Premi Norbert Font i Sagué 2019
Sistema de l'Obaga del Pollo (Serra del Boix)
SIE Tarragona - UEC Tortosa - Espeleo Club Castelló
Aquest treball va ser guardonat en els
premis Norbert Font i Saguè 2019, que atorga la Federació Catalana d’Espeleologia,
en la categoria:
XXIX Premi Norbert Font i Sagué
Treball
d’activitats i estudis realitzats als Països catalans
1-
Introducció
Ja fa més de 7 anys
que voltem per les muntanyes i valls de la Serra del Boix i encara ens
segueixen donant agradables sorpreses de caire espeleòlogic. El que aquí
presentem és la unió física del Avenc número 1 i del Avenc número 3 de la zona
coneguda com l’Obaga del Pollo i la reexploració del fons d’aquest últim avenc
amb resultats prou sorprenents. A més us presentem també la nova topografía de
la Cova de Xàquera que encara no hem pogut unir amb la resta del que a partir
d’ara anomenarem Sistema de l’Obaga del Pollo, enclavat en els estreps
meridionals del Cim de Xàquera.
2-COORDENADES
UTM – Datum
ETRS89
v Avenc del cim de
l’obaga del Pollo...... 31 T
X-298870 Y-4533234 Z-664
v Avenc superior.................................. 31 T
X-298868 Y-4533208 Z-673
v Cova de Xàquera............................... 31 T
X-298853 Y-4533100 Z-632
v Avenc del camí
de la Xàquera............. 31 T
X-298895 Y-4533060 Z-660
En aquest enllaç
podeu veure l’accés a les cavitats de la zona des del coll on es deixen els
vehicles:
3-Història
de les exploracions
Pel que sabem, els companys dels
GESM CMB foren els primers que visitaren la cavitat i n’alçaren una topografia
parcial l’any 1954.
Retornant als vehicles
4-Situació Geogràfica
El Sistema de
l’Obaga del Pollo es trova enclavat en la zona septentrional de La Serra del
Boix, al terme municipal del Perellò. Per accedir-hi cal agafar la carretera
que mena del Perellò a Rasquera. En el quilòmetre 7 trobarem un indicador a
l’esquerra -GR-192- que porta a les pintures rupestres de la vall de
Cabrafeixet. Avançant per la pista asfaltada, deixarem a mà esquerra el
trencall que du fins a les pintures rupestres i continuarem avançant fins que
la trobarem barrada per una cadena. Continuarem amunt per la pista, només apta
per 4x4, que flanqueja pel nord les parets de Cabrafeixet. Travessarem un
parell de tanques per evitar el pas del bestiar que tornarem a tancar darrera
nostre. Un cop al capdamunt de la pista i abans de que aquesta comenci a baixar
hi ha un bon espai per estacionar-hi els vehicles. Estem sota el gran morrot
occidental de Cabrafeixet. Un cop allà, “petates” a l’esquena i agafarem un
senderó que es dirigeix vers el NO. El sender manté cota i fa prou cómoda la
hora i mitja de camí fins la barrancada que hi ha al sud del cim de Xàquera. La
Cova de Xàquera, un antic engolidor de grans dimensios, queda sota el camí just
quan aquest passa la boca del Avenc del Camí de Xàquera.
Boca de la Cova de Xàquera
L’Avenc del Cim nº3 està sobre la carena de
l’altra banda del barranc. I l’Avenc de l’Obaga del Pollo nº1 queda sota
d’aquest en dirección nord. Hem de descendir uns metres amb cura per una
pendent pronunciada que ens aboca al profund barranc que queda davall nostre.
Les tres boques del avenc s’alineen verticalment entre el matollar de la
cinglera.
Boca del Avenc nº3 del Cim de l'Obaga del Pollo
5-Descripció de les Cavitats
Cavitat tectònica oberta a favor d’una falla de direcció
Nord-Sud que creua gran part de la muntanya. Excavada en dolomies negres del
Dogger-Neocomià. Es tracta per tant d’unes formacions del Juràssic-Cretaci.
La gènesis de les cavitats de la zona son totalment
tectòniques. No s’ha observat cap procés de dissolució o corrosió. El fenomen
sedimentari es veu ben reflectit en moltes zones de les cavitats, mostrant en
nombrosos casos bonics espeleotemes. Mentre que els processos clàstics també
son ben presents, essent en alguns casos emmascarats pel procés sedimentari.
Just en el cim de l’obaga del Pollo es on la fractura s’obri
al exterior per mig de diversos orificis. El primer que trobem es l’entrada
superior que dona pas a l’avenc superior i que fou connectat amb la resta de la
cavitat durant els treballs de desobstrucció duts a terme pels espeleòlegs de
la UEC Tortosa i la SIET de Tarragona. Baixant cap al nord existeix un petit
foradet que comunica també en l’avenc superior però que es totalment impenetrable.
I baixant un poc mes cap al nord trobem la boca principal de la cavitat, amb
unes dimensions de 1,2 x 2,0 m. Si continuem baixant un poc mes en la mateixa
direcció encara trobarem 2 entrades mes que constitueixen 2 finestres a la sala
de entrada per la boca principal.
Entrant
per la boca superior del Avenc nº1 de l'Obaga del Pollo
Zona antiga.
La boca principal (inferior) dona pas a un pou de 19 m. que
ens deixa a la sala mes gran del avenc, de 14,7 x 9,7 m. En l’extrem nord es
veuen les dues finestres citades que donen a l’exterior. Per l’extrem sud està
la continuació de la cavitat per mig d’un pou de 7 m. A la seua base podem:
desgrimpar un R.7 que ens deixa en un pis inferior o continuar pel nivell
superior, mes directe. A partir d’aquest punt entrem en un sector força complex
que esta format per un gran diàclasi que donada la forta fracturació ha creat
diversos pisos desfonats. El patró de la secció de tota aquesta zona ve a ser
una Y invertida (seccions S2, S4 i S5)
Gran Sala d'entrada de l'Obaga
del Pollo nº1
Tornant a la base del P.7, pel nivell superior avançarem
baixant una rampa amb algun ressalt fins que la galeria s’amplia i presenta un
desfonat a cada costat. Estos desfonats ens acompanyaran fins quasi el final de
la galeria. Mes avant arribem a un pou de 4 m. Des de la seua base baixant un
nou ressalt de 2.5 m. arribem a una planta inferior, que en direcció nord ens
du a la base del R.7 antes mencionat. En canvi cap al sud arribarem a meitat
d’una vertical de 13 m. que podrem baixar des de la planta principal. Pels
mencionats desfonats hi ha prou de recorregut, inclús en alguns llocs es
comuniquen els dos desfonats per pisos inferiors
Pou de 7 metres després de la
sala d’entrada
Des de la base del P.4, continuant pel nivell principal
pujarem uns metres per una corda fixa. Tot just dalt de la corda, el sostre es
presenta a gran alçada, pues es en aquest lloc on cau el pou que uneix l’avenc
superior amb la fractura principal, anomenat pou de la unió. També en aquest
mateix punt, i contra la paret de la dreta, existeix un desfonat que està
equipat i baixa un pou de 13 m. Baix del pou hi ha un curt recorregut i un
estret ressalt que permet baixar alguns metres mes (punts G i H en la topo).
Des de la base del pou de la unió: continuant cap al sud, a
ma dreta trobem l’últim desfonat de la galeria principal, aquest dona pas a un
pou de 12 m. que es per on podrem assolir la resta de la cavitat. Just on està
el pou de 12 m. però a ma esquerra, trobem una sala de la que surten uns
laminadors descendents (secció S5). Per estos laminadors es pot arribar als
desfonats abans esmenats. I com a tercera opció; si seguim recte encara
avançarem uns metres mes on la fractura redueix la seva amplada. Encara podrem
superar una rampa de pedres i una escalada de 5 m. instal·lada en fixe, darrere
de les quals el diàclasi es tanca
Base del Pou de la Unió
Baixant el P.12, aquest ens deixa en una rampa inclinada que
dona pas a un petit pouet de 3,5 m. i a una zona horitzontal. D’ací, i per mig
d’un pas estret, accedim a la capçalera d’un P.7. A la seua base s’obri una
sala de 9 x 2,5 m. i decorada per unes llargues estalactites. A l’extrem
nord-oest de la sala i a mitja alçada trobem un estret pas que fou desobstruït
per la UEC de Tortosa i la SIET de Tarragona. Es tracta del pas del bitxo. Tot
el recorregut existent darrere d’aquest pas fou descobert i explorat per estos
dos clubs com a conseqüència d’aquesta desobstrucció.
Zona nova.
A partir del pas del bitxo s’obri la part mes estreta i
incomoda del avenc. Cap al sud s’avança per uns conductes descendents i gaire
estrets en els quals salvem alguns ressalts. Mes endavant la fractura
s’eixampla formant un alt diàclasi amb les parets decorades per vistoses
colades. En aquest punt surt un passamans descendent que ens du a la base de la
galeria. Es tracta del passamans de la muerte.
Inici del
Pasamanos de la Muerte
Una
vegada al terra, en direcció sud existeix un ressalt ascendent que ens du a un
estret pou explorat en dates posteriors a la realització de la topografia.
Aquesta vertical dona a un lloc ja conegut, a la galeria Càtar. En direcció
nord continuarem per la base del diàclasi, descendent entre material clàstic
fins arribar a un ressalt de 4 m. A la seua base tornem a canviar de direcció
cap al sud, i de seguida assolim la capçalera d’un nou pou de 8 m. Aquest ens
deixa a la galeria Càtar, molt decorada i similar a l’anterior però mes ampla.
La galeria baixa enrampada fins la base d’una escalada. Però, al peus de
l’escalada i al terra s’obri un petit forat que dona pas a un parell de pous
estrets que baixen fins la cota de -136,2 m.
Agafant la corda de l’escalada de 6 m. entrem en una galeria
també decorada per boniques colades. Aquesta prompte presenta un desfonat que
superem per mig d’un passamà; es el pas del bloc caigut. A l’inici del passamà
tenim dalt nostre una xemeneia que es per on cau el pou abans esmenat. A
l’altre extrem del passamà la galeria redueix dimensions i parteix una nova
escalada. Esta es de 8 m. i ens torna a deixar en una fractura desfonada on
caminarem per una cornisa amb ajuda d’un altre passamans. Aquesta galeria
s’anomena “meandre Vicente”, encara que realment es una galeria tectònica.
Base del PdlM
Una vegada superat el desfonat, la galeria redueix les seues
dimensions i es presenta amb les parets concrecionades. Baixem fins trobar la
capçalera d’un pou de 6 m. que ens deixa a una saleta. Des d’aquí i en direcció
sud tenim 2 possibilitats: 1) Per una banda seguir la via principal remuntant
per la galeria de la dreta. 2) O be per la galeria de l’esquerra baixar cap als
pouets de Didaket.
Per la galeria de la dreta remunten per un diàclasi de
reduïdes dimensions fins assolir una gran galeria; estem a la galeria de
l’Obaga. Aquesta presenta alguns pisos inferiors formats per l’acumulació de
grans blocs. La sala, allargada, te unes dimensions de 18 x 2,1 i uns 10 m.
d’alçada. Des del seu extrem sud es pot continuar per dos conductes distints
que mes endavant tornen a ajuntar-se. El conducte superior per mig d’un pou de
6 m. ens deixa es una ampla cornisa entre grans llastres. Al conducte inferior
s’accedeix per mig d’uns blocs i es de mes modestes dimensions. Desprès de
baixar un complicat ressalt ens deixa també a la mateixa cornisa que el
conducte superior.
Pas del Bloc Caigut abans de que
caigués
La cornisa de les llastres, anomenada “la T” desemboca en
mig d’una vertical de 33 m. excavada seguint el mateix diàclasi que forma tota
la cavitat. Aquesta vertical podem recórrer-la cap amunt o cap a vall. Primer
anem a descriure-la cap avall. Comencem baixant un pou de 17 m. dividit en 2
per un replà. A la seua base recorrem una galeria descendent en direcció nord.
Al seu extrem nord veurem cap amunt un ressalt que dona pas a una continuació
de la galeria, per aquí es per on es junta la via dels pouets de Didaket. Però per accedir a la cota de màxima fondària
agafarem un pas estret al terra que ens du a un pou de 5 m.
Colades Parietals a la Galeria
de l'Obaga
A la
base de pou de 5 m. podem encara baixar un ressalt i accedir a una galeria de
25 m. de recorregut on es situa la cota de -140,8 m., màxima fondària de la
cavitat. Des de l’extrem nord d’aquesta galeria es pot pujar a un pis superior
que torna cap al sud i ens deixa a la capçalera de l’últim pou de 5 m. En
aquesta galeria inferior les seccions son mes reduïdes.
Tornant a la sala de les llastres l’altra opció que ens
queda es remuntar l’escalada realitzada pels exploradors de la UEC i la SIET.
Pujarem un pou de16 m. que ens deixa en una ampla fractura de 15 m. de recorregut
amb una amplada de 2,8 m. i el sostre a 10,5 m. d’alçada. Des d’ací parteix una
nova escalada de 12 m. que du a un altre pis superior. Dalt de l’E.12 s’obri
una galeria ampla, que mes endavant queda quasi tapada per material clàstic de
gran volum. Una vegada superada l’estretor eixim a una saleta d’on surt una
xemeneia
Colades Dàlmata
Dalt de la xemeneia encara hi troben dues petites sales on
es nota una suau corrent d’aire. En dies ventosos la corrent d’aire es mes
forta. La saleta situada mes al sud acaba en una cúpula; la cúpula final.
Aquesta queda, segons les dades topogràfiques, a nomes 5 m. en planta i 12 m.
en desnivell de la cova de Xàquera, amb la qual encara no ha sigut possible
comunicar però que amb tota seguritat forma part d’una mateixa fractura.
Pouets de Didaket.
Pel que fa als pouets
de Didaket, aquestos comencen a la sala que hi ha a la base del pou de 6 m.
Des de la sala y en direcció sud tenim dues possibilitats: 1) Remuntant per la
galeria de la dreta seguirem la via principal abans descrita. 2) Per la galeria
de l’esquerra baixarem cap als pous de Didaket.
Encara que es digen pouets de Didaket
es poden descendir sense corda, ja que es tracta d’una galeria amb molts blocs
i pedres, de dimensions reduïdes i salpicada de ressalts. Esta via es junta a
la que baixa a la cota màxima abans del pou final de 5 m.
Avenc superior.
L’avenc superior s’obri en un enfonsament i la seua boca, en
disposició horitzontal i de 1,2 x 0,6 m., dona pas a un pou de 8 m. A la seua
base ens trobem dalt d’un con d’enderrocs dintre de la fractura principal que
forma la cavitat. En direcció nord continua una galeria ampla que als 15 m.
acaba. Es aquesta zona hi ha un foradet al sostre que arriba a comunicar amb
l’exterior, si be per les seues dimensions passa desapercebut.
Tornat a la base del P.8 i en direcció sud, hi ha una
estreta galeria descendent que ens presenta un seguit de ressalts fins arribar
a un punt desobstruït per Carlos Cantero: el pas del blavet. L’estretor
vertical fruit de la desobstrucció ens deixa en un replà sobre un pou de 20 m.
(pou de la unió) que a la seva base comunica amb la galeria principal de
l’avenc principal. Però en la zona inicial del pou,i cap al nord, podem accedir
a una galeria ascendent de 12 m.
Cova de Xàquera.
La cova de Xàquera s’obri junt al llit del barranc que
separa l’avenc de l’obaga del Pollo de l’avenc del Camí de Xàquera.
Estructuralment esta formada per la mateixa falla que forma l’avenc de l’obaga
del Pollo, de fet les puntes de les dites cavitats tan sols disten entre elles
13 m.
Gran entrada de la Cova de
Xàquera
La boca, en disposició vertical i de 4,2 x 4,8 m. (ample x
alt), dona pas a una ampla sala de 15,5 x 6,8 m. i amb el sostre a 4,8 m.
d’alçada. La paret est de la sala esta formada a favor del diàclasi principal,
per tant junt a aquesta paret trobem una fractura desfonada que dona pas a uns
pous. Pel que fa a l’extrem sud de la citada fractura, aquesta dona també
continuïtat a la cova desprès de superar un estretament.
Aquesta galeria sud comença ascendent per desprès baixar i
superar un ressalt de 8 m. seguit d’un altre de 7 m. que ens deixa a una zona
estreta i que tanca però on es nota una apreciable corrent d’aire. Sense baixar
fins el fons del ressalt accedim a un piso on les parets apareixent
concrecionades i que continua per espai d’uns 10 m. Esta zona sud esta formada
per un estret diàclasi.
Baixant el primer pou
de la Cova de Xàquera
La zona nord de la fractura, com dèiem desfona i dona pas a
un ample pou de 11 m. A la seua base trobem una galeria de 1,7 m. d’amplada.
Pel seu vesant sud surt una estreta fractura que ascendeix una sèrie de
ressalts estrets i arriba de nou a la sala d’entrada. Però cap al nord trobem
un nou pou de 5,5 m. que ens deixa en una estreta saleta on la cavitat encara
continua per un estret pas vertical que assolis els 20,6 m. de fondària. Aquest
punt es molt a prop de la punta de les escalades en l’avenc de l’obaga del
Pollo
Cantero i Maso forçant un pas a la
Cova de Xàquera
6-Exploració
L’any 2012,
revisitant els avencs i coves que ja es coneixien per La Serra del Boix varem
reinstal.lar l’Avenc número 1 de l’Obaga del Pollo. En aquesta primera entrada
ja ens va semblar que ens sortíem de la topografia de la que disposàvem i vam
pensar que seria interessant revisar a fons la cavitat. Aquells dies estàvem treballant en el proper Avenc del Camí
de Xàquera i tornar a l’Obaga del Pollo per cercar posibles continuacions va
anar quedant arraconat. Tot i que es va reinstal.lar la cavitat per a la Trobada
que va fer la Uec l’any 2015, no fou fins l’any següent que visitàrem l’Avenc
de l’Obaga del Pollo amb la intenció de revisar incògnites. En una entrada que
feren Maso i Roger veieren com un rat-penat es colava per un foradet a la base
del últim pou de la cavitat. El cap de semana següent, equipats amb material
adient, van tornar al avenc per forçar el pas estret.
Pas del Bitxo vist desde baix
Després d’una feixuga
feina de desobstrucció amb martell, escarpra i taladro, va semblar que el pas
ja era practicable. Sarai i Maso van colar amb dificultat tot i que Cantero es
va quedar trabat. Un cop aconseguiren extreure’l del que anomenaren “El Pas del
Bitxo”, aquest va continuar picant per enxamplar-lo. Mentre ressonaven per
sobre d’ells els cops de martell, Maso i Sarai anaren descendint i superant
estretors fins arribar a les gateres verticals. Allò tirava avall, per tant
anaren baixant fent contraposició i netejant els taps de blocs que obstruïen
l’esquerda bloquejant-ne el pas. Un cop superades les estretors i després d’un
ressalt exposat, la esquerda s’obria i es convertia en una gran diaclassa
desfondada amb les parets cobertes d’espectaculars colades.
En una estona allà se’ls uniren Vicent i Dídac que també
havien pogut superar el Pas del Bitxo i sentint encara les martellades de
Cantero es felicitaren pel descobriment i començaren a cercar per on era més
factible seguir avançant sense material. A diferencia de la part superior de la
cavitat, molt seca, a la gran diaclassa, que batejàrem amb el nom de Galería de
Càtar, les parets eren ben humides i concreccionades. Avançaren per la
diaclassa a mitja alçada aprofitant una repisa clástica prou cómoda fins un pas
ascendent que es va superar en contraposició. Una gran roca en equilibri
precari els va donar un bon ensurt però
tots ascendiren sense novetat.
Gateres verticals sota el pas del bitxo
Continuant la progressió horitzontal per l’esquerda en dirección
sud, aquesta torna a desfondar-se i es va continuar tirant avall amb cura fins
que en vista de les dificultats decidiren donar mitja volta per tornar-hi amb
material de instalació i l’equip adient.
Durant el retorn es trobaren a Cantero que finalment havia
enxamplat prou el Pas del Bitxo per poder superar-lo i decidiren retornar a
l’exterior a celebrar-ho amb Volls.
El cap de semana següent el mateix equip tornà a la cavitat.
Un cop arribats a la punta es dividiren tres grups: mentre en Vicent iniciaba
una escalada desde la Galeria Catar diaclassa amunt, els altres van anar avall
instal.lant alguns passos fins arribar al fons del avenc on aviat també se’ls
uní Vicent. Els explicà que l’esquerda seguia ascendint però que calia material
per equipar-la. Aquell dia es descobriren els Pous de Didaquet, una altra via,
paralel.la a la principal, que també mena fins al fons de la cavitat. Un cop
feta la feina i encara amb incógintes pendents de revisar donades les
dimensions de la gran diaclassa decidiren retornar a la superfície contents com
un gíngol i anar al bar a celebrar-ho…. amb volls.
Colades Lila
Les següents setmanes s’anaren fent entrades per instal.lar
la cavitat i així facilitar l’exploració. Aquesta va continuar amb l’escalada
de la diaclassa que hi ha sobre la vertical del fons. Maso i Cantero van
arribar, mitjantçant técniques de escalada artificial, més de 100 metres sobre
la cota de máxima profunditat. Un cop allà l’esquerda adquireix unes folgades
dimensions però les grans colades tanquen tota posible continuació cap amunt.
Malgrat tot, trobaren un seguit de closques de caragol que els feren intuïr que
no eren massa lluny de l’exterior. Hora de
retornar a la superfície.
En la següent entrada de exploració es va entrar al Avenc
nº3 del Cim del Pollo. La seva situació,
molt propera i algo per sobre del Avenc de l’Obaga ens feien sospitar que eren
dos boques diferents del possible sistema. Vam apreciar que es tractava de la
mateixa diaclassa i al fons del avenc, en direcció sud, l’esquerda, tot i que
quedaba tancada per colades i formacions, tiraba avall. En una entrada
posterior i, gràcies a la idea de Cantero, vam abocar-hi 5 litres de “colorant”
cassolà: blavet de obra. A l’endemà tornaren a l’Obaga del Pollo a mirar els
sostres de la “zona antiga”. No va fer falta cercar molt: el blavet regalimaba
per una paret en la vertical del tercer pou. No van trigar gaire a tornar-hi i
gracies a una llarga desobstrucció es va obrir un pas prou ample per a que
Vicent i Luis Almela el superessin i accediren topografiant a les amplies
galeries de l`Obaga del Pollo. Unió aconseguida.
Poc després Luis va venir a pasar un cap de semana al
Perellò i, sota la seva direcció, membres de la Uec, el Siet i EspeleoClub Castellò
vam prendre les mesures de tota la cavitat. Un cop introduïdes a l’ordinador li
va semblar adequat retopografiar la Cova de Xàquera. Els resultats foren
sorprenents: les galeries inferiors de la Cova de Xàquera estan a escassos
metres en vertical dels sostres que hi ha sobre la “Escalada Tallis”. Això ens
va animar a repetir la experiència del “blavet” del amic Cantero. Entràrem per
la Cova de Xàquera amb una garrafa de 5 litres de “blavet” i l’abocàrem a
l’esquerda del fons. Els resultats aquest cop foren negatius vam torbar a
entrar a l’Obaga crcant algún rajolí del colorant pels sostres del capdamunt de
la Escalada Tallis però no en vam trobar ni rastre.
Tot i que la relació existent entre ambdues cavitats és evident
-desde la superfície i quan el sòl està baix arriba a apreciar-se que són part
de la mateixa diaclassa- encara no hem estat capaços d’unir-les fisicament.
7-TOPOGRAFIA
La topografia fou realitzada per Luis Almela durant els dies
11 i 12 de novembre de 2017 i 24 de febrer de 2018. En el treball de camp van
col·laborar Joaquín Almela, Tomàs Brull, Vicente Barraquet, Josep Maria Plana
"Bin" i Didac Margalef.
Alçat del Sistema de l'Obaga del
Pollo
Planta
ESPELEOMETRIA
Avenc
de l’obaga del Pollo
Desenvolupament
|
754
m.
|
Fondària
|
-140,8
m.
|
Recorregut en planta
|
462
m.
|
Cova
de Xàquera
Desenvolupament
|
90
m.
|
Fondària
|
-20,6
m.
|
Recorregut en planta
|
57
m.
|
8-Annex
Adjuntem aquí les topografies que hem trobat de les cavitats
estudiades
Treball realitzat a quatre mans per Luis Almela del ECC i
per Josep Mª Plana de la SIET
Fotografies de Josep Mª Plana “Bin”
