Fa uns mesos vam enregistrar al catàleg SICE-CS la cova de la Matissa, una nova cavitat al terme de Eslida. Pareix que si una cova no queda fitxada en aquesta base de dades no existeix, per tant sempre hem considerat important que els nous descobriments vajen incorporant-se a aquest magnific catàleg. L'objectiu d'aquest post es mostrar més detalls d'aquesta cavitat. La cova de la Matissa va ser localitzada i parcialment explorada el 20 de desembre, forçant el seu pas interior el dia 24 i topografíant tota la cavitat. Posteriorment es torna a visitarla el dia 2 de gener, per vore alguns dels seus aspectes més interessants. Aquesta cova es va localitzar casualment quan ens dirigiem desde la cova del Fonillet a la cova de Loret, on ens cridà l'atenció una espessa mata de matissa visible de lluny. Com ja hi ha un altra cavitat per la zona amb el nom de Cova de dalt de Loret, que seria un nom prou apropiat per a aquesta, la vam batejar com cova de la Matissa, a l'espera de trobar un toponim mes adequat, en cas de que en tinga.
La seua boca de 0,3 d'ample, per 0,6 metres d'alt queda parcialment tapada per un gran bloc, que pareix haver caigut d'una antiga visera que formaria la boca. Aquesta accedeix a una sala inclinada de 5 x 2,7 x 1,5 metres, que finalitza en una gatera de 4 metres, que va tenir que se forçada per a passar darrere. Una vegada superada aquesta, trobem una galeria ascendent de 13 metres, condicionada pel bussament dels estrats. En aquesta zona destaca la colada que es forma al pis, així com racons als laterals amb molta formació: estalactites, estalagmites, columnes i algun gour. La secció mitjana d'aquesta zona es de 2 metres d'amplada per 1 metre d'alt. Al final de la galería hi ha un petit resalt, dalt del qual la cova finalitza, assolint la cota de +4 metres sobre la boca.
El recorregut real de la cavitat es de 22 metres, 19 metres en planta i un desnivell de 6,7 metres (-2,7 / +4,0). La cavitat com les altres de la zona, pareix ser un antic engolidor actualment fósil, i elevat molts metres sobre el barranc de Loret. Les formes de disolució es noten més a la saleta d'entrada, ja que en la zona interior les fomacions oculten el seu procés inicial de formació. Des del punt de vista de la climàtica, es tracta d'una cavitat calenta, ja que la zona interior ascendent forma una bossa d'aire calent. Aquest fet es aprofitat per una petita colonia de rats penats que viu a la cavitat, buscant aquesta temperatura.
