martes, 30 de noviembre de 2021

JORNADA DE EXPLORACIÓN EN LA ESPELUNGA DE MEYODIA (18 y 19 septiembre)

El pasado 18 de septiembre visitamos la Espelunga de Meyodía, boca intermedia del Sistema de la Peña del Mediodía, ubicada en el Pirineo Aragonés, en la cabecera del rio Osia. El objetivo de esta entrada era continuar explorando las galerías ubicadas por encima del pozo Macintosh, escalado recientemente por Colomo, Subi y Codina (SIE de CEA) y exploradas parcialmente las galerías superiores el fin de semana anterior. El pozo Macintosh presenta un diámetro de 25 metros y una altura de 132 metros, pero es a los 90 metros de ascenso, donde se localizan unas pequeñas cascadas que nos introducen en una galería o meandro horizontal. El 11-12 de septiembre se alcanzó esta galería horizontal, explorándola unos 300 metros, por lo que nuestro objetivo era continuar la exploración de esta galería y topografiar todo su recorrido; todo un caramelito.  


Acceso al sistema.

Los participantes en esta entrada fuimos Luis y Jesús Almela. Después estar la noche anterior lloviendo intermitentemente, el día se presentaba un poco cerrado, pero en un momento donde el ambiente estaba más despejado, decidimos comenzar el acceso a la boca, donde la lluvia nos respetó. Entramos a la cavidad sobre las 13:00 horas, dirigiéndonos a la punta. Antes realizamos un par de parones a modificar algunas instalaciones y cambiar cuerdas. Una vez en la base la chimenea Chorrota o el pozo del Macintosh, nos disponemos a ascenderlo. 

Último tramo del pozo Macintosh

Tras 96 metros de ascenso, seguimos por el pasamanos realizando un flaqueo que nos llevará a la base de dos pequeños pozos de 6 y 7 metros que nos dejan en el meandro por donde viene el agua. En uno de estos resaltes, notamos que el caudal del colector ha aumentado debido a las lluvias de la noche, pues parte de la cascada que forma, nos moja parcialmente. Unas horas más tarde y ya de regreso este caudal habrá descendido bastante. Una vez en el meandro superior, continuamos por la galería explorada por primera vez el fin de semana anterior por Edu, Colomo y Subi. Esta comienza con un laminador y un corto meandro por donde viene el agua, que a los pocos metros nos permite ascender a una estancia o nivel superior. esta estancia de techo bajo, tiene un carácter más estructural y queda condicionada por el buzamiento de los estratos, que es de 18º. Aquí siguiendo aguas arriba por el meandro inferior, finaliza tras varias decenas de metros, por obstrucción de bloques. 

Sala ubicada en el inicio de las galerías horizontales.

Excéntricas en la sala inicial.

Desde la estancia, remontándola y tras pasar una gatera llegamos a un sector relativamente amplio, con secciones de 4 x 4 metros, pero con numerosos bloques en dudoso equilibrio. Tras avanzar unos 150 metros la galería gana estabilidad, se alcanza un meandro donde reencontramos el agua del meandro que perdimos anteriormente. En esta zona encontramos un pequeño aporte de agua del techo de la galería, donde se miden 16 metros en vertical. Avanzando unos metros llegamos a una estrechez, que intuimos que es donde se quedó la punta de exploración el fin de semana anterior. Tras esta estrechez, seguimos avanzando por el meandro unos 80 metros más hasta alcanzar una zona de mayor volumen. Esta zona supone ser la base de otra chimenea, que forma una estancia de 22 x 17 metros, algo más pequeña de la base del Macintosh, y con una altitud sondeada de 52 metros, aunque sin vislumbrar la parte superior. Se trata del aporte principal del meandro, donde el agua cae casi pulverizada a la base del pozo. El caudal de esta cascada es inferior al del Macintosh, pues en el tramo de 280 metros de recorrido existente entre ambos pozos aparece algún aporte más que hace que el colector gane caudal.

Base de la chimenea Olivetti.


Menandro que precede a la chimenea Olivetti.

En la base de esta Chimenea, la "Chimenea Olivetti", empezamos a topografíar, regresando aguas abajo. A los 50 metros de meandro, encontramos una zona donde destacan las terrazas sedimentarias con guijarros. Aquí ascendemos a unas terrazas para revisarlas, y encontramos  6 metros por encima del nivel del meandro, una galería fósil con el suelo de arena, que con una dirección general 30º N.M. Se avanzan cómodamente 280 metros. Esta finaliza en un amplio tramo donde cambia la litología, pasando de ser caliza a arenisca, y de este modo finaliza la galería repentinamente. En este tramo final, el buzamiento de las areniscas es de 52º, presentándose estas perpendiculares a la dirección de la galería. Unos 50 metros  antes de finalizar la galería, encontramos una estancia de unos 10 metros de diámetro donde en el techo encontramos una chimenea de 25 metros, que queda pendiente de escalar. Esta galería fósil, denominada "galería Luci" tiene unos característicos meandros muy anchos en su base y por lo general de poca altura, pero que permiten un avance cómodo. Además resulta característico el color ocre del sedimento, posiblemente producto de la descomposición de la arenisca. Sobre este sedimento o el suelo del meandro se forman unas pequeñas "torres" o "hadas" con fino sedimento de color gris, muy frágiles. En algunos tramos la acumulación de estas pequeñas torres de sedimentos resulta muy estética. 

Galería Luci.


Últimos metros de la galería Luci.

Una vez topografiado todo el meando, en la unión de éste con el meandro activo por el que veníamos, exploramos otra galería colgada sobre la base del activo, que tras 55 metros vuelve a conectar con el meandro activo mediante un resalte descendente de 5 metros, justo donde encontramos el aporte o chimenea de 16 metros. De este modo cerramos el bucle de las galerías inferior y superior. En esta galería superior, exploramos un corto conducto ascendente de 20 metros de recorrido, que finaliza en una gatera pendiente de desobstruir. Al procesar los datos de la topo comprobamos que esta gatera saldrá al techo del meandro activo, por lo que no resulta una punta interesante.

Pequeños montículos de sedimento de la galería Luci.


Ubicados otra vez en la base del aporte que aparece en la base de la chimenea 16 metros, notamos que ahora lleva mucha menos agua que hace unas horas, y comprendemos que las lluvias en el exterior han cesado. Nos encontramos en el piso superior del sistema, todavía quedan 300 metros de roca por encima hasta la plataforma superior del macizo y la zona de las X, pero aún así la infiltración resulta muy eficiente y cualquier precipitación en el macizo se debe de notar al poco tiempo. El caudal estimado de este tramo de río antes de precipitarse por el pozo Macintosh oscila entre 5 y 10 litros por segundo. Evidentemente nosotros observamos una pequeña crecida, donde el caudal podría aumentar por 5 su caudal, pero es de suponer que tras grandes episodios de precipitación o durante el deshielo el caudal se multiplique por 100. Durante nuestra visita, la temperatura del agua de este colector era de 2,7ºC, mientras que la conductividad de 186 ms. La temperatura ambiente de esta galería de 3,2ºC. 

Tramo de galería con numerosos bloques inestables.

Zona inestable, con una coloración rojiza.

Desde este punto, volvemos hacia la cabecera del pozo Macintosh, topografiando todas las galerías exploradas. También topografiamos todo el pasamanos y pozo, conectándolo hasta la gran sala que se forma en su parte inferior, donde llegaron por primera vez los espeleólogos de la SIE  en 1995. En la jornada de hoy hemos topografiando un total de 975 metros. De este modo, el Sistema de la Peña del Mediodía pasa a tener 34.251 metros de recorrido. Tras 18 horas de actividad en el interior del Sistema, nos disponemos a descender hacia el refugio de Lizara, donde vemos las primeras luces del día poco antes de llegar a nuestro destino.




TOPOGRAFIA DEL SECTOR MACINTOSH:






jueves, 25 de noviembre de 2021

JORNADA SOBRE LES COVES I EL KARST DE LA VALLTORTA

El passat dissabte 20 de novembre, va tindre lloc al Museu de la Valltorta (Tírig) una jornada per celebrar l'Any Internacional de les Coves y el Karst. L'Espeleo Club Castelló organitzava aquesta activitat amb la col·laboració del Museu de la Valltorta. Aquesta va començar a les 10:00 del matí, amb una xerrada al voltant de les coves i el karst de la provincia de Castelló i va finalitzar aprofundint sobre les formes kàrstiques que trobem en la zona del barranc de la Valltorta. Son nombroses les formes generades en la roca calcària que conforma aquest tram de barranc, tant superficials: amb dolines, lapiaz, canó kàrstic o restes d'un antic polje, etc. D'altra banda l'endokarst o formes subterrànies, amb avencs i coves que s'endinsen desenes de metres baix terra. Aquestes formes, producte d'un passat drenatge de les aigües que circulen pel subsòl, estan relacionades moltes vegades amb formes superficials. No trobem en aquesta zona grans cavitats, però si unes 8 cavitats amb cert recorregut que formen conductes verticals relacionades amb formes d'absorció i altres conductes horitzontals que representen la zona de drenatge de les aigües del karst.

Xerrada sobre les coves i el karst de Castelló.

Posteriorment, es van donar unes pinzellades dels materials que usem els espeleòlegs per documentar i explorar les cavitats. En primer lloc l'arnés, amb tots els aparells per baixar i pujar per la corda, que resulten tant estranys a les persones que no practiquen espeleologia. També és van ensenyar els diferents aparells que usem per realitzar les mesures i topografia de les cavitats. 

Explicant com progresem per corda, per baixar als avencs.

Entrada de l'Avenc del Pla de l'Om.

Després d'una xicoteta pausa, vam començar la passejada pels voltants del Museu, per veure alguns fenomens kàrstics, realitzam parades per tal d'explicar el seu interes des del punt de vista morfològic, hidrològic o espeleològic. Realitzem parada en l'Avenc de Pla de l'Om, situat enfront del museu i que fa unes dècades va ser utilitzat com a femer, tirant al seu interior cadàvers d'animals de les granges i altres deixalles. També parem més avant a la xicoteta dolina de l'Avenc del Pla de l'Om-2, com exemple de boca de cavitat instalada en un enfonsament del terreny. Camninant entre ametlers i oliveres, uns kilòmetres més avant veiem en la partida dels Clots, dos dolines de varis centenars de metres de diàmetre: La Foia de la Montserrada i el Pla d'Arçà. Seguidament visitem dos fenòmens relacionats amb la circulació subterrànis de les dos dolines. D'una banda l'engolidor de la Foia de la Montserrada, on un reguer artificial porta l'aigua que inunda el Pla d'Arçà després de pluges, desapareixent les aigües per aquest engolidor impenetrable. 


Pla d'Arçà.

D'altra banda visitem la boca de l'Avenc de Pla d'Arçà, cavitat vertical que arriba a -77 metres de fondària i que en la seva part inferior presenta un riuet temporal, que arreplega part de les aigües que inunden la dolina del Pla d'Arçà. Desde la boca de l'Avenc, tornem al Museu. Allí per finalitzar la jornada veiem un video sobre l'Avenc de Pla d'Arçà, on es conta la seva exploració i descripció.

Arribant a la boca de la cavitat.

Boca de l'Avenc del Pla d'Arçà.

Amb aquesta activitat, hem aconseguit donar a conèixer un patrimoni amagat a la Valltorta. Hi han nombrosos abrics amb art rupestre en la zona, alguns dels quals és fan visites guiades de del mateix Museu, pero sobre de les cavitats subterrànies amb més desenvolupament, hi ha menys informació. Aquests avencs també formen part del paisatge i de la història geològica de la Valltorta, encara que el seu accés queda reservat als espeleòlegs.

jueves, 18 de noviembre de 2021

PRESENTACIÓ DE SPELEOMEDIT EN LA SETMANA DE CINEMA DE MUNTANYA DE CASTELLÓ.

El passat dimarts 16 de novembre, dins de la XXX edició de la Setmana de Cinema de Muntanya de Castelló, el fotògraf i espeleòleg Víctor Ferrer va presentar el projecte Speleomedit, que abarca totes les cavitats dels països que tenen en comú el mar Mediterrani. Victor te una línea editorial al voltant de les cavitats de la Mediterrànea (Mediterranean Caves), amb més de 20 publicacions de llibres de fotografía subterrània.

Recentment, va encapçalar el projecte Speleomedit, que es va presentar el passat mes d'octubre al congres d'espeleologia Kamaraton. Com a resultat d'aquest projecte s'ha fet una publicació on ha eixit a la llum una síntesi de cada país, amb colaboració de molts espeleolegs que formen part d'aquestos 3 continents que banyen el Mediterrani. També una exposició de fotografia, amb més de 50 panells. Part d'aquesta exposició es va presentar a l'entrada del teatre del Raval el passat dimarts.


En el teatre es van pesentar tres películes. La primera titulada "Un viaje bajo el horizonte" sobre divulgació general de l'espeleologia, on s'explicaven tots els aspectes que envolten a les cavitats. En la segona titulada "La Vall d'Ebo subterrània", es mostren les principals cavitats de la zona karstica de la provincia de Valencia. Finalment, l'últim vídeo "Speleomedit 2021" era un resúm del recent congres  kamaraton, a Italia. En aquest es van mostrar tots el preparatius e infrastructura necessaria per preparar un congres, i totes les activitats: conferències, tendes, exposicions, visites a cavitats i l'espeleobar. Un autèntic aconteciment on participen mes de mil persones i és respira un ambient espectacular.



Des de l'Espeleo Club Castelló, vam aprofitar aquesta activitat per fer un homenatge i reconeiximent a Josep Lluís Viciano Agramunt, pels seus 70 anys de trajectoria espeleológica. En l'actualitat continúa en actiu. Els membres de l'entitat li vam entregar una placa, que recorde tot el llegat que ha deixat en l'espeleolgia a Castelló.


domingo, 14 de noviembre de 2021

AVENC DE LES CAVALLERIES O BADALL DE LA VALLTORTA (TÍRIG)

A continuació presentem una cavitat coneguda de fa temps, pero escassament documentada a nivell espeleològic. Recentment, amb la realització de la nova topografía, incorporem aquesta nova informació al catàleg de cavitats de la provincia de Castelló (SICE-CS). Es tracta d'una diaclasa situada molt a prop de la coneguda Cova dels Cavalls, referent de l'Art Rupestre Llevantí. Concretament aquesta cavitat es desenvolupa paral·lela a la gran diaclasa d'accés a la Cova dels Cavalls, formant part de tot el conjunt de cavitats del voltants, com l'abric de l'Arc, l'Arc  i un altra diaclasa secundaria.

Boca de la cavitat

En l'activitat del passat dissabte 6 de novembre, prenem part Gilabert, Marina y Jesús, amb l'objectiu de visitar y topografiar la cavitat. Sobre l'any 2014 l'avenc va ser explorat i instalat amb spits per Carles Cantero, pero no es va arribar a fer la topografía ni medit la seua fondària. Entrem instalant el diferents pous que hi ha. La boca de 6 x 1 metes, dona accés a un pou de 7,5 metres, deixant-nos en una excletxa de 0,7 metres d'amplada.

Pou d'entrada, de 7,5 metres.

Cap al nord la galería finalitza després de superar uns blocs que ocupen parcialment un tram de galería. Aquesta finalitza en la cota -6 metres, en un tram amb les parets blanques degut a la calcificació i fosilització de les colades, per la seua proximitat a l'exterior. Per la banda sud, la galeria és descendent, amb amplades inferiors al metre. Al poc de baixar, hi ha un paset al que segueix un resalt de 2 metres i més avant un pouet de 4 metres. Baix d'aquest pouet, hi ha una planta lleugermanet descendent amb el sostre molt alt i amb 14 metres de recorregut. Ací l'alçada està sobre els 10 metres.

Capçalera del pou de 8 metres.

 En la part intermitja d'aquesta galeria, hi ha un forat a terra, que ens permet baixar un pou de 8 metres, amb una amplada de 0,6 metres. La part inferior esta formada per uns blocs amuntanats i un tram de galeria de 8 metres, dels quals solament 4 resulten penetrables. En aquesta zona final apareixen algunes colades, i baix d'un bloc hi ha els ossos d'algun animal que deguere caure en aquest parany. La fondària màxima que asoleix aquesta cavitat és de -34 metres, mentre que el recorregut real es de 67 metres i recorregut en planta de 45 metres.

En la cota -34 metres.

Topografía de l'Avenc.

lunes, 8 de noviembre de 2021

XXX SETMANA DE CINEMA DE MUNTANYA

 La propera setmana, del 15 al 19 de novembre tindrà lloc al Teatre del raval de Castelló la XXX edició de la setamana de cinema de muntanya, on participa en l'organització l'Espeleo Club Castelló. Con en altres edicions, començarà a les 20 hores i l'entrada serà gratuïta. L'aforament es al 100%.

En la present edició, a l'igual que l'any passat, no ha habut concurs de películes ni de fotografía. Malgrat aquest fet, la qualitat de les películes i els seus protagonistes està asegurada. En aquesta edició, hi ha reperesentació d'espeleologia, per part de Victor Ferrer, que vindrà el dimarts per contar-nos el seu projecte de Speleomedit i la seva recent participació en el congrés Kamaraton. Aquest dia, entre les 19:30 i les 20:00 hores, podreu veure alguns dels seus llibres que ha publicat i comprar-ne algún.



Esperem que disfruteu de la setmana!!!

miércoles, 3 de noviembre de 2021

JORNADA SOBRE EL MON DE L'ESPELEOLOGIA AL BARRANC DE LA VALLTORTA

Amb motiu de l'any Internacional de les Coves i el Karst (any 2021), l'Espeleo Club Castelló organitza una jornada per donar a conéixer les cavitats subterrànies i el relleu kàrstic de l'entorn del barranc de la Valltorta. Col·labora en aquesta activitat el Museu de la Valltorta.

 És ben conegut aquest indret per les nombroses balmes amb art rupestre, que han permés estudiar les cultures passades. Aquestes petites cavitats karstiques son molt importants des del punt de vista arqueològic, però en la zona també trobem altres coves i avencs diferents, amb un cert desenvolupament i que testimonien l'evolució del paisatge kàrstic i del drenatge subterrani de la Valltorta. Son antics conductes formats per l'aigua, i que mitjançant l'exploració espeleològica han permés documentar, reivindindicant el patrimoni subterrani de la zona. Juntament a aquests trobem nombroses formes superficials típiques del relleu kàrstic, que ajuden a comprendre i l'entorn.

El pròxim 20 de novembre tindrà lloc una jornada per donar a conéxier els avencs i coves de la zona, la seua formació, així com altres fenomens kàrstics superficials. L'activitat començarà amb una xerrada on s'explicaran les característiques de les principals cavitats i les tècniques usades pels espeleòlegs per a explorar i documentar allò que trobem. Seguidament realitzarem una caminada per la zona per veure a l'entorn i l'entrada d'algun avenc de la zona, amb explicacions de la fomació de les cavitats i dolines. L'activitat finalitzarà al voltant de les 13:30 hores, després del passeig.

L'activitat començarà a les 10:00 hores al Museu de la Valltorta (Tírig). Per inscriure's a l'activitat cal reservar al  964336010 o al correu: museo_valltorta@gva.es



lunes, 1 de noviembre de 2021

CONSERVACIÓ I NETETJA EN CAVITATS D'ESLIDA

Amb motiu de l'any Internacional de les coves i el karst, varios clubs d'espeleologia hem impulsat activitats al voltant de les cavitats de la serra d'Espadà i una exposició intinerant per donar a conèixer l'interessant patrimoni subterráni d'aquesta serralada. Una d'aquestes activitats va tenir lloc el passat dissabte 23 d'octubre, en la seu del Parc Natural de la serra d'Espadà i visitant varies cavitats properes a la població d'Eslida.


La jornada va començar amb una presentació dels espeleòlegs de Espeleo Club Castelló, Espeleo Club la Vall d'Uixó i GESAP de Segorb, explicant les diferents iniciatives de 2021 i projectatnt el video promocional de l'any Internacional. Seguidament vam fer una xicoteta explicació sobre la Cova de l'Oret i els conos de calcita flotant que hi ha al seu interior, explicant la seua gènesi.



A l'acabar, tots els participants ens dirigirem al barranc de l'Oret on es troben les Coves de la Penya i la Cova de l'Oret. L'objectiu era netejar les deixalles que hi han les tres cavitats de la Penya que estan al costat de la pista. També fer neteja a la Cova de l'Oret i acondicionar els espais dels llacs on hi son el conos i altres formacions d'interés. Ací l'arqueòleg Gustau Aguilella ens va donar unes pinzellades sobre l'interés arqueològic de la cavitat.



L'activitat va finalitzar amb el descens a la sala inferior, on trobem els conos millor consevats. Aquest el vam realitzar  mitjançant dos electrons instalats en el gour circular. 



Amb accions com aquesta, els espeleòlegs pretenem conscienciar sobre la greu presència de les deixalles i contaminació de les cavitats, que poden afectar a la fauna que habita al seu interior o la calitat de les aigues subterrànis. Així evitem el risc de degradació de les cavitats i posem en valor l'interés d'aquestos ecosistemes tan vulnerables. Agraïm al Parc Natural el seu suport per a dur a terme aquesta activitat.