LA COVA DE LES BRUIXES (CERVERA DEL MAESTRE)

El passat dia 24, ens desplaçarem a la població de Cervera del Maestre amb la finalitat de revisar la Cova de les Bruixes, cavitat oberta en el cingle sud del castell, al costat mateix del nucli urbà. Per a aquesta activitat ens acompanya Dani i Sebastià, aquest segon ja coneixia molt bé la cavitat, ja que quan era menut se la recorrien tota, i és qui ens va guiar per la continuació ascendent, que és difícil de localitzar.

L'objectiu de la visita era comprovar que aquesta continuació ascendent fóra practicable, ja que fa anys van intentar pujar i un bloc que havia caigut tapava parcialment un pas estret. En la nostra visita no van veure que aquest bloc obstruïra la continuació, pel que vam poder accedir a les zones superiors i realitzar la topografia completa de la cavitat.

Descripció de la cavitat:
La boca de la cova s'obri en els cingles de la vessant sud de la muntanya del castell, just baix d'aquest. La seua entrada es troba elevada uns 2 metres sobre la base del cingle, pel que hi ha que realitzar una curta grimpada per accedir. La boca presenta unes dimensions de 2,2 d'amplada per 7 metres d'alçada, i dóna pas a una galeria de 7 metres de bones dimensions, amb amplades d'entre 3,7 a 1,5 metres. Aquesta zona d'entrada es presenta ascendent i en el últims metres trobem uns grans blocs al pis.

Des d'aquesta part final d'entrada i en la paret dreta hi ha una grimpada de 5 metres que ens situa en una curta repissa entre blocs. En aquesta repissa hi ha un pas estret a l'esquerra, que als pocs metres ens situa en una fractura mes còmoda. En aquesta fractura hi ha restes d'uns enderrocs, com si hagues caigut pedra de dalt. Ací hi ha un ressalt amb la part superior més estreta, que ens deixa en el centre d'una estança de 5 x 3,5 x 1,5 metres.

 Aquesta saleta de sostre baix està condicionada pel pla d'estratificació, encara que als seus extrems trobem la fractura. Cap al sud un ramal ascendent finalitza en una obstrucció de pedres i terra, on hi ha marqués de rentada de sediment, on després de pluges l'aigua es filtrarà per la cavitat.

En direcció nord trobem un ramal ascendent que després de 7 metres finalitza en un tap de sediment on destaquen les arrels grosses de garrofera. Ens trobem en la cota +15,5 metres respecte a la boca, i estem a 7 metres per baix del nivell del Castell, on molt a prop hi ha una torre. Veien la direcció de la fractura que forma la cavitat, comprovem que aquesta es desenvolupa paral·lela als murs del castell, i no arriba a situar-se dins el recinte.

Un altre fet observat, han estat els corrents d'aire, trobades en les primeres gateres ascendent fins a la Saleta. Des de la Saleta cap amunt, els dos punts finals ascendents no presenten aquest corrent d'aire.

El recorregut real de la cova es de 35 metres, recorregut en planta de 22 metres i desnivell de +15,5 metres. Aquesta cavitat també es coneix amb el nom de Cova Fonda, possiblement al tractarse de la cavitat amb més recorregut, de totes les situades en aquest cingle del castell. En aquesta zona de la població, trobem a més d'aquesta cova, cavitats com la Cova de les Mamelletes, Les Coves Naturals, la Cova de la Faram o altres petits forats penjats al cingle.

ESPELEOLOGIA AL CONFLENT (França): Pla de Périllos, Grotte des Grandes Canalettes i Grotte Lachambre.

 

Galeria del Gran Canyó (Grotte des Grandes Canaletes).

 

Durant els primers dies del mes d’octubre ens vam desplaçar a la regió francesa de Conflent per visitar algunes de les seues grans cavitats. En cadascuna de les tres muntanyes que envolten la bucòlica població de Villafranche de Conflent s’obri una gran cavitat que supera els 20 km. de desenvolupament. Aquestes son: Grotte d’En Gorner, Grotte Lachambre i Grotte Fullà – Canalettes. Molt probablement aquestes coves, així com les seues cavitats accessòries (algunes de elles superen el quilòmetre de recorregut), formaven part d’un mateix sistema de drenatge subterrani. Aquest sistema quedà separat quan, al profunditzar degut a l’erosió el tàlveg dels rius, aquestos separaren les seues galeries deixant les inconnexes.

 

Galeria del Merder (Grotte Lachambre).

 

Vam tenir la sort de tenir com a acompanyant i guia a Michel Gómez, espeleòleg de veterà que atresora moltes histories del seus llargs anys de dedicació a l’exploració de tota la regió. Vam estar molt agust amb ell i amb els companys del grup d’espeleologia de Prades.

 

 

Barrenc gran du Pla de Périllos.

 

Pla de Périllos

Dijous la nit vam viatjar fins la zona Gila, Alexis, Hèctor, Cantero, Lee i Luis. Així el divendres vam aprofitar per desplaçar-nos fins els Pla de Périllos i visitar un parell de les seves cavitats mes destacades. El Pla de Périllos es situa mes al nord del Conflent, però es un bon lloc para l’exploració del subsòl. Primer vam baixar al Barrenc gran du Pla de Périllos. Aquesta cavitat te dues boques que van a parar a una enorme sala de grandioses dimensions i decorada per grans espeleotemes.

 

 

Barrenc gran du Pla de Périllos.

 

Un ample pou de 37 metres desemboca desprès d’un últim tram volat en un extrem de la gran sala de 150 x 90 metres. La part sud de la sala ens presenta amb el piso pla i ocupat per sediment i pedra de dimensions mitjanes. Junt a les parets, així com per alguns punts s’alcen grans conjunts d’estalagmites amb plats, que arriben a formar vertaders murs que separen el espai.

 

 

Barrenc gran du Pla de Périllos.

 

La part nord de la sala es de menor amplada i en ella, producte de la re-excavació dels sediments s’han format uns grans solcs per on deu córrer l’aigua en èpoques de pluges. Per eixir alguns ho vam fer per l’aven des Trois Lundis. Aquest es tracta d’un petit avenc que ha actuat com a engolidor. Cinc curts pous ens deixen a l’exterior per una boca protegida amb porta i cadenat que el senyor Michel ens va obrir.

 

 

Barrenc gran du Pla de Périllos.

 

Aven du Reboul.

 

Desprès de menjar vam anar a baixar l’Aven du Reboul. Aquest assoleix la fondària de -101 metres. Es una cavitat agradable de visitar, ja que els espeleotemes decoren, a la vegada que emmascaren en molts llocs sostres, pisos i parets amb patents marques d’erosió. La cavitat consta de petits pous intercalats per meandres horitzontals amb zones mes amples i zones molt estretes. En general les dimensions son reduïdes, però l’ultima galeria horitzontal, així com el darrer pou de 18 metres s’amplien considerablement donant un bonic final a la visita.

 

 

Foto de grup al fons de l’ l’Aven du Reboul.

 

 

Sala final de l’Aven du Reboul.

 

Grotte des Grandes Canalettes

Divendres la nit van arribar la resta de companys: Gina, Zoraida, Joaquin i Jose. Així tots junts el dissabte de mati vam acudir al aparcament de la turística Grotte des Grandes Canalettes. Allí havíem quedat amb Michel , Jean-Louis Pérez i la gent del club d’espeleologia de Prades que celebraven unes jornades festives per potenciar l’espeleologia a la zona, i on van participar també un bon nombre de petit espeleòlegs que asseguren el relleu generacional al club de Prades.

 

Grotte des Grandes Canalettes: Sala del Lleó.

 

 

Grotte des Grandes Canalettes: Sala de les Aragonites.

 

Desprès de la foto de grup vam entrar per la part turística de la cova, molt ben il·luminada i condicionada amb passarel·les. En la sala d’Angkor saltem les tanques de la zona condicionada al turisme i ens endinsem per la zona no urbanitzada del sistema. Primer baixem cap a la Gran Galeria, que seguim cap al sud-oest fins la sala del Campament. Allí ens desviem per la galeria inferior de Canalettes fins arribar a la sala Rodona i la sala del Lleó. A partir d’ací ens separem del gran grup i visitem alguns dels bonics racons que hi ha en esta cova.

 

Grotte des Grandes Canalettes: Sala de la Mòmia.

 

Entrem per la galeria de les Aragonites que acaba a la sala del mateix nom. Aquesta esta decorada per multitud d’excèntriques, flors d’aragonita, fistuloses i demes joies. Tornem a eixir pel mateix camí fins l’encreuament amb la galeria penjada. Esta ultima galeria ens du a la espectacular sala de la Mòmia, on totes esta cobert per formacions de coloració blanca. En un racó del sector visitem un gour ple de cristalls triangulars i amb una flor de cristalls dintre del gour. També sales de notables dimensions on no sabem on mirar degut a lo exquisit que es tot.

 

 

Grotte des Grandes Canalettes: Detalls de la sala de la Mòmia.

 

 

Grotte des Grandes Canalettes: Flor de cristall.

 

Continuem la ruta circular per dins de la cavitat, arribant a la sala de la Foscor. Des d’allí passem a la galeria dels macarrons, també molt decorada i on continuem el nostre reportatge fotogràfic. Aquesta darrera galeria ens du de nou a la sala d’Angkor, on tronem a la zona urbanitzada i al exterior. Ha sigut una visita molt especial, perquè el sistema de la cova Fullà - Canalettes guarda vertaders tresors.

De vesprada som convidats pels espeleòlegs del club de Prades a un berenar, on la tertúlia es animada i la companyia mes.

 

 

Grotte des Grandes Canalettes: Galeria dels Macarrons.

 

Grotte Lachambre.

Diumenge vam fer una curta entrada a aquesta singular cavitat que gaudeix d’una excel·lent conservació degut a la seua restrictiva protecció. Sols es concedeixen un numero reduït de visites anuals a la cova, i nosaltres vam tenir la sort de poder aconseguir-ne una. La visita vaser amb dos guies: Michel i Lisa. Degut al poc de temps del que disposàvem va ser una visita molt reduïda, però vam tindre suficient per gaudir dels espectacular racons que amaga esta meravella que esta catalogada com a patrimoni mundial per la UNESCO.

 

 

Grotte Lachambre: Galeria del Merder.

 

Desprès de superar les estretors d’entrada, fruit d’una àrdua desobstrucció duta a terme pel senyor Lachambre fa uns 40 anys, arribem a la galeria del Merder. Ací comencem a veure zones molt decorades per espeleotemes. Les formacions blanques destaquen per tots els racons. Hi abunden les fistuloses, les excèntriques, colades i banderes, estalagmites, gours cristal·litzats, pisòlits (alguns que tenen la mida d’un ou de gallina)... El piso de la galeria es conserva tal com el va veure el senyor Lachambre el dia del seu descobriment. Es una de les coses que mes hem va cridar l’atenció. La cavitat es un destacat exemple de conservació, pues hi ha molts llocs que no han sigut xafats per ningú durant els 40 anys que la cavitat es visitada pels humans.

 

 

Grotte Lachambre: Pisolits.

 

Continuant per la galeria del Merder passem per la sala de la Reunió i seguim per les zones abalisades, quedat bocabadats pel la bellesa que guarda la cavitat. Les parets de la galeria mostren la roca amb una tonalitat rosada i també ens deixen veure betes de materials blancs. Son els marbres sobre els que s’ha format la cavitat. Arribem fins la sala de la Geneta, únic lloc de la cavitat on podem menjar. Allí alguns en volta de menjar aprofitem per desobstruir una galeria de la que estan traient sediment els exploradors.

 

 

Grotte Lachambre: Canyó Blanc.

 

Fem mitja volta i eixim de nou per la Galeria del Merder, però ara ens desviarem en dues ocasions. Primer pujarem a visitar uns 200 metres del Canyó Blanc. Es tracta d’un ample meandre on el piso i les parets fins una alçada d’uns tres metres es troben completament coberts de cristalls d’aragonita. Es una galeria única en el mon, i el motiu principal pel que la cavitat consta de la exclusiva protecció de la que ja hem parlat. El Canyó Blanc te varius quilometres de recorregut i tots ells decorats amb una gran profusió d’agulles d’aragonita. Però als espeleòlegs tan sols se’ns permet visitar 200 metres, la resta es troba tancada i nomes accessible als científics.

 

 

Grotte Lachambre: Galeria del Merder.

 

L’altre desvio que fem es per pujar a visitar una bonica sala amb moltes estalactites, estalagmites i columnes blanques: la sala Campo. Un altre racó destacable. Des d’ací ja eixim cap a l’exterior havent estat a la cavitat menys de 4 hores. Agraïm una vagada mes la dedicació i paciència que han tingut amb nosaltres els guies Lisa i Michel. Molt especialment a Michel que ens a acompanyat tot el cap de setmana i ens ha mostrat el Conflent subterrani. Una abraçada per ells i per tota la gent del club de Prades que ens han acollit tant be.

 

 

Grotte Lachambre: Sala Campo.

EXPLORACIÓN EN EL POZO DE LA CHELERA (MACIZO DE BERNERA)

 Durante el verano de 2020 no ha sido posible organizarnos para realizar una Campaña de exploración en el macizo de Bernera, concretamente en el Sistema de la Penya del Meyodia, como realizábamos en veranos anteriores. Esta entrada veraniega al segundo vivac del sistema, donde se exploraban las puntas más alejadas, este año se ha sustituido por diferentes entradas otoñales a otras cavidades del macizo u otras zonas del sistema diferentes. Una de estas exploraciones tuvo lugar los pasados días 9 y 10 de octubre, donde se continuó en la exploración del Pozo de la Chelera, en el sector de Napazal. Esta cavidad fue explorada por el GSP de Montpellier en la década de 1970 y posteriormente por la SIE en 1990. Por nuestra parte, en colaboración la la SIE de Barcelona, se revisó la cavidad en octubre de 2017 encontrando una continuación (ver visita del 6 de octubre de 2018). En sucesivas entradas se van explorando nuevos ramales, hasta octubre de 2018, donde tras superar una estrechez selectiva se descubre el riu del Bateig y se alcanza la cota -133 metros, alcanzando un recorrido total de 630 metros. Desde esta visita no se había vuelto para continuar la exploración, pues se trata una cavidad que queda la mayor parte del año tapada con nieve y hielo. Normalmente es entre agosto y octubre cuando los bajos niveles de nieve permiten acceder. A esta dificultad, hay que añadirle los numerosos pasos estrechos, las fuertes corrientes aire, los pozos regados y su temperatura interior de entre 3 y 4 grados.

Boca del Pozo de la Chelera 

El viernes 9 de octubre accedemos a la cavidad desde el refugio de la Cueva, llegando a su boca sobre las 11:30, tras 1 hora y 5 minutos de marcha. Se instalan los pozos de entrada comprobando que los niveles de hielo se encuentran muy bajos, los más bajos vistos por nosotros en la cavidad. En el pozo inicial esta disminución estará entre los 5 y 8 metros, mientras que en la rampa final de hielo ubicada a -70 metros, habrá retrocedido unos 3 metros. Tras atravesar su meandro interior descendemos los pozos interiores por los que desciende agua. Una vez llegados al "pas del 4", dedicamos dos horas para ensanchar el paso, pues resulta muy selectivo debido a su estrechez. Tras ello nos dirigimos al riu del Bateig, que en el día de hoy presenta un caudal bastante mayor que el día de su descubrimiento, entorno a unos 20 l/s. Después de remontar las cascadas iniciales y avanzar unos metros ampliamos un paso estrecho ubicado en el techo, compuesto por delgadas terrazas de concreción, que con la maza van saliendo con facilidad y en unos minutos nos ubican en terreno inexplorado. Exploramos un conducto fósil ubicado unos metros por encima del cauce del rio, que en una dirección tras 40 metros de recorrido alcanza una ventana sobre el pozo de 35 metros. En la otra dirección tras unos cambios bruscos de dirección avanzamos por una galería ascendente que conecta con otra de mayores dimensiones. A medida que avanzamos van apareciendo mas revestimientos de limo. En esta galería fósil más grande, que llamamos galería del "Rat Penat", hacia el norte termina en una amplia badina por la que chorra un poco de agua del techo. Hacia el sur tras unos 60 metros la galería queda taponada por bloques y sedimentos muy bien compactados, encontrando en este punto terminal un murciélago en hibernación. Este nivel fósil presenta secciones de entre 1 x 2 metros hasta 4 x 4 metros, siendo un nivel similar por morfología y por cota, al de la Galería Irene ubicada en la cercana Espelunga de Napazal. Sus secciones freáticas con altas terrazas de sedimentos y dirección norte-sur (igual que el riu del Bateig), nos indican que se trata de un nivel abandonado por las aguas, cuando estas fueron capturadas por el pozo de 35 metros.

Diferentes imágenes de la galería fósil o del Rat Penat.

Tras topografíar los 150 metros de esta galería fósil, nos dirigimos a la punta ubicada rio arriba, donde una estrechez cortó el paso a los exploradores. En la jornada de hoy se intenta ampliar este paso, aunque con muchas dificultades, pues una pequeña cascada se precipita encima del desobstructor. Es un paso difícil de afrontar con el caudal que encontramos hoy en la cueva.

Para finalizar los trabajos en la cavidad, se modifica la instalación  para acceder al Riu del Bateig, efectuando un péndulo que nos ubica en la ventana del nivel fósil, evitando así remontar las cascadas iniciales del rio. Salimos al exterior tras 9 horas y 15 minutos de actividad.

Antes de entrar en la cavidad, el día 10 de octubre.

El día 10 de octubre volvemos a entrar en el Pozo de la Chelera, con la intención de cerrar otras incógnitas. Tras una aproximación de menos de una hora, entramos en cavidad a las 11:50 horas. En poco más de una hora nos ubicamos en la primera punta de exploración. Se trata de una "posible" escalada ubicada en la parte final del rio, a unos 40 metros de su estrechez final. Tras ascender en artificial los 10 metros, vemos como las posibles continuaciones cierran, no pudiendo acceder a un hipotético nivel superior.

Escalada en el riu del Bateig vista desde arriba. Véase abajo el agua del rio

Después nos dirigimos a la galería fósil a mirar un pozo ubicado cerca del balcón de la galería fósil sobre el pozo de 35 metros. La base de este pozo de 8 metros finaliza, desembocando nuevamente el pozo y formando otro balcón ubicado en un nivel inferior. Unos minutos más tarde los trabajos se centran en hacer un péndulo  en el pozo de 35 para acceder a una ventana. Tras hacer pie en esta ventana se remonta una corta rampa que nos ubica en la cabecera de un amplio pozo de 5 metros con una estética badina. A pesar se tratarse de una prometedora galería descendente, esta finaliza tras 40 metros, en un pozo de 11 metros en culo de saco y en una estrecha gatera ubicada justo por encima del pozo. 

Descendiendo por la vía que finaliza en el pozo de 11 metros en culo de saco.

Cabecera del pozo que cortocircuita con el P-35.

Una vez topografiados todos los cortos ramales nos disponemos a salir de la cavidad, desinstalando sus cuerdas. Salimos al exterior tras 10 horas y 30 minutos, y bajo un aguanieve acompañado de intensa ventisca que nos hace recoger rápido e iniciar el descenso hacia el refugio de la cueva. Esta salida de la cavidad mojados y con condiciones adversas en el exterior fue muy soportable si la comparamos con aquella exploración de noviembre de 2017, donde la temperatura exterior entorno a -10ºC y las fuertes rachas de viento provocaron que nuestros monos mojados se pusieran rígidos debido a las congelaciones, dificultando el descenso.

Croquis de las galerías exploradas. Como referencia y punto neurálgico del sector encontramos el P-35.

Como conclusión de estas dos jornadas de exploración, podemos decir que ha sido productiva, pues hemos cerrado casi todas las incógnitas que quedaban en la cavidad, aunque la parte negativa es el escaso recorrido que presentan las galerías nuevas y que estas no continuaran. Resulta muy interesante haber encontrado niveles fósiles en una cota cercana a las galerías de Napazal, por lo que nos anima a seguir revisando las cavidades de este sector de Bernera. Con los datos recogidos, la cavidad alcanza los 845 metros, consolidándose como tercera cavidad del macizo, tras el SPM con 32,7 km y Espelunga de Napazal con 2,3 km.

Exploración, fotos y topografía: Jesús y Luis Almela.

Forat del Barranc de la Grillera (l'Alcora)

 

Ràpel d’accés al forat del Barranc de la Grillera (Foto: Aida Oset).

 

 

Contrallum de la boca de la cavitat, on podem veure al fons el llit del barranc de la Grillera.

 

Fa uns mesos la nostra amiga Aida me va cridar i me va parlar d’un forat penjat al cingle d’un barranc situat prop de la població Ribesalbes. La cavitat es situa a terme de l'Alcora, però està mes pròxima a la població de Ribesalbes que a l'Alcora. Me va enviar també una foto del forat. Aquest forat fou localitzat per Aida i el seu company Conrado. Així vam quedar la vesprada del 2 de juliol Lee i Luis amb Aida i Conrado i vam anar a explorar-lo. Per accedir a ell vam entrar pel llit del barranc on es situa la cavitat. Com que ha segut un any molt plutjós pel barranc corria aigua i formava bonics tolls. Una vegada baix del cingle vam pujar dalt d’ell per mig una canal plena de malesa, per desprès muntar un rappel i accedir a la cavitat. Posteriorment el vam explorar i topografiar.

 

 

Barranc de la Grillera durant l’accés a la cavitat.

 

 

Boca del forat.

 

Situació:

Al marge dret del barranc de La Grillera, un centenar de metres desprès de que s’ajunten el Barranc d’Araya amb el del Salt del Cavall donant origen a aquest primer. Per accedir a la cavitat el mes apropiat es fer-ho per dintre del llit del barranc. Aquest sol dur aigua desprès de pluges.

Coordenades UTM – Datum ETRS89 Fus 30T

X- 0733989 Y- 4436059 Z- 213 m.

 

Vista general del forat del Barranc de la Grillera (Foto: Aida Oset).

 

Descripció:

La cavitat presenta una boca circular de 0,9 m. de diàmetre, que es troba penjada d’un cingle i uns 15 metres per damunt del tawleg del barranc. Es tracta d’un tub de 6 metres de longitud obert a favor d’un pla d’estrat. Les dimensions del estret conducte es van reduint a mida que anem entrant. Al 6 m. el conducte es tanca, presenta a la dreta una reduïda cúpula. El sol del forat esta cobert de sediment, crostes de cargols i petites pedres.

 

Cúpula final de la cavitat.

 

 

Luis explorant el forat.

 

El recorregut de la cavitat es de 6 m., mentre que el recorregut en planta es també de 6 m. El desnivell es positiu, però ni tan sols arriba al metre donades les reduïdes dimensions de la cavitat. L’interès espeleològic de la cavitat es nul, tan sols podem trobar interessant el fet de tenir que realitzar un ràpel per accedir a ell. 

Topografia del petit forat.

 

Tolls al Barranc de la Grillera.