10 ANIVERSARIO DEL BLOG

Hace hoy exactamente 10 años, un 17 de octubre del año 2008, este blog empezó a caminar, todo comenzó después de estar unos tres años visitando cavidades y decidimos lanzarnos a esta aventura. El inicio fue un proyecto personal que era la continuación evidente de otros blogs o paginas web similares que llevavamos desde el año 2005, dentro del colectivo U.C.P. (Unión Ciclista las Palmas) donde incluíamos noticias y relatos de actividades realizadas por este grupo relacionadas con las excursiones, salidas en bicicleta, competiciones de atletismo y más tarde las primeras visitas a cavidades. La creación de este blog tenia como objetivo principal, a diferencia de los otros de la U.C.P. , la difusión exclusiva de las cavidades subterráneas y todo lo relacionado con ellas, abandonando definitivamente otro tipo de actividades al aire libre. 

Evidentemente en el año 2008 ya existían numerosos blogs sobre espeleología en la red, aunque muchos menos que en la actualidad. De todos estos blogs fue el ESPELEOBLOC el que nos inspiró la idea de Cavitats Subterránies, aunque con la particularidad de centrarnos en la provincia de Castellón. El inicio del blog coincidió con la primera salida espeleológica que realizábamos nosotros fuera de la provincia, visitando las principales cavidades del Maestrazgo Turolense durante el puente del 9 de octubre. Esta visita a cavidades diferente y "lejos de casa" fue como el detonante para iniciar un proyecto como este. 

En los primeros posts, además de recoger las diferentes visitas a cavidades, también aprovechavamos para publicar algunos trabajos y topografías de cavidades de Castellón, que desde finales de 2005 ya recopilabamos y enviavamos para que se añadieran al proyecto de catalogación provincial SICE-CS. Era un modo diferente de difundir las actividades, procurando su variedad como: visitas a cavidades, eventos culturales relacionados con las cuevas, resultados de exploraciones, espeleo-reflexiones o aportaciones en los diferentes campos que abarca el mundo subterrańeo. Actualmente el blog esta formado por 4 autores diferentes y otras personas que colaboran puntualmente.

Banner que más tiempo ha permanecido en el blog, de izquierda a derecha: Sima Aliaga (Bejis), Avenc de Gaidó(Cabanes), Avenc del mas d'Esquetxe (Rosell), escudo del ECC, Avenc de Benali(Ain), Cova del Drac(Pobla de Benifassa) y quiróptero de Cova Savineta(Llucena).

Durante estos años hemos encontrado algunas dificultades, que pusieron a prueba nuestra actividad, y que llegaron a plantearnos la desaparición del blog, pero como espeleologos "inconformistas" que no nos detenemos ante estrecheces del ambiente, conseguimos continuar con la publicación de más noticias y novedades.

Uno de los cambios que ha realizado paulatinamente este blog ha sido el dejar de publicar trabajos espeleologicos inéditos o de carácter "más serio", para pasar a publicar estos en revistas especializadas, como Berig, Gota a Gota, EspeleoCat o algún monográfico como el del Monte Turio, u otras revistas culturales como La Fontanella, Jornades Culturals de la Plana de l'Arc, Aigua Clara, Montornés, Camp d'Espadar, etc.

Por lo que se refiere al volumen de información generado durante estos 10 años, se han publicado 714 posts que quedan distribuidos de modo bastante uniforme a los largo del tiempo, exceptuando los primeros años años, que realizabamos una parada vacional durante los meses de verano. En este tiempo el año que menos posts se publican es en 2015 con 54 y el año con más publicaciones el 2011 con 90 posts. Desde julio de 2016 se han publicado un mínimo de cuatro entradas mensuales, lo que indica una regularidad y con ello un publico interesado en el blog que lo visita asiduamente.

La actividad continua gracias a esta plataforma gratuita de Blogger y con ello siempre intentamos mejorar algunos aspectos del blog, añadiendo más enlaces, mejorando el rigor y calidad de las fotos y mostrando la actividad realizada tanto dentro como fuera de la provincia de Castellón.

Desde el blog creemos que poniendo por escrito la información evitaremos que esta quede en el olvido, pues hemos constatado que con el paso de los años todo tiende a exagerarse. Por contra en el lenguaje oral es muy facil lucirse y contar exploraciones fabulosas, cuevas inéditas magnificas o recuerdos de "aquellos maravillosos años", pero si no se pone por escrito las palabras se las lleva el viento.  Ahora dejamos en este blog un legado tangible, construido semana a semana y año a año, que todos podeis visitar y disfrutar de su información. No nos queremos poner nostálgicos, porque todavía quedan muchos proyectos en marcha y esperemos que en los próximos 10 años podamos seguir contando nuestra pequeña historia espeleológica y seguir aportando datos nuevos sobre las cuevas de Castellón.

JA PORTEM 500 ARTICLES

 

Amb l’últim article penjat a aquest blog Cavitats-subterranies hem arribat als 500 articles. Estem de enhorabona perquè es complicat tenir tanta constància en quant a publicacions. A mes a mes tractem de mantenir cert rigor als nostres articles. Pero hem de agrair-vos els vostre suport a tots vosaltres que ens seguiu, que sou els que feu que açò tingue sentit.

Aquesta aventura va començar al octubre de 2008, pero abans ja anàvem publicant articles de temàtica espeleològica al blog de la Union Cliclista Las Palmas (UCP), que podeu veure en el següent enllaç: http://club-ucp.blogspot.es/

Durant aquestos quasi 8 anys hem anat publicant periòdicament, hem tingut èpoques mes productives i d’altres en les que no hem penjat quasi res, pero la constància mes rere mes en ha fet arribar a aquesta xifra tant difícil en un blog de àmbit espeleològic.

Un exemple per a nosaltres es el blog del Victor el http://espeleobloc.blogspot.com.es/, en el qual ens vam inspirar. Pero encara ens queda molt de camí per recórrer pera alcançar a uns dels espeleòlegs mes productius de tot el país en quant a publicacions ens referim.

Ací podeu veure una gràfica amb els articles per any. Teniu en conter que enguany encara ens queden 4 mesos.

 

Anem a fer un breu resum de les primeres 500 publicacions al blog. Els primers anys varem ser molt productius, teníem mes temps, era quant començarem en la febre de les coves. Al 2011 vam arribar al nostre record de publicacions amb 90 en un any. Desprès vam començar a reduir la quantitat d’articles pero vam cuidar mes la seua qualitat. I ara portem una mitjana de uns 4 articles al mes, que venen a ser mes o menys uns 50 al any, com el cas del passat any quer vam publicar 49 articles.

Brindem pels nostres 500 articles... i a per 500 mes.

JA FA 10 ANYS !!!

El dia 7 de juliol de 2005 a la cova de les Ferreries.

Un dia com avui, un 7 de juliol, festivitat de San Fermin, pero de fa tot just 10 anys, començà tot. Aquella vesprada d’aquell 7 de juliol de 2005, els germans Joaquin, Juan Mª i Luis Almela teníem ganes d’anar a la muntanya, com solíem fer els dies d’estiu i alguns caps de setmana. Pero en aquesta ocasió vam tirar ma d’un llibre sobre el terme de Borriol. Este llibre curiosament va ser el regal que va fer el tío Luis al nostre germà Jesús per la seua confirmació.

Portada del llibre Borriol.

Pues be, en aquest llibre, hi ha un apartat dedicat integrament a la geologia del qual son autors els companys del Espeleo Club Castelló David Aragón i Luis Miguel Cabo. En aquella època encara no sabien qui eren aquestos companys. També hi ha un altre apartat que parla de la Mineralogia, escrit per Manuel Canseco. Tant en l’apartat d’espeleologia com en el de mineralogia es parla de la Cova de les Ferreries o Mina de les Ferreries, que evidentment fan referència a la mateixa cavitat meitat natural, meitat artificial.

Topografia de la cavitat que apareix al llibre Borriol.

 

Nosaltres vam agafar el llibre i ens vam decidir per anar buscar la cova de les Ferreries, moguts per la curiositat de conèixer un nou indret. I així, sense quasi saber-ho vam començar en la nostra afició a l’espeleologia, que a dia d’avui, 10 anys mes tard, pot considerar-se una forma de vida mes que una simple afició. Son circumstancies com aquesta les que marquen el nostre destí, i sense adonar-nos van modelant les nostres vides, conduint-nos per camins que mai imaginaríem recórrer.

Els 3 germans en la entrada a la cova de les Ferreries.

 

En aquesta incursió vam fer una simple visita a les zones mes externes de la cavitat. Recorde, i les fotografies ens ajuden a recordar-ho, que no duem cap casc al cap, la única il·luminació era una vella llanterna i un ciri, i curiosament el llibre de Borriol ens acompanyava en la visita. Llegint la descripció i mirant la topografia anàvem avançant per la cova. En un punt vam trobar una estretor, una zona de sostre baix, i tant sols Juan Mª es va atrevir a passar. Joaquín i Luis esperàvem a l’entrada de la gatera intrigats per veure que trobava Juan Mª, i un poc preocupats per lo que poguera passar-li.

Juan Mª superant la seua primera gatera.

La vesprada va concloure amb un banyet en el proper pantà de Mª Cristina. Durant aquest estiu de 2005 vam fer algunes incursions mes a algunes cavitats dels voltants de Castelló. Per exemple: la cova dels Malandrins a La Pobla Tornesa, la cova del Moli la Font a terme de Castelló i la cova del Bolimini a Vilafames. A la tardor vam visitar algunes cavitats de la Serra Espada i de la Serra d’Orpesa, i al desembre d’aquest mateix any vam començar a fer topografies en el conjunt tectònic de Les Gralles, a la vesant nord-est de la Raca.

En la cova de l’Estuco, a la serra Espadà.

I així poc a poc vam anar descobrint el mon de l’espeleologia sense que ningú ens iniciara, senzillament vam ser autodidactes i va anar donant passos poc a poc, pujant esglaó rere esglaó fins arribar al dia d’avui. Ara, poc a poc intentem pujar nous esglaons i no deixar mai d’aprendre quelcom nou. No sent autodidactes, pero si donant els passos en la direcció en que el nostre esperit ens empenta.

En la cova del Moli la Font, a Castelló.

10 anys han passat, moltes coses han canviat. Veient les fotografies ens adonem de que hem crescut, pero no sols físicament, hem crescut com a persones, hem madurat i també ens hem fet espeleòlegs. La nostàlgia s’apodera de mi quant recorde aquelles primeres aventures viscudes junt als meus germans Jesús i Juan Mª. Els tres junts formarem un gran equip, ens unia allò que esta per damunt de la camaraderia i l’amistat; érem el “tridente Almela”.

¡¡ Quines tècniques aquelles !!

Juan Mª va deixar l’espeleologia al novembre de 2012, el seu esperit l’empentava en força per altres camins, i el seu destí el va separar de les coves; pero nosaltres seguim volent-lo amb la mateixa força que sempre. En moltes ocasions la meua companya Cristina hem sent dir amb nostàlgia: “quan anava en Juan Mª…”; “Juan Mª feie…”; “Juan Mª deie…”. La publicació del monogràfic sobre les cavitat del monte Turio va suposar pera nosaltres el fi d’una època, el fi del “tridente Almela”.

Jesús, Luis i Juan Mª a la sala del bivac del avenc del Turio-5.

El grup realment va anar disgregant-se poc a poc, i va ser la pròpia vida la que va anar duent a cadascú cap al seu destí, pero per a mi aquell dia que Juan Mª va marxar, va marcar per a mi un abans i un desprès; igual que aquell dia que vam visitar tots plegats la cova de les Ferreries amb un llibre i un ciri a la ma va marcar intensament el devindre de la meva vida. Ara evidentment continuem molt units tots els germans Almela, tant els que tenim en comú l’amor per les coves, com els que estan farts de sentir-nos parlar de forats i mes forats. A mes de les coves i els avencs tenim les nostres vides i uns camins que recórrer, i que no sempre van paral·lels. Pero en l’àmbit espeleològic seguirem fent moltes coses junts, per que els nostres camins en molts moments tornaran a ajuntar-se i caminarem tots plegats baix l’espurna que il·lumina la foscor que tant ens captivà.

Els 4 germans Almela: Joaquin, Juan Mª, Luis i Jesús a la cova Negra de Vistabella.

Pera concloure estos 10 anys, esta vesprada visitarem la cova de Les Ferreries, com aquella calorosa vesprada d’aquell 7 de juliol de 2005, i nostàlgics recordarem amb emoció les experiències viscudes i la gent que ha format part del nostre mon subterrani. A la meua parella la vaig conèixer gracies a l’espeleologia, tant mateix a molt bons amics. Pero a mes de recordar el passat, mirarem cap al futur, un futur que ja es avui, un futur en el que continuarem lluitant, un futur ple de coves, un futur que seguirem explorant...

... ¡¡ PER 10 ANYS MES !!

La posta de sol a l’embassament de Maria Cristina el 7 de juliol de 2005, indicava que quelcom gran començava.