Mostrando entradas con la etiqueta Año internacional. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Año internacional. Mostrar todas las entradas

jueves, 29 de febrero de 2024

NUEVA PUBLICACIÓN: LAS CUEVAS Y EL KARST DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN.

Tenemos el placer de presentar una nueva publicación sobre las cavidades de la provincia de Castellón titulada: LAS CUEVAS Y EL KARST DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN. Esta se compone por 10 capítulos, 9 de los cuales fueron presentados individualmente a lo largo del año 2021 con motivo del Año Internacional de la cuevas y el karst. Ahora hemos agrupado estas 9 partes, añadiéndole un última que recopila las cavidades con mayor recorrido y desnivel de la provincia, así como presentando el libro con un prólogo y cerrándolo con una conclusión. 

Portada de la publicación.

Esta publicación es el legado del Año Internacional de las cuevas y el karst, que tenia como objetivo el dar a conocer las cavidades castellonenses al público en general, bajo el lema: EXPLORAR - ENTENDER - PROTEGER, siendo una de las iniciativas dar una visión amplia de las cavidades y el karst de nuestra provincia.

Esta publicación es de carácter digital. Pinchando sobre el siguiente título podéis leer y descargar esta publicación.

LAS CUEVAS Y EL KARST DE LA 

PROVINCIA DE CASTELLÓN

lunes, 26 de diciembre de 2022

RESUMEN DEL AÑO 2022

  

Avenc Sabarín.

 

El presente año, desde nuestra perspectiva de exploración subterránea, ha sido un año de contrastes, con sus puntos fuertes y sus no tan fuertes, pero con nuevos conductos descubiertos, con estudios realizados, trabajos publicados y actividad divulgativa llevada a cabo.

Una gran paradoja que se ha producido este año, es que hemos descubierto más metros vírgenes en nuestra provincia que en los Picos de Europa, Pirineos y Cantabria en conjunto. Porque en la Sima Posos hemos rascado 1,3 km. nuevos en 4 jornadas muy productivas. Con exploración y topografía realizada al unísono, como marcan los cánones de la vieja escuela. Un binomio que en nuestras incursiones al subsuelo, y desde mucho tiempo atrás, siempre va unido. Porque no solamente se trata de salir al exterior con la satisfacción de haber pisado lugares desconocidos hasta la fecha, sino de salir con datos sobre estos hallazgos. Pero a este 1,3 km. hay que sumarle 1000 m. más, explorados en los periodos anteriores, y que han sido publicados conjuntamente en los últimos meses por constituir un mismo conjunto: el Riu dels Gours.

Galeria “Ja està bé l’asunt”, en la sima Posos.

 

Pero además de los éxitos cosechados en la Sima Posos, también hemos continuado explorando en nuestra provincia. Nuestras investigaciones dentro del territorio provincial, se han centrado principalmente en la Serra Espadà, tanto en grandes cavidades como en pequeñas, así como también en estudios de la hidrología. Pero sin dejar de lado otras zonas kársticas de Castellón. Esperamos dedicar en el 2023 más tiempo a la zona del Maestrat y del Penyagolosa.

 

Cavidad activa en la Serra Espadà (Foto: J. Almela).

 

Enumeramos los trabajos llevados a cabo dentro del contexto de la Serra Espadà:

·  En el sector de Aín, hemos realizado un exhaustivo trabajo en la zona de la Font de la Caritat y la Cova de les Mans. Con revision y topografia de las cuevas y simas del barranc de la Caritat.

·  En la misma sierra se ha efectuado la revisión de cavidades en Sueras, Algimia de Almonacid, Almedíjar y La Vilavella.

·  Topografía de la sima del Baladrar.

·  Topografía de la Sima Escalas o del Pilar, entre las poblaciones de Alfondeguilla y Soneja.

·  Monitorización de 7 surgencias kársticas de la Serra Espadà desde diciembre de 2021 hasta diciembre 2022, que se publicaran los resultados próximamente.

Sima Escalas o del Pilar.

 

En el resto de la provincia:

·  En la zona comprendida entre Albocàsser y Tírig hemos continuado con trabajos de prospección y hemos explorado y/o topografiado algunas cuevas y simas. Entre ellas podemos destacar el avenc del Cingle del Mas d'En Salvador o avenc del Reclot d'Adrià, las cavidades accesorias a esta y el avenc de Montegordo.

·  En Benicàssim hemos explorado una sala natural, que pasa a ser la más grande del subsuelo del municipio.

·  En el término municipal de Llucena hemos continuado con la exploración de alguna sima que venia realizándose en los últimos años, así como de una nueva cavidad situada ya en el municipio de Argelita.

·  En Villahermosa del Rio se han topografiado dos cavidades situadas junto a la vía ferrata de La Mina.

·  También dentro del proyecto de registro de temperaturas en cavidades, durante este año, en la provincia se han recuperado 5 dataloggers y se han instalado otros 4. Obteniendo por tanto nuevos resultados.

 

Avenc de Montegordo (Albocàsser).

 

En cuanto a exploración fuera del territorio provincial, hemos participado en múltiples actividades. En Pirineos, principalmente hemos continuado con los trabajos en la zona del Macizo de Bernera junto a nuestros amigos de la SIE del CEA de Barcelona y del CE8 de Mas de las Matas. Y este año con colaboradores de nuevos clubs como CMEX, ECZ y SPEOS. Tres han sido los ataques efectuados al macizo, con resultados no demasiado satisfactorios, pero con mucho trabajo realizado, nuevas conclusiones, y con una nueva boca conectada al sistema: el Güello arañado.

Nuevas galerías en el sistema de la Peña del Mediodia (Macizo de Bernera).

 

En la misma cordillera pirenaica también hemos colaborado en el macizo de Collarada con los amigos del ECZ. A esto tenemos que unir la participación en la campaña de Picos de Europa con los espeleólogos galos. Con baja participación y pocos avances, pero con una satisfactoria experiencia. También hemos colaborado en Cantabria con el proyecto de exploración en la Cueva Vallina.

Zona nueva en la Cueva Vallina.

 

En el ámbito mediterráneo también colaboramos en un par de proyectos. En el Massís dels Ports, en Catalunya, hemos continuado con los trabajos de topografía y exploración del Avenc Sabarín, donde los metros topografiados alcanzan ya los 2.609 m. con la topo concluida por el momento. No obstante los amigos de la UEC Tortosa continúan cerrando algunas puntas en la sima que podrían deparar nuevos hallazgos. En Quatretonda, Valencia, colaboramos con los amigos del CMEX en el Avenc del Alt de les Foietes-5, donde ellos han alcanzado una profundidad relevante a nivel autonómico.

 

Avenc del Alt de les Foietes-5.

 

En esta anualidad, que ha servido de epilogo para el año de las cuevas y el karst, hemos continuado con las charlas divulgativas y la exposición de las cuevas de la Serra Espadà. En cuanto a comunicaciones Jesús ha realizado dos: en Azuebar y La Vall d'Uixó. Estas actividades se realizaron en colaboración y coordinación con la Unión Internacional de Espeleología.

 

Avenc Sabarín.

 

En este enlace podéis ver contenido divulgativo que hemos preparado y que está relacionado con este año de las cuevas y el karst. LAS CUEVAS Y EL KARST DE CASTELLÓN.

Estas actividades se han alargado a un segundo año con la finalidad de completar algunos eventos que a causa de la pandemia no se pudieron llevar a cabo. Ahora, por tanto si han concluido estos 2 años de eventos.

 

Grotte de Saint Marcel.

 

En cuanto a espeleología meramente deportiva citaremos los tres viajes a Francia para visitar algunas de sus joyas subterráneas. En Pascua estuvimos por la zona de Carcassonne donde visitamos junto con los amigos de ESPEMO las Grotte de Cabrespine, Trou des Vents d'Anges y Grotte de Trassanel. Para el puente de San Juan viajamos al Ardéche, donde hicimos dos visitas a la vasta red de la Grotte de Saint Marcel y visitamos el Pont d'Arc. Y ya en Agosto volvimos a la Grotte de Trassanel así como a dos joyas situadas por el Hérault: el aven du Mas de Rouquet y la Grotte d'Asperge.

Y por supuesto mencionaremos las cavidades visitadas durante el viaje a Islandia. Donde pudimos disfrutar de una cavidad volcánica y otra cueva excavada dentro de un glaciar.

 

Avencs de La Febrò.

 

Dentro de la península vistamos la Cova de l’Autopista en Gandía (Valencia), els avencs de La Febrò en la Muntanya de Prades, las simas del Campillo y de la Llenca del Serrano en Tous (Valencia), algunas cavidades en Mont-Ral (Tarragona), els avencs del Salany y del Pèndol al Massís dels Ports y la cueva de Esjamundo en el Valle de Canfranc entre otras. Y a nivel provincial: el avenc de Santa Barbara en Alcalà de Xivert y el avenc dels Novençants a La Serra d’en Galceran.

 

Avenc dels Novençants.

 

El próximo año seguiremos haciendo lo que más nos gusta, y os lo seguiremos contando en este blog para que vosotros continuéis disfrutando de ello. Muchas gracias por seguir nuestro blog.

Y con energías renovadas, os deseamos un feliz año 2023 donde disfrutéis de las simas y cuevas, tengáis buena salud y gratas experiencias subterráneas. ¡¡¡ FELIZ 2023 !!!

 

Grotte de Trassanel.

martes, 25 de octubre de 2022

EXPOSICIÓN: ESPELEOLOGIA EN LA SIERRA DE ESPADÁN EN CASTELLÓN.

 La exposición de Espeleología en la Sierra de Espadán elaborada con motivo del Año Internacional de las cuevas y el karst, ahora viene a Castellón, tras haber estado en diferentes localidades de la zona del Espadán. Entre el 26 de octubre y el 18 de noviembre se puede visitar en la entrada del edificio del Patronat d'Esports de Castelló (Calle Columbretes,22).







lunes, 10 de octubre de 2022

LAS CUEVAS Y EL KARST DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN (PARTE-9)

Tras un largo espacio de tiempo sin publicar más capítulos, aquí presentamos la parte-9 de esta serie de publicaciones que iniciamos con motivo del Año Internacional de las Cuevas y el Karst. Lleva por título "LAS BASES DE DATOS PARA LA CATALOGACIÓN DE CAVIDADES" y con él se pretende mostrar la importancia de estas bases de datos, que aglutinan toda la información disponible sobre las cavidades de un espacio concreto. A los espeleólogos nos gusta la actividad en el medio natural, en el subsuelo y el dedicar tiempo a documentar, recopilar información queda relegado a un segundo plano, por lo que las personas dedicadas a estas labores recaen en una minoría dentro del colectivo espeleológico. En este capítulo se explica por encima el funcionamiento y filosofía de SICE-CS, empleada por los espeleólogos castellonenses, que constituye la mejor herramienta para conocer nuestras cuevas y una de las pioneras en el estado español.

Esta es el la última parte de las cuevas y el karst de Castellón, a pesar que habría otros temas cercanos a las cavidades subterráneas que hubiésemos querido tratar, como puede ser la historia reciente de las exploraciones y los clubes espeleológicos, materiales y técnicas de exploración o toponimia de cavidades entre otros  temas. En las próximas semanas, elaboraremos con estos nueve capítulos o partes presentadas, una publicación íntegra con el objetivo de que cualquier persona interesada en las cuevas y el karst de Castellón, tenga un recurso ameno y didáctico a su alcance.

sábado, 9 de abril de 2022

EXPOSICIÓ: L'ESPELEOLOGIA A LA SERRA D'ESPADÀ EN LA VALL D'UIXÓ.

El passat dijous 7 d'abril es va inaugurar en la Vall d'Uixó, l'exposició itinerant sobre espeleologia a la Serra d'Espadà. Aquesta va ser el·laborada amb motiu de l'any Internacional de les coves i el karst, promoguda per l'espeleo Club Castelló, Club Espeleològic de la Vall d'Uixó i el Grup d'Exploracions Subterrànies de l'Alt Palancia, i contant amb la col·laboració del Parc Natural de la Serra d'Espadà, la SEDECK i la Generalitat Valenciana.



Des de la seua inauguració al setembre de 2021 en Eslida, ha visitat diferents localitats dels voltants, i ara estarà en la Vall d'Uixó del 7 d'abril fins al 30 de juny.

Juntament amb aquest acte inicial, que va ser a la biblioteca Maria Dolores García Sánchez, on estarà l'exposició els propers mesos, va tenir lloc una xerrada sobre les coves i el karst a la provincia de Castelló.

Adjuntem ací unes imatgens de l'exposició i la xerrada;







jueves, 25 de noviembre de 2021

JORNADA SOBRE LES COVES I EL KARST DE LA VALLTORTA

El passat dissabte 20 de novembre, va tindre lloc al Museu de la Valltorta (Tírig) una jornada per celebrar l'Any Internacional de les Coves y el Karst. L'Espeleo Club Castelló organitzava aquesta activitat amb la col·laboració del Museu de la Valltorta. Aquesta va començar a les 10:00 del matí, amb una xerrada al voltant de les coves i el karst de la provincia de Castelló i va finalitzar aprofundint sobre les formes kàrstiques que trobem en la zona del barranc de la Valltorta. Son nombroses les formes generades en la roca calcària que conforma aquest tram de barranc, tant superficials: amb dolines, lapiaz, canó kàrstic o restes d'un antic polje, etc. D'altra banda l'endokarst o formes subterrànies, amb avencs i coves que s'endinsen desenes de metres baix terra. Aquestes formes, producte d'un passat drenatge de les aigües que circulen pel subsòl, estan relacionades moltes vegades amb formes superficials. No trobem en aquesta zona grans cavitats, però si unes 8 cavitats amb cert recorregut que formen conductes verticals relacionades amb formes d'absorció i altres conductes horitzontals que representen la zona de drenatge de les aigües del karst.

Xerrada sobre les coves i el karst de Castelló.

Posteriorment, es van donar unes pinzellades dels materials que usem els espeleòlegs per documentar i explorar les cavitats. En primer lloc l'arnés, amb tots els aparells per baixar i pujar per la corda, que resulten tant estranys a les persones que no practiquen espeleologia. També és van ensenyar els diferents aparells que usem per realitzar les mesures i topografia de les cavitats. 

Explicant com progresem per corda, per baixar als avencs.

Entrada de l'Avenc del Pla de l'Om.

Després d'una xicoteta pausa, vam començar la passejada pels voltants del Museu, per veure alguns fenomens kàrstics, realitzam parades per tal d'explicar el seu interes des del punt de vista morfològic, hidrològic o espeleològic. Realitzem parada en l'Avenc de Pla de l'Om, situat enfront del museu i que fa unes dècades va ser utilitzat com a femer, tirant al seu interior cadàvers d'animals de les granges i altres deixalles. També parem més avant a la xicoteta dolina de l'Avenc del Pla de l'Om-2, com exemple de boca de cavitat instalada en un enfonsament del terreny. Camninant entre ametlers i oliveres, uns kilòmetres més avant veiem en la partida dels Clots, dos dolines de varis centenars de metres de diàmetre: La Foia de la Montserrada i el Pla d'Arçà. Seguidament visitem dos fenòmens relacionats amb la circulació subterrànis de les dos dolines. D'una banda l'engolidor de la Foia de la Montserrada, on un reguer artificial porta l'aigua que inunda el Pla d'Arçà després de pluges, desapareixent les aigües per aquest engolidor impenetrable. 


Pla d'Arçà.

D'altra banda visitem la boca de l'Avenc de Pla d'Arçà, cavitat vertical que arriba a -77 metres de fondària i que en la seva part inferior presenta un riuet temporal, que arreplega part de les aigües que inunden la dolina del Pla d'Arçà. Desde la boca de l'Avenc, tornem al Museu. Allí per finalitzar la jornada veiem un video sobre l'Avenc de Pla d'Arçà, on es conta la seva exploració i descripció.

Arribant a la boca de la cavitat.

Boca de l'Avenc del Pla d'Arçà.

Amb aquesta activitat, hem aconseguit donar a conèixer un patrimoni amagat a la Valltorta. Hi han nombrosos abrics amb art rupestre en la zona, alguns dels quals és fan visites guiades de del mateix Museu, pero sobre de les cavitats subterrànies amb més desenvolupament, hi ha menys informació. Aquests avencs també formen part del paisatge i de la història geològica de la Valltorta, encara que el seu accés queda reservat als espeleòlegs.

miércoles, 3 de noviembre de 2021

JORNADA SOBRE EL MON DE L'ESPELEOLOGIA AL BARRANC DE LA VALLTORTA

Amb motiu de l'any Internacional de les Coves i el Karst (any 2021), l'Espeleo Club Castelló organitza una jornada per donar a conéixer les cavitats subterrànies i el relleu kàrstic de l'entorn del barranc de la Valltorta. Col·labora en aquesta activitat el Museu de la Valltorta.

 És ben conegut aquest indret per les nombroses balmes amb art rupestre, que han permés estudiar les cultures passades. Aquestes petites cavitats karstiques son molt importants des del punt de vista arqueològic, però en la zona també trobem altres coves i avencs diferents, amb un cert desenvolupament i que testimonien l'evolució del paisatge kàrstic i del drenatge subterrani de la Valltorta. Son antics conductes formats per l'aigua, i que mitjançant l'exploració espeleològica han permés documentar, reivindindicant el patrimoni subterrani de la zona. Juntament a aquests trobem nombroses formes superficials típiques del relleu kàrstic, que ajuden a comprendre i l'entorn.

El pròxim 20 de novembre tindrà lloc una jornada per donar a conéxier els avencs i coves de la zona, la seua formació, així com altres fenomens kàrstics superficials. L'activitat començarà amb una xerrada on s'explicaran les característiques de les principals cavitats i les tècniques usades pels espeleòlegs per a explorar i documentar allò que trobem. Seguidament realitzarem una caminada per la zona per veure a l'entorn i l'entrada d'algun avenc de la zona, amb explicacions de la fomació de les cavitats i dolines. L'activitat finalitzarà al voltant de les 13:30 hores, després del passeig.

L'activitat començarà a les 10:00 hores al Museu de la Valltorta (Tírig). Per inscriure's a l'activitat cal reservar al  964336010 o al correu: museo_valltorta@gva.es



lunes, 1 de noviembre de 2021

CONSERVACIÓ I NETETJA EN CAVITATS D'ESLIDA

Amb motiu de l'any Internacional de les coves i el karst, varios clubs d'espeleologia hem impulsat activitats al voltant de les cavitats de la serra d'Espadà i una exposició intinerant per donar a conèixer l'interessant patrimoni subterráni d'aquesta serralada. Una d'aquestes activitats va tenir lloc el passat dissabte 23 d'octubre, en la seu del Parc Natural de la serra d'Espadà i visitant varies cavitats properes a la població d'Eslida.


La jornada va començar amb una presentació dels espeleòlegs de Espeleo Club Castelló, Espeleo Club la Vall d'Uixó i GESAP de Segorb, explicant les diferents iniciatives de 2021 i projectatnt el video promocional de l'any Internacional. Seguidament vam fer una xicoteta explicació sobre la Cova de l'Oret i els conos de calcita flotant que hi ha al seu interior, explicant la seua gènesi.



A l'acabar, tots els participants ens dirigirem al barranc de l'Oret on es troben les Coves de la Penya i la Cova de l'Oret. L'objectiu era netejar les deixalles que hi han les tres cavitats de la Penya que estan al costat de la pista. També fer neteja a la Cova de l'Oret i acondicionar els espais dels llacs on hi son el conos i altres formacions d'interés. Ací l'arqueòleg Gustau Aguilella ens va donar unes pinzellades sobre l'interés arqueològic de la cavitat.



L'activitat va finalitzar amb el descens a la sala inferior, on trobem els conos millor consevats. Aquest el vam realitzar  mitjançant dos electrons instalats en el gour circular. 



Amb accions com aquesta, els espeleòlegs pretenem conscienciar sobre la greu presència de les deixalles i contaminació de les cavitats, que poden afectar a la fauna que habita al seu interior o la calitat de les aigues subterrànis. Així evitem el risc de degradació de les cavitats i posem en valor l'interés d'aquestos ecosistemes tan vulnerables. Agraïm al Parc Natural el seu suport per a dur a terme aquesta activitat.

jueves, 30 de septiembre de 2021

PRESENTACIÓ DE LES COVES I EL KARST DE CASTELLÓ A FIGUEROLES I COMMEMORACIÓ DEL 50 ANIVERSARI DEL DESCOBRIMENT DELS CADÀVERS DE LA COVA DE L'OCRE (2º part)

 El passat dissabte, dins del programa de festes de Figueroles, va tenir lloc una xerrada sobre les coves i el karst de la província de Castelló, amb motiu de l'any Internacional de les coves i el karst. Aquesta va seguir els materials que s'estan el-laborant per part de l'Espeleo Club Castelló amb motiu de l'any 2021. 


Darrerament es va fer un acte de commemoració pels 50 anys del descobriment dels cadàvers de la cova de l'Ocre, que van tenir lloc a principis de setembre de 1971 per part de 7 joves de Figueroles. En aquell temps van formar el primer grup de muntanya i "espeleologia" conegut a la població. La trobada dels cadàvers a l'interior de la cavitat era un fet buscat intencionadament, ja que la Tia Carmen, una dona major del poble ja va informar a alguns membres del grup en aquells anys que uns enginyers catalans entraren a la cova i no van eixir. Per unes monedes trobades junt als esquelets podem afirmar que aquestes persones s'extraviàren en el primer quart del segle XIX.

 



Per tant, a l'esdeveniment del passat dissabte acudiren 6 dels 7 protagonistes que van realitzar aquesta coneguda troballa. Un d'ells ja ha faltat, pel que van acudir les seues filles. Un cop a l'escenari tots, començaren a contar detalls de la troballa i a respondre preguntes que els presentaven els assistents. També contarem alguna anècdota d'aquells anys, com el rescat d'uns xiquets d'Alcora perduts a la Cova de l'Ocre, el betlem que montaren a l'Avenc de la Torreta o el descens a la Cueva de la Marecilla.



Finalment sel's va lliurar unes plaques commemoratives a tots els descobridors. Aquest grupet que va trobar els cadàvers, va ser el primer grupet d'espeleo a Figueroles. Anys més tard es va crear un altre grup d'espeleologia: El Grup Espeleològic la Carrerassa, que ara just fa 20 anys de la seua fundació. Felicitem als espeleòlegs de Figueroles per tota la seua trajectòria i en especial a Nando Falomir per l'organització d'aquest esdeveniment tan emotiu.