El passat mes de març vam anar a tancar una incògnita al Forat del mas d'en Grenyut (Ares del Maestrat), deixada al 2010 quan vam realitzar la topografía de la cavitat.
La cova s'obri en la part inferior d'un petit cingle que voreja una petita barrancada que uns metres aigües avall s'uneix amb el barranc del mas Blanc. Es la típica surgencia fòssil que trobem amb tanta freqüència en la zona. Una de les seues peculiaritats son les tres galeríes independent que presenta la cavitat, ja desde el seu inici. La boca de la cavitat es un ample abric, amb tres continuacions, a dreta, esquerra i recte, essent la galeria de l'esquerra la de majors dimensions. Al tractarse de conductes de dissolució independents, amb un únic punt en comú en el gran vestibul d'entrada, podriem pensar que es tracta d'un conducte principal que ha estat posat al descobert al erosionarse i retrocedir el cingle, formant el abric. Les galeriès amb millors formes de dissolució son les de la dreta i l'esquerra.
Detall dels nivells de bretxes que reomplin la galería esquerra fins el sostre quedant unes terrases. |
A falta de millors observacions ens decantem per l'existència de tres galeries de drenatge que van a confluir en l'ampli espai que forma la boca de la cova. La galería de la dreta mostra bones formes erosives, pero te seccions menudes, si la comparem amb la galeria de l'esquerra, amb una evolució diferent: cúpules, potents nivells de bretxes, etc.
Topografia actualitzada amb l'ultim tram de galeria explorat el passat març. |
En la galeria de l'esquerra es va forçar un pas estret que hi ha baix d'una capa de bretxes que reompli quasi tot el conducte. Darrere d'aquest, la cavitat continua 6 mestres més, pero ja amb el sostre baix, degut a que els sediments del pis van apropant-se al sostre, fins colmatar per complet la galeria. En conclusió, una cavitat modesta i amb continuacions molt reblides per sediments.