LAS CUEVAS Y EL KARST DE CATELLÓN. PARTE 6: EL HOMBRE Y LAS CAVIDADES

 Hoy presentamos la PARTE 6 del proyecto "LAS CUEVAS Y EL KARST DE CASTELLÓN", correspondiente al mes de junio. Se titula: El hombre y las cavidades. Para elaborar esta parte ha sido indispensable acudir a los numerosos artículos de Josep Lluís Viciano sobre la temática. En la bibliografía solo hemos incluido los más importantes, aunque existen muchísimos más, que tratan temas concretos y muy especializados, que sin duda darían lugar a un libro muy especializado sobre "l'home i les cavitats".

En esta parte no hemos incluido la parte de la prehistoria, ya publicada en la parte 5, sino que nos hemos centrado en la historia reciente y protohistoria. Esta supone una continuidad con la parte precedente. Esta parte 6 supone el ecuador del proyecto que emprendimos en enero y que pretendemos seguir hasta finalizar el año 2021, Año Internacional de las Cuevas y el Karst.

Visita biospeleológica a la cova del Mas d'Eloi.

  Cova del Mas d'Eloi.

 

El passat diumenge 6 de juny ens vam ajuntar un grup d'amics espeleòlegs i biòlegs amb interès amb aquesta rama de l'espeleologia tan oblidada com es la biospeleologia. Érem Alberto, Santi, Roberto, Hèctor, Zoraida, Patri, Lydie i Luis.

 

La intenció era recol·lectar fauna. Però mes concretament anàvem a buscar un exemplar en particular, una espècie que podria ser nova pera la ciència. Es tracta d'un milpeus que varem localitzar a l'avenc del Pla d'Arçà a Tírig en el transcurs de la seva exploració. A aquesta cavitat de Tírig amb un curs d'aigües subterrànies vam tornar amb Alberto per recercar aquest invertebrat, però la visita no donà els resultats esperats. Com que l'avenc del Pla d'Arçà presenta uns nivells d'oxigen baixos i la seua exploració es desagraïda, no varem tornar.

 

En la boca de la cavitat (Foto: Santi).

 

Però l'altre dia Jesús, revisant arxius de fotografies antigues, en va trobar una d'un milpeus fotografiat a la Cova del Mas d'Eloi a Vallibona. En veure la fotografia de seguida va pensar en el nostre amic troglobi de Tírig. Després de veure jo també les fotos i pasar-li-les a Sendra, vam decidir que teníem que anar a la surgència de Vallibona a recercar el milpeus.

 

Així, el passat diumenge ens vam ajuntar a Catí per esmorzar de valent i ficar-se a la feina. Eixe dia la muntanya estava preciosa, amb la primavera esclatant després de les copioses precipitacions de les últimes setmanes. Després d'un entretingut passeig d'accés, per un entorn magnífic, a la vesant nord de la serra del Turmell, i sobre la vall del Riu Cérvol, arribarem a la menuda boca d'entrada al conducte subterrani.

Surgència de les aigües que discorren per la cavitat (Foto: Santi).

 

Uns metres mes avall es troba la surgència de les aigües que discorren per dintre de la cova. La temperatura de les aigües en la surgència son de 12,3 °C i la conductivitat de 495 µS.

 

Ens vam amanir i vam entrar a la cavitat a quatre potes, ja que comença amb un conducte de sostre baix. Realment el conducte no ens deixa posar-nos dempeus en quasi cap lloc de la cova. En aquesta primera part de la surgència, Hèctor localitza algun exemplar de milpeus, però que no es el que anem buscant.

 

Cova del Mas d'Eloi.

 

Després arribem a la zona mes estreta de la cova, amb un seguit de passets molt apretats i varies bifurcacions que algunes curtcircuiten. En aquest sector tornem a veure en una zona baixa la corrent d'aigua que eixia per la surgència. Tornem a mesurar la temperatura i la conductivitat, obtenint uns valors de 11,9 °C i 490 µS.

 

Després entrem en una zona mes còmoda i on el sostre i el piso es presenten decorats per estalactites i estalagmites. Ací trobem un exemplar de milpeus com el que vam fotografiar al Avenc del Pla d'Arçà, però esta mort, una llàstima.

 

Un dels exemplars capturats.

 

Continuem pels conductes forçats fins arribar al primer llac. Ací Patri i Luis entrem un poc a l'aigua, però no arribem a superar el sostre sifonant. Tornem a mesurar la temperatura i conductivitat de les aigües. Ací son de 11,8 °C i 496 µS. Just en eixir de l'aigua localitzem un milpeus viu. Olé !! tenim premi. Esperem que sigue mascle adult, ja que es el que necessita el biòleg per poder estudiar millor la espècie.

 

De camí al carrer encara trobem un altre exemplar de la mateixa espècie i un milpeus més petit que pertany a una altra espècie. En definitiva hem confirmat que la cavitat es un hàbitat d'aquest milpeus tant misteriós, i també una cavitat molt interessant dintre de l'àmbit de la biospeleologia. Tornarem prompte per continuar amb el mostreig i recol·lecció per tal de facilitar la feina dels investigadors.

 

Llacs a la cova del Mas d'Eloi.

AVENC DEL MAS D'ELISEO (VILAFAMÉS)

El día 13 de juny visitem l'avenc del mas d'Eliseo, situat al terme de Vilafamés, en una zona de  llomes i barranquets que hi ha entre el Pla de Vilafamés o de l'Arc i la Rambla de la Viuda. En aquesta zona hi ha un aflorament de conglomerats terciaris, que son atravesats per xicotets barrancs que desaiguen en la Rambla.  En aquest aflorament, que és on es troba l'avenc del mas d'Eliseo, també s'obri la coneguda Cova del Bolimini. 

                                                     Barranc dels Pous

Proper a un d'aquests barrancs, el dels Pous, es on es troba la boca de l'avenc. A 120 metres de distància i un desnivell de 50 metres. La boca queda a la part superior d'una lloma on hi han molts bancals d'oliveres, ara abandonats, i molt prop del mas d'Eliseo. El barranc voreja aquesta lloma, traçant una volta llerga, propera a la lloma on s'ubica la cavitat.

                                     Situació de la cavitat sobre el barranc dels Pous

                            Boca de la cavitat, en l'extrem d'un marge de bancals.

La cavitat está formada per una curta rampa de 3 metres on s'ha davançar gatejant, que després d'un curt resalt, ens ubica en la capçalera d'un pou de 27 metres. Aquest pou presenta al llerg de la baixada diferents escalons i una forma sinuosa no sent totalment vertical la baixada. Les seccions son circulars o elíptiques, allargant-se aquestes en l'ultim tram, entre les cotes -20 i -25 metres, on predomina una fractura norest-sudoest. La totalitat del pou es desenvolupa en conglomerats. En les diferents respises que troben baixant, (hi ha 3 principals) pareix que s'han format degut a un reompliment de la cavitat sobre el conglomerat on es desenvolupa el pou, formant una serie d'estretiments on hi han les repises. Es possible que aquesta morfología siga el producte del reompliment de la cavitat i posterior reexcavació. Altra possibilitat per explicar aquesta morfologia escalonada, es atribuir-los als canvis de plans d'estratificació. De moment ens decantem per la primera proposta.

En roig, secció del pou amb marques de disolució i corrossió. En groc, bora de la 1a i 2a repisa.

Gran part del pou està molt concrecionat, amb formacions d'anemolites, colades i estacatites. En la part inferior del pou, queda un espai de 3 m de diàmetre, amb rampa i pedres que cobreixen el sol. Pel que fa a la instalació del pou, actualment es deficient, sent necessari posar alments un parelll de fraccionaments.

                         Topografia de la cavitat (any 2007), amb algunes modificacions realitzades.

En aquesta zona final, després de 30 minuts apartant pedres i picant, apareix un forat al lateral on s'intueix un volum darrere. Després de seguir picant, es consegueix passar per un altre forat situat just per baix, on el material ix mes facilment. Aquest dona a un pouet de 2,5 metres on acaba la cavitat formant una base de 1 x 0,7 metres. Per tant assolim la cota -31 metres, augmentant sensiblement el desnivell.

Com a pou de disolució sense continuació horitzontal o fusiforme, la cavitat també presenta un altra morfología típica d'aquestos, que és repeteix sovint. Son les formes situades entre les cotes 0 i -2 metres, prèvies a la capçalera del pou, clarament formades per corrosions per condensació. Molt possiblement aquest mecanisme es el que ha posat la boca al descobert, com ocorre en altres cavitats semblants.

        Cúpula de la zona d'entrada, que s'ha  format sobre una potent capa de concreció.

AVENC DEL MAS DE FABRA DE DALT (LLUCENA)

El passat 25 de maig vam visitar l'Avenc del mas de Fabra de Dalt, situat entre les poblacions de Llucena i Atzeneta, quedant dins del terme municipal del primer. A continuació realitzarem algunes observacions que realitzarem en la nostra visita, i que ens paregueren curioses. Per obtindre més informació d'aquesta cavitat podem veure la visita realitzada en octubre de 2011 (http://cavitats-subterranies.blogspot.com/2011/11/avenc-del-mas-de-fabra-de-dalt.html).

                              Ubicació de la cavitat en la capçalera del barranc.

En primer lloc, l'entorn de la cavitat es troba lluny de poblacions, però proper a masos que ara estan deshabitats. A més d'aquest abandó dels masos, que suposa la despoblació del paisatge, l'incendi de 2009 que afectà a la zona i la posterior "repoblació" i creixement de coscoll i argelaga, han deixat la zona prou inaccesible. La boca s'obri al costat d'una antiga senda que uneix els masos de la zona i que en la seva primera visita feta pels germans Viciano als anys 60, el seu accés era més directe, ja que els camins estaven més transitats i marcats. Ara aquest sender queda desfigurat i costa seguir. La boca es troba a uns 20 metres per dalt del llit d'un xicotet barranc, que baixa dels voltants del mas de la Foixenta, en el marge dret. En planta, el llit del barranc esta a uns 50 metres. 

                                            Entorn de la cavitat.

                                                   Boca de l'avenc.

La instalació per baixar el pou d'entrada esta diferent al 2011. Ara queda equipat amb parabolts des de la capçalera del primer resalt de 4 metres, fins l'inici de la rampa que hi ha baix del pou de 15. La base del pou esta formada per una inclinada rampa en una galeria de bones dimensions i que alcança fins 20 metres d'alt. En aquesta zona de baixada trobem formes vadoses i algunes cúpules al sostre. Tota la rampa esta formada per pedres, mentre que la cota de màxima fondària hi ha argila compacta, presentant nivells d'inundació d'uns 2 metres, on restes de vegetació marquen nivell fins on ha arribat l'aigua. Sense dubte, aquest nivell vindia condicionat pel proper barranc, que queda just per dalt. Part de les seues aigues després de ploure molt, serien captades per la cavitat. 

Situació de l'alçat de la cavitat sobre el proper barranc.

En la zona inferior de la cavitat, criden l'atenció els anemolits que creixen en colades, estalactites o estalagmites. Alguns d'aquests anemolits es situen estrategicament cobrint només una part de l'estalactita, fet que ens fa pensar en la seua formació en funció d'una corrent d'aire. Aquesta corrent d'aire que no hem notat ara, podría tractar-se d'una altra entrada ara tapada, on la corrent d'aire ja no hi és.

Estalactita amb anemolits situats estrategicament, 

cobrint solament un costat.

           Estalactites tortes, orientades en la direcció del vent, degut a 

les corrents d'aire de la cavitat.

En aquesta part inferior també hi han unes formacions que es presenten en petites terrases en la paret, amb algunes bandes horitzontals o curvades practicament paral·leles que ens recorden a la "folia". Algunes d'elles es projectes des de la paret cap a fora horitzontalment i altres ho fan amb un angle d'entre 10 i 20º. Pot ser que la seua formació tindrà a veure amb passats nivells se fluctuació de l'aigua o inundacions pèriòdiques. Es posible que aquestes formes creades sobre sediments fins, posteriorment s'agen concrecionat.

                                                        Projeccions inclinades

També en la mateixa zona, entre les cotes -45 i -50 metres, hi ha una curiosa tobera o "Rims", que s'ubica en la paret esquerra de la galería i a 1,5 metres del pis actual. Esta format per un forat circular d'uns 15 centímetres de diàmetre que s'introdueix cap a dins. En la seva part exterior, unes projeccions de concreció sobreeixen cap a fora, formant agrupacions d'amenolites i estatalactites a la part inferior. Les toberes es formen per condensació de l'aigua. Les condicions necesaries per a la seua formació son una corrent d'aire i una massa d'aigua propera que aporta humetat. Aquesta corrent d'aire va corroint i eixamplant el conducte, formant aquestes projeccions de concreció.

          Tobera, amb part del conducte recristalitzat i amb concrecions.

                                              El tub per dins

                                             Vista lateral de la tobera.

Situats un altra vegada a la base del pou, hi ha un curt ramal ascendent, on hi destaquen delicades excéntriques i gours, formacions més corrents en aquest tipus de cavitats. Ara no els donem molta importància, ja que el que ens ha cridat l'atenció, ha estat la singularitat de les concrecions situades a la part de baix de l'avenc. En definitiva, una cavitat interessant pel que fa a les seues formacions, que ens poden indicar un paleoambient diferent a l'actual, condicionat les les corrents d'aire. Una possible qüestió a resoldre en un futur, serie: La corrent d'aire que ha condicionat aquestes formacions, encara hi és a la cavitat? o ens indica que en un passat la cavitat continuava, i actualment la seva seguida ha quedat obstruïda? Es possible que hi haguera una altra boca a diferent altura, existint així una corrent d'aire notable?.

                       Llomes amb rascler que envolten els barrancs de la zona.

 A més d'aquest detall, cal dir que la cavitat es un antic engolidor del barranc, ara abandonat i elevat uns 20 metres sobre el seu llit. Uns 30 metres per dalt de la seua boca ja trobem la part superior de la lloma, més plana. En aquest sector ubicat entre Llucena i Atzeneta solen apareixer muntanyes o "Cabeços" amb suaus pendents, condicionades amb frequència pel suau bussament dels estrats, trobant la dicotomia; planell amb rascler i barranc, tant típic del Mestrat castellonenc.