Exploraciones al Macizo de Bernera - Año 2024

S.I.E. del C.E.A.

Club Espeleológico Ocho

Espeleo Club Castelló

RESUMEN CAMPAÑA 2024 – SISTEMA DE LA PEÑA DEL MEYODIA (MACIZO DE BERNERA – Valle de Aragües)

Los participantes en esta campaña de exploración del Sistema de la Peña del Meyodia han sido Josep Colomo, Jordi Codina y Francesc Subiranas (del SIE de CEA), Eduardo Mir, Ismael Montesinos, Miguel Mateo y David Aznar (del CE8), los hermanos Jesús y Luís Almela (del ECC), Joel Fuster y Silvia (del CMEX), y Ana Marí (del CERE Abisme).

Los trabajos realizados este año en el sistema de la Peña del Meyodia, se han centrado en el Pozo alto de la Chorrota. En concreto se han centrado en tres zonas.

Galerías superiores a la Cascada Diana

Galería del Dardo

Revisión Sala del Plec y Tubarro

A parte, como ya acostumbramos a hacer cada año, se han revisado algunas bocas y se han recorrido diversas zonas con un alto potencial de conexión con el interior del Sistema.

DATOS TOPOGRÁFICOS

Desarrollo total del Sistema de la Peña del Meyodia: 35.462 metros

Desnivel total del Sistema de la Peña del Meyodia: 909 metros

Localizando nuevas cavidades.

TABLA RESUMEN DE LOS TRABAJOS DURANTE EL AÑO 2024: 

A continuación detallamos las memorias de cada jornada de trabajo.

ATAQUE A POZO ALTO DE LA CHORROTA

27 de julio de 2024

El último fin de semana de julio realizamos una nueva entrada al sistema de la Peña del Meyodia, en esta ocasión por la entrada del Pozo alto de la Chorrota. En otoño pasado dejamos una incógnita importante al final de la galería del Dardo, así que un objetivo era despejar esta incógnita. Por otra parte hacia mucho tiempo que queríamos revisar el conducto final por donde se pierden parte de las aguas que discurren por el sistema y que constituye el punto de máxima profundidad del sistema de la Peña del Meyodia: el Tubarro.

Equipo completo en el Refugio de Lizara.

Formamos 2 equipos, Edu y Luis nos repartimos uno en cada equipo ya que somos los únicos que conocemos bien la cavidad. Un primer equipo entrara a revisar la sala del Plec y el Tubarro. Estará compuesto por Edu, Ismael, Silvia y Miguel. El segundo grupo se dirigirán a la galería del Dardo para resolver la incógnita dejada el año pasado. Este está formado por Luis, Ana, Joel y David.

Equipo 1: Sala del Plec y el Tubarro

Galería del Tubarro.

El primer equipo está compuesto por Ismael, Miguel, Edu y Silvia. Los espeleólogos bajan los pozos de entrada por Pozo Alto de la Chorrota y a continuación acceden hasta la sala del Plec. Se dirigen directamente a la galería del Tubarro alcanzando el pequeño sifón final, que se encontraba bastante bajo de nivel. También se revisa toda esta galería por si se ver alguna chimenea o alguna posible escalada. El Tubarro está retopografiado desde su final hasta la base del pozo por el que se accede.

Galería del Tubarro.

Se regresa de nuevo a la Sala del Plec y se revisa una galería remontante, con aporte de agua y, con la pared cubierta por arcillas blancas, similares a las natillas. Está compuesta por una fractura estrecha pero con bastante altura. A esta galería se accede desde la base de la cuerda de acceso a la galería del Plec, situada en el extremo opuesto a la galería que baja al Tubarro. Desde la base de la cuerda iremos de frente y en la izquierda de la sala encontraremos su inicio. Por este ramal se remonta un meandro con un pequeño aporte en su zona final. Ya llegando a su término presenta varios pasos estrechos, algunos limitantes. Luego se alcanza una sala con una diaclasa ascendente. La duda que tienen es si esta galería es la que lleva a la antigua entrada, ya tapada a día de hoy, de la Espelunga de Chorrota. No obstante se realiza la topografía de esta galería partiendo desde la base de la cuerda. Teóricamente es la antigua entrada, y como es lógico se aprecia una fuerte corriente de aire.

Galería del Tubarro.

También se reconoce una galería paralela a esta anterior, situada a unos 10 m., la cual parte del mismo extremo de la sala del Plec. Esta galería no es tan evidente como la anterior. Por este conducto se notaba una corriente de aire que aspiraba. La galería se presenta bastante caótica. Estas dos galerías que parten de la Sala del Plec habría que revisarlas de nuevo planteándose alguna desobstrucción.

Galería del Tubarro.

Luego se sale de la cavidad siguiendo el mismo recorrido que en la entrada. Ya en el exterior se busca la antigua boca de la Espelunga de la Chorrota.

Equipo 2: Galería del Dardo

El segundo equipo se dirige a la base de la cascada Diana. Las cuerdas instaladas para salvar el primer tramo de cascadas están bastante deterioradas, por lo tanto, se aprovecha para cambiar algún tramo. Una vez en la base del segundo tramo de cascada, que es el más largo y vertical, nos dividimos en 2 equipos. Por una parte, Joel y David tomaran los datos topográficos de la escalada Diana y la galería del Dardo. Ana y Luis entran hasta la punta de esta última galería para ampliar y forzar su zona final.

Zona inicial de la Galería del Dardo (Foto de archivo).

El grupo de topografía toma todos los datos desde la base de la cascada Diana hasta la estrechez final de la galería del Dardo. El otro grupo, al llegar al paso limitante se percata de que la ampliación de este paso es una faena faraónica, y no vamos a dedicar varias jornadas a ello. Por tanto, Luis fuerza el paso, que ya supero con Edu Segura el octubre pasado, e instala el pozo que se abre tras la estrechez vertical. Tras ello explora esta zona nueva.

La Galería del Dardo presenta algún pequeño lago (Foto de archivo).

La pequeña vertical de acceso a la zona nueva debe ser un pozo de unos 5 m. que nos deja en una ancha galería abierta sobre una discontinuidad. La anchura de la galería supera los 5 m. en algunas zonas. Se presenta con mucho material clástico. Avanzando hacia atrás, en dirección sur, enseguida se cierra el conducto. Hacia el norte, tras superar una delicada trepada entre grandes bloques se accede a un nuevo espacio donde la única posible continuidad es una ventana situada a una docena de metros sobre el suelo de la galería. Esta ventana se abre entre grandes bloques que no parecen tener demasiada consistencia, para acceder a ella se necesita escalar en técnicas de artificial, por lo tanto dejamos esta ventana y se sale otra vez por la estrechez desinstalando el pozo de acceso a esta zona nueva. Toda esta zona tras la estrechez alcanzara un desarrollo de unos 50 o 60 m.

Galería del Dardo: sector donde el avance es más arduo (Foto de archivo).

Luego probamos el acceso a esta zona tras la estrechez por la parte alta de la fractura, escalando hacia una repisa que queda en alto. Ana escala y Luis asegura. A los 10 metros alcanza la repisa donde la fractura se cierra imposibilitando el paso al otro lado. Así que recogemos el material y comenzamos a salir por la galería del Dardo. Pronto nos cruzamos con los compañeros que están finalizando la topografía. Una vez terminados los trabajos en esta zona volvemos a la ventana de acceso a la galería del Dardo. Aquí, aunque las ansias de exploración nos hacen plantearnos el continuar escalando la chimenea Diana, finalmente el grupo decide salir al exterior del sistema. Ya que recordemos que la entrada a la galería del Dardo se encuentra en una repisa situada a unos 50 m. sobre la base de la gran chimenea, pero este amplio conducto vertical viene desde mucho más arriba, y por él se precipita un curso activo nada despreciable.

Zona final de la Galería del Dardo (Foto de archivo).

Tras 17 horas y media en cavidad vamos saliendo por la boca del Pozo alto de la Chorrota. Finalmente, con la claridad del alba llegamos al refugio de Lizara, donde acabamos la actividad.

Como conclusión diremos que Joel y David han topografiado exactamente: 427,83 m., que pertenecen al primer tramo de 50 m. de la chimenea Diana y a la galería del Dardo. Sumando la zona tras la estrechez (que deben ser unos 50 m.), de la cual no tenemos datos topográficos, son unos 475 m. aprox. nuevos añadidos al sistema.

Preparándonos para la entrada por Pozo alto de la Chorrota.

Por tanto el desarrollo del Sistema de la Peña del Meyodia será el siguiente:

Desarrollo anterior: 34.687 m.

Galería del Dardo y Chimenea Diana: 470 m.

Desarrollo a día de hoy: 35.157 m.

Y a esto hay que añadir un ramal corto descubierto en Articuso y otro ramal nuevo en el Tubarro. Por tanto superamos ya los 35 km. de desarrollo en el Sistema de la Peña del Meyodia.

PROSPECCION POR LA PLATAFORMA SUPERIOR DEL MACIZO DE BERNERA

1 de agosto de 2024

Zona superior del macizo durante esta jornada de prospección.

En esta jornada Edu Mir, Joel y Silvia suben hasta la plataforma superior del macizo y se dedican a situar algunas entradas ya conocidas. Durante la jornada encuentran y localizan algunas nuevas simas.

Se caminan unos 17 kilómetros y se localizan multitud de bocas.

Karst del macizo de Bernera.

ESCALADA DE LA CHIMENEA DIANA, Y EXPLORACIO DE LAS GALERIAS SUPERIORES

12 de agosto de 2024

Entrada realizada por Edu Mir, Josep Colomo y Jordi Codina desde la mañana del 12-8-24 a la mañana del 12-8-24 (22 h. en cavidad).

Grandes galerías descubiertas sobre la chimenea Diana.

En una entrada de 22 h. se acaba de escalar la chimenea Diana. Sobre la chimenea se descubren una red de galerías, algunas de ellas de buenas dimensiones. El rio que se precipita por la chimenea Diana viene de estas galerías. Aunque la ventana de acceso a esta red nos deja en una galería fósil, mas adelante volvemos a encontrar el activo. Además se trata de un aporte importante. Todas estas galerías presentan una buena cantidad de sedimento arcilloso y presentan una clara morfología freática de los conductos.

Los nuevos conductos fósiles.

Se trata de un nivel muy interesante. Una vez topografiado este sector, vemos que coincide con la pared de la Peña del Meyodia. Se trata por tanto de un nivel intermedio. Una de las posibilidades es que esta agua provenga de la perdida que existe en el barranco de los Castillones, en su zona superior.

Galería próxima a la cabecera de la chimenea Diana.

Se realiza una topografía de la zona superior, resultando 327 metros de topografía. No obstante quedan puntas por revisar. La verdad que ha sido un éxito esta jornada maratoniana, alcanzando por fin la parte superior de esta gran chimenea.

Estas nuevas galerías se sitúan unos 75 m por encima de la base de la chimenea Diana. Por otra parte, la zona final de la Galería Vía Nord se sitúa solo 30 m. por debajo de ellas.

Edu en las nuevas galerías descubiertas esta jornada.

NUEVO RECORRIDO EXPLORADO EN 2024:

Galería del Dardo: 414 m. de topo + 50 m. aprox. no topografiados.

Zona superior a la Chimenea Diana: 327 m. de topo.

Y a esto hay que añadir un ramal corto descubierto en Articuso y otro ramal nuevo en el Tubarro.

Desnivel Chimenea Diana: 47 m hasta el acceso a la galería del Dardo y 77 m. hasta la galería superior.

Desarrollo total del Sistema de la Peña del Meyodia: 35.462 metros

Galería superior de Diana.

Texto y fotos: Meyodia Team

Sima ECA (Simat de la Valldigna)

 

Boca de la cavitat on al fons podem veure Pla de Corrals i els cims de l'Alt de l'Hedra, Les Foietes i el Buixcarró.

Esta cavitat se situa a terme de Simat de la Valldigna. Però no està per la Serra del Buixcarró pròpiament, sinó mes al nord, en la Lloma de Miramar. La seua fondària ha fet que ens fixem en ella, però malgrat que supere els -150 m, no deixa de ser una cavitat molt estreta i amb poc d'interés a nivell esportiu.

Accés:

Per accedir a l'avenc, i partint de la població de Simat agafem la carretera que es dirigix cap a Barxeta. Pujem el port de muntanya i el baixem, deixem a l'esquerra la carretera que entra cap a Pla de Corrals, i un quilòmetre després de l'encreuament agafem una pista de terra a mà dreta que transita entre el barranc del llop i uns camps sembrats.

Carlos en un dels fraccionaments de la cavitat.

Esta pista, que en les zones de major pendent està formigonada, dia d'avui és accessible amb qualsevol turisme. Pujem fins a dalt de la Lloma de Miramar i aparquem ja quan la pista es torna plana. Des d'ací haurem de caminar passant a la vessant est de la Lloma i baixant un poc cap a l'est. La cavitat es localitza en les següents coordenades: UTM Dàtum ETRS89 X: 727684 Y: 4324694 Z: 400. Recomanem seguir el track disponible en el següent enllaç:

Accés a la Sima ECA

Visitem la cavitat el diumenge 8 de març. Entrem en la sima Ian, Carlos, Sílvia, Joel i Luis. Duem la taladora i aprofitem per a reforçar algun punt, ja que la instal·lació és antiga i es nota que no és una cavitat molt freqüentada.

Ian a la boca de la Sima ECA.

L'ampla boca dona pas a un pouet de pocs metres que es pot desgrimpar. Després d'un curt tram horitzontal comença el segons pou amb una zona inicial força estreta. Per començar este pou de 17 m farem un llarg flanqueig en la seua capçalera. Esta és una zona prou estreta on la cavitat ja presenta les seues credencials. Després el pou es fa un pèl més còmode, o menys incòmode millor dit. A la seua base aterrem en un replà format per blocs encastats. Un passamà ens du a la capçalera del tercer pou, de 47 m i el més bonic de l'avenc. La primera part d'esta vertical és també estreta, amb un pas que ens fa apretar-mos, però de seguida amplia les seues dimensions i ens fa gaudir d'un agradable descens. És la part més ampla i vistosa de tota la part que nosaltres vam baixar.

L'inici del segon pou es molt estret.

Adjuntem la topografia, la descripció i la fitxa tècnica de la cavitat que fou publicada a la revista Lapiaz núm. 20 el juliol de 1991. L'autor de l'article i de la topografia es la SEV (Societat Espeleològica de València), però la primera exploració de l'avenc és l'Espeleo Club Avenc l'any 1987.

A la base del P-47 hi ha un pis amb prou recorregut, on parem a pegat un traget i un mosset. La continuació s'endevina complicada. Doncs la continuació de la fractura en direcció sud és la que pareix més còmoda, però als pocs metres es tanca. La continuació per a seguir baixant es cap al nord i darrere d'un pas estret arran de terra. Darrere del pas la fissura és un poc més còmoda, i als 20 m arribem a la capçalera d'un ressalt descendent que ja és prou estret. Tal com va definir Carlos, a partir d'ací la cova és pera palillos. En este punt Ian decidix no seguir baixant, Joel i Sílvia també fa una estona que han pegat la volta.

Passet estret a la base del P-47, on comencen les hostilitats.

Baix de ressalt de 6 o 7 metres la continuació la trobem en direcció sud, per un estret diàclasi avancem penosament i després d'una vintena de metres, que pareixen 200, trobem un nou pou de 10 m. Carlos creu que ja està bé l'ásunt i que ja hem patit prou per avui. Però Luis encara desgrimpa el pou. Baix d'esta vertical la fractura es fa més ampla i còmoda, i prenent direcció nord prompte s'arriba a la capçalera del següent pou, de 24 m i que no té cap ancoratge per muntar la capçalera, s'hauria de baixar amb ancoratges naturals. Els primers metres es veuen amples, però després pareix que es torna a estretir. Com que fa falta corda i els companys no van a entrar, Luis decidix pegar mitja volta. Ací estem sobre la cota de -100 m però l'avenc encara baixa una cinquantena de metres més, però pel que sembla prou estrets.

Luis a prop de la cota de -100 m.

Avenc de Genillo (Mola de Catí, Massís dels Ports)

 

Nova cavitat descoberta recentment a la Mola de Catí, al bell mig del massís dels Ports. Amb 97 m. de fondària y uns 400 m. de recorregut aproximat passa a ser una de les grans cavitats dels Ports.

Descoberta per Mario Carbó i explorada per Jordi Reverté, Josep Rojas, Gina Marín, Daniela Avellaneda i Jordi Ortiz de la secció d'espeleo de la UEC de Tortosa.

Jordi Reverté en la boca de la cavitat.

DESCRIPCIÓ

Una boca de 1 x 1,5 m. dona pas al primer pou, de 8 m. En la seua base arribem al mig d'una fractura que en les dues direccions ens deixa sobre l'extrem mes elevat d'una sala amb pendent i amb el sòl cobert de pedres i blocs. Des d'aquesta sala (secció A-B a la topografia), oberta a favor d'un pla d'estrat, la continuació la farem per un pou amb passamà d'accés. Hi ha que anar amb compte per la possible caiguda de pedres en aquesta vertical de 12 m.

Gina i Cantero en la sala d'entrada i començant a davallar el 2on pou.

Baix de l’esmentada vertical de 12 m. arribem a una ampla fractura que davalla en rampa fins un petit llac. Podem creuar el llac per accedir a una zona mes caòtica i que dóna accés per un pas alt a una fractura paral·lela (secció G-F a la topografia). O bé, abans de creuar el llac continuar per un pas estret que troben a la dreta i que agafa direcció contrària a la que veníem.

Topografia de la cavitat (alçat).

Pou de 12 m. que parteix de la sala d’entrada

Aquest pas estret dona pas a dos ressalts consecutius i també estrets. Aquest pas es la gatera d'Artur. Aquesta zona estreta finalitza en el Pou dinàmic, amb una estreta capçalera i de 10 m. de fondària. Però a la cota de -7 m. arribem a una ampla sala on es pot continuar en ambdues direccions. Cap al sud la sala forma un balcó sobre un pis inferior al que es pot accedir davallant fins la base del Pou dinàmic. Mentre que cap al nord, un pas estret (punt H a la topografia) connecta amb una galeria horitzontal que presenta un parrell de passos estrets.

Ossos d'animals en la part inicial de l'avenc.

Aquesta galeria desemboca en una sala (punt P a la topografia) on també es pot arribar per una galeria inferior. D’aquesta forma es pot realitzar un recorregut circular. Tant aquest galeria horitzontal com la que s'obri a baix del Pou dinàmic formen dos nivells horitzontals situats molt a prop entre ells, amb una diferència de cota d'uns 10 o 12 metres. Des de la base del Pou dinàmic, en direcció sud trobem una galeria ampla on apareix pel sostre la comunicació amb el nivell superior abans esmentat. Mes avant hi ha una petita galeria secundària sense massa continuïtat (punt J). Però seguint per la galeria principal, aquesta remunta un caos de blocs que acaba obstruint la galeria (punt I). En direcció nord des de la base del Pou dinàmic de seguida s'obri una vertical de 6 m.; el Pou de l'Os. En la seua base, i direcció nord, tenim una llarga galeria horitzontal anomenada "Els Gours", ja que el piso esta cobert per aquestos bonics espeleotemes.

Galeria de “Els Gours”.

La galeria de "Els Gours" presenta alguns obstacles en forma de materials clàstics, que superarem sempre per dalt. Després d'un centenar de metres la galeria se desfona en un pou. Però també podem flanquejar el pou i continuar per un pas estret que dona pas a un sector molt interessant. A aquest sector s'accedeix per un pas estret seguit d'un petit ressalt ascendent que ens deixa en una galeria mes còmoda. Al seu inici, aquesta galeria (punt Z de la topografia) presenta dues possibilitats: continuar per la galeria principal cap a nord o bé prendre un conducte mes estret que pren direcció oest.

Galeria de “Els Gours”.

Restes òssies de carnívors en la zona intermèdia de la cavitat.

La galeria direcció nord dona pas a una sala ampla amb alguns desfonats al piso. La sala presenta un racó amb algunes boniques estalactites i estalagmites blanques (punt M). També una zona superior on es pot grimpar uns metres mes (punt L). Per els desfonats d'aquesta sala s'hi accedeix a una galeria inferior direcció nord que avança uns 50 m. En la seua part final es pot desgrimpar a un cul de sac (punt Q) o be continuar fins al seu final (punt R a la topografia).

Estalactites blanques en el punt M de la topografia.

Espeleotemes en la sala L de la topografia.

Tornant al punt Z i agafant el ramal secundari que surt en direcció oest, un estret meandre ens du a una sala mes ampla amb materials clàstics (punt N). Des d'aquesta sala encara surten 3 ramals mes.

1. Per una banda surt una menuda galeria situada cap a sud-oest de la sala i en una zona alta. Esta es la galeria descrita anteriorment que connecta amb la sala del pou dinàmic (zona P a la topografia). Ressenyem que la galeria presenta alguns passos estrets que foren oberts desprès de varies desobstruccions dutes a terme pels exploradors de la UEC de Tortosa.

2. Des de l’inici de la galeria que pren direcció cap al Pou Dinàmic, podem desgrimpar un diàclasi que va a parar a la capçalera del pou que hem flanquejar per accedir a tot aquest sector. Aquest ramal no surt a la topografia.

3. L'altra continuació la trobem dalt d'un ressalt a la part est de la sala. Per una gatera arribem a una bonica sala amb alguns espeleotemes (zona O a la topografia), on també es va realitzar una escala que dona pas a un petit balcó sobre la sala.

Espeleotemes al piso de la sala del punt O de la topografia.

Tornant al final de la galeria de “Els Gours”, i per descendir a la zona mes profunda de la cavitat, baixarem un pou de 12 m. junt a una preciosa colada. En un ample replà, i mes avall d'un fraccionament, deixem la gran colada a la esquerra i continuem per una zona horitzontal que tot seguit ens deixa en un ample pou de 20 m., el pou presenta una altra vertical paral·lela (punt U en la topografia). En la base d'aquest últim pou uns estrets ressalts i un reduït meandre ens deixen en la cota de -97,2 m., màxima fondària de l'avenc.

Pou de 12 que ens du a la zona mes fonda de la cavitat.

Aquesta cavitat encara està en exploració per part dels espeleòlegs de la secció de Espeleo i Barrancs de la UEC de Tortosa. Per tant no indicarem encara la seua ubicació exacta.

Aquest es tracta de l’últim gran descobriment espeleològic a La Mola de Catí.

Avenc de l'Agonia (l'Alcora)

 

Anem a presentar aquesta menuda cavitat, però amb una interessant història darrere de la seua troballa i la seua primera exploració.

El passat 14 de febrer Nando Falomir i Luis Almela visitem la cavitat per realitzar la topografia i prendre les coordenades de la seua situació. Alfredo Fornas ens a aportat unes paraules sobre la historia de l'avenc, que ell mateix va desobstruir amb ajuda de Nando.

Realitzant la topografia de l'avenc.

Història (per Alfredo Fornas)

No podem atribuir un descobridor a la cavitat, ja que el «forat», per anomenar-lo d’alguna manera, està situat en ple assagador de la Ferrissa i entenem que, durant generacions, ha sigut un vell conegut dels pastors de la zona. Vicente (Sento) Pallarés Ribés, veí de Figueroles però natural de la Foia (1923), va ser un d’estos pastors, ja que en la seua joventut guiava un nombrós ramat d’ovelles pels voltants. Un cert dia a cavall entre les dècades de 1980 i 1990, li va contar al seu únic net, Alfredo, que al capdamunt del Cabeço hi havia un forat del qual eixia aire calent (també un altre a la zona de la masia de les Solanes). El record va quedar gravat en la memòria d’aquell xiquet, que veia màgia en les seues paraules i va imaginar una mena de conducte volcànic que arribava fins a les profunditats de la terra.

Instituto Geográfico Nacional. Detall del mapa de 1949: Minuta MTN50-0615-Alcora

Va passar el temps i en 2013 va morir Sento. El seu net per aquells anys coordinava una revista local a Figueroles anomenada Butlletí l’Arc, que el motivava a conéixer millor el seu entorn quan tenia temps lliure. Així, el 25 de desembre de 2015 va pujar al Cabeço des del coll que hi ha en el seu vessant oriental. Malgrat que la zona alta del Cabeço té una longitud i extensió considerable, Alfredo anava fixant-se en tots els detalls del terra per si veia aquell forat. Ho feia de forma quasi inconscient, ja que la història que li va contar el seu iaio quedava lluny en el temps, quasi com queda una llegenda en la memòria col·lectiva. De sobte, el contorn molsós d’un forat tapat amb una llosa va cridar la seua atenció. En acostar-se va comprendre que aquell devia ser el forat que buscava, el forat que no esperava trobar. Eixia aire calent i una pàtina d’humitat cobria les parets de l’entrada. Va imaginar el seu iaio allí, jove, al costat del seu gos, envoltat d’ovelles, preguntant-se per aquell fenomen.

A Alfredo, que no ha nascut per a l’espeleologia, li va recordar a l’Avenc del Castellà, a Figueroles, per ser una cavitat que, encara que més horitzontal i amb una boca molsosa molt més gran, tenia la mateixa característica d’emetre aire calent durant els mesos freds. No és cap raresa ni cap misteri, ja que en les cavitats la temperatura és més estable al llarg de l’any i el contrast amb l’exterior produeix eixe fenomen. Malgrat trencar tot el misteri, aquest fet ja ens indica que el forat no és superficial i ens obri un nou interrogant, que és el de «fins on arriba». No obstant això, per ser la boca tan estreta, Alfredo no ho va imaginar com un lloc explorable.

Boca de l'avenc abans de la seua desobstrucció.

El 5 de març de 2016 Alfredo parlava amb Fernando (Nando) Falomir Mor, apassionat defensor de l’espeleologia, de l’esport d’aventura i del patrimoni natural de la comarca, que promociona i dona a conéixer a través de l’empresa Viunatura. Nando va ser un dels fundadors del Club d’Espeleologia de la Carrerassa, a Figueroles, grup que va agafar el testimoni d’un esport molt arrelat a la localitat, com demostra el descobriment dels cadàvers de la Cova de l’Ocre, en 1971 (https://cavitats-subterranies.blogspot.com/2009/03/los-cadaveres-de-la-cova-de-locre.html). Fruit d’aquesta passió, feia anys que buscaven amb èxit noves cavitats a la zona, així que en parlar-li Alfredo sobre el forat va voler explorar-lo immediatament. Alfredo insistia que allò era molt xicotet per a entrar-hi, però Nando tenia confiança a poder fer-ho.

Entrada al forat després de desobstruir.

Així, la vesprada del divendres 11 de març de 2016 es van encaminar cap al cim. Nando va fer els preparatius, va desobstruir un poc l’entrada i es va caragolar per a entrar. Al voltant de les 17.40 h es va convertir, amb tota probabilitat, en la primera persona en accedir a la cavitat. L’estretor va dificultar el seu avanç, però va poder prendre algunes fotos i fer un reconeixement visual del tram accessible. Poder eixir d’allí va ser més difícil que entrar, ja siga per la falta de punts de suport o per la gravetat, que ara espentava en sentit contrari, però Nando aquell dia fou parit per la terra a través d’un forat humit i constringent. Va decidir que «Agonia» seria un bon nom per a la cavitat.

Banderes a l'interior.

Situació.

Es situa en la part superior del Cabeço (497 m.). La part superior d'aquesta muntanya pertany al terme de l'Alcora, però la seua vesant nord-oest ja està dins del terme municipal de Figueroles. El Cabeço es un cim bicèfal, amb dues cotes situades a 497 m. L'avenc es troba entre les dues cotes però mes a prop de la oriental.

Situació exacta sobre mapa del Visor GVA.

Pera el seu accés, des de La Foia (pedania de l'Alcora) agafem la carretera direcció a Figueroles i just davant de la primera fabrica agafem una pista a la esquerra que té dos ramals, prendrem la que es dirigeix al nord (dreta). Aquesta camí ens du fins un coll que separa el Cabeço del Tossal de la Ferrisa, on s'acaba. Allí es pot aparcar el vehicle. Des d'allí a peu arribem fins el coll pròpiament dit i agafem una senda de caçadors que ens du al Cabeço. Un cop superat el primer dels dos cims d'aquesta muntanya buscarem un clar de malesa la xicoteta boca de l'avenc que a mes a mes es troba tapada amb pedres. Per lo que pera la seua correcta localització recomanem l’ús d'un dispositiu GPS.

Coordenades de la boca: Projecció UTM. Datum ETRS89

Fus: 30T X-0736622 Y-4443287 Z-489 m.

Nando en la boca el dia de la topografia.

Descripció.

Una boca circular de 0,5 x 0,5 m. i situada al terra dona pas a un estret tub que ens deixa en una repisa al mig de una xicoteta fractura. Des d'allí baixem un pouet de 5 metres en deixa en la base de l'avenc. La zona inferior es un diàclasi amb una amplària de 0,5 m. i un recorregut d’escassos 4 m. que es tanca per les dos bandes, al sud completament i al nord les parets s'ajunten fins fer-se impenetrable a nivell humà. L'avenc es estret i la progressió es penosa.

La cavitat presenta un desenvolupament de 12 m., un recorregut en planta de 8 m. i un desnivell de -6,7 m.

La base del pou es prou estreta.

Topografia.