Pera el pont de Desembre ens vam ajuntar amb els amics de la UEC de Tortosa
pera visitar algunes cavitats de la zona de Barx. Allí la gran quantitat de
cavitats que hi trobem son totes fractures tectòniques, a excepció de dos
engolidors situats al polje de Barx (Clot dels Suros i Avenc de la Donzella)
que en aquesta ocasió no vam visitar. Ens vam ajuntar Vicente, Sarai, Gina,
Jordi i Albert de la UEC i Cristina i Luis del Espeleo club Castelló.
La Valldigna des de la boca de la sima del Toro.
La primera jornada, el dia 6, vam viatjar fins Barx i desprès de dinar vam
visitar una modesta cavitat: la sima del Perro. Te uns 50 m. de fondària, però
els pous son enrampats que poden abaixar-se sense corda, encara que no es necessari.
Aquesta cavitat fou equipada amb parabolts de mètrica 8, però les xapes i femelles
han sigut violades,així que si voleu visitar la cavitat dueu un bon grapat de
xapes i femelles. Pera lo menuda que es te moltes formacions.
Les xiques a la Sima del Perro.
El dia, següent, el 7, vam visitar la sima Pilar. Aquesta es la cavitat mes
fonda del país Valencia, però no te massa interès, ja que es tracta d’un
fractura estreta quasi tota ella. AL part mes interessant son els últims 3 o 4
pous on les amplàries superen els 2 m. Mentre les xiques instal·laven la
primera part de la cavitat, Vicente, Albert i Luis aprofitarem per instal·lar
la sima Aldaia, tota una clàssica de la zona, i deixar-la instal·lada pera que
els demes la desmuntaren un altre dia.
Pou de 80 m. a la Sima Aldaia.
Pera instal·lar la sima Pilar fins -235 m., que resulta ser la màxima fondària
del país Valencia, varem utilitzar 400 m. de corda i uns 55 mosquetons. No ens
va sobrar corda i de ferros quasi que tampoc. La instal·lació va recaure a
Sarai, Gina i Cristina, les tres dones del equip, encara que Vicente també va instal·lar
els últims pous. Una vegada al fons ens vam fer la foto de rigor i cap a fora.
Ara ens toca desinstal·lar als homes.
Equip complet al fons de la Sima Pilar.
El dia 8 tocava visitar la cavitat estrella de la zona. Es tracta de la
travessa que van obrir fa pocs anys els espeleòlegs del Comando i del Centre excursionista
de Valencia. La travessa uneix les boques de la AC-12 i la AC-13, o siga les
simes de l’alt dels caragols num. 12 i num. 13. Nosaltres ens vam dividir en
dos grups i cada grup va entrar per una boca per creuar mos dintre i desprès
cada grup desinstal·lar l’entrada que no havíem muntat.
Gina en un dels pous de la travessa AC.12 – AC.13.
La cavitat resulta ser una falla de grans magnituds, no tenint res que
veure en les altres cavitats de la zona en quant a dimensions, encara que
formades també per processos genètics de predomini tectònic. Les dimensions de bona
part de la cavitat supera els 2 i 3 metres, fet insòlit en aquestes terres,
sobre tot a fondàries com ara a -170 m. Encara que hi ha trams amb dimensions
mes modestes, com per exemple els pous de les dues entrades.
Grans volums a les galeries de la AC.12 – AC.13.
El recorregut de la travessa estava tot instal·lat en fixe, a excepció del
pou s de les dues entrades, ja que els seus exploradors encara no s’han aturat,
i estan buscant una tercera entrada al sistema. El recorregut combina pous,
escalades, passamans, llargs pènduls, pous pendolats i zones ven adornades per
formacions. Tot açò amb unes dimensions exagerades pera la zona. Nosaltres també
vam aprofitar per baixar al fons de l’avenc, a -176 m. de fondària.
Màxima fondària del sistema AC.12 – AC.13.
El dissabte 9 ens va visitar Carlos, de Barcelona, i vam fer 2 grups: un es
va encarregar de desmuntar la sima Aldaia amb el seu imponent pou de 80 m.; i
el altre grup (format nomes per Luis i Cristina) vam visitar el Simarró, de uns
65 m. de fondària aproximada. El Simarró també es va visitar la petita zona
final, així com una llarga sala penjada sobre la planta principal. Els companys
de l’Aldaia van descendir fins la cota de -138 m. i van gaudir del pouarro de
80 m.
Cristina a la sala final del Simarró.
L’últim dia, el 10, els company catalans van tornar prompte cap a casa
mentre que les de Castelló ens vam quedar per passar el matí per la zona.
Primer vam visitar la boca d’entrada del clot del Suros, engolidor del polje de
Barx. Desprès vam fer una caminada de unes 3 hores fins la Sima del Toro
simplement per veure la seua gran boca i per conèixer un poc l’exterior de la
zona de Barx.
