Localizació i topografia de l'avenc de la Nevera a Penyagolosa (Vistabella)

Segons referencies orals esta cavitat era com un túnel que hi ha molt a prop de la nevera o cossa semblant que no s’havia localitzat i explorat espeleològicament encara.

Voltants de la boca

Cavitat de reduïdes dimensions, que havia servit per amagar-se a gent del Mas de la Cambreta, al ser molt reduïda la boca, amb prou facilitat per tapar-se en qualsevol branca d’arbre. Hi ha referencies que indiquen el seu us.

Espeleòleg en la diminuta boca

Es troba a escassos 80 metres en direcció SE; en la confluència entre bancals erms, ara atapeïts amb pi negre i zona de roca, amb escassa vegetació arbustiva. En el mateix transcorre la vía pecuaria del "Cordel entre Términos", que divideix els termes municipals de Vilafermosa i Vistabella, que al comprobar amb precició, ha resultat estar a la banda de Vistabella per escassos 10 metres. 

Detall de la boca des de les immediacions, que apenes la fan visible

Boca de 0,3x0,64 m rodejada de roca amb llistó, algun eriçó i un pi just en la part superior, que oculta la zona pròxima, dificultant la seua localització. Només entrar es pot desistir en la seua visita pel simple fet de tindre una gran quantitat de mosquits que fan molt desagradable la seua exploració, tal com ocorre en tot el massís de Penyagolosa en temps de calor.

Vista de la boca rodejat de mosquits que dificulten la entrada

Dona pas a un ressalt de mig metre, on al tocar el sòl, comença una rampa inclinada fortament, que desemboca en un desnivell de 5 m inclinats fins la base. Hi ha certes reconstruccions càlciques que recobreixen la rampa. Es un antic engolidor del barranc, pel que fa a la seua genesí.

Rampa d'accès a la cavitat

La base de la l’avenc es de 1,55 x 1,6 m, resultant ser un pou curt sense continuació, que ara alberga una sèrie de residus procedents de les aportacions exteriors, per part de masovers del terreny, ja que es una cavitat poc coneguda i que es un bon punt d’amagatall.

Es troben en la base del pouet varies restes de medicaments, colorants, calçat, metalls, ferradures, roba, pots de llanda, ossos, etc; que es podrien netejar per millorar l’estat de degradació de la cavitat.

Restes de fems a l'interior de l'Avenc

El recorregut es de 6,5 metres, havent un desnivell total de 4,35 metres, i una projecció en planta de 3 m.

Pel que fa a les referencies de l’Avenc de Penyagolosa, es molt probable que es tracte d’aquesta llegendària i misteriosa cavitat, ja que te unes dimensions de la boca molt reduïdes, a mes es troba relativament prop del mas de la Cambreta, habitat fins relativament poc de temps, i es Gregorio un dels informadors d’aquesta referida informació de les dimensions de la boca.

CAVITATS MAGIQUES (2ª part)

Ja en vam parlar de cavitats màgiques a la primera part d’aquesta sèrie d’articles sobre aquest tipus de coves que han despertat un gran interès pels humans durant èpoques passades i presents. En aquesta segona part, a mes de cavitats santuaris relacionades a la religió catòlica, també en presentarem dos exemples de santuaris amb altres cultes: per una banda una cova que va ser un important santuari a la prehistòria, i per altra banda un castell de l’època medieval.

Castell de Predjama, construït en la boca d’una gran cavitat.

El castell de Predjama es actualment un gran atractiu turístic, que rep milers de turistes provinents de tot el mon. Però aquest lloc a segut habitat per lo menys des del segle XIII. Ja que el primitiu castell data de 1202. Però, no obstant en algunes de les galeries de la cavitat adjacent s’han trobat restes de l’edat de pedra o edat lítica. La primitiva fortalesa es va construir en aquest lloc pera tenir la protecció de la gran cavitat on esta assentat. L’ubicació de la construcció es de lo mes curiós. Esta construir sobre la boca de una gran cavitat. La boca te uns 35 m. d’alçada i dona pas a una gran xarxa de galeries. A mes a mes el castell esta assentat sobre un penya-segat de mes de 110 m.

 

Galeries subterrànies urbanitzades (Foto: Marko Razpotnik Sest/Shutterstock).

Es castell es situa al sud-oest d’Eslovènia, prop de la localitat de Postojna. El paratge on s’obri es un magnífic Carst on abunden les coves i els avencs. Com ve sabem Eslovènia es un dels països del mon amb mes cavitats que superen els 1000 m de fondària. De fet el nom “Carst” prové d’una zona d’aquest petit país anomenada Carso, on es va descriure per primera vegada aquestes formacions geològiques tan estimades pels espeleòlegs. Pel que fa a la cavitat, aquest te un recorregut lleugerament superior als 13 km. i es una de les de major desenvolupament d’Eslovènia.

Panoràmica de la fortalesa (Foto: Sharon Wildie/Shutterstock).

Dintre de la seua historia hi ha un personatge que va marcar una pagina important: Erasme de Lueg o de Predjama, un noble que es va refugiar al castell i a la cova durant un assetjament que va durar mes d’un any. Aquest setge s’engloba dintre d’una guerra civil. Conta la llegenda que Erasme podia sortir del castell per les galeries de la cova, fet que li va permetre sobreviure tant de temps l’ assetjament. Una d’aquestes galeries connectava la gran boca on es situa el castell amb la part alta de la muntanya on esta excavada.

Vista general del santuari de La Balma amb la creu coberta en primer pla i la coveta del dimoni a l’esquerra del santuari (Foto: Web Castellón en ruta cultural).

Tonant mes a prop de casa, a la comarca dels Ports, dintre de la nostra província de castelló, tenim un magnífic exemple d’un santuari amb molta llegenda. Es tracta d’un santuari catòlic assentat dintre d’una gran balma que dona nom al complex: “La Balma”. Te certa similitud al Castell de Predjama, ja que s’assenta sobre una gran boca. Però a diferencia de la fortalesa eslovena, aquesta cavitat te escàs recorregut i està excavat en materials de conglomerat. El santuari domina la vall del Riu Bergantes, que drena les seves aigües cap al Ebre.

 

Interior del santuari amb el púlpit en primer pla (Foto: Arteguias.com).

La Balma esta dintre del terme municipal de Sorita, i molt a prop de la tranquil·la població de Palanques. Fou un important centre de peregrinacions durant molts segles, tant de poblacions de Castelló com de Terol. A dia d’avui, a mes dels peregrins també es un lloc molt freqüentat pels turistes i pels que busquen un poc de pau. A mes de l’ermitori també hi ha moltes dependencies, com ara hostatgeria, restaurant, sala d’exposicions, etc...

Porta d’entrada a l’ermitori (Foto: Web Castellón en ruta cultural).

Fou un centre d’exorcismes, fet que li ha donat molta popularitat. Unes dones anomenades les Caspolines (per la seua procedència de la localitat de Caspe) realitzaven rituals d’exorcisme. En els voltants hi ha una petita coveta penjada al mig del cingle, amb una altra llegenda: es l’anomenada cova del dimoni o del diable. Es conta que cada cop que es feia la processo i la mare de Deu de la Balma passava per baix de la cova, des d’allí queien pedres. Els veïns afirmaven que allò era obra del diable. En certa ocasió es va col·locar una creu de fusta dintre de la esmenada coveta i des de llavors mai ha tornat a ocórrer aquest fet. Als anys 70 la creu fou substituïda per una de acer pels espeleòlegs del SIS de Tarrassa.

Interior del santuari de La Balma (Foto: saltaconmigo.com).

La imatge de la mare de Deu de La Balma fou trobada per un pastor al segle XV. Dintre del conjunt arquitectònic destaquem la creu coberta, situada junt al camí d’accés a l’ermitori; també l’hostatgeria i com no la pròpia ermita situada dintre d’una gran balma així com el curiós campanar situat junt a la porta de l’església. Per accedir al seu interior tindrem que recórrer les diverses estàncies, i en algun tram per un passadís que es troba penjat sobre el cingle on s’enclava el magnífic santuari.

Cueva de Chaves (Foto: Heraldo.es).

Ens anem fins la Sierra de Guara a la provincià d’Osca per parlar de la Cova de Chaves, probablement el jaciment neolític mes important de tot Aragó. Fou declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Al seu interior s’han trobat restes de fauna, ceràmica e industria lítica, ferramentes òssies, adorns personals, cantes pintats... Fou un assentament permanent de gran importància per les seues característiques. A l’any 1984 es va començar a excavar en la cavitat per part d’arqueòlegs. Una enorme boca de 60 m d’amplada per 20 alçada donen pas a una gran estància de mes de 200 m. de recorregut interior.

Topografia de la Cueva de Chaves.

Aquest importantissim jaciment va ser destruït en gran part pel seus propietaris. Un fet que va ocórrer sobre l’any 2000 i del que encara no s’ha complit condemna. La lluita per part d’una gran part de la població pera que es faça justícia de moment no ha donat els resultats desitjats. La historia de la destrucció del jaciment es molt trista. La cova es trobava dintre d’un coto de caça propietat d’un oligarca. Al any 2007 es va constatar de la destrucció del jaciment de forma totalment il·legal, ja que es va construir un pessebre pera els animals presents en el coto de caça on es situa la cavitat. El propietari de la finca fou condemnant per  un delicte sobre el patrimoni, però la condemna mai s’ha arribat a executar.

 

La gran boca de la cavitat (Foto: Diario de León).

Aquesta cova forma part del sistema del Solencio de Bastaras (encara que no comunicada físicament), cavitat explorada XIX per Lucas Mallada i per Lucien Briet al 1909. Posteriorment, a partir dels anys 60 del segle passat, fou explorada rigorosament pels grups d’espeleòlegs Peña Guara, Grup espeleològic de Badalona i els grups Montblanc i de Terrassa. En l’actualitat rarament es concedeixen permisos ja que el coto de Bastaras sempre nega els permisos al·ludint a diverses raons. Un fet que es suma a la destrucció del jaciment de la veïna Cueva de Chaves per part dels propietaris de coto.

 

Treballs arqueològics a la Cueva de Chaves (Foto: Museo de Huesca).

Per finalitzar tornarem a la nostra província, ara ho farem a la Cueva Santa, situada a la població d’Altura, a la comarca del Alto Palància. El santuari te una part exterior i una gran part situat baix terra dintre de lo que era una cavitat natural. Conta la tradició que al 1516 es va trobar una imatge d’una mare de deu i a partir d’aquell fet començà el culte religiós. La cova ja era coneguda ja que els pastors la gastaven com a refugi, s’anomenava Cueva del Latonero. Però s’ha trobat ceràmica del bronze, lo que ens diu que la cavitat ja seria un santuari en èpoques molt antigues.

 

Sala de la Verge, a la Cova Santa (Foto: Web altopalancia.es).

Unes escalinates, ja dintre de la zona subterrània, donen pas a diverses estàncies condicionades per al culte. En un primer nivell es situa la capella de la comunió, que esta edificada dintre de la roca. Mes avall es troba la sala dels exvots, tancada al públic. I a un nivell mes baix hi ha un gran sala on hi ha construïda una capella: la sala de la Verge. Ací es celebren misses. Tota aquesta part visitable pera el públic es extraordinària, en ella es respira un ambient especial. Es un important centre de peregrinacions. La mare de Deu de la Cova Santa fou declarada patrona dels espeleòlegs espanyols pel papa Pío XII a l’any 1955.

 

Capella de la Verge vista des de les escalinates (Foto: Web MasTuria.com).

La cavitat consta de molt mes recorregut, exactament 701 m. segons el SICE-CS (cuevascastellon.uji.com) i 464 m. segons el llibre editat pel Santuario de la Cueva Santa i el Grupo espeleológico la Senyera. En algunes zones s’assoleix una considerable fondària: la cota mes fonda del sector II es troba a la zona del laberint arribant a -62 m.; i en el sector III, en la sala del frare s’arriba a -55 m i en la sima del Moonmilk a -104 m. sondejats però nomes -63,5 m. a nivell penetrable humanament. La part mes inaccessible de la cova a sigut objecte d’exploracions espeleològiques des dels anys 50 del segle XX, principalment pel Centro Excursionista de Valencia. Com a fet interessant a l’any 1960 el Centre Excursionista de Castelló (d’on naixeria l'Espeleo Club Castelló) va organitzar el primer Aplec d’espeleòlegs del regne a aquesta cavitat.

 

Topografia de la cavitat del Grupo espeleológico la Senyera.

En les ultimes dècades el patronat del Santuario de la Cueva Santa i el Grupo espeleológico la Senyera han dut a terme un estudi multidisciplinari que va donar com a resultat la publicació d’un interesantíssim llibre de la cova des de besants molt variades: Cueva Santa Vol I, exploración y estudio del medio subterráneo. Durant aquells treballs es van descobrir uns importants gravats situats a unes galeries subterrànies que eren desconegudes tant pera els propietaris del temple com pera els espeleòlegs.

 

Cartell de la presentació del llibre de la Cueva Santa.

Per visitar la primera part de la sèrie CAVITATS MÀGIQUES: http://cavitats-subterranies.blogspot.com/2020/02/cavitats-magiques-1-part.html

Continuarà.

LA COVA DE LA FIGUERA O DE VALERIAN (ONDA) SIGUE VIVA.

Hace unos años anunciamos en este blog la defunción de la Cova de la Figuera de Onda, cavidad ubicada muy próxima al casco urbano de la población. La extensión de la ciudad hacia el sur, en dirección al riu Sonella, con la correspondiente pavimentación de calles, construcción de alcantarillado puso en peligro la cavidad y destruyó parcialmente la boca de la cavidad, pero no toda la cavidad.

Actualmente todavía se puede visitar gran parte de esta cueva, concretamente 34 metros, que son los que nos muestra la topografia más reciente de la cavidad (26 de septiembre de 2017).

http://cavitats-subterranies.blogspot.com/2010/04/certificado-de-defuncion-de-la-cova-de.html

Ortofoto actual de la zona, con ubicación de la cueva

Ortofoto del vuelo americano de 1956, con ubicación de la cueva.

La alteración de la cueva estaba principalmente en la boca, quedando un cono de derrubios con abundante material y la boca quedando muy reducida de dimensiones. La boca secundaria no estaba alterada, por el desmonte realizado en la parte superficial. En el interior de la cavidad no existían basuras, sino solamente los derrubios de los primeros metros de entrada, que hacian una rampa más inclinada y que entrara menos luz en el interior de la cavidad. Actualmente la cueva se ubica en la calle Mestre Juan Franch, nº 38.

Además de comprobar que la cueva no se encontraba destruida totalmente, se realizó un levantamiento topográfico de la misma, con algunas pequeñas modificaciones en la zona de entrada.

Respecto a la geología de la cavidad, se abre en  conglomerados,e el margen izquierdo del riu Sonella. En la entrada parece que hay una dolina y que la cavidad sea un antiguo sumidero. Observado las paredes de su interior parece poco probable que la cueva fuera excavada artificialmente, como ocurre en otras muchas cuevas abiertas en conglomerado.

El terme de Llucena i les seues cavitats.

Llucena es un poble de muntanya situat a l’interior de la província de Castelló, a la comarca de l’Alcalatén. El seu terme municipal es relativament gran, amb 137 km² de superfície, i avarca un gran nombre de muntanyes, serres i barrancs. La major part del seu terme està format per materials calcaris, propensos per a albergar coves i avencs.

 

Terme de Llucena amb la situació de les cavitats.

Per que fa al nombre de cavitats, i partint de la base de dades del catalegs de cavitats de la provincia de Castelló: SICE-CS, es el municipi de Castelló que mes cavitats alberga, amb 428 cavitats catalogades. A mes del fet de la gran extensió del municipi, i la gran quantitat de terrenys compostos per les calcaries, també el gran nombre de cavitats catalogades s’ha vist afavorit per la proximitat de Llucena a la capital de la Plana i per la presencia d’un club d’espeleologia a la població.

 

Hi ha nombrosos barrancs a terme de Llucena (Barranc de les Parretes després de plutjes).

A mes del gran nombre de fenòmens subterranis, destaquen algunes cavitats per la seua fondaria o el seu recorregut, o també per la seua espeleo-gènesis. Així a Llucena tenim l’avenc mes fondo de la província: l’avenc de la Figa amb 191 m. de fondària, situat al cabeço Blanc, a l’extrem oest del terme i junt a la ratlla d’Argelita. Aquesta cavitat de predomini vertical es molt visitada pels grups d’espeleòlegs degut al fet d’ostentar el record provincial de fondària.

 

Jesús Almela a la màxima fondària de l’avenc de la Figa.

També tenim una de les 9 cavitats naturals provincials que superen el quilometre de desemvolupament: la cova de l’Ocre, que amb 1.539 m. ocupa la 7ena posició al ranquing provincial. Aquesta cavitat, a mes a mes, presenta la singularitat de tenir una génesis hipogenica, es a dir que es una cavitat formada per fluxos d’aigua ascendents. Es l’exemple mes clar que tenim a Castelló de cavitats hipogèniques, pero no es la única. Al terme de Llucena, per no anar mes lluny, tenim varios exemples de cavitats hipogèniques: l’avenc del Mas de Gual-2 (situat per dalt del propi mas), i les coves del Cabeço 1 i 2 (situades al cabeço Panolla). La cova de l'Ocre es un important refugi de quiropters, per tant el seu accès està prohibit durant tot l'any.

 

La cova de l’Ocre es la cova hipogènica per excel·lència de la província.

També hi han altres destacades cavitats com ara l’avenc de la Torreta, situat junt al mas del mateix nom, i molt pròxim al terme de Figueroles. Aquesta cavitat, coneguda des d’anys immemorials per la gent del mas, s’utilitzava com a baròmetre natural, ja que quan eixia baf per la seua boca era senyal de que pròximament hi haurien precipitacions. L’avenc, topografiat en els últims anys, té un desenvolupament de 593 m. i una fondària de -36,5 m.

 

Jesús en el moment en que va descobrir una nova sala a l’avenc de la Torreta.

Al mas de la Mançanera, a la vesat oest del terme i molt a prop al terme del Castillo de Vilamalefa, tenim els avenc del Mas de la Mançanera. Es tracta de 7 cavitats situades totes elles en la mateixa muntanya. De les 7 destaquen pel seu desenvolupament els avenc numero 6 (467 m. de recorregut i -57,6 m. de fondària) i el numero 3 (154 m. de recorregut i -46 m. de fondària). Es tracta de cavitats tectòniques.

 

Avenc del Mas de la Mançanera-6, descobert i desobstruït per Jesús Almela.

El terme de Llucena també posseeix un bon patrimoni miner. Una mostra d’ell son les múltiples galeries mineres que es troben repartides per tot el terme. Destaquen la de mes recorregut: les Mines del Furgo. Entre les 9 boca-mines que trobem a la zona hi ha 4 d’elles que es comuniquen i formen un conjunt de galeries dividit en 2 pisos i amb un desenvolupament de 442 m. A mes d’aquestes hi ha nombroses restes de petites explotacions mineres per tot el terme.

Llistat de les cavitats amb major recorregut del terme de Llucena (font: SICE-CS).

Un altre punt d’alta concentració de cavitat es el Cabeço Panolla. Allí s’obrin una sèrie de cavitats tectòniques, numerades de la 1 a la 14; i també dues petites cavitats d’origen hipogènic: les coves del cabeço 1 i 2. Els avencs mes destacats son: el numero 12 que amb 205 m. de recorregut i -74,2 m. de fondària es una de les mes atractives de la zona; el numero 2 que es la mes fonda de la zona assolint una cota de -78 m. i 171 m. de desenvolupament; també el numero 14 supera el centenar de metres de recorregut (135 m. exactament) amb una fondària de -42,2 m. Moltes cavitats d’aquesta zona encara no tenen una topografia, feina que poc a poc esperen anar completant.

 

Sergio Peña explorant l’avenc del Cabeço Panolla-02.

Altres cavitats de menor desenvolupament dins del terme de Llucena son: L’avenc del Tort de Pasiento (135 m. de recorregut), que està situat molt a prop de la població. La cova de la Facció (126 m. de recorregut) situada dalt del Mas de Mollón. La cova del Mosqueri (125 m. de recorregut) situada per la zona del Mas de Tena. La cova de la Calçadeta (108 m. de recorregut) molt a prop del terme de Figueroles, a dalt del Mas del Colegial. L’avenc del Mas de Fabra de dalt (-51 m. de fondària i 105 m. de recorregut), que es situa pròxim al mas del mateix nom, en la zona nord-est del terme, cap al terme d’Atzeneta. El forat dels Coloms (104 m. de recorregut) es troba per la zona del naixement del Riu Llucena, per un barranc que des del riu puja cap al Mas d’Olaria.

Llistat de les cavitats amb major fondària del terme de Llucena (font: SICE-CS).

Altres zones on es concentren un bon nombre de cavitats son: La zona del cabeço blanc, on a mes del nomenat avenc de la Figa, també hi ha la sima del Cráneo (-44 m. de fondària) o l’avenc del Campisano (-36 m. de fondària). En un tossal pròxim (a l’est) al mas de Bartoll, anomenat el Cabeçó, tenim una concentració de 13 cavitats tectòniques de dimensions mes modestes. A la zona del Mas de la Lloma del Campiello, molt a prop del terme de Figueroles, trobem 19 cavitats d’origen tectònic situades per baix del propi Mas. També a la zona del Mas de Tena trobem una cova i 5 petits avencs.

 

David Lopez a l’avenc del Mas de Fabra de dalt.

I encara hi ha moltíssimes mes cavitats a terme de Llucena que pel seu escàs interès espeleològic i perquè no tenim suficient espai per nomenar, deixarem de fer-ho. I per suposat les noves cavitats que aniran apareixent en els pròxims anys com a resultat de les tasques de prospecció que anem fent els espeleòlegs que ens mou l’exploració i la troballa de noves cavitats.

Text i fotos: Luis Almela