ESTUDIO SOBRE MANANTIALES KÁRSTICOS DE LA SIERRA DE ESPADÁN

Recientemente se han publicado los resultados de un estudio realizado por nosotros en la Sierra de Espadán. Este ha salido a la luz en el Boletín de la SEDECK número 18 (páginas 190 a 202) y se centra en el análisis de la información recogida durante el año 2022 en siete manantiales kársticos del Espadán. Todos estos manantiales representan los puntos de descarga principales de la zona de carácter Kárstico y a su vez están relacionados con diferentes cavidades subterráneas de diferentes características. En este trabajo no se han incluido todas las cavidades surgentes de la zona, no abarcando por ejemplo las conocidas Coves de Sant Josep, ni otros manantiales de carácter temporal o emplazados en otros sectores más al norte.  Uno de los criterios empleado a la hora de escoger los puntos de descarga es su relación directa con cuevas o simas, ya sean de tipo activas, semiactivas o fósiles.

Este trabajo se ha realizado paralelamente a la exploración, topografía, prospección y observaciones sobre el terreno y dentro de las cuevas. Es indudable el interés que despierta este sector de la sierra de Espadán dentro de las cavidades de la provincia de Castellón. Queda todavía mucha información por resolver y conductos por explorar, por lo que el presente artículo supone solamente un paso más en el conocimiento hidrológico de la zona.

A continuación puedes leer el artículo pinchando sobre este enlace:

Aproximación hidrológica de siete manantiales kársticos de la Sierra de Espadán, Castellón

Hydrological approach of seven karstic springs in Sierra de Espadán, Castellón

Jesús Almela Agost

VERNERA, OCTUBRE 2023

Continuem els treballs exploratoris al massís de Bernera, zona de treball assignada a la SIE del CEA de Barcelona, entitat amb la qual col.laborem els espeleòlegs del Espeleo Club Castelló des de 2011. El cap de setmana del 14 i 15 d'octubre vam fer una entrada al sistema de la Peña del Meyodia per la boca del Pozo alto de la Chorrota. Feia uns anys que no entravem per aquesta boca, ja que últimament ens hem centrat en altres zones del sistema i en altres cavitats del massís. En aquesta ocasió ens juntem un equip de 5 espeleòlegs: Luis i Jesús Almela de l'Espeleo Club Castelló, Edu Segura de l'Espeleo Club Muntanyenc Barcelonès, Ana Isabel del CERE Abisme i Pol Duran de l'Agrupació Excursionista de Catalunya.

Entrem per Pozo alto de la Chorrota, tal com hem indicat, i un cop a la base dels pous ens dividirem en 2 grups: Jesús, Anna i Pol van a revisar el riu Articuso. Edu i Luis van a escalar a altres zones del sector Chorrota.

A continuació inserim la descripció de la galeria Articuso, en sistema de la Peña del Mediodia. Aquesta va ser motiu de revisió i exploració de diferents ramals el passat 14 d'octubre, recollint diferents observacions que mostrem ací.

Participants en l'activitat.

 DESCRIPCIÓ DE LA GALERIA DE L'ARTICUSO.

El tram inicial de la galeria de l'Articuso es troba a l'inici del segon llac entrant per la boca intermitja del sistema, Pozo Alto de la Chorrota. Es un forat per on es perd un xicotet caudal del propi llac.

Després d'un ressalt de 2 metres i una rampa l'aigua és precipita per un pou d'11 metres. En aquesta zona superem el pou per un passamà i trobem el riu de l'Articuso, que es junta a l'aport dels llacs en aquest pou, precipitant-se en una cascada. A partir d'ací seguirem el corrent aigues amunt del riu de l'Articuso. Al començament la galeria pren direcció sudest, convinant trams on la progressió és per la base del meandre i altres on resulta més còmode anar per un nivell superior, uns 5 metres per dant de l'actiu. L'amplada d'aquesta zona va variant entre 1 i 2 metres. Després d'uns 300 metres, i d'anar per un tram de galeria fòssil, arribem a una colada on cal baixar un resalt de 5 metres, on tornem a anar pel riu i la galeria fa un gir en "4", per tornar a prendre direcció sudest. Ací progressem per alguns ressalts que eviten xicotetes badines. En aquest tram notem una disminució del cabdal d'aigua, pel que suposem que hi ha un aport. que no s'ha pogut seguir. Un poc més avant la galeria transcorre per trams còmodes de 3 o 4 metres d'amplada i la tendència de la galeria passa a ser est, formant diferents meandres que van girant, alternant direcció est amb nordest i sudest. Per aquesta zona en un colze de la galeria hi ha una xemeneia d'uns 12 metres, on dalt pareix que hi ha volum.

Estalactites amb coloració rogenca en la zona intermitja del riu.

Uns metres més avant hi ha un desviament a l'esquerra, que és una galeria rectilínia d'uns 18 metres que acaba en una estretor.  Poc a poc va eixamplant-se la galeria, passant per un curt passamà que evita una badina i més avant s'arriba a un tram ample amb un desviament ascendent a la dreta on la galeria assoleix molta altura. Aquest desviament consisteix en una rampa de 20 metres per 4 d'amplada que finalitza en la base d'una xemeneia. Pareix que esta tracta d'una gran discontinuïtat. En aquest mateix desviament la galeria s'eixampla arribant a seccions màximes de 7 x 5 metres on el riu va per un meandre estret, uns 4 metres per baix. Si seguim la galeria ampla superior, cap a l'est ascendeix 20 metres, desviant-se del curs actiu fins acabar en la base d'una xemeneia de 24 metres, que esta formada per una fractura direcció nord-sud. En el punt on acaba la galeria sembla que hi ha alguna aport temporal d'una gatera amb fang que ha arrastrat sediment.

Racó del meandre amb formacions.

Tornant al riu pel nivell inferior, aquest continua per galeries més modestes, amb trams amb badines i per ací comencen a aparèixer nivells de lutites en la base del meandre, que resulta més relliscosa a l'hora de progressar. Uns metres més avant, en un colze de la galeria hi ha un tram de nivell superior fòssil a la dreta, en el mateix colze hi ha una trepada per una rampa de sediment que finalitza en una gatera obstruïda per fang. Seguint pel nivell inferior per on va l'aigua, que sol ser el més còmode arribem a una sala de 10 x 7 x 5 metres, on el riu ve d'un sifó. Ací el meandre continua per dalt, pel que ascendim un pou de 7 metres continuant uns metres més avant és retroba l'aigua. Més avant hi ha un altre ressalt de 3 metres que és puja amb corda. Aigües amunt arribem a una sala de 6 x 5 metres, que resulta ser la base d'una xemeneia on s'han mesurat 39 metres fins la seua part superior. En aquest punt hi han tres ramals, un de 12 metres estret, que acaba en un xicotet sifó. Un altre ramal central, d'on ve l'aigua i un a la dreta, lleugerament ascendent. Aquest últim tram porta a uns nivells fòssils superiors amb un desviament a l'esquerra al seu inici que connecta amb la galeria activa, i un altre que continua uns 50 metres per el nivell superior fòssil. Ací hi ha algun desviament que de la galeria fòssil puja alguns metres més cap a cotes superiors, i que és situa 8 metres per dalt del riu. En aquesta zona s'ha trobat guano de rat penat. 

Isopòde acuàtic, possiblement Proasellus, que colonitza zones intersiticials i que possiblement ha estat arrosegat per l'aigua.

La progressió, és pot fer tant per la galeria fòssil, com per l'activa, fins un colze de la galeria on uns metres més avant hem de descendir un ressalt de 2 metres, per anar pel nivell aquàtic, aquesta vegada per uns laminadors amb aigua que és van alternant amb galeries guiades per fractura, però ja de modestes dimensions. Els últims 200 metres de galeria van seguint fractures amb amplades inferiors al metre. Després d'un colze que gira cap al sud arribem a una estança on va quedar la punta l'any 2003. Ací l'aigua ve d'una fractura impenetrable. Ascendint per la fractura fins el seu sostre, 9 metres i passant algun estretament que vam eixamplar, trobem un nivell fòssil de 10 metres on darrere d'una gatera hi ha un pou de 5 metres que ens torna a deixar en l'actiu, justament en un sifó de bones dimensions (2 x 2 metres) aigües avall. En aquest sifó en els lateral hi han bancs d'argila i un metre per dalt del nivell d'aigua hi ha una marca amb matèria orgànica adherida a l'argila, que pareix indicar el nivell alt de l'aigua després de crescudes.  Aigües amunt, en direcció sud avancem 40 metres per una galeria amb estretaments guiada per una fractura fins arribar a un sifó estret entre graves. Ací queda la punta. Uns 20 metres abans d'arribar al sifó és realitza una escalada d'11 metres, que tanca en una gatera impenetrable. 

Planta del sector revisat, amb les cotes respecte a la boca de Guello Fresco.

El recorregut de la galeria d'Articuso esta als voltants dels 2 quilòmetres i un desnivell des del seu inici fins al sifó final de 64 metres. Es tracta d'un col·lector interessant, amb poques ramificacions i unes aigües que poden vindre de l'exterior, del barranc de l'Articuso o bé de l'Espelunga de Napazal. En les primeres exploracions a aquesta galeria a l'any 2003, el riuet a la part final estava sec. El caudal que vam veure nosaltres era molt poca cosa, sent a la part final la temperatura de 6,1 ºC i 274 microsiemens de conductivitat. Per les dades de temperatura i conductivitat, i la presència de matèria orgànica i fauna intersiticial ens decantem per un origen de l'aigua d'una pèrdua exterior, que per la seua situació suposem que estarà per la capçalera del barranc de l'Articuso.

Ranking de cavidades de la Província de Castelló (por desnivel).

Clasificación por desnivel:

Hasta -70 m.

1°) -191 m. AVENC DE LA FIGA - AVENC DE FIGA ESTRETA (Llucena del Cid)
Almela Agost, Luis. (Revista Berig N° 20,  pág. 76-81). 2021.
Almela Agost, Luis. (Blog Cavitats-subterrànies). 2022.

2°) -187,4 m. AVENC DEL TURIO-3 / TURIO-7 (Espadilla)
Espeleo Club Castelló. (Revista Berig N°19, pág. 78-79). 2020.

3°) -186,6 m. AVENC DEL TURIO-2 (Fanzara)
Almela Agost, Hnos. (Las cavidades del Monte Turio). 2013.

4°) -182,1 m. AVENC DEL TURIO-1 / TURIO-4 (Fanzara)
Almela Agost, Hnos. (Las cavidades del Monte Turio). 2013.

5°) -146 m. AVENC DEL CABEÇO (Fanzara)
* Seria muy interesante realizar una nueva topografia incluyendo todos los ramales descubiertos en los ultimos años.
Galtzagorri Espeleologi Taldea; Societat Espeleològica de València. (Revista Lapiaz N° 23, pág. 47-55). 1994.

6°) -133,5 m. AVENC DEL CABEZO ROYO (Argelita)
* En exploración por Espeleo Club La Vall d'Uixó y Espeleo Club Castelló. Han aumentado su recorrido en 200 m.
Galtzagorri Espeleologi Taldea; Societat Espeleològica de València. (Revista Lapiaz N° 23, pág. 47-55). 1994.

7°) -128 m. AVENC SIMBA (Argelita)
Galtzagorri Espeleologi Taldea; Societat Espeleològica de València. (Revista Lapiaz N° 23, pág. 47-55). 1994.

8°) -119 m. SIMA DE LA TEJAVANA (Caudiel)
Fernández Peris, Josep et al. (Catálogo espeleológico del País Valenciano - Tomo II, pág. 47-48). 1982.

9°) -118 m. SIMA DEL SABINOSO (Altura)
Sección de espeleologia del club universitario de montaña. (Revista Lapiaz N° 19, pág. 13-21). 1990.

10°) -117 m. SIMA DE PANTE (Jérica)
Ferrer, Eugenio. (Revista Lapiaz N°9, pág. 60-62). 1982.

11°) -116 ,6 m. AVENC DEL MAS D'EN GUILLEM (La Serra d'en Galceran)
Almela Agost, Hnos. (Revista Berig N°13, pág. 63-67). 2013.

12°) 111,9 m. (-76,9 m. / +35 m.) SIMA POSOS (Azuébar)
* En exploración.
Almela Agost, Hnos. (Revista Berig N°21,  pág. 40-93). 2023.

13°) -110 m. AVENC DE PEÑABLANCA-1 (Torrechiva)
Grup Espeleològic d'Onda. (Revista Lapiaz N° 23, pág. 35-46). 1994.

14°) -109,4 m. SIMA DE TORRE RAGUDO (Viver)
Almela Agost, Hnos. (Blog Cavitats-subterrànies). 2013.

15°) -107,5 m. FORAT D'EN FERRÀS (Oropesa del Mar)
Grup espeleològic Bachoqueta. (Revista Lapiaz N° 17, pág. 17-22). 1988.

16°) -106 m. AVENC DEL COLLET ROIG (Alcalá de Xivert)
Miñarro Urrestarazu, Josep Manuel. (Boletín S.I.R.E. N° 1 / 2ª época, pág. 2-3). 1969.

17°) -105 m. SIMA DEL TIO RAMON MACHACA (Altura)
Sección de espeleologia del club universitario de montaña. (Revista Lapiaz N° 19, pág. 13-21). 1990.

18°) -104 m. CUEVA SANTA (Altura)
Grupo Espeleológico La Senyera. (Cueva Santa, exploración y estudio del medio subterráneo). 2011.

19°) -101,5 m. AVENC DE L'ERETA - MELIC DE PAU (Argelita)
Galtzagorri Espeleologi Taldea; Societat Espeleològica de València. (Revista Lapiaz N° 23, pág. 47-55). 1994.

20°) -101 m. AVENC DE LA COLOMERA (Cabanes)
Almela Agost, Luis et al. (Blog Cavitats-subterrànies). 2019.

21°) -100 m. SIMA EU-4 (Alcúdia de Veo)
* Pendiente de presentar la topografia completa de la sima.
Carrión Alarcón, Jordi. (Canal de Youtube "En la vertical"). 2022.

22°) -97 m. SIMA DE VALERIANO MAMELLA (Altura)
Almela Agost, Hnos; Usó García, Cesar. (Catalogo de cavidades de la província de Castellón; SICE-CS). 2010.

23°) -95 m. SIMA ALIAGA (Begis)
Grup Espeleològic Valencià. (Memorias espeleológicas 1992). 1993.

24°) -92,3 m. AVENC DEL MAS DE SANT VICENT (Borriol)
Almela Agost, Luis. (Revista Berig N° 15, pág. 24-29). 2015.

25°) -92 m. AVENC DE COMANEGRA (Xert)
Gual, Jordi; Miret, Magí. (Revista Exploracions N° 3, pág. 61-62). 1979.

26°) -88 m. AVENC DEL CAMÍ DE LA COSTA DELS PINS (Borriol)
Muñoz, Alexis; Galea, Lee; Gilabert, Josep et al. (Revista Berig N° 19, pág. 61-75). 2020.

27°) -85 m. CUEVA CERDAÑA (Pina de Montalgrao)
* Seria interesante realizar una topografia completa de la cavidad, ya que las existentes no estan completas.
Fernández Peris, Josep et al. (Catálogo espeleológico del País Valenciano - Tomo II, pág. 66-67). 1982.

28°) -83,6 m. SIMA DEL MORRÓ-4 (Ayódar - Fanzara)
Almela Agost, Jesús. (Revista Berig N° 13 , pág. 11-46). 2013.

29°) -81,5 m. SIMA TAPADA (Higueras)
Grupo de Exploraciones Subterraneas Alto Palancia. (Catalogo de cavidades de la província de Castellón; SICE-CS). 2016.

30°) -81 m. AVENC DEL PLA D'ALIFRAGO (Cervera del Maestre)
Ibañez, Lluis. (Revista Espeleo Sie N°21, pág. 5-9). 1978.

31°) -79,5 m. COMPLEJO PEÑAS BLANCAS (PB-1 PB-2) (Segorbe)
Espeleo Club Benimaclet. (Memória zona de trabajo Sierra Calderona, pág. 91-123). 1998.

32°) -78,3 m. COVA DEL MORRÓ-5 (Sueras)
Almela Agost, Luis. (Revista Berig N° 18, pág.51-81). 2019.

33°) -78 m. AVENC DEL CABEÇO PANOLLA-2 (Llucena del Cid)
Almela Agost, Hnos. (Catalogo de cavidades de la província de Castellón; SICE-CS). 2011.

34°) -77,7 m. SIMA DE LA UMBRÍA DEL CABEZO (Argelita)
Almela Agost, Hnos. (Blog Cavitats-subterrànies). 2014.

35°) -77 m. SIMA DE MUELA-1 (Cirat)
Centre Excursionista de Nules. (Revista Noulas N° 264/65, pág. 20-22). 2000.

36°) -76,9 AVENC DEL PLA D'ARÇÀ (Tírig)
Almela Agost, Luis. (Revista Berig N° 19, pág. 47-60). 2020.

37°) -75 m. SIMA DE PEÑAS BLANCAS-11 (Segorbe)
Espeleo Club Benimaclet. (Memória zona de trabajo Sierra Calderona, pág. 91-123). 1998.

38°) 74,6 m. (+5,0 m. / -69,6 m.) COVES DEL TOSSAL DE LA FONT (Villafamés)
Espeleo Club Castelló. (Catálogo espeleológico del término municipal de Vilafamés, pág. 38-72). 2003.

39°) -74,2 m. AVENC DEL CABEÇO PANOLLA-12 (Llucena del Cid)
Almela Agost, Hnos. (Blog Cavitats-subterrànies). 2014.

40°) -74 m. CUEVA DEL CARRASQUIZO (Argelita)
Almela Agost, Hnos. (Blog Cavitats-subterrànies). 2014.

41°) -74 m. SIMA DE LA HERRERA (Espadilla)
López Nebot, Generoso (GEON). (Catalogo de cavidades de la província de Castellón; SICE-CS). 1988.

42°) -73,2 m. AVENC DE L'ABUELO ABDÓN (Canet lo Roig)
Almela Agost, Luis; Dellà, José Jaime. (Revista Berig N° 17, pág. 51-61). 2017.

43°) -73 m. COVA DE LA MOLA (M-16) (Fanzara)
Grup Espeleològic d'Onda (GEON). 2008.

44°) -73 m. AVENC DE LES PEDREÑERES (Cervera del Maestre)
* El Club Muntanyenc Serra d'Irta de Alcalá de Xivert descubrió una nueva via a inicios de la década de 2010, que da mas recorrido a la cavidad pero no aumenta su desnivel.
Figueras, J. (Boletín de información de la Sección de Investigaciónes y Recuperaciones Espeleologicas N°5, pág. 29-32). 1967.

45°) 72 m. (-42 m. / + 30 m.) COVES DEL CARBO (Villahermosa del Rio)
García, Vicente; Espeleo Club Castelló. (Revista Berig N° 17, pág.46-50). 2017.

46°) -71,7 m. AVENC DEL ALTIS (Villahermosa del Rio)
Almela Agost, Hnos. (Blog Cavitats-subterrànies). 2012.

47°) -71 m. AVENC DEL PLA DE LA BASSA ROJA-4 (Costur)
Almela Agost, Jesús. (Revista Berig N°11, pág. 32-49). 2011.

48°) -70,1 m. AVENC DEL TURIO-5 (Fanzara)
Arenós Domínguez, Joaquin. (Revista Berig N°4, pág. 31-34). 2000.
Almela Agost, Hnos. (Las cavidades del Monte Turio). 2013.

*COVA D'EULOGIO (Alcúdia de Veo)
* La profundidad de está cavidad es desconocida, ya que carece de una topografia actualizada. Por otra parte la topografia mas completa (GEON 1984) carece de rigor, ya que se ha exagerado considerablemente su profundidad. Ante la falta de datos no podemos incluir esta cavidad en el ranking.
Carrión Alarcón, Jordi. (Canal de Youtube "En la vertical"). 2022.

Agradecemos su colaboración y/o contribución a Joaquin Arenós, Maria Varela, Hèctor Cardona, Israel Peña y a todos los autores citados en la bibliografia.

Ranking de cavidades de la Província de Castelló (por recorrido).

Clasificación por recorrido:

Hasta 300 m.

1°) 6.323 m. SIMA POSOS (Azuébar)
* En exploración.
Almela Agost, Hnos. (Blog Cavitats-subterrànies). 2023.

2°) 2.860 m. COVES DE SANT JOSEP (La Vall d'Uixó)
* En revision. Para contabilizar el recorrido total hemos sumado los sectores topografiados en distintas epocas, siempre tomando los datos mas actuales de cada sector.
- Desde la boca al 1° sifón: 1.986 m.(Blázquez et al. 1994)
- Desde el 1° sifón al 5° sifón: 360 m. (Borràs 1981; EOM 2018)
- Desde el 5° sifón al final conocido: 343 m. (EOM 2018)
- Otros ramales nuevos: 171 m. (Espeleoclub La Vall d'Uixó 2023)
Borràs i Xavier, Joan et al. GES del CMB. (Revista Sota Terra N° 2, pág. 28-37). 1981.
Blazquez, Alejandro; Garay, Policarp; Medina, Rafael. (Revista Lapiaz N°23, pág. 19-34). 1994.
Grupo EOM. (Cuevatur). 2018.
Espeleoclub La Vall d'Uixó. 2023.

3°) 2.282 m. COVES DEL TOSSAL DE LA FONT (Vilafamés)
Espeleo Club Castelló. (Catálogo espeleológico del término municipal de Vilafamés, pág. 38-72). 2003.

4°) 2.100 m. COVA DE LES MERAVELLES (Castelló de la plana)
* Convendria realizar una topografia completa y exhaustiva. Entre 2015 y 2016 el Espeleo Club Castelló inicia una nueva topografia llegando a topografiar 700 m. aprox., de los cuales unos 150 m. son nuevos. Los trabajos se detienen ante el cambio de propietario de los terrenos donde se abre la cueva.
S.E. La Senyera. (Revista Nuestra Espeleo N° 16, pág. 41-49). 1986.

5°) 1.713 m. AVENC DEL TURIO-3 / TURIO-7 (Espadilla)
Espeleo Club Castelló. (Revista Berig N°19, pág. 78-79). 2020.

6°) 1.555 m. AVENC DEL TURIO-2 (Fanzara)
Almela Agost, Hnos. (Las cavidades del Monte Turio). 2013.

7°) 1.539 m. COVA DE L'OCRE (Llucena del Cid)
Almela Agost, Jesús. (Revista Gota a Gota N°12, pág. 46-56). 2016.

8°) 1.120 m. CUEVA DE CIRAT (Montan)
Grup espeleològic Vilanova i Piera. (Revista Subterranea N°2, pág. 7). 1994.

9°) 1.100 m. FONT DEL MOLINAR (Xert)
Espeleo Club Castelló. (Revista Lapiaz N° 20, pág. 3-11). 1991.

10°) 848 m. CUEVA DEL TORO (Alcúdia de Veo)
Carrión Alarcón, Jordi. (Revista Berig N° 19, pág. 14-21). 2020.

11°) 827 m. AVENC DE LA FERRADURA -2 (Cabanes)
Almela Agost, Jesús. (Actes XVII Jornades Culturals a la Plana de l'Arc, pág. 43-60). 2012.

12°) 815 m. LA COGONDA (Cirat)
Almela Agost, Jesús. (Revista Berig N° 11, pág. 20-27). 2011.

13°) 701 m. CUEVA SANTA (Altura)
Grupo Espeleológico La Senyera. (Cueva Santa, exploración y estudio del medio subterráneo). 2011.

14°) 700 m. AVENC DE LA FIGA - AVENC DE FIGA ESTRETA (Llucena del Cid)
Almela Agost, Luis. (Revista Berig N° 20,  pág. 76-81). 2021.
Almela Agost, Luis. (Blog Cavitats-subterrànies). 2022.

15°) 650 m. AVENC DEL CABEZO ROYO (Argelita)
* En exploración por Espeleo Club La Vall d'Uixó y Espeleo Club Castelló. Han aumentado su recorrido en 200 m.
Galtzagorri Espeleologi Taldea; Societat Espeleològica de València. (Revista Lapiaz N° 23, pág. 47-55). 1994.

16°) 647 m. ULLAL DEL MANÇANO (Ludiente)
Almela Agost, Jesús. (Revista Berig N° 10, pág. 21-26). 2009.

17°) 622 m. AVENC DEL TURIO-1 / TURIO-4 (Fanzara)
Almela Agost, Hnos. (Las cavidades del Monte Turio). 2013.

18°) 611 m. AVENC DEL CABEÇO (Fanzara)
* Seria muy interesante realizar una nueva topografia incluyendo todos los ramales descubiertos en los ultimos años.
Galtzagorri Espeleologi Taldea; Societat Espeleològica de València. (Revista Lapiaz N° 23, pág. 47-55). 1994.

19°) 593 m. AVENC DE LA TORRETA (Llucena del Cid)
Almela Agost, Jesús. (Revista Gota a Gota N° 15, pág. 64-73). 2018.

20°) 585 m. COVA DE MOLLET - AVENC DEL ROS (Sant Joan de Moró)
Almela Agost, Jesús. (Actes XXII Jornades Culturals a la Plana de l'Arc, pág.101-118). 2019.

21°) 570 m. SIMA ALIAGA (Begis)
Grup Espeleològic Valencià. (Memorias espeleológicas 1992). 1993.

22°) 570 m. AVENC DEL MORRÓ-4 (Ayódar - Fanzara)
Almela Agost, Luis. (Revista Berig N°18, pág. 51-81). 2019.

23°) 548 m. LA COVATILLA (Aín)
Almela Agost, Jesús. (Revista Gota a Gota N° 23, pág. 1-16). 2021.

24°) 502 m. AVENC DE L'ERETA - MELIC DE PAU (Argelita)
Almela Agost, Luis. (Blog Cavitats-subterrànies). 2016.

25°) 498 m. COVA DEL MORRÓ-5 (Sueras)
Almela Agost, Luis. (Revista Berig N° 18, pág.51-81). 2019.

26°) 486 m. COVA DE LA FERRERA (Eslida)
Almela Agost, Jesús. (Revista Berig N° 20, pág. 7-45). 2021.

27°) 482 m. COVA DELS ENCENALLS (Sant Mateu)
Almela Agost, Jesús; Fadrique, Floren; Sendra Mocholí, Alberto. (Revista Berig N°19, pág. 35-46). 2020.

28°) 481 m. CUEVA DEL TÚNEL (Navajas)
Muñoz, Ana; Nebot, Guillem. (Revista Berig N°15, pág. 70-75). 2015.

29°) 479 m. SIMA DE LA SEÑORA (Argelita)
Grup Espeleològic Bachoqueta. (Revista Spélaion N° 3, pág. 18-20). 1984.

30°) 467 m. AVENC DEL MAS DE LA MANÇANERA-6 (Llucena del Cid)
Almela Agost, Jesús. (Revista Berig N°18, pág. 15-30). 2019.

31°) 461 m. AVENC DEL CAMÍ DEL TURIO-1 (Espadilla)
Almela, J.; Almela, L.; Cardona, H. (Revista Berig N° 16, pág. 3-15). 2016.

32°) 456 m. AVENC DELS SAPOS o SIMA DE LA LOMA DE LOS CUERNOS-1 (Fanzara)
Almela Agost, Luis. (Revista Berig N° 18, pág. 51-81). 2019.

33°) 454 m. COVA DEL TRONC (Artana)
Almela Agost, Hnos. (Blog Cavitats-subterrànies). 2012.

34°) 450 m. CUEVA CERDAÑA (Pina de Montalgrao)
* Seria interesante realizar una topografia completa de la cavidad, ya que las existentes no estan completas. El desarrollo se ha estimado a partir de las 2 topografias mas completas.
Cardona, Ferran. (Revista Exploracions N° 5, pág. 81-84).1981.
Fernández Peris, Josep et al. (Catálogo espeleológico del País Valenciano - Tomo II, pág. 66-67). 1982.

35°) 445 m. AVENC DEL TURIO-5 (Fanzara)
Almela Agost, Hnos. (Las cavidades del Monte Turio). 2013.

36°) 435 m. AVENC DEL CAMÍ DE LA COSTA DELS PINS (Borriol)
Muñoz, Alexis; Galea, Lee; Gilabert, Josep et al. (Revista Berig N° 19, pág. 61-75). 2020.

37°) 401 m. AVENC DEL MAS DE SANT VICENT (Borriol)
Almela Agost, Luis. (Revista Berig N° 15, pág. 24-29). 2015.

38°) 400 m. COMPLEJO PEÑAS BLANCAS (PB-1 PB-2) (Segorbe)
Espeleo Club Benimaclet. (Memória zona de trabajo Sierra Calderona, pág. 91-123). 1998.

39°) 397 m. FORAT D'EN FERRÀS (Oropesa del Mar)
Almela Agost, Luis. (Blog Cavitats-subterrànies). 2014.

40°) 382 m. SIMA DE PEÑAS BLANCAS-11 (Segorbe)
Espeleo Club Benimaclet. (Memória zona de trabajo Sierra Calderona, pág. 91-123). 1998.

41°) 365 m. AVENC SIMBA (Argelita)
Galtzagorri Espeleologi Taldea; Societat Espeleològica de València. (Revista Lapiaz N° 23, pág. 47-55). 1994.

42°) 356 m. COVES DEL CARBO (Villahermosa del Rio)
García, Vicente; Espeleo Club Castelló. (Revista Berig N° 17, pág. 46-50). 2017.

43°) 356 m. SIMA DE LA LOMA DE LOS CUERNOS-2 (Fanzara)
Almela Agost, Hnos. (Blog Cavitats-subterrànies). 2009.
Almela Agost, Hnos. (Blog Cavitats-subterrànies). 2009.

44°) 345 m. AVENC DEL MAS D'EN GUILLEM (La Serra d'en Galceran)
Almela Agost, Hnos. (Revista Berig N°13, pág. 63-67). 2013.

45°) 340 m. CUEVA DE LOS JUDIOS (Torrechiva)
Espeleo Club Castelló. (Revista Berig N° 1, pág. 5-10). 1995.

46°) 331 m. COVA DE LA MATILDE ( Eslida)
Almela Agost, Jesús. (Revista Gota a Gota N° 21, pág. 64-75). 2020.

47°) 330 m. COVA DE LA MOLA (M-16) (Fanzara)
Grup Espeleològic d'Onda (GEON). 2008.

48°) 316 m. SISTEMA IERABO - BORIS - PAMPUL - TRES DELICIAS (Fanzara)
Almela Agost, Luis. (Blog Cavitats-subterrànies). 2018.

49°) 313 m. COVA DE LA MINA (Benassal)
Almela Agost, Jesús. (Revista Aigua Clara N°24, pág. 22-23). 2012.

50°) 312 m. AVENC DEL PLA D'ARÇÀ (Tírig)
Almela Agost, Luis. (Revista Berig N° 19, pág. 47-60). 2020.

51°) 308 m. COVA DE L'ONDERO (Aín)
Espeleo Club Castelló. (Revista Berig N°21, pág.114). 2023.
Almela Agost, Jesús. (Revista Berig N°20, pág. 7-45). 2021.

Agradecemos su colaboración y/o contribución a Joaquín Arenós, María Varela, Hèctor Cardona, Israel Peña y a todos los autores citados en la bibliografía.

Grotte de Saint Marcel (Ardèche, France)

Reseau 4 de la Grotte de Saint Marcel.

 

Pera el pont, o aqüeducte, del primer de novembre vam organitzar un bon “evento” amb la gent d'Espemo i amics d'altres clubs d'espeleologia. El destí era el departament de l'Ardèche a França. L’eixida estava programada des de feia mesos. Lydie, que finalment no va poder vindre, va ser la que va fer totes les gestions a França de permisos, allotjament, etc... agraïm la seua gran tasca desinteressada. Després tots els participants van col·laborar, cadascun en lo que millor se li dona. Uns en la compra dels menjars, altres en cuinar, netejar, preparar material, gestió de les claus per accedir a les cavitats, buscar informació turística de la zona, gestió dels caiacs, comptes, vehicles, traducció, instal·lar cavitats, fer-nos riure...

 

La gran família.

 

El participants vam ser els següents: per part d'Espemo van participar Sara, María, Javi, Sandra, David F., Lidia, Jordi, Karen, Vanessa, David V., Toni S. i Andreu; Marc i César del CEVI, Gila i Luis A. del Espeleo Club Castelló, Lee de CE8, Luis C. del Centre Excursionista de Llucena, Paco del GESAP, Toni L. del Espeleo Club La Vall d'Uixó, Cantero i Ricard de la UEC de Tortosa. Una gran família Espeleològica.

Les activitats van ser variades i en principi ens vàrem dividir en tres grups, encara que després els grups van ser molt flexibles i ens vam acabar ajuntant tots amb tots per fer cadascú les activitats que els venia de gust.

 

El Pont d’Arc sobre el Riu Ardèche.

 

El dimecres dia 1 vam viatjar fins Vallon-pont-d'Arc, que es on estàvem allotjats, i vam passar a replegar les claus de les diverses cavitats a visitar. Poc a poc vam anar arribant a les cases que teníem llogades.

Dijous un grup va realitzar la travessa Aven Despeysse - Grotte Saint Marcel. I els altres 2 vam entrar per la boca natural de Saint Marcel per anar junts fins la Grande Barriere. Allà ens vam separar per visitar uns la Reseau 1 i els altres la Reseau 4. En acabar ens vam reunir tots de nou a les cases per sopar els espaguetis a la carbonara que ens van preparar Lee i els seus pinxes.

 

 

Reseau 1 de la Grotte de Saint Marcel (Fotos: David Viñals).

 

Pel que fa a la Reseau 1, es tracta del sector mes ample i, pera el meu gust, mes espectacular del Sistema de Saint Marcel. Des de que entrem per la boca natural no deixem de caminar per galeries gegantesques amb les parets i els sostres esculpits per colps de gúbia. El primer tram fins arribar a la zona condicionada pera el turisme no presenta espeleotemes, però es una autèntica autopista subterrània sols interrompuda per una de les famoses escales de ferro que superen passos verticals. La zona turística es espectacular amb les gran formacions de la Sala de la Catedral i mes avant amb els Gours.

 

Els famosos Gours a la zona turística (Foto: Toni Latorre).

Gours a la Reseau 1.

 

Passada la zona turística continua sent una autopista, però amb grans espeleotemes en algunes zones. Després de varius quilòmetres apleguem a la Grande Barriere, on trobem una bifurcació a la esquerra per on s'entra a la Reseau 4. La Reseau 1 contínua tenint grans dimensions i racons guapíssims, com per exemple Le Tournessol. Passem un llac on ens banyem els peus i pugem una altra escala de ferro. Mes avant hi ha un pou de uns 10 m. que també es pot superar per una galeria secundaria i que forma un bypass.

 

En la zona final del recorregut per la Reseau 1 (Foto: Sandra Garcia).

 

Dalt de les escalades de la Reseau 1 (Foto: David Viñals).

 

El la zona final hi ha una nova bifurcació, que si seguim recte en deixen en una successió de passos desobstruïts recentment i petites sales. En canvi sí agafem la galeria de l'esquerra arribem a unes cordes fixes que pugen a un pis superior. Ací vam tindre un xicotet ensurt, ja que les cordes estaven molt danyades. Així que se canviaren. Dalt s'arriba a una zona amb grans gours on finalitza la visita d'aquest grup.

 

 

Espeleotemes subaquàtics a la Reseau 4.

 

Pel que fa a la Reseau 4, aquesta es mes física que la 1. La zona inicial ens durà a la sala de Le Cyprès, on hi ha un gran desfonament al que tenim que baixar en corda i del que eixim per l'altra banda per una escalada instal·lada en fixe. A partir d'ací tenint varies cordes, algunes son passamans i escalades instal·lades en fixe, però d'altres tenint que posar les nostres cordes per poder baixar. Es el sector mes dur de la Reseau 4.

 

“Volcans” a la Reseau 4.

 

Cap al final de la zona de cordes ens trobem una sala lateral amb espectaculars espeleotemes subaquàtics. Passades les cordes assolim grans i còmodes galeries salpicades de grans gours i alguns espeleotemes gegants. Es una zona preciosa, on els volums de les galeries no tenen res que envejar als de la Reseau 1. Continuem fins arribar a unes gateres que duien a la sala final.

 

Racó farcit d’excèntriques a la Reseau 4.

 

Grup que visita les Reseau 1 i 4 a la boca de la Grotte de Saint Marcel.

 

Divendres uns companys van anar a fer caiac per les gorges del Riu Ardèche, un altre grup va entrar a la Grotte de Saint Marcel per visitar la Reseau 1, un tercer grup va visitar el monumental Aven Nöel i els altres companys es van dedicar a fer turisme, però no un turisme convencional, sinó un turisme espeleològic.

 

Caiac al riu Ardèche, junt a l’alçada de l’imponent Pont d’Arc (Foto: David Fabregat).

 

Aquest 4rt grup van visitar l’Aven Salamandre, que es un avenc que està acondicionat pera el turisme, però deixant-los entrar per la boca vertical que consta d'un pou de 45 m. que els deixà a la zona urbanitzada. Després ixqueren per la boca artificial oberta pera que entren els turistes. També van visitar una altra cavitat, la Grotte Chauvet 2, que no es tracta de una cova natural, sinó una rèplica de la importantíssima Grotte Chauvet, que constitueix el millor jaciment d'art rupestre d'Europa. També van visitar el colossal el Pont d'Arc que decora les espectaculars gorges d'Ardèche.

 

Aven Salamandre amb la seua curiosa il·luminació.

 

Pel que fa a l'Aven Nöel, aquesta es una cavitat connectada al sistema de la Grotte de Saint Marcel, però a la qual accedim per una boca distinta a la de Saint Marcel. Un pou de 30 estret ens du a una petita saleta on podem iniciar el pou de 90 m. que ens deixa en el nivell inferior; o bé podem flaquejar el pou i trepar uns metres per accedir a la galeria intermèdia, de uns 350 m. però profusament decorada. Pareix un bosc de estalactites i estalagmites.

 

Galerie Blanque a l’Aven Nöel.

 

Gours gegants a l’Aven Nöel.

 

En la base del pou de 90 m. ens trobem amb una gran galeria amb dimensions similars a les que hem vist en la Grotte de Saint Marcel. Però aquest avenc presenta mes espeleotemes i mes diversos que les altres zones visitades en Saint Marcel. Un galeria destacada es la Galerie Blanque, amb racons excepcionals, amb formacions blanques i sols coberts per cristalls i una zona final amb grans gours. El abalisament de la zona fa que es conserven les formacions intactes.

 

Galeria principal de l’Aven Nöel, prop de l’inici de la galeria superior i el Méandre Vampirique.

 

La galeria superior es probablement la mes bonica de la cavitat, amb gran volums, excèntriques blanques, gours grans i amples, i una gran claraboia que connecta amb la galeria inferior. També es curiós el Méandre Vampirique, on hi ha un esquelet de quiròpter concrecionat. Per acabar també es pot pujar a la Galerie de la Grande Coulée, on també gaudim del espectacle. En definitiva, un museu subterrani.

 

Rat penat concrecionat al Méandre Vampirique.

 

Toni a la Galerie de la Grande Coulée.

 

Divendres pera sopar vam tindre rostida, que es van encarregar de preparar Javi i Maria amb els seus pinxes. Com sempre tots col·laboren a la seua manera per preparar les menjades.

 

Preparant el sopar.

Soparot de germanor.

 

Dissabte vam fer també tres grups, mentre uns anaven a fer la travessa de l’Aven Despeysse a la Grotte Saint Marcel, altres van visitar l'Aven Nöel. La resta ens vam dedicar a fer turisme, amb un programa de festes similar al del grup del dia anterior: Pont d'Arc, Aven Salamandre i Grotte Chauvet 2.

El sopar va ser un guisat de pollastre del que es va encarregar Toni Soler, i amb els habituals pinxes, perquè com sempre aquestes tasques son resultat d'un treball en equip.

 

Boca superior de l’Aven Salamandre, amb 5 vies instal·lades en fixe. ¡Tot un luxe!

 

La Reseau 2, que es per la que transcorre la travessa de l’Aven Despeysse a la Grotte de Saint Marcel, també es molt bonica, encara que les seues dimensions son mes modestes, però encara així còmodes i grans. Els pous d’entrada no son molt llargs, son unes 6 verticals amb alguna rampa i que no superen els 25 m.

Pous de l’Aven Despeysse (Foto: David Viñals).

 

Llacs en la Reseau 2 (Foto: David Viñals).

 

Després dels pous hi ha una galeria meandriforme amb algunes cordes fixes i mes física, i que acaba en una llarga rampa. Així arribem a la salle Blanche, on connectem amb la galeria principal de la Reseau 2. A partir d'aquí comença una zona bonica amb galeries de secció circular amb colps de gúbia a les parets i els sostres. Salvem algun passamans i pouet, però tot instal·lats en fixe, també zones amb gours, algun toll i espeleotemes grans i vistosos. Esta part es còmoda.

 

Reseau 2 de la Grotte de Saint Marcel.

 

Grans galeries a la Reseau 2 (Foto: David Viñals).

 

La segona part de la travessa es mes dura, ja que entrem al laberint, on les galeries son de sostre baix i hi han un munt de bifurcacions, on l'orientació es important. Hi han balises allà on son necessàries. L'avanç es mes lent, però ací també hi ha racons molt decorats. Al final del laberint arribem a una porteta que ens deixa en les galeries d'entrada de la Grotte de Saint Marcel, just baix de la zona turística. Ara lo que ens queda fins l'exterior es "coser i cantar".

 

L’Aven Nöel guarda racons molt especials.

 

Definitivament, han sigut uns dies fantàstics amb gran companyia i fent allò que mes ens agrada. Tenim que repetir.

Salut !!!