Fa uns dies vam fer una curta excursió per la zona sud-oest del terme municipal de la Pobla Tornesa, fins el barranc de la Paredà o Paredada. L'objectiu era visitar les cavitats del marge esquerre del barranc, que son la cova Paredà i la cova Paredà-2, dos cavitats erosives obertes sobre fractura.
D'altra banda les cavitats del marge dret del barranc son tectóniques: cova del Bustal, fractura del Bustal i coves de la Solsida del Bustal 1 i 2, ja visitades fa uns quants anys. També per aquesta zona hi ha el Ullal de la Cova Paredà, surgencia permanent que s'activa després de fortes, molt fortes llevantades. Segons es conta ha de ploure "un cabiró de saó" per a que ixca l'ullal. Aquesta informació es va publicar en 2015 en el butlletí de A.C. la Balaguera, Montornés nº21, per José Miguel Castellet Martí en l'article titulat:Evolució temporal de registres pluviomètrics a La Pobla Tornesa(agost 1990–juliol 2014) .
De les noticies d'aquest sabem que s'activà per última vegada l'any 2000. El Ullal no el tenim localitzat exactament, pero les referències facilitades per un pastor de la població son que esta en el mateix llit del barranc, més amunt de la cova Paredà i al costat d'una carrasca.
De les noticies d'aquest sabem que s'activà per última vegada l'any 2000. El Ullal no el tenim localitzat exactament, pero les referències facilitades per un pastor de la població son que esta en el mateix llit del barranc, més amunt de la cova Paredà i al costat d'una carrasca.
 |
| Barranc i cova Paredà |
Un dels interesos que volem destacar de la cova es el seu caràcter erosiu que ens indica que es una surgencia fòssil, del qual el punt d'emissió actual potser siga el ullal abans esmentat. També parlarem de la cova Paredà-2, però es menys important.
 |
| Cova Paredà penjada en el cingle. |
La cova Paredà s'obri en calcàries aptienses del cretàcic inferior que es disposen en estrats quasi horitzontals. Actualment esta penjada a uns 85 metres sobre el nivell del barranc i a escasos 30 metres de la planura superior que formen les muntanyes de la zona, com el tossal de la Paredà o l'Infernàs. Té un recorregut de 38 metres amb un caràcter ascendent i 2 metres positius aproximadament. L'altra cavitat esta a uns 80 metres, en el mateix pany rocòs i uns pocs metres més alta en cota.
 |
| Forat erosiu i cova Paredà-2 a la dreta. |
 |
| Boca de la cova Paredà-2 |
En l'interior de les cavitats trobem diferents formes o millor dit microformes:
Hi han marques de corrosions de diferents tamanys, unes més grans, tant en grandària con en profunditat i altres més menudes i més nombroses cap al final de la cavitat. Pareix que el tamany esta en funció de la fondària de la cova on estiguen les marques, pero mirant-ho millor crec que respon al tipus de roca. Aquestes es veuen com petites "picaetes" o forats en la roca.
COVA PAREDÀ
COVA PAREDÀ-2
Unes altres marques de corrosions prenen forma de línies, tipus "grietes" i associades a elles hem vist en un punt juntes estilolítiques, relacionades en moviments tectònics recents.
 |
| "Grietes" i junta estilolítica. |
Aquestes formes responen a la quimica de l'aigua i a la naturalesa de parets de la cavitat i les trobem en altres cavitats del mateix origen. Respecte a les corrosions, també hi han (en altres coves) corrosions climàtiques atribuides a diferències de temperatura o corrents de convecció, pero no en aquesta cavitat.
Unes altres formes son petites cúpules de disolució per on penetrà aigua del sostre. També son frequents en altres cavitats d'aquest tipus.
COVA DE LA PAREDÀ
En la cova trobem altres formes semblants a "pendants" i relacionats en una deposició de sediments i posterior retirada dels sedimets, conegut com a paragénesis. No creem que responga a aquesta génesis i es més be degut a la intensa fracturació de les roques i posterior erosió desde el sostre.
 |
| Ixents de roca erosionats del sostre. |
Una mostra d'aquesta fracturació es veu en la propia forma de les galeries de la cavitat. La cova s'inicia amb una galeria principal d'uns 10 metres que es bifurca en dos conductes de seccions més reduïdes i de similar tamany. A més trobem altres dos galeries molt més estretes, una d'elles en la part exterior, que forma un conducte d'uns 5 metres que ix a l'exterior a l'altura de la boca, paral·lel a la galeria principal. L'altre es paral·lel a la galeria de la dreta, després de la bifurcació.
 | ||||
Bifurcació de la galeria principal
|
 |
| Eixida a l'exterior del conducte paral·lel a la galeria principal. |
Finalment hi han seccions en les dos galeries finals que podem visualtzar en les fotos i veure la seua estructura actual, amb una zona inferior on es nota una circulació a pressió i un altra superior més angulosa i on influeix la fractura i el seu desenvolupament vertical. Pasa el mateix en el conducte situat a la dreta del principal de la primera foto, on es nota la part inferior arrodonida i la superior més angulosa i condicionada per la fractura.
 | |||
| Galeria secundaria de la dreta. |
 | |
| Mateix punt d'abans pero des d'un altre angle. |
En aquesta secció analitzada pareix que hi ha una diferent coloració i naturalesa de la roca en les parts inferior i superior. I d'ací podria vindre la diferent formació i morfologia de la galeria.
 | |
| Galeria secundaria de l'esquerra |
Per acabar volem mostrar un detall de la cova Paredà-2, on s'observen restres d'una terrassa de concreció. Aquestes poden fer-mos pensar en un antic nivell de deposits sedimentaris, on en la part superior d'aquest es va concrecionar i en la posterior retirada del sediment quedà en alguns punts aquesta capa de concreció. Potser la concreció en un nivell determinat de la cova siga un testig del procés explicat. En altres cavitats hi han coses paregudes anomenades "fals sostre", formades a vegades per aquest procés.
 |
| Nivell de concreció amb la fractura. |
 |
| Més nivell de concreció en altres punts de la cova (a la mateixa cota) |
Amb aquests apunts, des d'un punt de vista aficionat, sols hem volgut mostrar algunes observacions d'aquest conjunt erosiu. De cavitats erosives en la provincia hi ha moltes. Un conjunt relativament proper a aquest es el de les coves de Blasco a Cabanes, publicat per l'E.C.C. en el butlletí del centre d'estudis la Plana nº11 (1987); Morfologia cársica en la cova de Blasco.
 |
| Cova paredà i conducte erosiu inferior |
 |
| Conducte erosiu inferior, penjar en el cingle. |
