AVENC DE SERRA CREU -15 (Artana)

En el mes de febrer vam visitar de nou aquesta cavitat pera finalitzar la seva exploració i topografia. Ara presentem els resultats.

Formacions en el sector SO

SITUACIÓ I ACCESOS

La Serra Creu es situa dins del conjunt de la Serra Espadà, al nord-oest de la població d’Artana. En esta serra se coneixen un bon grapat de coves i avencs. La cavitat nº 15 es una de les mes importants junt a la Quebrantà de Molés, la cova de l’aigua, l’avenc de la caseta o cova del Muts (SC-16) i l’avenc del Racó de la Tirana.

La cavitat SC-15 (o avenc de la Serra Creu -15) es troba en la aiguavesant sud de la muntanya i en la zona mes al est de la serra.

Pou de entrada

Per accedir a la seua boca lo mes indicat es deixar els vehicles en uns horts de tarongers i oliveres, just baix mateix de la serra. La boca esta a mitja caiguda, però al estar rodejada per molta vegetació i entre blocs de pedra, la seua localització es prou difícil. Aconsellem utilitzar un GPS pera la seua localització. Podeu veure les coordenades en el catàleg SICE-CS.

Boca de entrada

DESCRIPCIÓ

La boca mira al sud-oest i s’obri horitzontalment, però de sobte apareix el pou de entrada, de 20 m. i amb diversos fraccionaments (2 spits en la boca i 2 spits de fraccionaments). Una vegada en la base del pou estem en una ampla fractura de orientació NE-SO. En direcció SO per mig d’una finestra accedirem a una sala amb grans blocs i un rampa ascendent i amb formacions i rels.

Sector SO

Si en la base del P-20 continuem en direcció NE baixarem una rampa amb molta pedra solta. Baix la rampa podem baixar un resàlt de 4,5 m. que s’obri a la nostra esquerra, podem trepar un resàlt de 4 m. entre blocs o be podem continuar recte per baix d’un caos de blocs.

·  Si pugem el resàlt de 4 m. arribarem a una zona de la fractura molt ampla i que continua pujant, fins que una vertical ascendent ens atura el pas.

·  Si decidim continuar recte per baix del caos de blocs accedirem al pis superior de la fractura. Esta es còmoda i ampla, i finalitza a la cota de -38,4 m. en un pouet de 3 m. que fa cul de sac.

·  Si baixem el resàlt de 4,5 m. accedirem als pisos inferiors de la fractura.

Galeria del pis superior

Per accedir a la zona NE dels pisos inferiors deurem passar una gatera que es troba en alt i en direcció NE des de la base del R-4,5. Esta zona es prou ampla i esta ocupada per gran quantitat de blocs de diverses dimensions. Al final d’aquesta zona podem baixar dos resàlts de 5 i 4 metres, que ens deixaran en la zona mes fonda de l’avenc a la cota de -52,1 m.

Últim tram del pou de entrada

A la zona SO dels pisos inferiors accedirem girant en contra-direcció (direcció SO) al trobar la gatera de accés al sector descrit anteriorment. Continuarem per zones estretes i fins un resàlt de 5,5 m. Aquest últim ens deixa en la ultima planta de la cavitat on trobem un laminador on finalitza la cavitat a la cota de -51,1 m.

Estretor que dona pas al R-4,5 de accés als pisos inferiors

HISTORIA

Cavitat localitzada a l’any 1982 per J. Ll. Viciano, Ferrán Espadas i Andrés Sánchez (A.R.S. del C.E.C), posteriorment, a principis de la dècada de 1990 fou explorada per Santi Cantavella.

El 14 de març de 2011 Jesús Almela, Andrés Sánchez i Josep Lluis Viciano visiten la cavitat i realitzen la topografia del pisos superiors de la cavitat. El 9 de febrer de 2013 Luis Almela, Andrés Sánchez i Joaquin Almela finalitzen la topografia dels pisos inferiors i del sector SO de pis superior.

Zona alta de la fractura principal

ESPELEOMETRIA

Recorregut:........................... 190 m.

Recorregut en planta:............ 127 m.

Fondària:.............................. -52,1 m.

TOPOGRAFIA

 

Anemolits en el sector SO

Text i fotos: Luis Almela (Espeleo Club Castelló)

Avenc del camí de Xàquera

3ª fondària de Tarragona i 11ª de Catalunya.

Tot seguit presentem les dades de esta nova descoberta espeleològica a Catalunya, acompanyada de la topografia i varies fotografies.

Base del pou Camelot a -165.

SITUACIÓ I ACCESSOS:

Aquesta cavitat es situa a la serra del Boix, en el terme municipal de Tivenys (Baix Ebre) però molt a prop de la divisòria en el terme municipal de El Perelló.

Per accedir a la cavitat es interessant ficar-se en contacte en la UEC de Tortosa pera que us obrin la cadena que hi ha al inici de la pista que ens du al Coll de Xeta, on deixarem els vehicles.

En el següent enllaç trobareu el track per accedir a l'avenc des del Coll de Xeta:

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2478679

Estreta boca de l’avenc.

Les coordenades de la cavitat son les següents:

Datum ED 1979  Huso: 31 T

X- 0298986   Y- 4533260   Z- 659 m.s.n.m.

DESCRIPCIÓ:

Cavitat excavada en calcaries i formada per una diaclasa d’orientació Nord - Sud.

La boca de la cavitat es molt estreta i dona pas a un resàlt de 3,5 m. també estret i prou limitant que ens deixa en una fractura de orientació Nord-Sud. A continuació trobem una rampa en molta pedra solta (precaució amb les pedres) i un pou de 26 m. En la seua base i en direcció nord accedirem a una bonica saleta amb formacions (saleta de la columna). Si per el contrari continuem en direcció sud trobarem una nova vertical de 6 m. seguida d’una altra de 15 m. Així arribem a la base del pous de entrada on podem recórrer la fractura en ambdues direccions. Aquestos pous d’entrada constitueixen el primer sector de la cavitat.

Pou de 15 m. en el primer sector de la cavitat.

Baix del pou de 15 m. i en direcció sud trobem una petita obertura a ras de terra que dona pas al segon sector de la cavitat. En aquest sector predominen els passos estrets i la existència de moltes petites plantes. La fractura que forma la cavitat, es presenta colmatada de materials clastics per lo que la progressió es torna mes incomoda.

En la saleta del llac.

En un punt d’aquest caos de blocs podem accedir a un pouet molt concrecionat i una saleta molt bonica i amb un petit llac. Continuem davallant diferents resàlts i superant diverses estretors, algunes de elles han sigut desobstruïdes. Finalment arribem a la capçalera del pou de la butxaca (P-10) que ens deixa en una sala mes ampla (sala del peluquero de Ben Laden) a la cota de -100 m. A la sala també podem accedir per la via de les gateres evitant baixar el P-10.

 

Capçalera del pou de la butxaca.

Per accedir al tercer sector de la cavitat tindrem que superar el pas de glòria o el pas de la discòrdia, les dos son estretors selectives. Superada l’estretor podem agafar dos vies. Per seguir la via mes directa davallem un pou de 10 m. i a continuació accedirem a la capçalera del pou Camelot (P-55). A la meitat d’aquest pou podrem accedir també a l’altra via. El pou Camelot, en la segona part es fa molt ample i les seues parets estan molt decorades per boniques colades. A la seua base tenim una sala molt bonica. Des d’ací podem pujar una rampa que ens du a unes sales amb grans blocs, o be continuar per una estreta fissura mitjançats un passamans que ens deixa a un pou de 9 m. En la base del P-9 es situa el punt de màxima fondària de la cavitat (-177,2 m.). Des d’ací i en direcció sud, podem recórrer la galeria Corri.

Curiosos pisolits en la galeria Corri.

Si baix del pas de la glòria agafem la via nord, trobarem un passamans descendent seguit d’una vertical de 20 m. que ens deixa en la gran galeria de Xàquera. Esta es la zona mes ampla de l’avenc. Des de la base del pou: en direcció sud connectarem amb el pou Camelot a la seua meitat; en canvi en direcció nord davallarem una rampa amb blocs. En la part final de la gran galeria de Xàquera podem accedir a un parell de pous menudets: el pou del sumidero fangós (desgrimpable) i els povets de Cantero (P-9 + P-7).

En la gran galeria de Xàquera.

EXPLORACIÓ

La cavitat va ser explorada per primera vegada pel GIE del CEG l'any 1972, realitzant la primera topografia. Als anys 70-80 es explorada per la S.I.E., i altres grups catalans. Una segona topografia fou realitzada a l’any 1983 per la S.I.E. (Veure topos en el Blog de la UEC de Tortosa). http://uecbarrancs.blogspot.com.es/2013/06/mes-informacio-sobre-lhistoria-del.html

Uns anys abans del descobriment de les zones noves, Joan Tirón (UEC Tortosa) visita la cavitat, amplia la zona de la boca i posa una reixa en la boca per evitar accidents.

A l’any 2011, en una visita a l’avenc realitzada per Cantero, Tomàs, Salvador de la UEC de Tortosa, Pep del S.I.T. de Tarragona i Diego Mota de l’ESPEMO, es van fixar que al final de l’avenc i treien uns blocs la cavitat continuava.

Durant els anys 2011 i 2012, en successives visites d’exploració i diverses desobstruccions van assolir la cota de -177,2 m.

Els dies 22 i 23 de desembre de 2012 es van agafar mides pera la realització de una nova topografia.

Saleta de la columna.

ESPELEOMETRÍA

Recorregut:   514 m.

Fondària:      -177,2 m.

TOPOGRAFIA

Text i fotografies: Luis Almela (ECC)

L’ESPELEO CLUB CASTELLÓ A CANAL 9

Tonem a ser noticia i esta vegada per una descoberta pera la biologia. Ahir al telenoticies del migdia de Canal 9 va sortir la noticia que a continuació insertem.

Fa uns anys, quan membres de l’Espeleo Club Castelló realitzaven visites a les cavitats de Costur pera elaborar un catàleg del terme municipal, varen trobar en la cova de l’Artiga un Paratachicampa Hispanica. En els últims mesos s’ha confirmat la troballa de aquest invertebrat endèmic. Per això la televisió autonòmica s’ha fet ressò de la troballa.

AVENC DEL MULADAR (Serra)

El pasado sábado día 4 de mayo visitamos esta cavidad situada al norte de la provincia de Valencia, en el término municipal de Serra. Esta cavidad fue desobstruida, explorada y topografiada por Policarp Garay, Eduard Picó, Juan Carlos Alegre y Vicent Esteve durante los años 2005 a 2008. En la actualidad es la más profunda de la Serra Calderona.

Uno de los múltiples pasamanos.

En la revista BERIG Nº 12, que edita el Espeleo Club Castelló, Policarpo Garay publico un artículo muy interesante sobre esta cavidad. Podéis ver dicho artículo en el siguiente enlace (paginas 3 a 10): http://www.cuevascastellon.uji.es/varios/berig12.pdf

En él se expone la crónica de su descubrimiento, su emplazamiento en materiales calcáreos del jurasico, su formación, el marco hidrogeológico, algunos aspectos climáticos y la topografía.

Repisa a -55 m.

La cavidad posee varias vías de pozos. Nosotros decidimos descender la vía que nos lleva a la cota de -137,5 m. Iniciamos la visita con un resalte de 3 m. seguido de un P-12,5 y otro P-57. Unos 20 m. antes de llegar a la base del P-57 tomamos un pasamanos en dirección sur que nos lleva a una amplia repisa. Este en un lugar ancho donde podemos recuperar fuerzas.

Bonitas formaciones a -115 m.

En el extremo sur de la repisa tomamos un pasamanos seguido de un P-12, otro pasamanos y un último P-24 que nos dejan en la planta principal de la cavidad. En esta planta existen algunos sitios donde es posible descender algunos metros más pero con una gran estrechez. Si continuamos en dirección sur, y superamos el paso Juanki, llegaremos a la cabecera de 2 pozos muy estrechos. Estas dos verticales, de unos 35 m., nos dejaran en la cota de máxima profundidad de la cavidad.

Bajando el pozo de 57 m.

Durante los primeros pozos y en general hasta la planta principal, situada en la cota aprox. de -100 m., la cavidad posee una buena anchura, siendo su visita cómoda e interesante. Destacamos el P-57 por su anchura y profundidad. Pero a partir del Paso Juanki la fractura se vuelve estrecha e incomoda.

Es una cavidad un tanto interesante teniendo en cuenta su situación.

Cabecera de pozo de 24 m.

CUEVA DEL RELOJ (Navajas)

Presentamos la topografía de esta cavidad con la zona nueva topografiada en febrero de 2012 por Luis Almela (E.C.C.).

ACCESO:

Esta cavidad se sitúa en el bonito paraje de “El Salto de la Novia”, sobre el cauce del río Palancia, en el término municipal de Navajas. Esta exactamente enfrente de la cascada de “El Salto de la Novia”, casi en lo alto de la peña y junto una gran aguja de roca denominada “La peña del Reloj”. De difícil localización.

 

Situación de la cavidad.

Para acceder a la boca desde el cauce del Palancia hay que subir, o más bien trepar, hacia la base de la mencionada aguja. Una vez bajo la impresionante aguja pasar por detrás la peña del Reloj y realizar una expuesta travesía por una pequeña faja hasta el rellano de la boca. La pequeña boca se abre junto a unos algarrobos.

DESCRIPCION:

Posee un recorrido de 210 m. y una profundidad de -13 m. Esta compuesta por estrechas fracturas y una sala ancha pero de techo bajo. Se encuentra en un estado muy seco y bastante deteriorado por la poca dificultad que requiere su exploración.

Topografía de la cavidad.

Tras la pequeña boca accedemos a una galería descendente de 36 m. con una bifurcación hacia la izquierda. La bifurcación de la izquierda no aparece en la topografía del año 1968, ya que fue topografiada en el año 2012.

Continuando por galería principal se accede a su término a una sala de 43 x 25 m. y con el techo bajo y mucho polvo. En la zona norte, más húmeda, existen diversas gateras intercomunicadas que dan acceso a alguna pequeña salita. En la zona sur la sala presenta una rampa ascendente con alguna corta galería.

 

Sala principal.

Volviendo a la bifurcación inicial, si tomamos la galería de la izquierda seguiremos por una fractura descendente de 8 m. hasta una gatera que nos deja en una nueva fractura perpendicular. Esta última fractura de orientación N-S la podremos seguir en ambas direcciones.

Hacia el sur la fractura continua por espacio de 16 m. Y hacia el norte pronto se bifurca, pudiendo seguir a la izquierda unos 20 m. y a la derecha unos 15 m. llegando a una fractura con fuerte buzamiento.

ESPELEOMETRIA:

Desarrollo: 210 m.

Profundidad: -13 m.