolate, antes de llegar a la entrada de la sala de les Dunes.

Pues durante nuestras exploraciones en la Sima Posos llevadas a cabo el pasado año 2020, más concretamente entre octubre y diciembre, revisamos esta pequeña galería. Encontramos metros nuevos en su parte final y por tanto realizamos una nueva topografía del sector. En total añadimos 27 metros nuevos a la cavidad. Alcanzando en esa fecha los 4.741 m. en la sima Posos.

 

Riu de Posos arriba del laminador sifonante.

 

El 31 de octubre de 2020, Jesús y Luis, efectuamos una de las numerosas visitas para comprobar la evolución del nivel de agua en el sifó de la Sequiola. Era habitual utilizar estas visitas para explorar algo más en la cavidad, a ser posible en el sector del Riu dels Gours o por lo menos más allá del Laminador sifonante. En esta jornada, y después de comprobar el paulatino descenso en el nivel del citado sifón, tenemos dos estrecheces para desobstruir y/o forzar. Una de ellas está situada en la galería inesperada. Tras un par de horas picando conseguimos pasar, pero este conducto, estrecho y penoso, finaliza a los 6 m.

Así que, saliendo hacia el exterior, ya que llevamos una pequeña azada, aprovechamos para mejorar los escalones tallados en el barro que ayudan a caminar por la sala de les Dunes. Mas adelante entramos a revisar la Galería de les Mans Ensangrentades. Allí Jesús encuentra una punta en la que hay que retirar bloques de arenisca y arena. Este punto se encuentra al final de una rampa descendente y parece que detrás de los bloques el conducto continúa.

 

El riu de Posos antes de alcanzar el laminador sifonante.

 

Tras retirar mucho material nos damos cuenta de que detrás existe gran cantidad de materiales alóctonos amontonados que se han colado por estrechas fisuras desde los barrancos exteriores. Este hecho anula toda posibilidad de continuar con la desobstrucción por el peligro que supone la caída de todo este escombro, tal como pasa en múltiples lugares de este gran colector subterráneo.

Riu de Posos cercano al sifó dels Gours.

 

En la misma Galería de les Mans Ensangrentades miramos otra punta que entra hacia la izquierda. En este estrecho ramal, después de desobstruir y superar algunos pasos selectivos, accedemos a unos tubos de presión muy curiosos, si bien sus dimensiones son muy reducidas. Por ellos sopla una suave corriente de aire y también encontramos un grillo de cueva, por lo que parece que deben comunicar con el exterior. Pero estamos a unos 40 m. por debajo de la superficie, todo un mundo.

Forzamos uno de los pasos limitantes y Luis se cuela por unos estrechos tubos que ascienden verticales. Pero estos tubos acaban estrechándose e impidiendo la progresión. Damos por finalizada también esta punta y nos dirigimos hacia el exterior. Ahora tocara volver a topografiar los nuevos metros, que son pocos, pero reseñables. Salimos de la sima tras 7 h. 15 m. de exploración.

 

Topografía detallada de la galería de les Mans Ensangrentades.

 

El día 29 de diciembre de 2020 volvemos a la Sima Posos Jesús y Luis. Antes de entrar en cavidad aprovechamos para realizar una batida por el exterior para localizar nuevas entradas al subsuelo. La intención hoy es revisar el nivel del Sifó de la Sequiola y topografiar los nuevos conductos encontrados en la Galería de les Mans Ensangrentades el pasado octubre.

Pero de entrada también tomamos algunos datos topográficos para realizar un dibujo del alzado de la galería de l'afluent. En la topo de 2011 esta galería tan solo estaba representada en la planta, pero con estos datos tomados incluiremos su alzado en la nueva versión publicada en febrero de 2023 en el número 21 de la revista BERIG (págs. 82 a 93).

 

Situación de la galería de les Mans Ensangrentades respecto al resto de la cavidad.

 

En lo que respecta al Sifó de la Sequiola, y para nuestra sorpresa, el sifón está abierto y presenta unos 5 cm. de paso entre el agua y la bóveda de la galería. Forzamos el paso y conseguimos superarlo. Detrás estamos en una sala con una gran duna de arena y un par de cúpulas en el techo. Pasada esta sala aparece de nuevo un charco que al poco vuelve a inundar toda la galería formando un segundo sifón. Una lástima. Si bien todo forma parte del mismo sifón hoy hemos superado el 1° sifón, que ya es un avance más en las exploraciones.

Luego vamos a topografiar los 2 nuevos ramales de la galería de les Mans Ensangrentades, pero vemos conveniente volver a topografiar de nuevo toda la galería. Así procedemos a topografiar tanto la parte antigua, como los nuevos metros encontrados el pasado octubre. De este modo la cavidad alcanza los 4.741 m. topografiados, teniendo la totalidad de metros explorados ya topografiados. Tras 5 h. 30 m. en cavidad, finalizamos esta última exploración en la Sima Posos en el año 2020, un año grandioso, donde hemos descubierto el interesante sector del Riu dels Gours.

 

Riu de Posos cerca de la sala de les Dunes.

COVA DE LA FERRERA-2 (Eslida)

Fa unes setmanes vam visitar la cova de la Ferrera-2, amb l'objectiu de forçar una estetor que no vam poder superar en l'any 2021, quan vam localitzar i topografiar la cavitat. Aquesta cova s'ubica molt prop de la coneguda cova Ferrera, pero ha passat molts anys desapercebuda. Malgrat això, la cova ja va ser visitada  i explorada als anys 60 per grups d'espeleo, entre altre el ARS del CEC. I possiblement, també aprofitada com amagament en la passada guerra civil, ja que en la sala interior hi ha un mur per fer la cova més habitable.

Topografia actualitzada.

Després d'eixamplar el pas, és pasa darrere, comprovant que en la base del resalt de 3 metres finalitza la cavitat en un laminador de 2 metres. En aquesta zona hi ha una pintada amb carbur on es pot llegir "el timo de l'estampeta", pel que entenem que aquesta gatera ja s'havia superat. Amb aquesta zona inclosa a la topografia, el recorregut de la cova ara és de 24 metres, amb un desnivell de -9'2 metres. Aquesta cova va ser publicada en l'article: El sistema kartico Aín - Artana", en la revista Berig numero 20. Amb aquesta xicoteta aportació tanquem l'interrogant.

Galeria de l’Home del sac (Sima Posos, Azuébar)

 

Galeria Riu Avall en la Sima Posos.

 

La sima Posos es una gran cavitat, i pera un explorador en una gran cavitat sempre hi han molts llocs on poder intentar-ho. Al dir intentar-ho, ja sabeu que volem dir... bé pujar cap amunt, bé desobstruir un passet, bé forçar una estretor, bé revisar algun racó que fa anys que no visitem...

La galeria de l'Home del sac no es precisament un emplaçament que quede lluny dels llocs de pas habituals. Però sí es una punta pera treballar quan tens el temps just. Així que mentre estàvem en plena exploració del Riu dels Gours, vam reprendre i concloure els treballs en aquesta punta d'exploració. Volíem més, un explorador mai es conforma, sempre vol més, açò es molt cegeròs. Així, amb jornades curtes vam desobstruir aquest pas.

 

Entrada a la Galeria de l’Home del sac (Foto d’arxiu).

 

Aquesta galeria es coneix des de sempre, pues es troba dins de lo que podríem anomenar com "la zona turística", la que tothom visita i per on tots els que baixen al riu de Posos passen. La seua situació exacta es en la galeria activa riu avall, a ma dreta (direcció nord) i a escassos 20 m. abans d'arribar a la rampa d'accés a la sala Gran.

Quan hi han crescudes per esta galeria corre un fil d'aigua. En la topografia de 2011 apareixen els primers 9 m., que estan constituïts per un estret conducte. Però nosaltres creiem que podia haver més. Aquest ramal apareix inclòs a la topografia actualitzada i publicada a la revista BERIG número 21, en les pàgines 82 a 93. La galeria fou explorada entre gener del 2019 i febrer de 2020, afegint tant sols 12 m. nous a la cavitat, però ara detallem les exploracions d’aquest xicotet ramal.

 

Topografia detallada de la galeria de l’Home del Sac.

 

El 19 de gener de 2019 s’ataca per primer cop aquest ramal. Desprès de passar moltes vegades per davant i pensar que aquest curt ramal podria donar major recorregut a la cavitat, per fi ens decidim a treballar-lo. Veníem de revisar el “Cul de sac”, situat al final de la Galeria Fòssil, així com tota aquesta galeria.

Aquest dia comencem la seua desobstrucció. El mètode es ben senzill, traure el fang que colmata la petita galeria. En 2 h. 20 min. de feina es treballa per un ramal que ix cap amunt, aconseguint avançar aproximadament un metre. La visita en total dura 6 h. 45 min., ja que s’ha invertit també molt de temps en la revisió de la Galeria Fòssil i el “Cul de sac”.

Situació del ramal de l’Home del Sac en la planta general de la Sima Posos.

 

Es torna a treballar a la galeria del Home del sac el 2 de febrer de 2019. Avui s’utilitza un sac de ràfia per traure les porcions de fang, un instrument molt adequat pera esta gatera i que donarà nom a la galeria. Durant 3 h. 50 min. es desobstruís sense descans. Al finalitzar la jornada la gatera nova te 3 m. de llarg.

 

De nou, el 14 de setembre de 2019 Jesús i Luis realitzen una entrada a la Sima Posos. A plogut els últims dies i el riu corre mes de lo normal. El riu de l’Afluent du bastant aigua i el conducte de l’Home del Sac també xorra un poc d’aigua. Jesús comprova que l’aigua de la gatera ve del ramal de la esquerra, el que ve per un nivell inferior. Lo que ens indica que aquest ramal capta aigua de l’exterior, però l’aigua ve de prou lluny, ja que no ha plogut massa i el punt màxim de la crescuda fa hores que ha sigut. Avui no treballem aquest ramal, ja que l’aigua ens dificulta les feines de retirada de sediment. Anem a desobstruir a la gatera del Trop-plein, i a revisar una possible desobstrucció al balcó de les Ensomniades, dues feines en la zona de les Galeries Ensomniades.

 

Andrés Sánchez en la galeria activa de Posos.

 

El dia 1 de febrer de 2020 es una jornada de gloria on escalarem la cascada del Xorro, al Riu dels Gours, i descobrirem vora 330 m. nous fins el sifó de la Sequiola, on s’arriba per primer cop. Degut a la inundació que la cavitat a patit en els últims dies, sabem que es un dia molt bo pera comprovar possibles afluents estacionaris al riu principal. Així que abans d’entrar al sector del Riu dels Gours revisem el riu avall fins la Sala gran, i amunt fins l’Al·ligàtor. Pel que fa a la galeria de l’Home del sac per ella circula un filet d’aigua.

 

Finalment el dia 14 de febrer de 2020 superem el pas de l’Home del sac i explorem lo que s’obri darrere. La gatera de l’Home del sac encara presenta un poc d’escorrentia per la recent inundació de la cavitat. Desprès de treballar durant 2 h. traient 8 sacs de fang, s’aconsegueix obrir un foradet en el fang i veure una continuació. Ampliem el pas i en una estona estem dins. Resulta que ací es mes ample i ens podem posar drets, però als pocs metres la galeria s’acaba de sobte junt a una coladeta de on ve l’aigua. Dalt de la colada hi ha alguns blocs i fang que son els que impedeixen la continuació.

 

Juan Maria pel riu de Posos.

Desprès de traure un poc de fang i dos pedres es veu que la continuació es molt estreta, però sembla notar-se una suau corrent d’aire. Però lo estret del pas i la dificultat de la seua desobstrucció fan que es dona la punta com acabada temporalment. Se ix al riu principal i s’entra topografiant tot el ramal que resulta ser de 20,2 m. Per lo tant son 11,2 m. nous, ja que la galeria anteriorment presentava un recorregut de 9 m. Desprès d’aço el recorregut topografiat de la Sima Posos passa a ser de 4.146 m.

 

Exploració d’aquest sector finalitzada a febrer de 2020.