Graller del Boixaguer i Graller gran del Corralot (Massís del Montsec)

  

Galeria Inma, al Graller del Boixaguer.

 

El passat cap de setmana vam visitar aquestes dues cavitats clàssiques. Les cavitats presenten unes grans dimensions, uns pous espectaculars d'entrada i unes bones mostres d'espeleotemes diversos i molt estètics. A nivell físic no son cavitats massa exigents, lo que ha fet que es converteixen en dues de les cavitats mes visitades del prepirineu.

 

Galeria del Primer dia, al Graller gran del Corralot.

 

Per la nostra part ens vam ajuntar 9 companys de l’Espeleo Club Castelló i de l’Espeleoclub La Vall d'Uixó. Vam ser Gila, Zoraida, Noe, Mariel, Lydie, Patri, Hèctor, Lee i Luis. Però vam coincidir amb un grup d’espeleòlegs catalans dels clubs Dinàmics de Sant Carles de la Ràpita i del GET de Vilanova.

 

Boca inferior del Graller de Boixaguer, la del pou de 45 m. (Foto: Lydie Babin)

 

Divendres per la vesprada ens vam trobar al càmping d'Àger, on teníem el campament base. El dissabte vam matinar i ens vam trobar amb els companys catalans al Coll d'Ares. Allí vam preparar el material pera cada cavitat. Com els dos grups teníem que visitar els mateixos avencs, vam quedar de deixar-los equipats per aprofitar les cordes de l'altre grup.

 

Galeria Inma, al Graller del Boixaguer.

 

D'aquesta manera nosaltres vam instal·lar el Graller del Boixaguer el dissabte amb el material de Dinàmics i GET i ells van instal·lar el Graller gran del Corralot amb el nostre material. La idea era el diumenge visitar nosaltres el Graller gran del Corralot i desmuntar les nostres cordes, i els catalans desmuntar el Graller del Boixaguer. Així al finalitzar l'activitat el diumenge cadascú es quedaria amb el seu material.

 

Zoraida en el Graller del Boixaguer amb el resplendor de la llum la boca de fons.

 

Dissabte vam començar a instal·lar el Graller del Boixaguer al migdia. Per una banda Hèctor i Luis vam muntar dues vies per l'entrada del pou de 45 m. Tal com les vam muntar vam eixir de la cavitat. Tot seguit vam pujar a la boca superior, la del pou de 68 m., on Lee estava instal·lant i la resta de companys començant a baixar. Per aquesta boca vam baixar pel ràpel guiat per visitar també la galeria Inma. Des de veure la galeria Inma, Gila va instal·lar el pou que ens va deixar a la sala d'entrada, just a la base del pou de 68 m.

Llac final al Graller del Boixaguer.

 

Després vam visitar la resta de la cavitat arribant al llac final, on Héctor va tenir la valentia de fer un bany en les seves cristal·lines aigües. També vam veure l’escalada de l'entresolat, on Luis va remuntar la corda fixa. A la tornada també entrarem a la sala penjada que hi ha un poc mes avall del primer llac sec (Sala de les Colades).

 

Sala de les colades al Graller del Boixaguer.

 

Per finalitzar ens vam repartir per les tres vies per eixir a l'exterior. A les 7 de la vesprà eixíem els últims companys del Graller. Després de passar a saludar als companys catalans al Coll d'Ares e intercanviar impressions, vam baixar la càmping per sopar i recuperar forces.

 

Lydie al Graller del Boixaguer amb la llum de la boca de fons.

 

Diumenge vam tornar a pujar dalt del Montsec per visitar el Graller gran del Corralot. Teniem una hora d'aproximació fins les boques, però resulta distreta pel bonic entorn per on avancem.

Allà ens repartim i baixem per les dues boques. A la boca superior, amb un pou de 90 i una tirada final en volat de 50 m., hi ha una via instal·lada. Mentre que a la boca inferior, amb el pou volat de 33 m., hi han dues vies muntades, però una no es nostra i la deixarem muntada pera un grup de 4 espeleòlegs que estan dintre de la cavitat.

 

Gila al pou de 90 m. del Graller gran del Corralot.

 

Avui tenim que desinstal·lar les dos vies i tornar a casa, així que farem una visita curta. Alguns companys del grup nomes baixar el pous decideixen eixir, per no fer la visita massa llarga. La resta entrem a veure la primera part de la galeria del primer dia. Esta galeria esta molt concrecionada.

 

Hèctor i Patri a la galeria del primer dia, al Graller gran del Corralot.

 

Després eixim desmuntant les dues vies: Luis la del pou de 90 i Héctor la del pou de 33. Tan sols hem estat en cavitat poc mes de dos hores, però ens ha agradat el que hem vist. Hi haurà que tornar a visitar-la per recórrer les seues galeries, ja que es un avenc amb molt de recorregut i molt d'encant.

En fi, un gran cap de setmana amb molt bona activitat i millor companyia.

 

Galeria del primer dia, al Graller gran del Corralot.

COVES DEL TOSSAL (Vilafranca del Cid)

 El passat 20 de maig vam visitar dos cavitats de la zona del Corbó, prop d'on es troben els límits dels termes municipals de Benassal i Vilafranca. Les dos coves es situen en Vilafranca. La visita a aquesta zona esta motivada per una excursió a la zona per part de Pascual Fuster (CEC), Isabel  i Santi Tena on van visitar la cova del Tossal. Com en el catàleg SICE-CS no hi havien dades d'aquesta cova, (sols estaba registrat el nom) Pascual Fuster ens passà fotos i dades de la cova. Per tant el dia 20 preparem una eixida per vistar la zona i documentar la Cova del Tossal, on ens acompanyen Pascual Fuster, Isabel Serrano, Santi Tena i s'on pare, qui ens informa de l'existencia de més cavitats pels voltants del castell de Corbó. Per part de l'ECC anem Pepe Viciano, Andrés Sánchez i Jesús Almela.

En primer lloc visitem la Cova del Tossal, i després busquem un altra cova que ens havie informat, tenint sort i localizant-la facilment. Aquesta segona cavitat es la Cova del barranc del Tossal.

Cova del Tossal:

La seua entrada es visible des de la carretera de Benassal a Vilafranca, just Baix del Castell de Corbo. Situats on la carretera creua el barranc del Tossal, ascendim uns metres per dins del seu llit, per a després pujar per un sargallar o tartera amb molta pendent que hi ha al seu marge dret. Després del sargallar seguim ascendint entre carrasques buscant la base del cingle més amunter. La boca s'obri en la base de l'ultim cingle, quasi en la part superior de la lloma, sobre la cota 1.125 metres.

A escasos 8 metres de la boca hi ha un avenc "destapat", obert a l'exterior al retrocedir el cingle per erosió, quedant actualment un tub de 3,5 metres de diàmetre i 7 de desnivell, seccionat quasi pel mig. Aquest interessant fenòmen conté restes de colades i reompliments sedimentaris molt interessants, que de segur esta relacionat amb la Cova del Tossal.

La boca de la cova del Tossal sobri a uns 3 metres per dalt de la base del cingle, tenint que trepar un poc per alcançar-la. Aquesta presenta unes dimensions d'1,8 metres d'alt per 0.6 metres d'ample. Dona pas a una galería de 8 metres que ens deixa en una sala de 12 x 8 x 4 metres. La part final de la sala esta formada per grans blocs ben estratificats que han caigut del sostre. També en aquesta part final podem trepar per un resalt de 4 metres, arribant a un petit balcó sobre la sala, que finalitza en una cúpula, en la cota +10.5 metres. Suposem que aquest balcó queda prop de la lloma que hi ha per dalt del cingle on s'obri la cavitat.

 

Desde els blocs de la part alta de la sala hi ha un laminador descendent que baixa entre nivells de bretxes, finalitzant als 12 metres, en la cota -5,8 metres, i desenvolupant-se aquest per baix de la sala. Aquests reompliments de bretxes els podriem relacionar amb els del proper avenc "destapat", que ens indiquen un ambient de sedimentació important, que després d'ampliar aquestes cavitats per disolució, les acabarien reblint de sediment. Posterior a aquests procesos, en la sala principal de la cavitat destaquen les reconstruccions litoqímiques, formades principalment per colades i columnes. En un extrem de la sala hi ha una curta galeria de 3 metres que pren direcció a l'avenc "destapat", faltant uns 4 metres per comunicar, pel que suposem que les dos cavitats responen a un mateix procés de formació, malgrat de tractar-se d'una cova i un avenc.

El recorregut real de la cavitat es de 41 metres, en planta de 34 i desnivell de 16,3 metres (+10,5/-5,8).

La Cova va servir d'amagament de gent dels masos dels voltants en la Guerra Civil. També la van usar els Maquis. Testimoni d'aquestes estades son les formaciones trencades, restes d'una llar, trossos de llaunes i una inscripció de 1948 en una colada a l'inici de la sala.

Cova del barranc del Tossal.

Cavitat situada en el marge dret del barranc del Tossal, uns 20 metres per dalt del seu llit. Accedim a la cavitat des de la carretera, remuntant el barranc durant uns 400 metres, fins arribar a la base d'un salt o cascada de 4 metres que ens barra el pas. En aquest punt seguim el cingle que hi ha en el seu marge dret durant unas 60 metres fins arribar a la boca de la cova. Aquesta no es veu desde dins del barranc, ja que la seua orientació i la vegetació que hi ha davant l'oculten prou.

La boca te unes dimensions d'1,3 d'ample per 2,7 metres d'alt. Aquesta es de caràcter ascendent, trobant als pocs metres un resalt que puja 3 metres i després una rampa de 16 metres on acaba la galería, reblida de sediment. En un primer tram hi han cúpules i formes arrodonides, a causa de la circulació de l'aigua a pressió amb el sostre que ens permet estar drets. Els últims metres baixa el sostre i hem de gatejar fins arribar a la part final. 

El recorregut real de la Cova es de 23 metres, en planta 19 metres i amb un desnivell positiu de 8 metres. La seua gènesi es surgencia fòssil, amb seccions que mostren formes de circulació a presió i altres vadoses. Hi han indicis de ceràmiques del Bronze i medievals. També testimonis orals de ser usada pels Maquis.

LAS CUEVAS Y EL KARST DE CASTELLÓN, (PARTE 5).

COVA DE L'AGUILA I COVA DE LA RAMBLA (CERVERA DEL MAESTRE)

 Fa unes setmanes vam visitar dos cavitats del terme de Cervera, acompanyats per Dani. Es tracta de la Cova de l'Aguila i la cova de la Rambla, situades en unes roques que s'alçen sobre el marge dret de la rambla Cervera, al sudoest de la població. Recentment des de l'ajuntament de Cervera del Maestre han obert un sender que ens porta fins a la boca de la cova de l'Aguila, en la part superior d'aquest morral. Uns metres més avall trobem la cova de la Rambla, on hem d'accedir camp a través.

La cova de l'Aguila esta formada per una galería inicial de 12 metres que ens deixa en una bifurcació. Cap a la dreta hi ha una galería de sostre baix de 15 metres que finalitza en una boca secundaria, orientada al nord. Per eixir per aquesta boca hi ha que passar una estreta gatera. 

                                          Boca de la cova de l'Aguila

Si des de la bifurcació anem cap a l'esquerra, als pocs metres trobem les restes d'un mur que talla el pas, amb la finalitat que el ramat que estava en la cova no entrara més endins. Aquesta galería esquerra te un recorrgut de 20 metres, amb caràcter ascendent. En la seua part central destaca un a escletxa perpendicular que baixa uns 3 metres, però el últims metres resulten impenetrables. 

El recorregut real de la cavitat es de 56 metres, amb un desnivell entre boques de 2 metres i un desnivell total de -4,5 metres.  La galeria d'entrada i la de l'esquerra es desenvolupen sobre un sistema de fractures nord-sur i est-oest, mentre que la galeria de la dreta, queda més condicionada pel bussament dels estrats que en aquest punt es de 12º.

                                                        Galeria d'entrada 

La cova de la Rambla també te dos boques, una inferior, que es per on s'accedeix més comodament i un altra superior que queda en mig del cingle. Penetrant per la entrada de baix, despres d'una curta ramapa ascendent la galería s'estreteix, finalitzant als pocs metres, totalitzant un recorregut de 13 metres. Abans de la gatera hi ha una cúpula al sostre que ens permet ascendir per un resalt de 6 metres a un nivell superior. En aquesta zona més alta, trobem una curta galería de tres metres que finalitza en la boca superior amb forma de "forat de la clau".

                                 Boca inferior

                                 Boca superior

Aquestes cavitats van ser catalogades  i topografiades en les campanyes de la Operación Levante de la SIRE. Ara hem condiderat adequat actualitzar les seves topografies. Es tracta de frectures ampliades per dissolució, del tipus surgencia fòssil.