RESUM ANY 2019

Com es costum a final d’any, anem a recordar les activitat mes destacades realitzades pels administradors del blog. Primerament farem un resum de cada mes en imatges.

GENER

Cueva del Pozo (Jumilla, Murcia).

Topografia a l’avenc de l’Esquerrà (Massís de Garraf, Barcelona).

FEBRER

Avenc d’En Serengue (Cabanes).

Sistema de la cueva de los Chorros (Albacete). Escalada en la sima CM-100.

Sistema de la cueva de los Chorros (Albacete). Escalada en la sima Hinneni I.

MARÇ

Ampliació fins la cota de -101 m. de l’avenc de la Colomera (Cabanes).

Cova de les Encantades (Girona).

ABRIL

Eixida al Pinar de Valsalobre: Simas C-2, Diana i Sumidero de Mata asnos (Guadalajara - Cuenca).

Eixida al alto Asón (Cantabria). Sistema Udías.

MAIG

Descobriment d’un nou riu subterrani a la comarca del Maestrat.

Jornades Topo-Sorbas. Treballs al Sistema de la Cueva del Agua (Sorbas, Almeria).

JUNY

Trobada a la Mola de Catí (Tarragona). Avenc Sabarín.

Exploració a l’Espelunga de Napazal (Massís de Bernera, Pirineu de Huesca).

JULIOL

Travessa del Sistema del Alba (Massís dels Maladetes, Pirineu de Huesca).

Treballs de re-exploració, desobstrucció i topografia a la Cova dels Ametlers (Eslida).

Desinstal·lació de la torca del Cerro del Cuevón (Asturias, Picos d’Europa).

AGOST

Campanya d’exploració YOURTE a Picos de Europa. Exploració a la FP-202.

Campanya d’exploració al Sistema de la Peña del Meyodia (Massís de Bernera, Pirineu de Huesca).

Eixida a la província de Burgos. La torquilla de Urrez.

SETEMBRE

Desobstrucció a l’avenc de la Costa del Pins (Borriol).

Sima Posos: revisió a les galeries Ensomniades (Azuebar).

OCTUBRE

Sima Posos: busseig dels sifons de les Ensomniades (Azuebar).

Cova de l’Autopista (Real de Gandia, Valencia).

Cueva de los Chorros (Albacete).

NOVEMBRE

1º encuentro Espeleo-Tesoro (Sorbas, Almeria).

Eixida al Massís de Garraf (Barcelona). Avenc d’En Pere.

Topografia a la cova dels Encenalls (Sant Mateu).

DESEMBRE

Jornades espeleo-gastronòmiques (Mola de Catí, Tarragona).

Eixida a l’Ariège (Pirineu de França).

Topografia de la Cueva del Toro (Alcúdia de Veo).

Durant aquest any moltes han sigut les activitats realitzades, destacant com va sent habitual les activitats d’exploració, publicació i divulgació; tant a l’àmbit provincial com a l’àmbit nacional.

En aquest camp de l’exploració i dintre de la nostra província, molts han sigut els avanços. Pues, a banda de les nostres feines incansables d’exploració de noves cavitats, revisió de cavitats ja conegudes, topografia tant de noves cavitats com de les que hem fet revisió i publicació del resultats de les nostres tasques; hi ha hagut un impuls per part d’altres espeleòlegs, que en aquest 2019 han tingut la seua recompensa en forma de vistosos descobriments. Es motiu d’alegria.

Entre aquells podem destacar la desobstrucció d’una petita cavitat a Borriol que ha donat com la resultat un nou avenc que supera els 80 metres de fondària i en el qual també ha tingut lloc una important troballa a nivell paleontològic. Un premi pera Alexis (col·laborador d’aquest blog) i Lee (incansable desobstructor) que han sigut els puntals forts d’aquesta empresa. També Alexis junt a altres espeleòlegs del ECC han publicat els resultat de les exploracions a l’avenc del Portell a Borriol i a l’avenc del Campisano a Llucena. Aquesta ultima desobstruïda per Lee Galea i companyia.

La cova de Sant Josep també a sigut objecte de noves exploracions i descobertes, continuant la labor iniciada fa un parell d’anys. L’exemple d’aquesta cavitat, on dos clubs de la zona (GESAP de Sogorb i l’Espeleoclub de La Vall d’Uixó) estan col·laborant amb els espeleo bussejadors de l’EOM, es digne de menció. A banda de ser actualment la segona cavitat per desenvolupament de la província i la tercera al País Valencià. Recordar també que els mateixos bussejadors de l’EOM també han explorat dos sifons a la Sima Posos, cavitat de major desenvolupament de Castelló.

També a la cueva del Toro, i per partida doble, s’han descobert noves galeries que han fet que aquesta excepcional surgència augmente el seu desenvolupament. Ací s’ha treballat per una banda en la zona subaquàtica, on els bussejadors de l’EOM amb el suport de nombrosos espeleòlegs, vinguts tant de clubs provincials com de fora, han aconseguit avançar amb l’exploració dels sifons. Destaquem que el nou president de la FECV també va col·laborar amb una d’aquestes incursions, açò ens dona un fil d’esperança sobre el tractament que tindrem els espeleòlegs de vocació científica en un futur proper per part d’aquesta organització.

Per altra banda a la cueva del Toro també s’han succeït diverses jornades d’exploració i revisió de la zona no submergida. On un grup d’espeleòlegs de distints clubs (CESET, ECC, EC La Vall d’Uixó), sota l’impuls de Jordi de Tales entre altres, han trobat alguns ramals nous destacant les noves galeries fòssils que connecten amb una nova boca d’entrada i que superen els 120 m. de recorregut nou.

El catàleg de cavitats de Castelló també ha continuat creixent tant pel que fa a nombre de cavitats com per les noves funcions que permet realitzar. Baix l’administració de l’incombustible Joaquin Arenós, que amb la seua tasca fa possible que tot el col·lectiu puga col·laborar amb el catàleg i, sobre tot, nodrir-se d’aquesta basta quantitat de dades. A primers de desembre el catàleg contenia informació de 6.578 cavitats.

També mencionarem el treball realitzat pel C.M. La carrerassa de Figueroles, que a trobat alguns xicotets ramals a la cova de la Puntasa, a la Tinença de Benifassà. Però també a finals d’any, i en col·laboració amb el Club de Muntanya de Llucena i l’Espeleo Club Castelló, ha fet una interessant descoberta a Llucena que encara es objecte d’exploració.

La publicació al gener de 2019 d’un nou numero de la revista BERIG també ha sigut un fet important. A hores d’ara s’està preparant un nou numero d’aquesta publicació.

En quan a la tasca feta per els germans Almela, hem continuat amb la labor que venim realitzant ininterrompudament des del 2005. Anem a citar breument les principals feines dutes a terme al 2019, així com en les que hem participat:

Àmbit de la província de Castelló:

· Publicació de la topografia de la cova de la Facció i cavitats dels voltants, a terme de Llucena.

· Publicació de la topografia de l’avenc del Melic, a la Mola de Fanzara.

· Prospecció, localització i topografia de algunes cavitats als termes municipals d’Albocasser i Tírig.

· Revisió del Forat del mas d’En Grenyut, a Ares.

· Topografia de l’avenc de la Penya Blanca, a Llucena.

· Topografia de l’avenc de la Feixeta, a Catí.

· Ampliació d’un ramal nou a la topografia de la cova del Mas de Pau, a Castell de Cabres.

· Topografia de l’avenc del Collet, de l’ avenc del barranc de la Ferrerola i de l’avenc del Barranquet fondo, a Culla i altres cavitats del municipi.

· Re-exploració de la cueva del camino de l’Alcudia-2, a terme d’Algimia d’Almonacid.

· Topografia de la cueva del Jinquero-2, a Algimia d’Almonacid.

· Topografia de l’avenc del Cingle del Mas d’En Salvador, a Albocasser.

· Revisió i ampliació de la topografia a la Cova del Pla de les Vaques, a Cabanes.

· Desobstrucció i topografia de l’avenc de la Serrà-3, a Vilafranca del Cid.

· Topografia de la Cova de la Garrotxa, a la Serra d’Engalceran.

· Treballs de re-exploració, desobstrucció i topografia a la Cova dels Ametlers, a Eslida. Treballs en curs.

· Topografia de la Cueva del Toro, a Alcúdia de Veo. En col·laboració en els exploradors.

· Ampliació fins la cota de -101 m. de l’avenc de la Colomera, a Cabanes.

· Descobriment d’un nou riu subterrani a la comarca del Maestrat. Exploració en curs, en breu es publicaran els resultats.

· Publicació sobre la cova del Mollet (Sant Joan de Moró) a les actes de les XXII jornades culturals de la plana de l’Arc.

· Topografia de la Cova dels Encenalls, a Sant Mateu.

· Estudi dels pous formats per dissolució dintre de l’àmbit provincial.

· Exploracions a la Sima Posos. Enguany s’han descobert alguns metres nous. Les principals activitats han estat: el busseig dels sifons de les Ensomniades i la desobstrucció i topografia del final de l’Al·ligàtor.

· Altres descobriments destacats en grans cavitats provincials que encara son objecte d’exploració, però que prompte seran publicats els seus resultats.

· Entrevista al president del ECC en Radio Castelló Cadena SER.

· Col·laboració i participació amb el Taller d’arqueologia pera espeleòlegs.

· Organització de Setmana de Cinema de Muntanya de Castelló, conjuntament amb altres clubs i entitats de la ciutat de Castelló.

· Col·laboració amb el nou mapa de Desert de les Palmes publicat per Tossal cartografies.

· I per suposat la feina feta per Jesús Almela pera dur endavant la única revista d’àmbit espeleològic dintre del País Valencià: BERIG.

Àmbit nacional:

· Topografia del meandre dels Ribetans i estudi de gasos a l’avenc de l’Esquerrà (Massís de Garraf, Barcelona). Es va publicar un article amb la topografia a la revista digital Gota a Gota.

· Premi Font i Sagué que atorga la FCE per exploracions als Països catalans. Luis ha dut a terme la topografia de l’avenc de l’ Obaga del Pollo (Serra de Cardó - Boix, Tarragona), explorat per la UEC de Tortosa i el SIET de Tarragona. El treball ha estat presentat per aquestos dos clubs mes l’Espeleo Club Castelló.

· Col·laboració amb la desinstal·lació de la Torca de la Garma del Bucebrón, a Cantabria.

· Participació en la Campanya d’exploració de la SIE del CEA al Massís de Bernera (Pirineu de Huesca).

· Participació en la Campanya YOURTE a Picos d’Europa. Es fa punta a -656 m. i es topografía en la Sima grande de la Torrezuela (FP-202).

· Desinstal·lació de la torca del Cerro del Cuevón en Picos d’Europa. Dintre del projecte 17 picos - 17 simas.

· Participació i topografia en les jornades Topo-Sorbas. Treballs al Sistema de la Cueva del Agua (Sorbas, Almeria).

· Exploració i topografia en el sistema de la Cueva de los Chorros, col·laboració amb Extopocien.

· Col·laboració amb el mapa de cavitats amb risc d’hipòxia. S’inclouen dades de cavitats del Campgràs al Garraf i d’una cavitat a Castelló.

· Participació a les jornades científiques de la SEDECK als P.N. de Grazalema i la Sierra de las Nieves (província de Màlaga).

FELIÇ 2020.
SALUT I ESPELEOLOGIA !!

XXXIII JORNADAS CIENTÍFICAS DE LA SEDECK

El pasado fin de semana pudimos participar en las Jornadas de la Sedeck, en el marco de los parques naturales de Grazalema y Sierra de las Nieves, que albergan cavidades subterràneas de gran interés, como Sima Gesm, Complejo Hundidero-Gato o Cueva de la Pileta, entre otras muchas.

El grupo participante en la salida de campo del sábado.

En las ponencias realizadas por la tarde, se pusieron en valor ambos macizos, participando los directores de ambos parques naturales y abriendo un interesante debate acerca de la protección de la simas, gestión de las cavidades, coordinación de las exploraciones etc. Como dato curioso, es que las zonas de trabajo en Sierra de las Nieves, se renuevan anualmente y en función de los objetivos conseguidos. Estas zonas también las coordina el parque. Esta situación es algo distinta en el ámbito Valenciano, donde el tiempo de permanencia en una zona de trabajo es de 15 años, lo que propicia la relajación en los avances exploratorios. En otras ponencias se presentaron estudios científicos de cavidades del entorno o de otras zonas de Andalucía.

En cuanto a cavidades pudimos visitar la Cueva de la Pileta y los alrededores de la cueva de Hundidero. También realizamos un paseo por los puntos más emblemáticos de la sierra de Grazalema, con paradas y explicaciones sobre la geología, clima, fauna y flora.

MESURAMENT DE CAVITAT AMB HIPOXIA

Corria l’any 2010 quan en un treball de catalogació a nivell municipal, concretament a terme de Costur s’estava fent una gran labor de repàs de les zones espeleològiques amb potencial. Així Jesús que era el que duia la davantera en les exploracions i treballs, el  va topetar fent un pateo per la Bassa Roja i el seu pla, este, te un potencial molt elevat de cavitats.

Bassa principal que dona nom al pla

Entre les seues peculiaritats, està el estar amb abundants dolines d’infiltració d’aigua de pluja en llocs mes fondos; així molt a prop d’una zona on abunda la Terra Rossa i que fa presència l’argila. Pels voltants hi ha diversos llocs d’absorció, on es van localitzar un parell de clots que tenien bona pinta. Es van iniciar treball de desobstrucció en febrer.

Zona amb molt de coscollar que dificulta el pas pel pla

Ja al juliol del 2010 es va fer una nova visita amb mes mitjos en que es pretenia acabar la desobstrucció, i així va ser. Es va poder entrar en l’engolidor i trobar el majestuós pou de 55 metres, que sols es van sondejar. Tornant després a l’agost en que es va explorar i topografiar en dos visites molt properes entre elles, donat la envergadura del descobriment.

En l’exploració es va comprovar la dificultat en la respiració en les parts mes fondes, donant per confirmat la presencia de hipòxia, que resultava en carència de oxigen en la cavitat. Aquest fenomen està enregistrat com el primer de la província relacionat amb la hipòxia.

Així va ser visitada posteriorment a l’abril del 2012 amb fins esportius i fotogràfics, no arriscant de clavar-se per l’escletxa final per precaució.

No coneixent mes entrades d’espeleòlegs en la cavitat fins la darrera de estudi.

Estava la idea de tornar amb aparells de mesurament de gasos, però no es va trobar dia fins que aquet diumenge passat, dia de la Immaculada, en que de manera prou improvisada van Joaquín amb Eliseu, de l’Espeleo Club Castelló.

En la minúscula i amagada boca

En l’entrada comença la primera prova per als espeleòlegs, havent una forta estretor que sols deixa escorre entre la roca mare a Joaquín, quedant Eliseu en espera a l’exterior aprofitant per patejar l’entorn.

Joaquin aprofita la instal·lació de spits existent i baixa fins la part mes fonda de la cavitat. Considerar que hi ha que posar un desviador en la cota de -25m, per tal d’evitar un lleu fregament, ja que no apareix en la ressenya.

En la baixada es neteja alguna llosa que resta inserida a les parets, ja que queda un poc solta, i es vol evitat tot perill.
Notar que no es va notar dificultat en la respiració ni cap anomalia en el trascurs de la activitat, encara que es va intentar progressar amb suavitat. Per tant creem que els nivells d'oxigen en les primeres visites a la cavitat serien més baixos.

Les dades enregistrades son les següents:

Fondària	% d’Oxigen	Hora
Boca	20.8	12:05
Capçalera  pou 55    -10m	20.3	12:20
Repisa                       -43m	17.1	12:39
Repisa                       -65m	16.5	12:50
Estretor                    -71m	16.1	12:55

Dada enregistrada en la fondària màxima

 Esperem que pròximament es continue amb la labor d'estudi dels gasos de diversos avencs amb tipologia erosiva semblant, ja que la no circulació de corrent d'aire propicia aquest ambient pobre en oxigen. 

Massís de Garraf: avenc del Bruc i avenc d’En Pere.

 

Pou de 91 m. a l’avenc del Bruc.

El passat dissabte 23 de novembre Joaquín i Luis vam anar a conèixer la zona de La Morella - Campgras, al Massís de Garraf, i les seues cavitats. Les cavitats de la zona en l’actualitat estan molt afectades per les emissions gasoses produïdes per l’abocador de la Vall de Joan. Hi han un bon nombre de cavitats amb hipòxia, però la major part d’elles es poden visitar. Sempre amb mesurador de gasos per comprovar les concentracions d’oxigen i la presencia de gasos tòxics. Les concentracions d’oxigen podem variar durant el temps, per lo que es mes que recomanable dur el mesurador de gasos, i en alguns casos sondejar els pous abans de baixar-los. Es una zona amb risc.

Joaquin instal·lant el pou de 91 m. a l’avenc del Bruc.

AVENC DEL BRUC

Nosaltres vam pujar al cim de la Morella i des d’allí vam baixar cap al barranc del Bruc, on es troben les dues cavitats visitades. Primer vam baixar a l’avenc del Bruc, cavitat històrica, explorada per primera vegada al 1898 pel pioner de l’espeleologia a Espanya: mossèn Norbert Font i Sagué. Joaquín instal·la el pou de 91 m., de unes bones dimensions. Destaca la colada que hi ha en els últims metres de pou, i per la qual xorrava aigua. A la base del pou el percentatge d’oxigen en l’aire es de 19.7 %.

 

A la base del P-91.

Continuem baixant la rampa i el pou final de 15 metres. A la seua base, cota de -115 m. el percentatge d’oxigen en l’aire es de 18.5 %. Encara ens colem per un petit forat desobstruït i en el qual hi ha gran quantitat de guano i molts invertebrats; allí el mesurador d’oxigen ens marca 18.3 %.

 

Colada a la part final del P-91.

Aquest últim P.15 realment es un pou molt mes gran, ja que cap amunt continua fins la cota de -10 m. amb algunes repises intermitges que formen alguna petita sala. Aquesta escalada fou realitzada per espeleòlegs del GEB de Badalona, amb col·laboració de la SIS de Terrassa, Polifemo d’Oviedo, Montañeiros Celtas de Vigo i fins i tot Bombers de Barcelona, al 2015. http://www.geb.cat/avenc-del-bruc-noves-exploracions/

Remuntant l’escalada executada pels esmenats espeleòlegs.

Pugem fins dalt de l’escalada per les cordes fixes. La primera part es per un ample tub de grans dimensions. Als 45 m. arribem a les primeres repises. Aquestes amples repises penjades es situen sobre la cota de -55 m. aprox., el percentatge d’oxigen aquí es del 19,5 %. Des d’ací es continua per alguna repisa mes i desprès un passamans ens du a una primera estretor. Superada aquesta, des d’una sala comença una nova escalada, que a la seua meitat presenta una nova estretor.

 

Luis al capdamunt de les escalades.

Dalt arribem a una sèrie de repises escalonades i decorades per formacions. Dalt de l’ultima repisa arribem a la sala Sara Sánchez, on encara es veu una cúpula al sostre uns 10 metres per damunt nostre. Una feina admirable la que feren els que van executar aquesta escalada.

Nosaltres eixim de l’avenc desprès de 3 h. dintre. Ara, sense llevar-nos l’arnes, anirem al veí avenc d’En Pere.

  

Formacions a la sala Sara Sánchez.

AVENC D’EN PERE

Una petita boca situada al terra dona pas, per mig d’un pas estret, a un primer ressalt d’un parell de metres i una rampa. Tot seguit un pouet de 4 m. ens deixa a la cota de -8 m. A partir d’ací la cavitat es presenta molt vertical, amb una consecució de pous encadenats amb còmodes repises entre cadascuna de les verticals. Les parets estan completament cobertes de recobriment litoquímic com ara colades. Es un avenc bonic i directe.

 

Joaquín a la sala penjada.

Des de la cota -8 m. comença un P.10, a la seua base la concentració d’oxigen era de 20,8%, un valor normal. Tot seguit hi ha un P.13, del que muntem la capçalera amb un natural i un spit. La cavitat està equipada amb spits i també hi han 2 o 3 parabolts, serà necessari utilitzar alguns ancoratges naturals.

 

Boniques colades a la sala penjada.

A la base del P.13 comença el pou mes llarg de la cavitat: un P.25 seguit d’un P.26, que be es podria considerar tot un mateix pou de 51 m. A meitat del P.25 veiem una sala penjada i molt decorada amb estalagmites, estalactites i colades, però que queda a l’altre extrem del pou, per lo que hi ha que fer un pèndul per accedir a ella. A la base d’aquest P.25 la concentració d’oxigen disminueix un poc, està al 19,6 % i la temperatura es de 16° C.

 

Estalagmita a la sala penjada.

A partir de lo que es considera el P.26, la cavitat va disminuint la seva amplada, però les parets continuen mostrant la mateixa decoració. Uns 3 metres abans de arribar al fons, farem un petit pèndul per entrar per una finestra a l’últim pou de la cavitat, de 14 m. En aquest punt la concentració d’oxigen es de 18,6 %, ja ha minvat una mica però no presenta problemes per a la progressió. La capçalera d’aquest P.14 la muntarem amb un ancoratge natural. El pou es mes estret i ens deixa a la màxima fondària, a la cota de -93 m., on el mesurador de gasos ens marcar un percentatge d’oxigen de 18,4 % i absència de monòxid carbònic i altres gasos tòxics.

 

Pèndul d’accés a la sala bonica.

Al pujar realitzem el pèndul per assolir la sala que hem comentat abans. Aquesta sala es preciosa. Val la pena entrar a veure-la. I així, amb aquest agradable sabor de boca, acabem la nostra activitat al Garraf.

 

Avenc d’En Pere