El passat diumenge 6 de juny ens vam ajuntar un grup d'amics espeleòlegs i
biòlegs amb interès amb aquesta rama de l'espeleologia tan oblidada com es la
biospeleologia. Érem Alberto, Santi, Roberto, Hèctor, Zoraida, Patri, Lydie i
Luis.
La intenció era recol·lectar fauna. Però mes concretament anàvem a buscar
un exemplar en particular, una espècie que podria ser nova pera la ciència. Es
tracta d'un milpeus que varem localitzar a l'avenc del Pla d'Arçà a Tírig en el
transcurs de la seva exploració. A aquesta cavitat de Tírig amb un curs d'aigües
subterrànies vam
tornar amb Alberto per recercar aquest invertebrat, però la visita no donà els
resultats esperats. Com que l'avenc del Pla d'Arçà presenta uns nivells d'oxigen
baixos i la seua exploració es desagraïda, no varem tornar.
En la boca de la cavitat (Foto: Santi).
Però l'altre dia Jesús, revisant arxius de fotografies antigues, en va
trobar una d'un milpeus fotografiat a la Cova del Mas d'Eloi a Vallibona. En
veure la fotografia de seguida va pensar en el nostre amic troglobi de Tírig. Després
de veure jo també les fotos i pasar-li-les a Sendra, vam decidir que
teníem que anar a la surgència de Vallibona a recercar el milpeus.
Així, el passat diumenge ens vam ajuntar a Catí per esmorzar de valent i ficar-se a la feina. Eixe dia la muntanya estava preciosa, amb la primavera esclatant després de les copioses precipitacions de les últimes setmanes. Després d'un entretingut passeig d'accés, per un entorn magnífic, a la vesant nord de la serra del Turmell, i sobre la vall del Riu Cérvol, arribarem a la menuda boca d'entrada al conducte subterrani.
Surgència de les aigües que discorren per la
cavitat (Foto: Santi).
Uns metres mes avall es troba la surgència de les aigües que discorren per
dintre de la cova. La temperatura de les aigües en la surgència son de 12,3 °C
i la conductivitat de 495 µS.
Ens vam amanir i vam entrar a la cavitat a quatre potes, ja que comença amb
un conducte de sostre baix. Realment el conducte no ens deixa posar-nos dempeus
en quasi cap lloc de la cova. En aquesta primera part de la surgència, Hèctor localitza
algun exemplar de milpeus, però que no es el que anem buscant.
Cova del Mas d'Eloi.
Després arribem a la zona mes estreta de la cova, amb un seguit de passets molt
apretats i varies bifurcacions que algunes curtcircuiten. En aquest sector
tornem a veure en una zona baixa la corrent d'aigua que eixia per la surgència.
Tornem a mesurar la temperatura i la conductivitat, obtenint uns valors de 11,9
°C i 490 µS.
Després entrem en una zona mes còmoda i on el sostre i el piso es presenten
decorats per estalactites i estalagmites. Ací trobem un exemplar de milpeus com
el que vam fotografiar al Avenc del Pla d'Arçà, però esta mort, una llàstima.
Un dels exemplars capturats.
Continuem pels conductes forçats fins arribar al primer llac. Ací Patri i
Luis entrem un poc a l'aigua, però no arribem a superar el sostre sifonant.
Tornem a mesurar la temperatura i conductivitat de les aigües. Ací son de 11,8
°C i 496 µS. Just en eixir de l'aigua localitzem un milpeus viu. Olé !! tenim premi.
Esperem que sigue mascle adult, ja que es el que necessita el biòleg per poder estudiar
millor la espècie.
De camí al carrer encara trobem un altre exemplar de la mateixa espècie i
un milpeus més petit que pertany a una altra espècie. En definitiva hem confirmat
que la cavitat es un hàbitat d'aquest milpeus tant misteriós, i també una
cavitat molt interessant dintre de l'àmbit de la biospeleologia. Tornarem prompte
per continuar amb el mostreig i recol·lecció per tal de facilitar la feina dels
investigadors.
Llacs a la cova del Mas d'Eloi.
.jpg)
