Continuem els treballs exploratoris al massís de Bernera, zona de treball assignada a la SIE del CEA de Barcelona, entitat amb la qual col.laborem els espeleòlegs del Espeleo Club Castelló des de 2011. El cap de setmana del 14 i 15 d'octubre vam fer una entrada al sistema de la Peña del Meyodia per la boca del Pozo alto de la Chorrota. Feia uns anys que no entravem per aquesta boca, ja que últimament ens hem centrat en altres zones del sistema i en altres cavitats del massís. En aquesta ocasió ens juntem un equip de 5 espeleòlegs: Luis i Jesús Almela de l'Espeleo Club Castelló, Edu Segura de l'Espeleo Club Muntanyenc Barcelonès, Ana Isabel del CERE Abisme i Pol Duran de l'Agrupació Excursionista de Catalunya.
Entrem per Pozo alto de la Chorrota, tal com hem indicat, i un cop a la base dels pous ens dividirem en 2 grups: Jesús, Anna i Pol van a revisar el riu Articuso. Edu i Luis van a escalar a altres zones del sector Chorrota.
A continuació inserim la descripció de la galeria Articuso, en sistema de la Peña del Mediodia. Aquesta va ser motiu de revisió i exploració de diferents ramals el passat 14 d'octubre, recollint diferents observacions que mostrem ací.
 |
| Participants en l'activitat. |
DESCRIPCIÓ DE LA GALERIA DE L'ARTICUSO.
El tram inicial de la galeria de l'Articuso es troba a l'inici del segon llac entrant per la boca intermitja del sistema, Pozo Alto de la Chorrota. Es un forat per on es perd un xicotet caudal del propi llac.
Després d'un ressalt de 2 metres i una rampa l'aigua és precipita per un pou d'11 metres. En aquesta zona superem el pou per un passamà i trobem el riu de l'Articuso, que es junta a l'aport dels llacs en aquest pou, precipitant-se en una cascada. A partir d'ací seguirem el corrent aigues amunt del riu de l'Articuso. Al començament la galeria pren direcció sudest, convinant trams on la progressió és per la base del meandre i altres on resulta més còmode anar per un nivell superior, uns 5 metres per dant de l'actiu. L'amplada d'aquesta zona va variant entre 1 i 2 metres. Després d'uns 300 metres, i d'anar per un tram de galeria fòssil, arribem a una colada on cal baixar un resalt de 5 metres, on tornem a anar pel riu i la galeria fa un gir en "4", per tornar a prendre direcció sudest. Ací progressem per alguns ressalts que eviten xicotetes badines. En aquest tram notem una disminució del cabdal d'aigua, pel que suposem que hi ha un aport. que no s'ha pogut seguir. Un poc més avant la galeria transcorre per trams còmodes de 3 o 4 metres d'amplada i la tendència de la galeria passa a ser est, formant diferents meandres que van girant, alternant direcció est amb nordest i sudest. Per aquesta zona en un colze de la galeria hi ha una xemeneia d'uns 12 metres, on dalt pareix que hi ha volum.
 |
| Estalactites amb coloració rogenca en la zona intermitja del riu. |
Uns metres més avant hi ha un desviament a l'esquerra, que és una galeria rectilínia d'uns 18 metres que acaba en una estretor. Poc a poc va eixamplant-se la galeria, passant per un curt passamà que evita una badina i més avant s'arriba a un tram ample amb un desviament ascendent a la dreta on la galeria assoleix molta altura. Aquest desviament consisteix en una rampa de 20 metres per 4 d'amplada que finalitza en la base d'una xemeneia. Pareix que esta tracta d'una gran discontinuïtat. En aquest mateix desviament la galeria s'eixampla arribant a seccions màximes de 7 x 5 metres on el riu va per un meandre estret, uns 4 metres per baix. Si seguim la galeria ampla superior, cap a l'est ascendeix 20 metres, desviant-se del curs actiu fins acabar en la base d'una xemeneia de 24 metres, que esta formada per una fractura direcció nord-sud. En el punt on acaba la galeria sembla que hi ha alguna aport temporal d'una gatera amb fang que ha arrastrat sediment.
 |
| Racó del meandre amb formacions. |
Tornant al riu pel nivell inferior, aquest continua per galeries més modestes, amb trams amb badines i per ací comencen a aparèixer nivells de lutites en la base del meandre, que resulta més relliscosa a l'hora de progressar. Uns metres més avant, en un colze de la galeria hi ha un tram de nivell superior fòssil a la dreta, en el mateix colze hi ha una trepada per una rampa de sediment que finalitza en una gatera obstruïda per fang. Seguint pel nivell inferior per on va l'aigua, que sol ser el més còmode arribem a una sala de 10 x 7 x 5 metres, on el riu ve d'un sifó. Ací el meandre continua per dalt, pel que ascendim un pou de 7 metres continuant uns metres més avant és retroba l'aigua. Més avant hi ha un altre ressalt de 3 metres que és puja amb corda. Aigües amunt arribem a una sala de 6 x 5 metres, que resulta ser la base d'una xemeneia on s'han mesurat 39 metres fins la seua part superior. En aquest punt hi han tres ramals, un de 12 metres estret, que acaba en un xicotet sifó. Un altre ramal central, d'on ve l'aigua i un a la dreta, lleugerament ascendent. Aquest últim tram porta a uns nivells fòssils superiors amb un desviament a l'esquerra al seu inici que connecta amb la galeria activa, i un altre que continua uns 50 metres per el nivell superior fòssil. Ací hi ha algun desviament que de la galeria fòssil puja alguns metres més cap a cotes superiors, i que és situa 8 metres per dalt del riu. En aquesta zona s'ha trobat guano de rat penat.
 |
| Isopòde acuàtic, possiblement Proasellus, que colonitza zones intersiticials i que possiblement ha estat arrosegat per l'aigua. |
La progressió, és pot fer tant per la galeria fòssil, com per l'activa, fins un colze de la galeria on uns metres més avant hem de descendir un ressalt de 2 metres, per anar pel nivell aquàtic, aquesta vegada per uns laminadors amb aigua que és van alternant amb galeries guiades per fractura, però ja de modestes dimensions. Els últims 200 metres de galeria van seguint fractures amb amplades inferiors al metre. Després d'un colze que gira cap al sud arribem a una estança on va quedar la punta l'any 2003. Ací l'aigua ve d'una fractura impenetrable. Ascendint per la fractura fins el seu sostre, 9 metres i passant algun estretament que vam eixamplar, trobem un nivell fòssil de 10 metres on darrere d'una gatera hi ha un pou de 5 metres que ens torna a deixar en l'actiu, justament en un sifó de bones dimensions (2 x 2 metres) aigües avall. En aquest sifó en els lateral hi han bancs d'argila i un metre per dalt del nivell d'aigua hi ha una marca amb matèria orgànica adherida a l'argila, que pareix indicar el nivell alt de l'aigua després de crescudes. Aigües amunt, en direcció sud avancem 40 metres per una galeria amb estretaments guiada per una fractura fins arribar a un sifó estret entre graves. Ací queda la punta. Uns 20 metres abans d'arribar al sifó és realitza una escalada d'11 metres, que tanca en una gatera impenetrable.
 |
| Planta del sector revisat, amb les cotes respecte a la boca de Guello Fresco. |
El recorregut de la galeria d'Articuso esta als voltants dels 2 quilòmetres i un desnivell des del seu inici fins al sifó final de 64 metres. Es tracta d'un col·lector interessant, amb poques ramificacions i unes aigües que poden vindre de l'exterior, del barranc de l'Articuso o bé de l'Espelunga de Napazal. En les primeres exploracions a aquesta galeria a l'any 2003, el riuet a la part final estava sec. El caudal que vam veure nosaltres era molt poca cosa, sent a la part final la temperatura de 6,1 ºC i 274 microsiemens de conductivitat. Per les dades de temperatura i conductivitat, i la presència de matèria orgànica i fauna intersiticial ens decantem per un origen de l'aigua d'una pèrdua exterior, que per la seua situació suposem que estarà per la capçalera del barranc de l'Articuso.
