El passat dissabte 18 de setembre varem explorar dos avencs a terme de Tírig, formaren el grup els espeleòlegs Dani, Salva, Joaquim i Jesús de l'Espeleo Club Castelló. La intenció era d'aclarir les anomalies trobades a l'avenc del pla de l'Om en la dècada dels vuitanta com a conseqüència de la descomposició anaeròbia de molts animals de granja o gossos abocats per a desfer-se i no tornar a saber res mes de ells.
AVENC DEL PLA DE L'OM
Aquest avenc fou explorat en la ''Operación Levante'' fase V en Agost de l'any 1966.
Segons ens va informar una persona major deia que quan un dia passava pel camí en carro, al vore un forat molt menut (del tamany d'un puny), parà a tirar una pedra per constatar la fondària.
També li indica a Santiago Roda (espeleòleg de Tírig que participa en la V fase de la Operación Levante) la localització. Després de desobstruir-lo va entrar en l'avenc, sería junt amb J.M. Miñarro. Aquesta cavitat, al ampliar la boca per a baixar, degué ser identificada pels masovers de les granges pròximes, pastors i pels caçadors entre altres, que van fer un us errat de la cavitat abocant tot tipus de sers vius així com els medicaments utilitzats en curar porcs (tal com figurava en una caixa que trobarem baix).
Abans de fer el museu de la Valltorta l'alcalde de Tiríg reclamà que algú explorara la cavitat per saber que hi havia allí baix, així alguns membres de l'Espeleo Club Castelló van ser llogats per a penetrar en la cavitat i al destapar la boca van eixir uns gasos tan forts que desanimaren la exploració. Tornant a les explicacions de l'informador, aquest ens indicà que a un kilòmetre, en una noria pròxima eixien unes aigües molt podrides que filtrant per baix terra per escorrentia arribava el suc dels animals descompostos.
Des d'ací aprofite el fet per a denunciar tota mena de abocaments als avencs, coves i demés llocs on la corrent de l'aigua arrastra per lixiviat el fem i els arrossega fins a les fonts, surgències i pous de reg.
Actualment la cavitat esta just enfront del Museu de la Valltorta, rodejada per un brocal i una reixa. Consta d'un pou d'entrada de 11 metres que fa peu en un mont de basura i ossos d'animals. Ací hi ha una sala de la que parteixen algunes galeries de poca importància. El recorregut real es de 68 metres i la profunditat de 14 metres. Son de destacar les estalactites i estalagmites existents en la sala. En la cavitat també es poden apreciar algunes formes erosives, mostra evident que antigament funcionava com un engolidor. Després de l'exploració, topografia-rem la cavitat, arreplegarem fauna troglòbia i la situarem per GPS per a que no s'escape.
Seguidament tancarem la cavitat posant-li un candau.
Sapigueu tots que una clau la te l'Alcalde de Tirig i un altra el ECC, si voleu visitar la cavitat ja ho sabeu. La reixa esta simplement per a que la gent no tire fem.
AVENC DE SANTA BÁRBARA
D'ací m'on anàrem a l'Avenc de Santa Bárbara, situat prop de l'ermitori del mateix nom. Es tracta d'una cavitat explorada en la ''Operación Levante'' fase V en Agost de l'any 1966, encara que després tornaren en Gener de 1973 a refer la topografia i realitzar un estudi morfològic. Aquest avenc mostra diferents morfologies per les que podem observar les diferents fases de la cavitat. Es tracta d'una fractura que ha actuat en temps passats com a engolidor, estant actualment penjada uns 150 metres sobre la vall, per tant es una cavitat residual, mostra d'una passada activitat hídrica. Dins hi podem veure zones molt concrecionades, amb colades, gours i perles de caverna. També hi ha abundants formes clàstiques, sobre tot al nivell inferior, on un estrat margós amb molts fòssils ha provocat diversos derrumbes relativament recents. Digne de menció es un conducte erosionat que enllaça aquest 2º nivell amb un petit pouet i on es poden observar les diferents fases del conducte. Aquest petit conducte de 4 metres va ser publicat i exposat a les comunicacions del III Simpòsium d'Espeleologia que va tindre lloc a Mataró (Barcelona) l'any 1973 del que es autor J.M. Victoria López, del S.I.E. del C.E.A. Es titula:"Nota geomorfològica sobre el Avenc de Santa Bárbara".
 |
| Dibuix del conducte final , publicat al butlleti del Simposium |
Ací en la base del pouet, segons la topografia finalitza la cavitat, però no era així. De la base del pouet hi havien dos continuacions, una impenetrable i l'altra segurament desobstruïda després de l'any 73. Continuarem aquesta, que es una estreta gatera molt erosionada i que després d'algun gir arriva a una zona on ens podem aixecar. En aquesta zona a la dreta trobem dos estrets conductes, un d'ells no el vam explorar i l'atre després d'uns 10 metres els sediments l'obstrueixen. Si continuem la galeria per on suposem que circulava l'aigua, aquesta s'estreta i a continuació d'uns 5 metres trobem un pas molt estret on seria necessari desobstruir. Darrere de l'estretor la galeria continuava amb el sostre baix i estava inundada. Aquesta zona tindrà uns 35 metres de recorregut amb un desnivell inferior a dos metres. En aquest sector ja havia entrat algú anteriorment, encara que no sabem qui, ja que no ho han fet public al col•lectiu espeleològic.
Ja per la vesprada vam anar a localitzar el Avenc de la Malla del Mort de Sed, encara que sense èxit. Les referències son poques i les coordenades que hi ha no son molt bones, ja que s'en poden anar uns 100 o 200 metres. La cavitat es situa al barranc del Mort de Sed i en la descripció diu que es un engolidor, pel que suposem que no es situe molt lluny del llit del barranc. La cavitat consta d'un ample pou de 33 metres de profunditat i la boca es menuda pel que es possible que actualment es trobe tapada.
Prop d'aquest barranc trobarem dues petites cavitats, nombrades per nosaltres com Coves del Mort de Sed, encara que podrien ser unes catalogades en la "Operación Levante" com a Coves de la Serra Creu 1 i 2.
També tingerem mala sort amb la camera de fotos, que no va funcionar.
