Tercera sala de
l’avenc dels Novençans, farcida de formacions.
Els terrenys calcaris estan
plens de forats i buits. Molts d’ells, encara estant molt a prop de la superfície,
mai eixiran a la llum i quedaran preservats per sempre a l’accés dels humans. Però
de vegades realitzant desmontes la ma humana destapa forats que es trobaven
tancats. Hi han molts casos d’este tipus a la província; com poden ser els
forats apareguts durant les obres de la carretera de Culla, o de la carretera
de Vilanova a Torreblanca. El mes destacat de tots es l’avenc de La Figa,
cavitat mes fonda de les terres castellonenques i oberta durant les obres d’ampliació
d’una pista forestal. Aquest estiu se’n va obrir un de nou a terme de la Serra D’En
Galceran.
Excèntriques a
la tercera sala de l’avenc dels Novençans.
Al mes de juliol, tot just
el dimecres dia 6, durant unes obre d’ampliació d’un camí rural es va destapar
l’entrada a una nova cavitat. Curiosament aquest mateix dia i a l’església de
la Serra s’hi cassaven dos companys del club, lo que va fer que batejaren el
nou avenc com avenc dels Novençans. Molt pròxim a aquest ja existia un avenc
conegut: l’avenc del Sòl de l’Ase. En este treballet donarem a conèixer les
dues cavitat amb interès espeleològic de la zona. També tenim 2 covetes pels
voltants del Mas del Sol de l’Ase, però es tracta de petits fenòmens sense
interès espeleològic; la cova del Sòl de l’Ase i la cova de Ximorrín.
Joaquin recreant-se a la tercera sala.
Boca de l’avenc
dels Novençans, just al marge del camí.
SITUACIO I ACCES
Les cavitats es situen a
terme de La Serra d’En Galceran, a uns 2 km. al sud de la població.
Concretament al marge dret del barranc del Toll, entre els masos del Sòl de
l’Ase i de Miralles.
Pera accedir als avencs del Sòl
de l’Ase des de la població de La Serra agafarem la pista asfaltada que ix pel
costat del rocòdrom en direcció a la carretera de Vall d’Alba a Benlloch. Una vegada superat el mas del Sòl de l’Ase i abans
d’arribar al mas de Miralles, exactament al punt quilomètric 3,7 trobem la boca
de l’avenc dels Novençans, que s’obri just al marge dret del camí rural. L’avenc del Sol
de l’Ase es troba muntanya amunt, uns 30 metres per damunt de l’anterior i a la
dreta de la pista.
Mapa de la zona
amb la situació de les cavitats.
COORDENADES
Projecció
UTM – Datum ETRS89 – Fus 30T
Avenc dels Novençans
X: 752878 Y: 4459986 Z:
580 m.s.n.m.
Avenc del Sol de l’Ase
X: 752839 Y: 4459965 Z: 599 m.s.n.m.
Boca de l’avenc
del Sòl de l’Ase.
AVENC DELS NOVENÇANS
HISTORIA
La cavitat s’obri per una
maquina durant les obres d’ampliació d’un camí rural el dia 6 de juliol de 2016.
La troballa es comunicada ràpidament a l’ESPELEO CLUB CASTELLÓ.
Acte seguit, el dia 8 de
juliol, Joaquin Almela i Raul Boix exploren el pou d’entrada i la sala que
s’obri als seus peus. Deixen un nou pou de capçalera estreta per explorar.
Aquest segon pou es baixat el dia següent per
espeleòlegs de l’ECC. Baix del pou troben la segona sala. Eixe mateix dia
desobstrueixen les gateres d’accés a la tercera sala i exploren esta darrera
sala amb tots els seus ramals.
Finalment el 12 de juliol, Luis i Joaquin Almela realitzen la topografia de
la cavitat.
Joaquin baixant el pou d’entrada de l’avenc dels
Novençans.
Zona nord-oest de la primera sala de l’avenc dels
Novençans.
DESCRIPCIÓ
Una boca de 1,6 x 2,4 m., i parcialment tapada per planxes metàl·liques, dona
pas al primer pou de la cavitat, de 9 m. Al seu peu s’obri una sala gran amb
dos zones:
-Al nord-oest trobem una ampla rampa amb blocs caiguts de l’exterior en el
moment en que es va obrir l’avenc. Baix la rampa hi ha un ampli espai amb les
parets recobertes per colades i clares marques d’inundació com son els polígons
de dessecació.
-Al sud-est trobem un espai amb el terra pla i cobert per sediments. El
sostre baixa en el seu extrem arribant a formar un laminador. En la part est de
la sala hi ha un grup de estalactites i estalagmites entre les quals s’obri la
boca de un nou pou. També entre les estalagmites s’accedís a un laminador de
sorra.
Zona sud-est de la primera sala de l’avenc dels
Novençans.
El segon pou, de 7 m. dona a pas a un segona sala allargada, mes petita que
l’anterior i totalment recoberta per formacions. Aquesta ha estat inundada en
un temps passat, ja que les formacions que semblen flors que cobreixen el piso
han estat formades en regim d’inundació. Al extrem est de la sala trobem el
punt de màxima fondària de l’avenc. També en este extrem tenim unes estretors
penjades 2 metres sobre el piso de la sala.
Formació que sembla una flor, formada en regim
d’inundació.
Excèntriques a
la tercera sala.
Estes estretors ascendents estan molt concrecionades i donen pas a un laminador
amb el piso estalagmític. En la part dreta del laminador una fractura mes alta
dona pas a un ressalt ascendent que ens deixa a la tercera sala, la mes bonica,
amb moltes formacions actives i de diferent tonalitats. Algunes d’estes
columnes han sigut fissurades per moviments neotectònics i posteriorment
tornades a soldar tal com ens evidencien uns curiosos anells.
Des de la sala surten diversos ramals curts que donen recorregut a l’avenc.
Alguns d’ells entre blocs i d’altres per zones cobertes de sediment.
Columnes amb els anells que evidencien el procés
de fissuració i el posterior soldat.
ESPELEOMETRIA
Desenvolupament..... 81 m.
Recorregut en planta.. 61 m.
Fondària................... -15
m.
Amplària mitja........... 2,4
m.
TOPOGRAFIA
AVENC DEL SOL DE L’ASE
HISTORIA
La cavitat es coneguda des
d’antic per la gent dels masos dels voltants. Les primeres dades que tenim de
la seua exploració son del març de 2001 quan es visitada per J. Ll. Viciano i S.
Cantavella, qui fa un croquis de l’avenc. El 12 de juliol de 2016 Luis i
Joaquin Almela realitzen la topografia de la cavitat.
Pou de l’avenc
del Sòl de l’Ase.
DESCRIPCIÓ
Una boca de 0,4 x 0,5 m. dona pas al primer i únic pou de la cavitat, de 16
m. A un metre de la capçalera hi ha un xicotet laminador horitzontal de 0,8 m.
i amb algunes estalactites. Al poc la cavitat guanya dimensions i comença a
estar ricament decorada per banderes i colades. Als 6 m. de pou trobem un
fraccionament junt a un gran bloc travar. Al peu del pou s’obri una sala de 7 x
4 m. on vam localitzar alguns exemplars d’escarbats.
Sala al peu del pou.
ESPELEOMETRIA
Desenvolupament..... 22 m.
Recorregut en planta... 6 m.
Fondària................ -16,5
m.
Amplària mitja........... 1,7
m.
Escarbat al
avenc del Sòl de l’Ase.
TOPOGRAFIA
