Luis i Amparo instal·lant i desinstal·lant el passamans (Foto: Ian Carañana).
El passat diumenge dia 13 de desembre, Ian, Amparo i Luis vam executar una escalada en la Llenca del Serrano, a terme de Tous, Valencia. Aquest és possiblement l'avenc mes visitat del País Valencià, ja que es tot un clàssic a les nostres comarques. En alguna visita que vam fer en el passat vam poder observar un parell de finestres en la paret sud-est de la sala gran d'aquesta cavitat, penjades una vintena de metres, i una finestra 6 o 7 m. sobre l'altra. Allí sabíem que es podia amagar quelcom interessant, era una d'aquestes puntes que tens sempre en ment. La típica finestra que tothom comenta, però que ningú prova d'escalar.
Ian i Amparo durant les feines d’escalar.
El dissabte havíem estat executant un parell d'escalades i la fent una topografia nova a la Cova Obscura d'Atzeneta junt a Jesús i Joaquin Almela. Teníem pensat fer alguna altra escalada el diumenge, i finalment vam decantar-nos per anar a Tous a provar sort. Prèviament, ens havíem posat en contacte amb els companys de Unión de Espeleólogos, que és el club que està treballant la zona de Tous. Ells ens havien donat el vistiplau per escalar a la Llenca.
Luis equipant el passamans (Foto: Amparo Martí).
Lo primer que vam fer una vegada a la sala gran de la Llenca va ser inspeccionar la paret minuciosament per elegir la via mes assequible per pujar. Ens vam decidir per realitzar primer un flanqueig en horitzontal per arribar a meitat escalada, i després pujar la part restant escalant en vertical. L'objectiu primer era assolir la finestra inferior, perquè es veia l'opció de que les dues pogueren estar comunicades interiorment, ja que estan molt a prop entre elles.
Ian en plena escalada (Foto: Amparo Martí).
Aprofitant el con de derrubis que hi ha mes o menys al centre de la sala, vam començar d'un punt alt l'escalada. Aquest con, en la seu zona sud-est, constitueix un cresta amb caiguda cap a les dues besants: a la dreta cap a la base del pou d'entrada, i a l'esquerra cap a un pou molt característic amb uns 8 metres de diàmetre. Luis comença el primer tram. S'assegura per avançar caminant per l’esmenada cresta. Al final de la cresta escala uns 2 m. fins situar-se sobre una precària faixa oberta a favor d'un pla d'estrat. Continuant la faixa equipa un passamans un tant ascendent. La roca no es massa bona i hi ha que anar buscant les zones on ens ofereix millor qualitat. El flanqueig es d’uns 10 o 15 m., fins situar-se en la vertical de la finestra. Ací munta una capçalera per baixar al terra, caient sobre un bloc situat just a la vora nord del gran pou. Així que el passamans transcorre per sobre del gran pou.
Ian en la finestra superior.
Entre tant, Amparo comença a desequipar el passamans per recuperar el material. Una feina que també requereix d’una depurada tècnica. Una vegada retirat el material, Ian puja el tram instal·lat en fixe i des d'allà comença a escalar en artificial. Hi ha zones que la roca està molt descomposta, per lo que te que desplaçar-se un poc cap a l'esquerra on la roca presenta condicions mes òptimes. Una vegada en les proximitats de la finestra la roca també es molt dolenta, pel que té que atacar-la per la seua esquerra. Una vegada Ian assoleix la finestra inferior s'adona que allò es molt menut: en tracta d'una estància de 1,5 x 2,2 m. amb clares marques de corrosions. Però en el sostre hi ha un conducte vertical que comunica amb la finestra superior, fet que de seguida confirmem amb les llums. Es una zona de filtracions d'aigua, en la zona vadosa, ja que ens trobem prou prop de l'exterior.
Ian i Luis en la finestra inferior (Foto: Amparo Martí).
Ian junt a la finestra superior.
Ian instal·la en fixe la via fins la finestra i seguidament puja Luis. Ara pujarem per l'estret conducte del sostre; Ian escala i Luis assegura. Es tracta d'una senzilla trepada. Una vegada dalt s'adona que allò es una petita sala amb poques opcions de continuïtat i amb la finestra que asoma a la gran sala de la Llenca. Tan sols la xemeneia que es veu al sostre podria donar continuïtat a aquest ramal. La panoràmica que es té des de la finestra es magnífica.
Accés a la finestra de dalt des de la inferior.
Amparo iniciant el ràpel des de la finestra.
Puja Amparo desequipant el pou, pues pera baixar instal·larem directament des de la finestra superior, ja que el pou serà volat. La saleta superior te unes dimensions de 3,6 x 3,3 m. i el seu piso està ocupat per material clàstic i sediments. Junt a la finestra creixen un bon nombre d’estalactites. Un cop els 3 dalt, Luis escala la xemeneia de la saleta. La primera part es pot pujar be en lliure, però la part superior hi ha que pujar-la en artificial. Un cop dalt confirmem que el sostre es tanca. La cúpula superior queda uns 28,2 metres per damunt de la base de la escalada i 9,7 m. sobre el piso de la sala.
Luis escalant la cúpula final (Foto: Amparo Martí).
Luis topografiant (Foto: Amparo Martí).
Un cop topografiada la zona, Ian instal·la la capçalera del pou i baixem fins la sala. Però la corda ens deixa en el mig del gran pou de la sala, per lo que tenim que efectuar un pèndol per arribar a la sala. Com el desenvolupament i interès de la zona nova es escàs, decidim retirar la corda i l'últim de nosaltres baixa en doble recuperant la corda. La escalada resulta ser de 19 m. i la zona nova te un desenvolupament de 38 m. i un desnivell positiu des del piso de la sala de 28,2 m.
Topografia de la zona nova respecta a la sala gran de la Llenca.
La sala de la finestra superior des de dalt de la cúpula final.
Eixim de l'avenc desprès de 8 hores i mitja de feina, amb un poc d'amargor per no haver trobat quelcom important, però satisfets de la feina ben feta. Aquesta jornada ens serveix per guanyar en experiència i en confiança. I les sensacions viscudes el moment de rapelar des de la finestra de la Llenca gaudint de la espectacular panoràmica de la sala, no ens la llevarà ningú.
Acompanyem aquesta crònica amb la topografia de la escalada. Volem agrair als companys de Union de Espeleólogos la seua predisposició per a que poguérem escalar, en especial a Josep Fernández.
Espeleotemes penjades en una terrassa.
Amparo rapelant la escalada de 19 metres.
... l’exploració continua !!!
