El que nosaltres anomenem trop-plein del 2on sifó de la Sima
Posos, ve a ser un conducte que es presentava impenetrable i que actuava com a trop-plein del 2on sifó en episodis de
crescudes a la cavitat.
Al explorar les galeries ensomniades de seguida ens vam
adonar de la seva importància, per lo tant la teníem com a una punta
susceptible de ser explorada, en aquest cas desobstruïda. Poc vam esperar per
començar la seua desobstrucció, ja que el desig per saber que hi havia darrere
ens empentava a desobstruir.
Final de la galeria
del Trop-plein del 2on sifó.
Vam tenir que invertir 11
jornades de dures feines per superar definitivament el pas. A segut sens dubte
la desobstrucció mes laboriosa que mai hem dut a terme. Els primers dies vam
començar amb moltes ganes pensant que en 2 o 3 jornades obriríem el pas. Però a
mesura que passaven els dies ens adonàvem que l’avanç era molt lent i laboriós.
Les postures en les que teníem que treballar cada cop eren mes incomodes. Els
ànims en ocasions van flaquejar. Però finalment vam aconseguir superar el pas.
Durant estes 11 entrades també hem aprofitat
per agafar mesures de conductivitat i temperatura de l’aigua del riu en
diversos llocs de la cavitat per un estudi hidrològic que estem duent a terme.
Anem a fer una breu crònica
dels treballs:
CRONICA DE LA DESOBSTRUCCIO I SUPERACIO DEL TROP-PLEIN
DEL 2ON SIFÓ
Aquestes cròniques van a continuació i
solapades amb les de les galeries ensomniades.
El dia 07
d'octubre realitzem una entrada a la Sima Posos per executar l’escalada al
balco de les Ensomniades.
Jesús
treballant de valent.
Després vam començar a desobstruir el
pas junt al sifó del riu. Resulta que hi ha una petita marca d’inundació just
al mateix nivell on s'obri la gatera que anem a picar. Per lo que vam pensar
que aquesta gatera actua com a trop-plein en episodis de crescudes. Un fet que
dona punts a l’opció de que darrere hi ha continuació.
Piquem per engrandir aquest pas
impenetrable. El pas es llarg, de 2 o 3 metres, però la roca esta molt
fissurada i va cedint sense massa complicacions. Després d’una estona, deixem
la desobstrucció per una altra ocasió, ja que no tenim mes temps. Eixim cap al
exterior deixant material de pica-pica per tornar prompte. En total hem estat 8
hores 40 minuts en cavitat, de les quals tan sols hem dedicat a la
desobstrucció uns 20 minuts.
El 25 d’octubre comencem amb les desobstruccions pròpiament. El primer metre del conducte es fàcil d’ampliar, però el principal problema
es quant arribem a llocs mes allunyats de l’entrada del conducte, ja que no
temin massa espai per treballar còmodament i tampoc tenim lloc per aprofitar
l’impuls de la maça.
El 4 de
novembre tornem a continuar en els treballs. Se continuen els treballs amb
maça i escarpa. Avui es quan ens adonem que en els llacs l’aigua circula cap a
la Sala Luque. Fins aquest moment ens pensàvem que era aigua estancada.
Foto del 16 de desembre de
darrere de la estretor.
El dia 16 de
desembre agafem dades topogràfiques des de la mateixa boca fins la
sala gran per calcular la fondària real de la cavitat amb el Disto que es molt
mes exacte que amb el clino manual. Resulta ser que la fondària del 2on sifó
riu Avall ens ha donat -76,9 m. en el Disto, mentre que en les mesures agafades
al 2011 amb clino manual ens va donar -76.7 m. Un error de tant sols 0,2 m. ens
demostra la fiabilitat de les dades mesurades per nosaltres en 2010-2011. Mes
endavant pensem fer el mateix pera la cota superior de la cavitat i alguns
punts mes de la cavitat que presenten interès.
Després des de l’entrada al sifó Ana
per baix de la sala comencem la topografia completa de la sala gran de dalt, ja
que aquest ramal no fou topografiat en el seu dia, tan sols vam agafar dades de
la topografia del 2002 per afegir-les a la nova topo. Ara mesurem correctament
aquesta sala que resulta ser de 25 x 19 x 18 m. d’alçada. Continuem
topografiant l’accés a les ensomniades per la sala, que ens quedava pendent de
topografiar per la seua estretor extrema. Ara amb estes dades podem afirmar que
tot lo explorat esta topografiat, el 100%.
Aixina la Sima Posos te un recorregut
de 3.622 m. una fondària de -76,9 m., desnivell de 111,9 (-76,9 / +35) i un
recorregut en planta de 3.052 m.
Després ens dediquem a desobstruir en
el trop-plein del 2on sifó durant unes 4 horetes. Avancem bastant i aconseguim
arribar en el braç al final del pas estret, per lo qual passem la càmera i fem
algunes fotos de lo que hi ha darrere. Resulta que tenim continuació. Aquest
fet ens motiva a continuar treballant en mes ímpetu si cap.
1er pas
estret del Trop-plein vist des de dins.
El 21
de desembre tornem. Nomes entrar es fa un canal de desaigüe als tollets de
la via dels tollets pera intentar baixar en seu nivell i evitar mullar-se al
passar; i sobre tot que no es banyen les saques quant duem taladros i demes
coses electròniques. Açò es va fer fa uns anys però desprès de passar la gent
el canal de desaigüe va quedant tapat i l’aigua en noves tempestes torna a
omplir els tollets. En aquesta ocasió s’ha intentat fer el canal per un costat
de la galeria per a evitar el seu currullament. Ja vorem la seva evolució en
uns mesos.
Desprès ens dirigim al trop-plein i dediquem
la jornada a desobstruir durant unes 3 hores. Sobre tot s’amplia la zona
d’accés a l’estretor. D’aquesta forma es pot treballar millor en la zona mes
estreta i limitant.
El 22
de desembre es torna. Es lleva molt de material de la zona del piso
ampliant el conducte cap a baix. Les perspectives son molt bones perquè ens
estos dos dies s’ha avançat molt.
Al eixir, amb el taladre s’aprofita per
fer un forat pera un desviador amb un tros de cordino. Aquest desviador queda
muntat en la capçalera de la primera tirada del pou de 23 m. per evitar
fregament.
2on pas
estret del Trop-plein vist des de dins.
El 26
de desembre continuem. Ara el pas es molt incòmode d’ampliar i la roca es
prou dura. Encara així es lleva bastant de material. Joaquin a aprofitat per
forçar, però no es possible encara el pas. En una jornada o dos mes ja podrem
passar, pues ara si que queda poc per permetre-mos el pas.
El 11 de gener comença el 2018 en Posos. El tram pel que estem desobstruint
es molt estret, les postures son molt incomodes i no es pot colpejar amb molta
força.
No tornem fins els dia 20 de gener. Desprès dels treballs ja
quasi es pot passar. Ara sols cal llevar una capeta de 2 o 3 dits de la paret
esquerra i podrem passar al altre costat. Avui hem fet molta feina.
Tornem el 03 de febrer. Primerament
realitzem la topografia la Sima Posos-2, una petita cavitat accessòria
situada a escassos metres de la boca de la Sima Posos. Desprès ens dirigim fins
la punta del trop-plein de les ensomniades, però avui entrem un perpal de 1,5
m.
Una vegada en el pas del trop-plein,
dediquem 6 h per picar i ampliar el pas. Quant duem ja 6 h. treballant el pas,
Luis força la gatera i aconsegueix superar-la. Hem dedicat 9 jornades per poder
aconseguir-lo i unes 35 hores de treball efectiu, molt bestia.
3er pas
estret del Trop-plein vist des de dins.
Darrere del pas hi ha un estret
conducte de sostre baix i amb el piso cobert de sediment. Però lamentablement
aquest conducte s’estreta als 2 o 3 m. de l’estretor desobstruïda. No obstant
el estretament es molt puntual i en una jornada podrem ampliar-lo. Darrere del
estretament es veu que la galeria es practicable, estreta però practicable,
inclús pareix que ens pugem posar drets. I a mes a mes es veu una finestra dalt
d’una duna i darrere pareix que hi ha volum. Estem de sort, tanta feina tindrà
la seua recompensa.
Luis trau algunes pedres del piso i
també molt de sediment, ja que es angoixant treballar allà dins. Es molt
complicat donar-se la volta, però es pot fer. Desprès entra Jesús i veu la mes
que possible continuació i continua traient pedres i sobre tot sediment del
piso. Avui hem fet mes confortable el lloc pera picar, però ja no queden massa
forces per seguir treballant. Dediquem 1 hora i 20 minuts a preparar aquest 2on
pas i ho deixem pera una altra jornada.
Planta de
la galeria del Trop-plein i la sala Luque.
Es el dia 23 de març quan tornem a picar al 2on pas del trop-plein. En 45 min
s’aconsegueix superar el pas. La paret de la esquerra i el sostre esta format
per roques enganxades pel fang. Estes cauen ràpidament per la qual cosa es
supera el pas en tan poc de temps.
La continuació del conducte es cap
amunt pujant una rampa de sediments. Però a ma esquerra hi ha un fissura de
menys de 10 cm. que baixa, i al llançar una pedra cau al aigua a uns 2 o 3 m.
mes avall. Podria ser el riu darrere del 2on sifó. Però la fissura es tan estreta
que no convida a desobstruir.
Se continua pel ramal ascendent que de
seguida torna a presentar un pas reduït pera desobstruir; aquest es el 3er pas
del trop-plein. Sembla que nomes caldrà treure sediment, però baix del sediment
hi ha roques. Darrere s’aprecia que el diàclasi que forma els 3 passos estrets
del trop-plein continua en la mateixa direcció. La postura pera picar es molt
incomoda, però la roca del piso que impedeix el pas es va fracturant amb prou
facilitat. El sediment també va eixint ràpid. Desprès de 1 h. 30 min.
desobstruint aquest 3er pas, s’abandona la desobstrucció i es decideix guardar
forces pera dema i eixir. Dema en un ratet passem.
Planta
general del sector de la Sala Gran i les Galeries Ensomniades.
El dia següent, 24 de març, entrem pera liquidar el pas del trop-plein i explorar
el que puga vindre darrere. Anem fent relleus: primer colpeja Jesús i desprès
Luis. El pas mos dona mes feina de la que pensàvem i ens costa 1 h. 30 min.
superar-lo. Darrere trobem una curta galeria en forma de diàclasi de 5 m. Es el
lloc mes còmode de tot el trop-plein, ja que per fi ens podem posar drets.
El conducte al final es tanca i hi ha
un forat al piso, però també esta tancat per sediment. Veiem que està tancat
per tots els costat, però no ens conformem i en la part final comencem a treure
sediment del terra i també pedres de la paret final. Estem 1 h. aprox.
treballant i finalment desistim. Arrepleguem totes les ferramentes i eixim fen
topo i fotos del trop-plein. Resulten ser uns 18,2 m. nous de galeria. Eixim
desinstal·lant i traient les ferramentes que duien al trop-plein des del mes
d’octubre.
Aportem un quadre amb les dates
i les hores invertides en la desobstrucció de la galeria del Trop-plein del 2on
sifó:
Espeleometria de la cavitat.
Desenvolupament: 3.640 m.
Recorregut en planta: 3.347 m.
Desnivell: 111,7 m. (+35 m. / -76,7 m.)
Exploració i topografia:
Luis Almela, Jesús Almela i Joaquín
Almela. - Octubre de 2017 a Març de 2018
