LAS CUEVAS Y EL KARST DE CASTELLÓN (PARTE 4)

 Ahora presentamos la parte 4 del proyecto titulado "LAS CUEVAS Y EL KARST DE CASTELLÓN", que es una iniciativa propuesta dentro del año 2021, Año Internacional de las cuevas y el karst. Debido a la pandemia, el Congreso Internacional de Espeleología planeado  en Francia para el verano de 2021, se ha reubicado por segunda vez para el año 2022, y con ello desde la UIS nos han informado que el Año Internacional se extiende también hasta el año que viene.

El proyecto que ahora presentamos mensualmente y por partes, es uno más, de los más de 100 actividades propuestas, donde participan cerca de 200 entidades implicadas con las cuevas y el karst de todo el mundo. Por ello en la web del Año Internacional aparece el Espeleo Club Castelló como socio, y este evento que ahora presentamos, queda anunciado también en su página web.

Recordamos que podéis seguir el proyecto "LAS CUEVAS Y EL KARST DE CASTELLÓN" en la siguiente dirección:

https://sites.google.com/view/iyck-2021/home

Avenc Figa estreta (Llucena)

 

La boca de l’avenc de Figa estreta (Foto: J. Gilabert).

 

Tot començà quan Octavio, del Club de Muntanya de Llucena, un dia caminant per les proximitats de l'avenc de la Figa, junt a Nando Falomir de Figueroles i Marc Gascón, localitzà un foradet molt menudet i roblid de pedres. Aquest forat estava a menys de 50 m. de la boca d'entrada a l'avenc de la Figa, màxima fondària provincial. Octavio Bartoll va tindre molt bon ull. Per la proximitat a la Figa l'avenc es batejà com a Figa estreta.

 

Lee desobstruint la boca de Figa estreta.

 

Després d'una primera jornada de desobstrucció duta a terme per Nando Falomir i Marc Gascón, ens van mostrar el forat a Lee i a Luis Almela. Eixe mateix dia, a banda de veure el forat, continuem amb la desobstrucció, mes que res per fer un tanteig. Les possibilitats son enormes, ja que es situa sobre la mateixa fractura on s’obri l’Avenc de la Figa.

 

Gran moment !! Nando es el primer humà que entra en Figa estreta.

 

Finalment el 20 de juny de 2020 podem ajuntar-nos Lee, Nando i Luis i desobstruir l'avenc. Al veure que la boca es molt estreta optem per obrir una nova boca a dos metres de la de Figa estreta. Durant aquesta satisfactòria jornada acabem de desobstruir la boca i endreçar-la.

 

Nando baixant un dels pous de la via de -81 m.

 

A continuació ens disposem a explorar el nou avenc. La cavitat comença estreta, però desprès es fa mes còmoda. Explorem la via que considerem mes directa. Baixem un seguit de pous i la cavitat pareix no acabar. Per fi, baix d’un pou en forma de tub, assolim el fons de la via a la cota de -81,1 m., tot un èxit. Al eixir fem topografia d'aquesta via. 

Detall d’un macarró amb excèntrica.

 

Però la cavitat te altres possibilitats, per lo que volem tornar a revisar algunes incògnites. Es el 25 d'abril de 2021 quan tornem Lee Galea, Josep Gilabert i els germans Joaquin i Luis Almela. La via explorada el juny passat anava cap al nord de la fractura. Així, en aquesta jornada muntem un passamans en una cota pròxima a -20 m. i comencem a baixar diversos pous, sempre pendulejant cap al sud.

 

Luis muntant un passamans el 25 d’abril de 2021 (Foto: J. Almela).

 

La base de la via explorada assoleix els 58 m. de fondària. Allí Luis força un pas estret situat en alt i d'uns 5 m. de longitud. A l'altra banda de la estretor franqueja un pou i troba un spit. No ens ho podem creure, però acabem de connectar amb l'avenc de la Figa. Luis encara puja fins la base del pou d’entrada per confirmar la connexió.

 

Luis en la Figa.

 

Eixim desinstal·lant i topografian la nova via que connecta amb la cavitat mes fonda de Castelló. També fem poligonal exterior entre les boques que ens dona com a resultat que la boca de la Figa està situada 0,9 m. mes alta que la de Figa estreta.

 

Lee pujant un dels pous de la via de -58 m.

 

La cavitat continua en exploració, ja que tenim que eixamplar alguns pas i reforçar les instal·lacions entre altres feines pendents. Pròximament finalitzarem les feines en la cavitat i presentarem una publicació com cal.

 

Passamans de la via de -58 m. (Foto: J. Gilabert).

INAUGURACIÓ CENTRE D’INTERPRETACIÓ DE L’ESPELEOLOGIA (VALLIRANA)

 El passat dijous 22 de abril es va inaugurar el Centre d’Interpretació Infantil de l’Espeleologia a la localitat barcelonesa de Vallirana. Un racó on explicar i experimentar una idea senzilla però ben il·lustrada de la vivència de l’espeleo per als mes menuts. Consta de panells explicatius amb fotografies variades i unes gateres per passar a través d’unes estretors selectives, que donen un toc de atractiu infantil al centre, ja que permet iniciar-los en el pas per llocs estrets a mode de joc.

Presentació de l'acte a Vallirana

Per part del Centre Excursionista de Vallirana, la secció d’espeleologia Ordal, ha fet de les seues instal·lacions, el lloc per oferir aquesta vivència i conèixer l’esport en varies de les seues vessants, tant esportiva com la mes rica, la científica.

Placa conmemorativa de l'acte inaguratiu de descoberta

Van estar presents entre d’altres: Eva Martínez l’alcaldessa de Vallirana, Lluis Domingo president de la Federació Catalana d’Espeleologia i Victor Ferrer promotor de la part gràfica i creador dels panells.

Material dels inicis de l'espeleología

El conjunt es format per dos sales, una mes introductòria, que mostra que es l’espeleologia, l’equip, els orígens amb algun objecte històric i breu explicació de seguretat i bones pràctiques. 

El Victor passant la estreta gatera

Com a nexe d’unió hi ha 4 tipus de gateres que posen a prova als visitants, no sols el mes menuts sinó qualsevol que s’ho proposi. Ací va obrir el pas l’alcaldessa, passant la primera de totes, bona mostra i exemple.

Gateres de reduïdes dimensions en la exposició

La segona sala, mes ampla, consta d’un gran panell on es resumeixen totes les possibles obstacles i escenes habituals al mon sencer, recopilació de fotografies tant interiors com exteriors molt ben organitzades, simulant estar en la cova. Així també mostra algunes de les grans cavitats de Catalunya, materials geològics, resumides tant amb la topografia com amb fotografies esplèndides.

Panell central de l'exposició

Per concretar una visita o obtenir més informació cal que us poseu en contacte amb el CEV al Tel. 93 683 26 61 o Correu electrònic:  cev@cevallirana.cat .

Mina Gertrudis (Pavías)

  

Interior de la bocamina 1.

 

Por medio de una cadena de contactos llego hasta nosotros la noticia de que en la localidad de Pavías, en el corazón de la Sierra Espadán, se había desbrozado el acceso a una mina que podría ser interesante. Finalmente el sábado 27 de marzo nos acercamos hasta la población de Pavías. Allí habíamos quedado con la alcaldesa, quien nos presento a David y su esposa, ellos nos acompañaron a las bocaminas. David es concejal de la localidad y buen conocedor del territorio.

Minerales de azurita y malaquita en la bocamina 1.

 

Por nuestra parte veníamos Pati, Pili, Héctor y Luis del Espeleoclub La Vall d’Uixo y del Espeleo Club Castelló. Al charlar con ellos ya nos dijeron que se trataba de la Mina Gertrudis, la cual ya está catalogada en el catastro de cavidades provinciales (SICE-CS). No obstante fuimos a visitarla, ya que ninguno de nosotros 4 la conocíamos.

 

Escombrera donde se sitúan las bocaminas del túnel y de la galería subterránea

 

Se trata de tres bocaminas de escaso desarrollo. Por una parte tenemos una galería de unos 8 m. de desarrollo y con una anchura de unos tres en su parte más ancha, que podríamos decir que forma una sala. Esta bocamina no estaba catalogada ni topografiada, por lo que realizamos un croquis. En sus paredes y suelos podemos ver todavía restos de mineral de cobre (azurita y malaquita sobre todo), que presentan una coloración verdosa o azulada muy característica de estos minerales. En ella observamos un murciélago hibernando.

 

Grillo de cueva sobre los minerales de cobre en la bocamina 1.

 

Las otras dos bocaminas se sitúan junto a un gran hundimiento o escombrera y son las que ya estaban catalogadas por nuestros compañeros del Espeleo Club Castelló. Una hipótesis es que las dos partes subterráneas formaran parte de la misma galería y tras un derrumbe ambas quedaran separadas por la escombrera procedente del derrumbe. Así, tenemos el sector catalogado como -zona del túnel- , que se corresponde con un túnel con dos entradas de unos 4 metros de recorrido subterráneo; y el sector llamado -zona de la galería subterránea- que se encuentra en el otro extremo del derrumbe y posee unos 10 m. de desarrollo descendente.

Zona del túnel.

 

TOPOGRAFIAS

 

Entrada a la bocamina 1.

 

Las coordenadas de las tres zonas subterráneas son las siguientes:

UTM – Datum ETRS89 – Huso 30S

Zona de la galería subterránea: X-0715997  Y-4429179  Z-860 m.

Zona del túnel: X-0716021  Y-4429201  Z-859 m.

Bocamina 1: X-0715982  Y-4429200  Z-862 m.

 

Entrada a la bocamina de la galería subterránea.

De estas minas, actualmente en desuso, se extrajeron: azurita, malaquita, cinabrio y clinoclasa. Hacer unas semanas fueron desbrozados sus accesos, de forma que ahora son accesibles de manera más cómoda.

En sus cercanías se encuentra la mina a cielo abierto llamada Mina Montalbana, cuya escombrera es observable desde la Mina Gertrudis. Pero, dado que carece de recorrido subterráneo, decidimos no visitarla.

Interior de la bocamina de la galería subterránea. 

TOPOGRAFÍA DE LA COVA DE LA FERRERA (ESLIDA)

Entre los meses de marzo y abril de 2021 hemos realizado una nueva topografía de la cova de la Ferrera, cavidad ubicada en Eslida, muy conocida y visitada por espeleólogos de todas las generaciones y de la que existen al menos tres topografías, todas ellas de la década de 1970.

Galería situada antes del pozo-rampa de 14 metros

Como recorrido nuevo que no quedaba reflejado en las otras topos, hemos aportado el sector "To Roto", ubicado en el extremo oeste de la cueva, donde la desobstrucción de un paso estrecho ha permitido explorar y topografíar 63 metros nuevos. Nos pareció interesante forzar este punto, porque la corriente de aire que en invierno sale por la boca de la cueva viene de esta zona, aunque no va por dicha gatera, sino de la base del pozo-rampa de 14 metros. A pesar de ello, en la zona nueva hemos reencontrado esa corriente de aire, pero no la hemos podido seguir por muchos metros debido a la morfología de sus galerías y estrecheces impenetrables. 

Topografiando el sector To Roto.

El sector "To Roto" son unas galerías poco agradecidas que contrastan con el resto de la cavidad, de génesis tectónica, con fracturas y laminadores que se desarrollan entre las cotas -10 y -25 metros, en las que encontramos numerosos pasos estrechos. En la zona sur de este sector si que aparecen algunas formas de disolución sobre estas fracturas y laminadores. 

Estrechez en la zona sur de la zona nueva.

Creemos que esta zona de la cueva esta relacionada con la cova de la Ferrera-2, cavidad localizada recientemente, que se ubica a unos 150 metros al noroeste de la cova de de la Ferrera y a una cota ligeramente inferior. Se trata de una pequeña cavidad tectónica, con dos entradas y un recorrido de 35 metros y -4,1 metros de desnivel. Su morfología es similar al sector "To Roto", con galerías guiadas por el buzamiento de los estratos, fracturas y numerosos bloques caídos que van cortando el paso y en algún rincón un pequeño nicho formada por disolución. Por otra parte, tal como hemos comprobado de las diferentes poligonales, la distancia entre los extremos de ambas cuevas es de 59 metros y 9 metros de desnivel, por lo que creemos que su relación es obvia.

Boca inferior de la cova de la Ferrera - 2

El recorrido real de la nueva topografía de la cova de la Ferrera es de 486 metros, con un desnivel máximo de 37 metros (-34,8 / +2,2). Este desnivel máximo lo encontramos en su zona oeste, aunque en esta misma zona en un punto se ha sondeado hasta la cota -41 metros. En el sector este el desnivel máximo alcanzado es de -31,8 metros. La información ahora presentada es una pequeña aportación al conocimiento de las cuevas del valle Aín - Artana, en el que continuamos trabajando.

Escalades a la Sala de Dalt (Sima Posos)

 

Ian en una de les saletes que es troben al peu de l’escalada de 21 m.

 

En els últims mesos les exploracions a la Sima Posos no s’han aturat. Una de les zones de la cavitat on hem continuat explorant es la Sala de Dalt, on hem efectuat dues escalades que augmenten el desenvolupament de la cavitat. En dues visites hem revisat i retopografiat la zona, assolint dalt de l’escalada la cota de – 7 m. sobre el nivell de la boca d’entrada.

Gours farcits de cristalls en la zona de la sala de Dalt.

 

8 de novembre de 2020:

Entrem Ian i Luis a executar algunes escalades. Durant els 4 dies anteriors a la nostra entrada s'han acumulat 92 litres per metre quadrat a la zona. Els barrancs exteriors es trobem secs, però segurament s’han activat estos darrers dies. En la cavitat trobem el riu de l'afluent amb molta corrent. Podríem dir que en la bifurcació el afluent du més o menys el mateix cabdal que el riu principal de Posos.

 

Excèntriques en les parets de l’escalada de 21 m.

 

Anem a agafar una corda pera escalar que teníem ja en cavitat. Després passem a veure les sales bessones per mostrar-li-les a Ian i veure possibilitats per escalar-les en un futur proper. A continuació entrem cap a la sala de Dalt. Veiem un petit rierol que ve per entre els blocs de l'accés a la sala de dalt. Aquest afluent va cap al cul de sac, du molt poca aigua, però aquesta corre. El seguim riu amunt fins una saleta on es forma un toll. Aquest toll es el lloc d'on ve l'aigua i sifona. Es una punta per revisar sense aigua, quan la cavitat estiga seca, però probablement l’aigua vinga entre blocs d’un lloc impenetrable.

 

Luis i Ian a la sala de Dalt.

 

Després busquem els accessos a la sala de Dalt. Pugem per un on hi ha una corda fixa, però durant el dia trobarem un pas de baixada que resulta ser més còmode. Aquest camí el marquem en fletxes i fites, però convindria senyalar-lo amb reflectants i retirar la corda per utilitzar-la en les escalades que hi ha pendents. Així també quedaria abalisat pera possibles visites a aquesta sala. Una vegada en la sala de dalt la revisem tota, que resulta tindre alguns racons per furgar, algunes formacions i molts blocs entapissats per fang. Veiem dues puntes per escalar: primer un balcó en direcció oest , i després l’escalada on es situa el punt mes alt de la zona.

Ian en una zona molt decorada dalt del balcó de la sala de Dalt.

 

Primer escalem al balcó. Son uns 4 metres verticals que ens deixen en un laminador amb molta pendent, que no es pot pujar en lliure. Luis escala i Ian assegura. El laminador du a una fractura que el talla perpendicularment i suposa el seu final. En aquest laminador hi ha un bonic gour i algunes concrecions. La fractura final dona pas en el seu sostre a un nou laminador molt estret i que bussa en direcció contrària (est). Aquest segon laminador presenta molta pendent, es quasi vertical. Es escalat en lliure i resulta tancar. Son uns 20,8 m. nous de recorregut i assolim la cota de -31 m. sobre la boca d’entrada en la part alta d’aquest ramal. Fem topo, deixem la corda en fixe i tornem a la sala de Dalt.

Bonic gour en el balcó de la sala de Dalt.

 

A continuació ataquem l'altra escalada. El primer ressalt es estret i es salva en lliure. Després dona pas a una mena de pis. Des d'aquí tornem a trepar uns 3 metres i arribem de nou a un altre pis. Per assegurar aquest ressalt posem una corda curta. A partir d'ací comencem una escalada per una paret amb un poc d'inclinació, coberta per una colada i amb un solc a la seva primera part. Lo que fa que sigui bastant assequible de pujar en artificial. Luis escala i Ian assegura. A uns 14 m. d'alçada abandonem per ser l'hora pera eixir de la cavitat. La xemeneia ara es tanca un poc, però després s'obri i es veuen molts metres cap amunt. Deixem la corda en la qual escalàvem i una altra de 40 m. del ECC. Eixim cap al riu on mos rentem be i desprès cap al exterior, tancant una entrada de 10 hores i deixant una punta clara d’escalar, així com altres escalades interessants.

 

Topografia actualitzada del sector de la sala de Dalt.

 

3 de gener de 2021:

Ian i Luis entrem per la via dels tollets i ens dirigim a la sala de Dalt. El dia d’abans hem estat efectuant dues escalades a la cova del Fonillet d’Eslida, on hem trobat un nou ramal. A veure si avui també estem de sort. De camí a la sala de Dalt aprofitem per abalisar amb alguns reflectants el camí de pujada a la sala de Dalt per entre el caos de blocs. Una vegada a la sala anem a la base de l’escalada que vam deixar a meitat el dia 8 de novembre passat. Allí tenim dues cordes per si l’escalada pujara molts metres.

 

Ian en el pas estret, quasi a dalt de l’escalda de 21 m.

 

Escala primer Ian fins una estretor molt limitant que no pot superar, a pesar de intentar-ho varies vegades. Desprès puja Luis i intenta superar l’estretor, aconseguint-lo al segon intent. Dalt , desprès d’uns 3 o 4 metres, la fractura es tanca. Es veuen uns metres mes, però son impenetrables. La cota assolida en l’escalada es de -7 m. sobre el nivell de la boca. L’escalada resulta ser de 21 m. Recordem que la sala de Dalt es situa a -43 m., per tant hem remuntat 36 m.

Luis a la capçalera de l’escalada, a la cota de -7 m.

 

Baixem fent topo de l’escalada i la desequipem. Aprofitem també per re explorar les zones que hi ha a la base de la escalada. Hi ha algunes saletes que no es van topografiar en el seu dia. Les topografiem i fem fotos, ja que trobem boniques formacions. Son espais menuts però molt concrecionats. Connectem la topo de l’escalda d’avui amb la topo de l’escalada del Balcó de la sala de Dalt i també retopografiem la sala de Dalt.

 

Ian en una bonica zona de la sala de Dalt.

 

Eixim de la cavitat, però abans anem a la Bifurcació a llavar-nos. Allí Luis ensenya a Ian una possible escalada que Jesús va veure l’últim dia. Eixim de la sima desprès de 8h. 20 min. al seu interior.

En una entrada efectuada el dissabte 13 de març de 2021, Jesús i Luis escalem aquesta esmenada finestra sobre el riu i junt a la bifurcació. Realment es una doble finestra, però malauradament al arribar dalt de les dues, confirmem que les dues tanquen. Així que... L’EXPLORACIÓ CONTINUA!!!

 

Espeleotemes al peu de l’escalada de 21 m.