El avenc del Mas de Lluc esta situat en la zona Nord del terme municipal de Vistabella, en la caiguda al Riu Montlleó. Aquesta cavitat, explorada per membres de l'Espeleo Club Castelló en els anys 90', va ser topografiada l'any passat durant la campanya Penyagolosa 2010, en Juny.
La Serra del Boi, amb l'ermita de Sant Bertomeu i el Penyagolosa al fons.
Es tracta d'una fractura de 115 metres de llargària que es desenvolupa en direcció E-W.La profunditat total de la cavitat es de 63 metres.La boca de la cavitat es presenta a l'exterior com una fracturació del terreny amb una obertura de 10 metres de llarg per 2 de ample i que descendeix uns 2 metres. En l'extrem d'aquesta fractura, per la part oest esta la continuació de la cavitat, mentre que per la zona est trobem un estretament que no ens permet passar i que tirant una pedra aquesta tarda uns segons en tocar fons. Aquest orifici comunica amb la resta de la cavitat que descriurem a continuació. Seguint la fractura en direcció est descendim uns graons i una rampa que ens porten a un pou de 15 metres, amb una repisa en la seua zona intermitja.La base del pou ens deixa en la base de la fractura, on hi ha molt de guano.
En la base del pou de 15.
L'amplaria es d'un metre i cal destacar que es la zona més ampla de la fractura.En direcció est la galeria baixa per una pronunciada rampa amb pedra solta, que als pocs metres es veu interrompuda per un pouet de 7 metres que es baixa amb facilitat. La rampa continua i la fractura va entretant-se fins arribar a un punt on les colades adornen la fractura. Ací podem descendir un estret pou de 8 metres arribant a una zona molt estreta que podem seguir en direcció oest 25 metres on l'estretor no ens permet continuar.Aquesta zona es incomoda per a la progressió, però les parets estan recobertes amb colades i altres elements reconstructius. Situats en la capçalera del pou de 8 metres la fractura s'estreteix i el progrés es realitza penosament. Hi ha que continuar amb "Ramonage" o ximenea arribant a unes repises on podem parar a descansar.En aquesta zona la fractura es perd en la altura i per baix als 5 metres trobem la base de la fractura. Continuant per aquesta grieta arribem a un punt on la fractura es tanca i devem de passar per un punt estret i molt concrecionat on les formacions prenen una coloració blanca.
Pas estret i concrecionat.
La coloració de les concrecions es variada.
Després de l'estretor podem continuar 12 metres, on la fractura es torna impenetrable.Es en la base de la fractura d'aquesta última zona on trobem la profunditat màxima de la cavitat.Cal destacat que tot aquest sector el dia de la topografia, portava una corrent d'aire que ens fa pensar en una entrada inferior de la cavitat. Més avall de l'avenc hi ha una coveta en fractura, però no te cap corrent d'aire.
Galería del sector oest
El sector oest es un poc diferent, ja que la fractura es un poc més ampla i més còmoda per a la progressió. Situats en la base del pou de 15 metres avancem cap a l'oest i als pocs metres hi ha una estretor d'uns 4 metres. Mes avant la fractura s'eixampla amb una amplària propera al metre. Podem seguir la galeria en ximenea, deixa'n baix nostre una galeria inferior.Podem observar algunes reconstruccions molt fòssils i en estat de descomposició.
Estalactites fòssils al sector oest
Progressant per la galeria entre blocs arribem a una estretor que desemboca a un pou de 11 metres que finalitza en cul de sac. Ací la cota assolida es de -42 metres de profunditat.
Zona cómoda del sector oest.
Un fet a destacar es que esta cavitat posseïx una important colònia de rats penats, que observarem al eixir de la cavitat, cuan el cel ja s'enfosquia i donava pas a la nit.Els rats penats estan situats en el sector oest de la cavitat, on hi ha abundant guano.El recorregut real de la cavitat es de 262 metres.
Un altra dada curiosa es, que entre la cavitat i el llit del riu Montlleó hi ha un desnivell de 240 metres.
Topografía de la cavitat.
Recordem aquesta cavitat explorada en la passada campanya de Penyagolosa i aprofitem per refrescar i anunciar que la propera "Penyagolosa 2011" ja esta prop i caldrà posar nous objectius. El que esta clar es que, com espeleòlegs que som, no val a viure del record, sinó que hi ha pensar en les properes exploracions i els nous espais subterranis verges que ens esperen en el massis de Penyagolosa.