Al respecte del toponim "Frare" Joan Coromines va fer una llarga disserció on ens diu que “sobre tot es repeteix per tot arreu l’anomenat frare, per comparació, una roca prominent o algun altre objecte topogràfic semblant, per comparació amb la silueta quasi cilíndrica i monolítica que ofereix de lluny un frare cofat de cogulla i embolicat amb el seu hàbit”
Ací en les nostres comarques es coneix aquest topónim a Villafamés, a una gran pedra emblanquinada que hi ha dalt de l'ermita de Sant Miquel en el Mollet.
.JPG)
Tambe es conegut a Onda, dominant el riu Millars al marge esquerre i sobre un cingle que domina la zona. Esta situat just després del pantà del Sitjar i visible desde la presa. Son dos monolits d'uns 8 metres d'alçada i separats 2 metres entre ells. El frare mes important tindra uns 6 metres de diametre, están sobre un cingle d'uns 15 metres que domina el riu Millars. Aquest monolit dona nom a la muntanya on esta que es coneguda com el pic del Frare, tambe dona nom a una coveta situada just baix del monolit.
.JPG)
La cova del Frare te un acces prou arriscat ja que la boca esta en el cingle. La boca te unes dimensions de 3,5 m d’ample per 1,8 m de alt. En aquesta zona d’entrada de 3 m de recorregut hi ha un nivell de terra on es poden observar excrements de cabres. Açi no s’ha localitzat ningún test ceràmic ni element arqueológic. La cavitat seguéis en galería ascendent durant 5 m alcanzant una petita estancia amb el sostre a 2,5 m d’altura.
La cavitat es d’origen tectonic, pero es curios observar que aquesta es desembolupa completament baix del monlit, es a dir el Frare esta fracturat per la seua part inferior.
Rec. Real- 8 m
Rec. Planta- 8 m
Desnivell- +1 m
Per la zona colindant al Frare es troben altres cavitats, totes més menudes que la descrita anteriorment.
Açí presentem la topografía de la cavitat, a falta de ser digitalitzada per posarla en el cataleg SICE-CS:
També hi han pedres semblants a aquestes anomenades Frare a Mallorca,Gatova i al baix Ebre. Son grans senyals que degueren marcar la primera divisió del día, el matí i vespra, abans d'establirse els horaris que subdividiren el temps. Mantingudes tradicionalment, mai sabrem quan entraren en ús, pero es molt posible que aquests monolits junt amb les conegudes roques de mitjorn ja les tingueren en compte els caçadors del Paleolític, perque els animals que cercaben pasarien un moment de calma.
Fites com aquestes també son conegudes amb altres noms, cap de mahoma, el cogullo a Benafigos i el quixal de llop al riu Monlleo.
Bibliografía:
Diccionari Etimológic i Complementari de la Llengua Catalana (p. 167-68)
FRANCESC ESTEVE GÀLVEZ
El Goix de creixer, Els estudis superiors. VIDA-II (p. 88-89)
Diputació de Castelló-1996
