JA FA 10 ANYS !!!

El dia 7 de juliol de 2005 a la cova de les Ferreries.

Un dia com avui, un 7 de juliol, festivitat de San Fermin, pero de fa tot just 10 anys, començà tot. Aquella vesprada d’aquell 7 de juliol de 2005, els germans Joaquin, Juan Mª i Luis Almela teníem ganes d’anar a la muntanya, com solíem fer els dies d’estiu i alguns caps de setmana. Pero en aquesta ocasió vam tirar ma d’un llibre sobre el terme de Borriol. Este llibre curiosament va ser el regal que va fer el tío Luis al nostre germà Jesús per la seua confirmació.

Portada del llibre Borriol.

Pues be, en aquest llibre, hi ha un apartat dedicat integrament a la geologia del qual son autors els companys del Espeleo Club Castelló David Aragón i Luis Miguel Cabo. En aquella època encara no sabien qui eren aquestos companys. També hi ha un altre apartat que parla de la Mineralogia, escrit per Manuel Canseco. Tant en l’apartat d’espeleologia com en el de mineralogia es parla de la Cova de les Ferreries o Mina de les Ferreries, que evidentment fan referència a la mateixa cavitat meitat natural, meitat artificial.

Topografia de la cavitat que apareix al llibre Borriol.

 

Nosaltres vam agafar el llibre i ens vam decidir per anar buscar la cova de les Ferreries, moguts per la curiositat de conèixer un nou indret. I així, sense quasi saber-ho vam començar en la nostra afició a l’espeleologia, que a dia d’avui, 10 anys mes tard, pot considerar-se una forma de vida mes que una simple afició. Son circumstancies com aquesta les que marquen el nostre destí, i sense adonar-nos van modelant les nostres vides, conduint-nos per camins que mai imaginaríem recórrer.

Els 3 germans en la entrada a la cova de les Ferreries.

 

En aquesta incursió vam fer una simple visita a les zones mes externes de la cavitat. Recorde, i les fotografies ens ajuden a recordar-ho, que no duem cap casc al cap, la única il·luminació era una vella llanterna i un ciri, i curiosament el llibre de Borriol ens acompanyava en la visita. Llegint la descripció i mirant la topografia anàvem avançant per la cova. En un punt vam trobar una estretor, una zona de sostre baix, i tant sols Juan Mª es va atrevir a passar. Joaquín i Luis esperàvem a l’entrada de la gatera intrigats per veure que trobava Juan Mª, i un poc preocupats per lo que poguera passar-li.

Juan Mª superant la seua primera gatera.

La vesprada va concloure amb un banyet en el proper pantà de Mª Cristina. Durant aquest estiu de 2005 vam fer algunes incursions mes a algunes cavitats dels voltants de Castelló. Per exemple: la cova dels Malandrins a La Pobla Tornesa, la cova del Moli la Font a terme de Castelló i la cova del Bolimini a Vilafames. A la tardor vam visitar algunes cavitats de la Serra Espada i de la Serra d’Orpesa, i al desembre d’aquest mateix any vam començar a fer topografies en el conjunt tectònic de Les Gralles, a la vesant nord-est de la Raca.

En la cova de l’Estuco, a la serra Espadà.

I així poc a poc vam anar descobrint el mon de l’espeleologia sense que ningú ens iniciara, senzillament vam ser autodidactes i va anar donant passos poc a poc, pujant esglaó rere esglaó fins arribar al dia d’avui. Ara, poc a poc intentem pujar nous esglaons i no deixar mai d’aprendre quelcom nou. No sent autodidactes, pero si donant els passos en la direcció en que el nostre esperit ens empenta.

En la cova del Moli la Font, a Castelló.

10 anys han passat, moltes coses han canviat. Veient les fotografies ens adonem de que hem crescut, pero no sols físicament, hem crescut com a persones, hem madurat i també ens hem fet espeleòlegs. La nostàlgia s’apodera de mi quant recorde aquelles primeres aventures viscudes junt als meus germans Jesús i Juan Mª. Els tres junts formarem un gran equip, ens unia allò que esta per damunt de la camaraderia i l’amistat; érem el “tridente Almela”.

¡¡ Quines tècniques aquelles !!

Juan Mª va deixar l’espeleologia al novembre de 2012, el seu esperit l’empentava en força per altres camins, i el seu destí el va separar de les coves; pero nosaltres seguim volent-lo amb la mateixa força que sempre. En moltes ocasions la meua companya Cristina hem sent dir amb nostàlgia: “quan anava en Juan Mª…”; “Juan Mª feie…”; “Juan Mª deie…”. La publicació del monogràfic sobre les cavitat del monte Turio va suposar pera nosaltres el fi d’una època, el fi del “tridente Almela”.

Jesús, Luis i Juan Mª a la sala del bivac del avenc del Turio-5.

El grup realment va anar disgregant-se poc a poc, i va ser la pròpia vida la que va anar duent a cadascú cap al seu destí, pero per a mi aquell dia que Juan Mª va marxar, va marcar per a mi un abans i un desprès; igual que aquell dia que vam visitar tots plegats la cova de les Ferreries amb un llibre i un ciri a la ma va marcar intensament el devindre de la meva vida. Ara evidentment continuem molt units tots els germans Almela, tant els que tenim en comú l’amor per les coves, com els que estan farts de sentir-nos parlar de forats i mes forats. A mes de les coves i els avencs tenim les nostres vides i uns camins que recórrer, i que no sempre van paral·lels. Pero en l’àmbit espeleològic seguirem fent moltes coses junts, per que els nostres camins en molts moments tornaran a ajuntar-se i caminarem tots plegats baix l’espurna que il·lumina la foscor que tant ens captivà.

Els 4 germans Almela: Joaquin, Juan Mª, Luis i Jesús a la cova Negra de Vistabella.

Pera concloure estos 10 anys, esta vesprada visitarem la cova de Les Ferreries, com aquella calorosa vesprada d’aquell 7 de juliol de 2005, i nostàlgics recordarem amb emoció les experiències viscudes i la gent que ha format part del nostre mon subterrani. A la meua parella la vaig conèixer gracies a l’espeleologia, tant mateix a molt bons amics. Pero a mes de recordar el passat, mirarem cap al futur, un futur que ja es avui, un futur en el que continuarem lluitant, un futur ple de coves, un futur que seguirem explorant...

... ¡¡ PER 10 ANYS MES !!

La posta de sol a l’embassament de Maria Cristina el 7 de juliol de 2005, indicava que quelcom gran començava.