Curso de Iniciación a la Espeleología 2018 (24 y 25 de febrero)

El jueves 22 de febrero Alexis, Carolina, Ferrán y Gila se dirigen a la Mola – 11 en Fanzara para equipar las bocas de Boris y Pampol con doble vía en previsión de la actividad del sábado. Primero instalamos las empinadas rampas de la boca de Boris con doble vía y el resalte que conecta con el fondo de la fractura, éste ya con una sóla cuerda. 

Y volvemos al exterior para dirigirnos a la boca de Pampol, donde montamos una cabecera nueva más alta de la que ya había para facilitar el acceso a la vertical. También dejamos equipadas dos vías.

Una vez los cuatro fuera, ya de noche, regresamos al coche.

El sábado 24 de febrero nos dirigimos con los cursillistas a la Mola – 11 en Fanzara con la intención de realizar la travesía Pampol-Boris en dos grupos.

Un grupo desciende los 40 metros verticales por la boca de Pampol mientras que el otro desciende por las rampas de Boris hasta -20 m. donde comienza un entretenido pasamanos, ya sólo con una cuerda, hasta situarnos a –40m.

1. Pozo de Boris. 

2.Pasamanos de conexión de Boris a Pampol.

A este grupo (el que entra por Boris) le cuesta más trabajo llegar al punto de encuentro que es la base del pozo de Pampol. Dejamos a Carla en último lugar puesto que teníamos una sorpresa para ella y cuando llega estamos con todas las luces apagadas y una tarta de cumpleaños con velas. Le encanta nuestra sorpresa.

3. ¡Feliz cumpleaños Carla!

Tras las felicitaciones cada grupo sale por la boca opuesta a la que ha entrado, y una vez todos fuera, se vuelve a entrar para realizar la travesía al revés.

4.Grupo a la salida de la travesía.

El domingo 25 y ya como última actividad nos dirigimos con los cursillistas a Azuebar para visitar la Sima de Posos, previamente pasamos por el bar para tomar un café rápido.

Una vez en el parking nos encontramos con un grupo de Gandía que también iban a visitar la sima, pero ellos bajan por la Vía dels Tollets y visitan sólo la parte activa.

5. Grupo antes de entrar a la Sima de Posos. 

Una vez equipados, Ferrán se dirige a instalar la sima por la Vía Seca, acompañado por Esteban. El resto del grupo entramos intercalando a los cursillistas entre monitores y auxiliares puesto que se instala una única cuerda.

Avanzamos despacio destrepando el primer P11 puesto que los primeros metros de la sima son muy estrechos. Llegamos a la primera sala donde nos equipamos y tras un paso entre bloques nos encontramos en la cabecera del pozo. 

6. Ventana de la cabecera del pozo de Posos.

Bajamos poco a poco siempre vigilando a los cursillistas en los fraccionamientos y teniendo cuidado en las repisas de no tirar piedras con las sacas. Una vez todos bajo, no sin problemas para algunos por los estrechos pasos verticales, nos desequipamos y comenzamos la visita guiada por Ferrán a la zona de la Galería Fósil. Volviendo sobre nuestros pasos hasta la base del pozo, cogemos las sacas y nos dirigimos a la zona del río, a La Bifurcació, donde comemos antes de entrar al río y mojarnos.

Acabando de comer llegan los compañeros de Gandía muy mojados ya que han pasado el Laminador Sifonante e intercambiamos con ellos una rápida clase de nudos.

Tras despedirnos de ellos, continuamos por las Galerías Riu Avall hasta la base de la Sala Gran, donde observamos su gran volumen. 

7. Galerías del Riu Avall de la Sima de Posos. 

Volvemos sobre nuestros pasos hasta La Bifurcación para continuar por las Galerías Riu Amunt hasta llegar al Laminador Sifonante. En esta zona de rio observamos unas peculiares formaciones reconstructivas como la Bandera Corroída, una espectacular formación.

8. Bandera Corroída en Posos.

Una vez hemos visitado el río volvemos a la base de la cuerda y comenzamos el ascenso volviendo a intercalar a los cursillistas entre monitores y auxiliares.

9. Equipándonos en la base del pozo para comenzar la salida.

Cabe mencionar que tras un año de escasas lluvias hemos observado la cueva más cálida y con el barro más seco de lo habitual en las últimas visitas.

10. Grupo al salir de la Sima de Posos.

Fotos realizadas por Ferrán, Gila y Esteban.

TRAVESÍA SIMA DEL CUETO – COVENTOSA

 

1. Galería del agujero soplador.

El pasado puente de San José nos subimos a Cantabria para realizar esta clasiquísima travesía subterránea. La intención era formar un grupo con espeleólogos que no conociesen la travesía, realizarla en autónomo y sin combinación de vehículos.

Nuestra duda era si podríamos llegar a la sima del Cueto con la nieve que cayó durante las semanas anteriores, pero desde Cantabria nos informaron que las fuertes rachas de viento habían limpiado de nieve hasta la cota 1000, que es donde se abre la sima. Aun así, la noche anterior siguió lloviendo y nevando en las zonas altas.

Al despertarnos contemplamos que había nevado esa noche, y además seguía lloviendo. Pero ya que estábamos allí preparamos los petates y probamos de subir hacia la sima del Cueto, a ver que nos encontrábamos…

2. Accediendo a la sima del Cueto y dejando atrás Socueva.

El equipo estaba compuesto por los hermanos Luis y Joaquín Almela. Dejamos el vehículo en el aparcamiento de Coventosa. A las 9:10 de la mañana del domingo 18 de marzo comenzábamos la actividad. Partíamos hacia la sima del Cueto bajo una persistente llovizna. De camino pasamos por Coventosa para montar el pocete de 10 m. para la salida. A las 9:40 am. salíamos de Coventosa y continuábamos hacia Socueva, siempre acompañados por la lluvia. De Socueva (que pasamos a las 10:10 am.) continuamos por el antiguo ascenso hacia la sima del Cueto, y a mitad subida ceso la lluvia por unos momentos.

3. La segunda parte del acceso fue sobre nieve y nevando.

Al abandonar la pista y tomar el sendero que parte hacia la sima del Cueto la nieve empezó a acompañar nuestros pasos. Y a los pocos minutos comenzó a nevar. Cada vez nevaba mas y la capa de nieve era mayor, ya íbamos calados con la lluvia que nos había acompañado en la primera parte del acceso. No obstante continuamos adelante sin dudar. En las proximidades de la sima del Cueto la capa de nieve superaba los 30 cm. de espesor, el paraje era precioso.

A las 11:45 am. llegamos a la sima y nos refugiamos de la nevada en el interior mientras nos equipábamos y comíamos algo ligero. Nos había costado 2 h. 35 m. montar la cuerda de salida en Coventosa y acceder desde Val de Asón a la sima del Cueto.

4. Llegando a la boca de la sima del Cueto.

A las 12:00 nos anclábamos al pasamanos del pozo Juhué para comenzar su instalación y con ello la travesía. El pozo tiene una buena magnitud y presenta una sección casi circular. Está dividido en 8 rapeles que no superan los 50 m. por lo que llevábamos un 50, otro 60 y un retal de 10 m. Fuimos descendiendo hasta la repisa de -196 m., estando la instalación muy bien.

 

5. En la boca de la sima del Cueto.

El 6º rapel posee un desviador en su inicio, no obstante se salva bien. Pero el 7º rapel para mi gusto presenta demasiado roces y también algunas aristas feas. Aquí al recuperar la cuerda, se nos quedo enganchada, intentamos desengancharla pero no hubo manera. En ningún momento dudamos de cómo actuar, y la tranquilidad con que realizamos las siguientes maniobras fue sorprendente. Al observar que habíamos recuperado unos 20 m. de la cuerda enganchada, que era de 60, instintivamente sumamos todos los metros de los que disponíamos 50 + 20 + 10 = 80 m. Con esto y un cordino de 5 m. que llevaba Joaquín y alguna cinta que llevaba Luis podríamos recuperar justitos todos los pozos que nos quedaban, ya que el más largo era de 42 m. Así que procedimos a cortar la cuerda enganchada intentando llevarnos los máximos metros posible y… a seguir con la travesía.

6. Galería del Chicarrón.

A las 1:50 pm. estábamos en la base del pozo de 302 m. El cual encontramos bastante seco, tan solo había algo de goteo en su parte final. El siguiente pozo, que suele ser conflictivo para recuperar cuerdas, estaba en fijo, lo que supuso un alivio. Tras el Juhué, de los 12 pozos que hay hasta el fondo de la sima tan solo encontramos 2 que no estaban en fijo. Pero uno de ellos era el pozo de la Muleta de 46 m. No era necesario descenderlo hasta su base, ya que a -40 aprox. se pendulea hacia una ventana. Aquí nos llegaron justas las cuerdas para recuperar. El otro pozo que tuvimos que montar en doble es el último, de 20 m. Los últimos pozos también presentaban algo de goteo.

7. Bellas formaciones yesiferas en el cañón.

A las 3:10 pm. estábamos en la base de los pozos, en plenas galerías del Cueto. Como todavía estábamos algo mojados del acceso a la boca, tan solo paramos 5 min. a hacer un trago. Los conductos que recorrimos a continuación son de grandísima magnitud: galería Juhué, sala de las once horas, la gran pedrera, galería del chicarrón y el cañón. Caminamos por entre grandes bloques sin más, pero salvando bastante desnivel, siempre cuesta arriba y cuesta abajo. Un poco antes de llegar al Oasis, como ya empezábamos a sudar y a secarnos, paramos unos 25 min. a comer.

 

8. Pasamanos en la galería de la Navidad.

Continuamos por enormes galerías hasta alcanzar el pozo navidad, que da paso a la galería del mismo nombre. Aquí entramos al sector intermedio, que presenta galerías de más reducidas dimensiones, pero cómodas y por las que mayormente avanzamos caminando. La galería navidad presenta muchas formaciones y bellas galerías freáticas. A continuación avanzamos por la galería de los artistas y el espeleodromo, también de rápido avance y de bonito porte. Así llegamos al pasamanos del pozo de la unión a las 6:25 de la tarde. Este punto es considerado el ecuador de la travesía.

9. Espectaculares formaciones en la galería de la Navidad.

10. Tubos freáticos en la galería de la Navidad.

El sector intermedio es caluroso, sobre todo si se avanza a buen ritmo, y las gotas de sudor nos corrían por doquier. Joaquín fue más previsor a la hora de elegir la ropa y opto por dejarse el mono interior en casa y llevar unas mallas y camiseta térmica, elección que agradeció en este cálido sector. En el pozo de la unión, tras una parada a comer una barrita, echar un trago y de paso sofocar los calores, continuamos por la galería de las pequeñas inglesas, donde ya aparecen más pasos físicos y las galerías presentan unas secciones más reducidas.

11. Galería de las pequeñas inglesas.

Más adelante pasamos junto al pozo Josiane, por el que caía un buen chorro de agua que le daba un pomposo aspecto. A continuación venia la galería de los veraneantes, con pasos físicos y algunas zonas más estrechas. Un poco de acción que nos hizo salir de la monotonía. Justo antes de alcanzar la sala de la turbina paramos de nuevo unos 25 min. a comer y a sofocar los calores. Al continuar superamos cuatro divertidas estrecheces y llegamos al estrecho pozo del agujero soplador. Eran las 8:00 de la tarde cuando alcanzamos su base.

12. Luis en la galería del agujero soplador.

En este punto se abre una galería muy concrecionada que merece ser visitada, por lo que abandonamos las sacas y saliendo del recorrido de la travesía, recorrimos la galería cámara en mano para tomar unas bonitas fotos. Al continuar por la galería del agujero soplador las dimensiones de los conductos aumentan considerablemente, también corren cascadas por doquier señal de que en el exterior ha continuado lloviendo. Estamos cerca del colector de Coventosa.

 

13. Curiosa ducha en la galería del agujero soplador.

Enseguida superamos el lago de la tirolina, que es precioso, avanzamos algo más por una buena galería y nos topamos con un pozo de 11 m. que precede a los lagos de Coventosa. A las 8:35 pm. estamos ante el 3º lago (el 1º en el sentido de la travesía). Nos ponemos el neopreno e hinchamos nuestros flotadores y a las 9:10 pm. comenzamos a navegar. Los lagos y el rio de Coventosa están muy cargados, pues ha sido un invierno muy lluvioso en la zona. El 2º y el 1º lago están unidos, y en la zona de las marmitas el rio lleva mucha corriente. Vemos aportes por todos lados, está precioso el cañón de Coventosa.

14. Superando los lagos de Coventosa.

15. En el cañón de Coventosa.

Tras superar la zona activa, remontamos a las grandes galerías fósiles de Coventosa y en un momento ya se huele a exterior. A las 10:50 pm. salimos por la gran boca de Coventosa, tras 10 h. 50 min. bajo tierra, concluyendo una bonita travesía, pero no tan exigente como afamada. A las 11:00 de la noche estamos ya en el coche. Ahora una buena cena nos espera.

 

16. El equipazo en la boca de Coventosa.

El lunes todavía visitamos la Cueva de la Cayuela, la cual estaba muy activa. De nuevo tuvimos un acceso pasado por agua. En el interior también había mucha agua. Por ejemplo el pozo del arco estaba regado por una cascada. Las grandes galerías de Cayuela nunca dejan indiferente. Y al salir de la cavidad nos sorprendió una copiosa nevada.

17. Galería de entrada a la Cueva de la Cayuela

GALERIES ENSOMNIADES (SIMA POSOS)

MEMORIES D’EXPLORACIONS A LA SIMA POSOS AL 2017

 

Jesús Almela al 2on sifó riu avall.

A 2017 vam començar l’any, en lo que respecta a les exploracions a la sima Posos, comprovant en primera persona el funcionament del sistema càrstic davant d’episodis de fortes precipitacions. Va ser al gener quant en una visita vam comprovar la inundació de la cavitat fins la cota de -37 m. Posteriorment, durant eixa setmana vam visitar la cavitat en 3 ocasions mes, per comprovar l’evolució del sistema hidrològic davant d’aquesta crescuda.

D’aquests descobriments ja hem parlat tant al blog com a la revista BERIG. Ja que al nº17 de la revista del Espeleo club Castelló, publicada al novembre, Jesús va escriure un interesant article de 6 pagines titulat: “Apuntes para el funcionamiento del sistema kárstico de Sima Posos (Azuébar)”

Deixem els enllaços de les dues publicacions:

http://www.cuevascastellon.uji.es/articulos/berig17_funcionamientosistemaposos.pdf

http://cavitats-subterranies.blogspot.com.es/2017/01/las-intensas-lluvias-activan-dos.html

Després d’aquestes incursions d’àmbit mes científic que exploratori, ens vam prendre un descans fins al mes de Juliol; quant a consecuencia d’una exploració subaquàtica vam tornar a explorar a la cavitat pera trobar noves galeries i a la vegada avançar un poc mes en el coneixement d’aquest sistema càrstic. A continuació detallem les visites i les descripcions de les zones descobertes.

 

Sala Luque.

1er dia; 02 de juliol de 2017.

Busseig del sifó Ana.

Ja fa 7 anys que vam assolir el sifó final riu avall de la cavitat, un punt que marcava el final de la sima pera nosaltres i que suposava un fort obstacle, ja que de moment no som espeleo-bussejadors. Fa uns anys es va bussejar el sifó riu amunt per bussejadors del EOM; Vigarto, Bilba, Salva Luque i Carmen Portilla. I ja dúiem temps darrere dels bussejadors pera trobar l’ocasió d’intentar superar el sifó riu avall. Però difícil era concretar una data que ens vingués be a tots. I per fi el passat 02 de juliol fou el dia escollit.

Vàrem entrar en cavitat Vigarto i Salva Luque com a bussejadors i Luis i Jesús Almela com a portejadors. Nomes vam entrar una botella de 2 litres, ja que Salva, que ja havia estat al sifó, ho trobava encertat. Ens vam dirigir al sifó, superant tots els passos estrets, molts d'ells desobstruïts. Salva busseja i nosaltres ens quedem a l'entrada del sifó.

Quan veiem que el temps d'espera augmenta i Salva no torna ens imaginem que ha trobat continuació i està explorant les galeries de darrere. Als 15 o 20 minuts torna a eixir Salva i ens explica els seus descobriments. El sifó resulta tindre uns 4 m., existint a la part final una estretor. A l'altra banda del sifó hi ha una sala prou gran, d'uns 10 x 30 m. aproximats i amb el sostre no massa alt. La sala està coberta de blocs i fang i el riuet corre per un lateral. A un extrem hi ha un llac que es un possible segon sifó. També hi han zones que es poden mirar amb mes deteniment en una altra entrada, anat acompanyat.

 

Formacions en fang a la sala Luque.

Es una bona troballa, la cavitat continua i ara volem passar nosaltres també. Eixim de la cavitat sense mes. Contents pel descobriment. Quedem en tornar després d'estiu per intentar passar nosaltres també i veure les possibilitats de bussejar lo que pareix ser el segon sifó. Les bones noticies es que Posos no s’acaba; la cavitat continua.

2on dia; 29 d'agost de 2017.

Desobstrucció del pas del bossí.

Mirant el croquis que ens ha fet Salva de la sala que hi ha darrere del sifó Ana i tenint en conter les observacions que hem fet en anteriors visites a la sala on comença aquest sifó; decidim que es interessant intentar desobstruir un laminador tapat de fang.

Aquest laminador l'hem observat en anteriors visites i hem vist com per ací en alguna època ha corregut aigua deixant marca en el fang. Es una desobstrucció a priori fàcil, ja que el sediment es còmode de retirar. Així el 29 d’agost Joaquin i Luis decidim iniciar la seua desobstrucció.

Entrem de vesprada just quant està plovent al exterior. Però veient la sequedat del terreny i les previsions meteorològiques contem que no tindrem crescuda. En cas de veure la mes mínima variació de cabdal ens retirarem a zones fora de perill. Avui, a mes de desobstruir a la saleta del sifó Ana, també volem entrar al riu de Fang per prendre unes mesures topogràfiques.

 

Galeries Ensomniades.

Al baixar el pou d'entrada ens adonem que la cavitat està molt humida i que les plogudes que estan caient al exterior ja es fan notar a la cavitat. Una vegada en el riu observem un cabdal normal pera l’època de l'any. Així, sense mes, superem el laminador sifonant. Darrere d'aquest punt sifonant observem com les petjades en el fang han desaparegut casi per complet i els esglaons excavats en la sala de les dunes també s'han desfet parcialment. Es com avançar per terreny quasi verge. I es que la inundació que va patir la cavitat al gener va esborrar petjades i demes. D’aquesta manera comprovem que som els primers en passar després de la inundació.

Una vegada al riu de Fang prenem mesures topogràfiques fins a la sala Filo. Allí furguem per la sala pera veure possibles punts on desobstruir en altres entrades. Tornem a eixir fins la bifurcació i anem al sifó Ana a començar la desobstrucció. El conducte te una pinta molt bona i el sediment va eixint amb facilitat. Nomes podem estar una hora o hora i mitja traient sediment. Avui hem avançat uns 3 o 4 m. Creiem que hi ha feina, i encara tindrem que tornar com a mínim 2 jornades mes pera arribar a la sala Luque, si es que arribem algun dia.

Eixim a l’exterior després de 5 hores de feina i amb la intenció de tornar prompte, ja que la cosa promet.

3er dia; 09 de setembre de 2017.

Descobriment de les galeries Ensomniades.

Avui farem una visita d'unes 5 hores amb la intenció de continuar desobstruint el possible pas alternatiu al sifó Ana. No creiem que arribem al altre costat. Entrem Jesús i Luis a les 7:40 del mati amb moltes ganes de treballar. Ens dirigim a la punta i comencem a traure sediment. Aprofitem per fer un poc mes amples els difícils passos que hi han abans del sifó.

 

Galeries Ensomniades.

La desobstrucció es molt productiva, anem avançant ràpid. Treballem per relleus; mentre un en punta va retirant fang en l'aixada, el company va traient la terra a la sala i també aprofita per descansar. El sediment esta prou sec i poc compactat, com pera retirar-lo amb facilitat.

Després d'unes tres hores de feina, mirem el rellotge i creiem que farem els últims minuts i eixirem. Però al final de la gatera, que ja tindrà uns 7 o 8 metres, hi ha un amuntonament de blocs i al sostre hi ha una escletxa estreta per la que es sent un eco. Luis intenta avançar per esta estretor vertical. Aconsegueix pujar i asoma el cap a una sala ampla. Hem punxat la sala Luque. L’eufòria i la felicitat s'apodera de nosaltres.

Entre també Jesús i ens posem a recórrer la gran sala. A primera vista al anar avançant no veiem les petjades de Salva. No pot ser que estem a una altra sala !! Es tracta d'una gran sala; la zona mes propera al pas per on hem entrat es plana sense blocs, com pera muntar un bivac. D’allí es baixa a una zona amb el sostre mes alt, amb grans blocs i alguns toll en el terra, amb uns volums cap a dalt que conviden a escalar, amb algunes estalactites, estalagmites i colades, i que de front presenta alguns racons entre blocs que duen a noves estàncies mes xicotetes.

 

Riu principal molt prop del 2on sifó.

Primer anem asomant-mos a algunes d’estes estàncies, les mes evidents. També fem alguna trepada per una rampa de fang. I després ens decidim a baixar a una estància on es veu un toll amb una aigua blava que es realment bonica. Pareix que tanque però mirem darrere d'un cantó i pera sorpresa nostra es torna a obrir presentant una galeria inundada de bones dimensions i on tenim que avançar nedant.

La galeria tindrà uns 50 metres fins un lloc on es sifona. Aquest es el sifó dels llacs, un punt pera provar sort amb els bussejadors. Es la continuació de la galeria, i potser que per la zona alta, escalant pugem passar al altre costat. Però això ho deixem pera un altre dia.

Tornen enrere per les galeries ensomniades i a un extrem de la sala veiem un toll i un bloc gegant que tapa la continuació en eixa direcció. Per un lateral del bloc hi ha un pas a mode de laminador vertical que intenten superar. Es molt limitant, però el fang fa de lubricant i ens ajuda a superar-lo. Al altre costat hi ha continuació. Trobem un toll i un pas baix on ja si que veiem petjades, son les de Salva. Fins ací va arribar Salva, però venint en sentit contrari.

Després de superar esta zona de sostre baix eixim a una ampla sala. Estem a la Sala Luque. Es tal com la va descriure Salva. A l’esquerra trobem el toll que es l'eixida del sifó Ana. Continuant per la sala el riu corre a la nostra esquerra, per baix de blocs en algun moment. Al final de la sala trobem una rampa de fang que ens deixa en un llac fins on corren les aigües del riu de Posos. Revisem el llac nedant i comprovem el que ja va veure Salva, que ací deu d’estar el 2on sifó. Tot el conjunt descobert avui es vertaderament espectacular. Possiblement el racó mes bonic de tota la sima Posos.

 

Luis Almela al riu del llacs.

Tornat cap a fora, cap al pas desobstruït avui,encara veiem una galeria i un laminador que duien direcció cap a baix de la sala Gran. No els explorem avui, deixem algo pera el proper dia. Eixim eufòrics cap al exterior. Finalment la visita es de 5 hores i mitja, una de les mes curtes que hem fet a Posos, però la mes productiva. A falta de fer la topo, creiem que hem arribat a 3,5 Qm. de recorregut, i avui hem trobat uns 180 m. nous. Ara buscarem una data per tornar els 3 germans i seguir explorant i topografiant.

4rt dia; 23 de setembre de 2017.

Topografia de les galeries Ensomniades i connexió amb la sala Gran superior.

Avui hem planificat una visita pera topografiar tot lo descobert el passat dia 9 i per furgar les incògnites que van quedar junt a l'eixida del túnel desobstruït (o pas del bossí). Avui anem els tres germans: Jesús, Luis i Joaquin. Primer li mostrem a Joaquin tot lo que vam descobrir el dia 9, que es extraordinari. Acte seguit, mentre Joaquin va fent esglaons al fang per facilitar l'avanç per llocs relliscosos i revisa algunes incògnites; Luis i Jesús anem fent topografia de les galeries ensomniades i la sala Luque.

 

Sala Luque, on s’aprecia el buçament dels estrats.

A la vegada que fem la topo aprofitem per explorar a fons tots els racons i així anar tancant incògnites. De moment, a mes dels 2 sifons, tenim dues puntes interesants; per una banda l'escalada en l’accés als llacs, i per altra un tubo impenetrable junt al sifó del riu que hi haurà que desobstruir.

Ens deixem la topo dels llacs pera el final, ja que allí tindrem que mullar-nos per complet. Una vegada acabada la topografia de les galeries fem una sessió de fotos de la zona, a la que li dediquem prou de temps. Ja que el dia 9 no vam fer cap foto avui immortalitzarem els descobriments.

Després ve el moment de revisar els forats mes estrets que vam deixar per mirar l'altre dia, estos son els que s'obrin junt al túnel. Es tracta d'una zona caòtica de grans blocs, per on podem avançar per estretors i assolir alguna saleta mes ampla. Explorem i topografiem a l'hora. En un d'estos ramals ens enduem una grata sorpresa, ja que des de les galeries ensomniades arribem la saleta del sifó Ana per un lloc distint al pas del bossí, eixint a la sala del sifó per dalt. Es un pas que no esta massa amagat però que ha passat desapercebut per nosaltres des de maig del 2010, quant vam arribar al sifó Ana (aleshores sifó terminal riu avall).

Ens sorprèn com aquell pas situat en alt no va ser explorat per nosaltres. Faria 7 anys que haguérem descobert les galeries ensomniades. Però aquesta no va ser la única sorpresa; explorant el caos de blocs i remuntant cap amunt vam trobar una rampa ascendent amb petjades. Va saltar l'alarma i el primer pensament que ens va vindre al cap es que les petjades venien de la sala gran de dalt. I remuntant una quinzena de metres vam arribar la sala Gran per un extrem on hi han uns pous coneguts des del inici de les exploracions.

 

Galeries Ensomniades.

Ara si que ens vam quedar sorpresos; com no s’havien explorat a fons aquells pous? Pues en el llistat que tenim de totes les puntes que son susceptibles de revisar apareixien aquests pouets. I de fet alguna vegada hem baixat per ells, però sense trobar entre el caos de blocs el pas correcte. Tants anys allí darrere, tan evident i sense ser explorat per ningú ¡¡ La veritat es que son passos molt selectius i força físics, a mes de ser molt difícils de trobar.

Després d'aquestes troballes d’importància, ja que es tracta d’un nou accés a les ensomniades des de la sala gran, continuem topografiant la zona dels llacs i aprofitant per tantejar el sifó dels llacs. En aquest sifó les parets baixen com a mínim un metre per tots els costats, de moment no convé intentar superar-lo a pulmó. També entrem a la sala Luque per tantejar el sifó del riu, que també hi haurà que explorar amb escafandres.

Deixem per topografiar l’accés a les ensomniades per la sala Gran superior. Però si que aprofitem per eixir per aquest ramal, que resulta ser un calvari, ja que hi han uns laminadors de fang molt físics, unes trepades molt relliscoses i alguna estretor molt limitant.

 

Curiosa anti-estalagmita a les noves galeries.

Eixim en l'idea de tornar prompte per escalar i desobstruir les dos puntes clares que queden en les ensomniades, a banda dels 2 sifons. Per això deixem a la cavitat cordes curtes i material de desobstrucció. Avui hem estat 7 hores 45 minuts en cavitat.

5é dia; 07 d'octubre.

Escalada al balcó de les Ensomniades.

Les dos puntes que tenim pendents van a ser atacades. Primer volem fer l'escalada que hi ha dalt de l’accés als llacs. I després si quedarà temps i diners provaríem de desobstruir el pas junt al sifó del riu. Avui tan sols anem Jesús i Luis, però ja estem acostumats a fer atacs mano-mano, així que... al ataquer!!

A les 8:20 del mati estem entrant per la boca ben preparats per escalar: amb el taladre, estreps, montis, cintes exprés... Com sempre fem en els últims mesos prenem mesures de temperatura i conductivitat de l’aigua del riu. En estes dades podrem estudiar canvis en l’actiu que corre per la cavitat afectats per l’època del any.

 

Balcó de les Ensomniades.

Entrem a les ensomniades per la sala Gran. Ens adonem que l’accés per ací no es precisament un "camino de rosas". Tindrem que tornar a entrar pel camí del riu que discorre baix la sala Gran, ja que es mes fàcil. Una vegada en punta ens posem els arnesos i visualitzem la possible via per escalar. Primer tantegem unes rampes de fang que hi han junt a la paret oest de la galeria. Però remuntant les rampes comprovem que els sostres tanquen per acumulació de blocs. Peguem una ullada a la paret est i junt a una colada veiem una via fàcil i prou neta.

Una rampa de concreció i fang ens facilita guanyar molts metres. Dalt de la rampa Jesús comença a escalar i Luis assegura. En tres punts Jesús es planta dalt i comença a cridar lo que va veient. Es tracta d'una sala prou ampla i plana, plena de fang i que fa de balcó sobre les galeries ensomniades. En un extrem forma balcó i en l’extrem oposat hi ha un cúmul de grans blocs. Per entre els blocs es pot furgar a veure si hi ha continuïtat. El sostre esta format per grans blocs encastrats, dona respecte. Però entre els blocs es veuen forats que pugen mes. Es una zona que es pot escalar, però es una batalla que no pinta molt be i que de moment no començarem.

En un racó de la sala fem una desobstrucció de sediment per ampliar un pas estret, però dona pas a un espai molt xicotet entre blocs. També furguem entre els blocs i grimpem per adonar-nos que no hi ha cap continuïtat possible. Cap possibilitat llevat d'escalar, però tampoc pinten be els blocs gegants que hi ha en equilibri damunt nostre.

Capçalera de l’escalada de 8 m. que ens du al balcó de les Ensomniades.

Així deixem equipada l'escalada, que resulta ser d'uns 8 m. Després topografiem l'escalada i el balcó i fem algunes fotos. També aprofitem per topografiar un xicotet ramal inundat per la base de l'escalada. Fent la topo ens adonem d'un fet que ens va passar per alt en les dos exploracions anteriors; l’aigua dels llacs corre cap a la sala Luque. La corrent es molt sotil, però apreciable. Mesurant temperatures comprovem que no es la mateixa aigua del riu principal de Posos. Es tracta per tant d'un afluent del riu principal i per tant l'aigua dels llacs son un aport al riu.

Pera cremar l’últim cartutx anem al sifó del riu per començar a desobstruir el pas que vam veure l’últim dia. Aquest pas resulta ser impenetrable, i darrere es veu clarament que la cavitat tanca per complet. Per tant abandonem la desobstrucció i deixem la zona finiquitada. Però abans d'eixir Jesús nada pel llac que forma el sifó del riu i grava un vídeo del possible sifó per baix de l'aigua. Aquesta gravació pot servir per determinar un nou atac dels bussejadors.

Eixim cap a l’exterior traient les cordes que ens han sobrat. Avui hem estat 8 hores 40 minuts en cavitat. Nomes queda tornar un altre dia pera acabar la topografia de l’accés a les ensomniades des de la sala Gran, però realment fa mandra topografiar aquest camí d’amargura. Després hi haurà que pensar on dirigir els nostres objectius.

 

Galeries Ensomniades.

DESCRIPCIO DE LES GALERIES ENSOMNIADES

HIDROLOGIA

Les galeries ensomniades formen part de la continuació del curs hídric que forma la cavitat darrere del gran caos de blocs que forma la sala gran. En aquest sector aigües avall de la mencionada sala trobem un afluent d’importància que ha excavat una ampla galeria; es tracta del riu dels llacs. Aquest afluent aigües amunt finalitza en un sifó, mentre que aigües avall tributa les seves aigües al riu principal de la cavitat. Aquesta unió de les aigües es produeix per sota els blocs que conformen el piso de la sala Luque. Per altra banda el riu principal, després de perdre’s per baix del caos de blocs que forma la sala gran torna a eixir formant una curta galeria on forma el sifó Ana. Una vegada superat aquest sifó el riu principal travessa la sala Luque per l’extrem sud i en part també per baix dels blocs que formen el piso, lloc on se li ajunten les aigües de l’afluent dels llacs. Després el riu arriba a un llac on se forma un 2on sifó aigües avall que de moment constitueix el sifó terminal de la cova.

Un fet notable es la diferencia de temperatures de les aigües dels dos rius del sector. El riu dels llacs presenta un temperatura superior al curs principal. En aquest aspecte actualment estem fent estudis encaminats a mesurar i interpretar aquestes variacions, tant de temperatura com de conductivitat.

 

Joaquin Almela explorant a les galeries Ensomniades.

DESCRIPCIO FÍSICA

L’accés a les galeries ensomniades i la sala Luque es pot realitzar per tres llocs distints, tots tres presenten serioses dificultats de superació per al visitant:

·    El primer d’ells es el sifó Ana. El conducte d’accés comença al piso de la sala gran inferior, just on es troba la rampa d’accés a la sala superior. Per arribar a la galeria del sifó hi ha que superar tot un caos de blocs per mig de passos estrets junt al riuet. Tindrem que reptar en diverses ocasions per dintre de l’aigua. Anirem buscant els passos claus per poder avançar, sempre aigües avall. En un dels últims passos tindrem que mullar-nos fins el coll. Així arribarem a la galeria del sifó Ana, mes ampla i on ens podrem posar drets. En ella primer trobem dos punts on el sostre baixa i tenim que mullar-nos fins el cap, i de seguida trobem el sifó Ana. Aquest sifó fou superat per primera vegada per Salva Luque al juliol de 2017, te una llargària d’uns 3 o 4 metres i una zona molt estreta a la seua eixida. Ens deixa a l’extrem sud-est de la sala Luque. Desaconsellem totalment la seua superació a pulmó. Nosaltres no hem gosat fer-ho.

·    El segon accés es pel pas del bossí. Un conducte totalment desobstruït pels germans Almela. Per accedir per ell tindrem que arribar a la galeria del sifó Ana pels conductes descrits pera l’accés a l’esmenat sifó. I nomes assolir la galeria del sifó Ana, en vegada de continuar pel riu, agafarem un laminador de fang que està a la dreta i a mitja alçada. El pas comença ample però va estretint-se. Al principi avancem uns 7 m. en horitzontal i després ens tindrem que contorsionar per posar-nos drets i ascendir entre blocs per un pas vertical d’uns 3 metres. Aquest pas final es limitant i molt físic, i ens deixa en les galeries ensomniades, en una zona ampla i plana i amb el piso cobert de sediment.

 

Sifó Ana a la seua eixida a la Sala Luque.

·    L’últim lloc d’accés es des de la zona superior de la sala Gran. El conducte comença per mig d’uns pouets no equipats que trobem a la paret dreta de la sala tal com pugem. Estos pous enrampats i amb molt de fang baixen a diverses estàncies que es tanquen. Però una d’elles presenta un pas vertical i extremadament estret al piso. Per ací es per on deben entrar. Darrere d’aquest pas en venen alguns mes, fins assolir una saleta mes còmoda coberta tota de fang. Des de la saleta tindrem que remuntar un laminador ascendent que després canvia de pendent i es fa descendent. Aquests laminadors son molt físics ja que el fang ens fa relliscar i fa que no pugem avançar. Si es difícil entrar, mes complicat es eixir, per lo que hi haurà que valorar si serem capaços d’eixir a la tornada. Els laminadors ens deixen un una fractura mes ampla que en direcció esquerra ens deixa sobre l’eixida del pas del bossí, en plenes galeries ensomniades.

Una vegada explicats els incomodes i durs accessos a la galeria, ara comencem amb la seua descripció. Partint del lloc on ens deixa el pas del bossí, que ve a ser l’accés habitual a la zona, podem continuar cap a l’esquerra per unes fractures que prenen direcció nord-est. Als pocs metres i a ma dreta hi ha un laminador que constitueix l’altra via d’accés a la zona. Al seu costat hi ha un altre pas estret que ens deixa en una saleta en rampa formada entre blocs. I continuant per la fractura esta es tanca per blocs als pocs metres.

Però el lloc mes evident per avançar des de l’eixida del pas del bossí es en direcció nord, per una ampla galeria amb el piso pla i cobert del sediment característic d’aquesta cova. La galeria presenta unes bones dimensions: 8 x 5 m. (ample x alt), i dona pas a una rampa que baixa a ajuntar-se en una altra gran galeria que en aquest lloc presenta unes dimensions màximes de 11 x 5,5 m. (ample x alt). Aquesta ultima, mostra una secció en V on avançarem pel centre, per dintre del solc que constitueix la zona mes baixa de la galeria. La galeria presenta algunes formacions aïllades, com ara estalagmites, alguna estalactita i unes grans i curioses anti-estalagmites.

 

Tanteig dels sifons.

Per baix d’aquesta sala circula un curs d’aigua afluent del riu principal, que hem anomenat afluent dels llacs. El direcció nord la galeria s’estretís i apareixen dos ramals. El de la dreta, ascendent, es el mes evident i ens deixa a la base d’una escalada de 8 m. que du al balcó de les Ensomniades. El ramal de l’esquerra baixa per avançar per una galeria inundada on la corrent es mínima, es tracta del riu dels llacs. El tram de riu presenta unes dimensions de 2,2 x 2,4 m. (ample x alt). En la base de l’escalada podem també baixar a ajuntar-nos en el ramal de l’esquera, o be podem grimpar cap a l’esquerra fins assolir la base d’una rampa de fang que tanca per acumulacions de blocs.

Una altra opció es pujar per la corda que ens deixarà en un balcó situat uns 10 m. per sobre de la galeria. Aquest balcó esta format per una ampla sala de 11 x 7,5 m. amb el piso pla i cobert de sediment. A la part sud-est s’asoma a la galeria i forma el balcó, mentre que a la part nord-oest trobem un caos de blocs que curtcircuita però que no du enlloc. Al sostre trobem un empotrament de grans blocs que no semblen massa estables. A la sala també hi ha algun petit recobriment litoquímic.

Continuant pel riu dels llacs riu amunt (direcció nord), la galeria es presenta inundada i amb unes dimensions de 1,6 x 1,8 (ample x alt). Al fons arribem a una sala on pareix que es sifona la galeria, però realment fa un colze a la dreta que superarem acatxant-nos per dins de l’aigua. Aquest pas va seguit d’una trepada i destrepada també per dins de l’aigua. Darrere del pas la galeria s’amplia (4 m. d’ample x 6,5 m. d’alt) presentant-se inundada, per la qual cosa rep el nom de Els Llacs. Esta gran i bella galeria ens obliga a nadar en alguns moments i després de recórrer uns 28 m. acaba en un sifó pendent d’explorar que marca el final de la galeria.

 

Planta de les Galeries Ensomniades.

Tornant a la galeria amb perfil en V i avançant riu avall (direcció sud-oest) arribem a un toll i un gran bloc que sembla tancar la galeria. Però pels dos extrems del bloc podem superar-lo per mig de rampes de fang seguides d’estretors. A l’altra banda del bloc trobem un laminador que presenta unes dimensions de 2,5 x 1,1 m. (ample x alt). Al seu inici presenta un forat al piso que dona pas a una zona inundada sense continuació.

Mes endavant el laminador ens deixa en la sala Luque. Es tracta d’una sala de 24 x 9 m. (llarg x ample), amb una alçada entre 3 i 1,5 m., formada per un esfondrament clàstic, encara que presenta moltes zones lliures de blocs on el piso es cobert de fang i arena. El sostre presenta una curiosa secció triangular marcada per l’estratificació. A l’esquerra i en direcció sud trobem una rampa d’arena que ens deixa en un petit toll que no es mes que l’eixida del sifó Ana. Aquest sifó te uns 3 o 4 metres de longitud i molt poc de desnivell. La sala Luque te forma allargada i pel seu marge esquerre i entre blocs circula el riu que ve del sifó Ana. Mes endavant l’actiu es perd entre blocs i torna a aparèixer baix d’una rampa de blocs. Allí, el riu forma un bellíssim llac de 7 x 2 m. (llarg x ample) que constitueix el 2on sifó riu avall. També hi ha una xicoteta estància adossada a l’extrem sud de la sala i formada per una fractura.

En aquest nou sector, també notem que l’estratificació de les roques es prou acusat, com ja coneixem per a la resta de la cavitat. Hi ha dos punts que destaquen i on es nota clarament aquesta estratificació. El primer lloc es la sala Luque, que presenta una curiosa secció triangular condicionada pel buçament, que es de 45 graus cap al sud. L’altre punt on es nota be l’estratificació es al balcó de les ensomniades, formant un angle de 52 graus cap al sud.

Recordem que l’estratificació a l’exterior en aquest punt es molt mes acusada, propera a la verticalitat. Però la superfície es troba a mes de 100 metres de desnivell.

 

Alçat de les Galeries Ensomniades.

Espeleometria de la cavitat.

Desenvolupament: 3.622 m.

Recorregut en planta: 3.033 m.

Desnivell: 111,7 m. (+35 m. / -76,7 m.)

Exploració i topografia:

Luis Almela, Jesús Almela i Joaquín Almela. - Setembre de 2018.

Busseig:

Salva Luque i Vicente Garcia “Vigarto”.

EPILEG

Des de l’any 2012, on es va presentar la topografia completa de la cavitat i un estudi monogràfic integrament a la revista BERIG Nº12, les visites a la sima Posos no s’han abandonat, malgrat que nosaltres centràrem més dedicació a la catalogació i exploració d’altres zones. Han passat 6 anys i mai hem perdut l’esperança de trobar noves galeries, coneixent en tot moment el potencial que presenta la cavitat. Aquestes visites sempre han estat efectuades pels germans Almela, amb alguna col·laboració.

A continuació, en un quadre resum, anem a presentar els treballs realitzats des de la publicació de la topografia al 2012, fins avui. Topografia que va ser detalladament elaborada pels germans Almela.