Pou de 91 m. a l’avenc del
Bruc.
El passat dissabte 23
de novembre Joaquín i Luis vam anar a conèixer la zona de La Morella -
Campgras, al Massís de Garraf, i les seues cavitats. Les cavitats de la zona en
l’actualitat estan molt afectades per les emissions gasoses produïdes per l’abocador
de la Vall de Joan. Hi han un bon nombre de cavitats amb hipòxia, però la major
part d’elles es poden visitar. Sempre amb mesurador de gasos per comprovar les concentracions
d’oxigen i la presencia de gasos tòxics. Les concentracions d’oxigen podem
variar durant el temps, per lo que es mes que recomanable dur el mesurador de
gasos, i en alguns casos sondejar els pous abans de baixar-los. Es una zona amb
risc.
Joaquin instal·lant el pou de 91 m. a l’avenc del Bruc.
AVENC DEL BRUC
Nosaltres vam pujar
al cim de la Morella i des d’allí vam baixar cap al barranc del Bruc, on es
troben les dues cavitats visitades. Primer vam baixar a l’avenc del Bruc,
cavitat històrica, explorada per primera vegada al 1898 pel pioner de l’espeleologia
a Espanya: mossèn Norbert Font i Sagué. Joaquín instal·la el pou de 91 m., de
unes bones dimensions. Destaca la colada que hi ha en els últims metres de pou,
i per la qual xorrava aigua. A la base del pou el percentatge d’oxigen en l’aire
es de 19.7 %.
A la base del P-91.
Continuem baixant la
rampa i el pou final de 15 metres. A la seua base, cota de -115 m. el percentatge
d’oxigen en l’aire es de 18.5 %. Encara ens colem per un petit forat desobstruït
i en el qual hi ha gran quantitat de guano i molts invertebrats; allí el mesurador
d’oxigen ens marca 18.3 %.
Colada a la part final del
P-91.
Aquest últim P.15
realment es un pou molt mes gran, ja que cap amunt continua fins la cota de -10
m. amb algunes repises intermitges que formen alguna petita sala. Aquesta
escalada fou realitzada per espeleòlegs del GEB de Badalona, amb col·laboració
de la SIS de Terrassa, Polifemo d’Oviedo, Montañeiros Celtas de Vigo i fins i
tot Bombers de Barcelona, al 2015. http://www.geb.cat/avenc-del-bruc-noves-exploracions/
Remuntant l’escalada executada pels esmenats espeleòlegs.
Pugem fins dalt de l’escalada
per les cordes fixes. La primera part es per un ample tub de grans dimensions.
Als 45 m. arribem a les primeres repises. Aquestes amples repises penjades es
situen sobre la cota de -55 m. aprox., el percentatge d’oxigen aquí es del 19,5
%. Des d’ací es continua per alguna repisa mes i desprès un passamans ens du a
una primera estretor. Superada aquesta, des d’una sala comença una nova
escalada, que a la seua meitat presenta una nova estretor.
Luis al capdamunt de les escalades.
Dalt arribem a una sèrie
de repises escalonades i decorades per formacions. Dalt de l’ultima repisa
arribem a la sala Sara Sánchez, on encara es veu una cúpula al sostre uns 10
metres per damunt nostre. Una feina admirable la que feren els que van executar
aquesta escalada.
Nosaltres eixim de l’avenc
desprès de 3 h. dintre. Ara, sense llevar-nos l’arnes, anirem al veí avenc d’En
Pere.
Formacions a la sala Sara
Sánchez.
AVENC D’EN PERE
Una petita boca
situada al terra dona pas, per mig d’un pas estret, a un primer ressalt d’un
parell de metres i una rampa. Tot seguit un pouet de 4 m. ens deixa a la cota
de -8 m. A partir d’ací la cavitat es presenta molt vertical, amb una
consecució de pous encadenats amb còmodes repises entre cadascuna de les
verticals. Les parets estan completament cobertes de recobriment litoquímic com
ara colades. Es un avenc bonic i directe.
Joaquín a la sala penjada.
Des de la cota -8 m.
comença un P.10, a la seua base la concentració d’oxigen era de 20,8%, un valor
normal. Tot seguit hi ha un P.13, del que muntem la capçalera amb un natural i
un spit. La cavitat està equipada amb spits i també hi han 2 o 3 parabolts, serà
necessari utilitzar alguns ancoratges naturals.
Boniques colades a la sala
penjada.
A la base del P.13
comença el pou mes llarg de la cavitat: un P.25 seguit d’un P.26, que be es
podria considerar tot un mateix pou de 51 m. A meitat del P.25 veiem una sala penjada
i molt decorada amb estalagmites, estalactites i colades, però que queda a l’altre
extrem del pou, per lo que hi ha que fer un pèndul per accedir a ella. A la
base d’aquest P.25 la concentració d’oxigen disminueix un poc, està al 19,6 % i
la temperatura es de 16° C.
Estalagmita
a la sala penjada.
A partir de lo que es
considera el P.26, la cavitat va disminuint la seva amplada, però les parets continuen
mostrant la mateixa decoració. Uns 3 metres abans de arribar al fons, farem un
petit pèndul per entrar per una finestra a l’últim pou de la cavitat, de 14 m.
En aquest punt la concentració d’oxigen es de 18,6 %, ja ha minvat una mica però
no presenta problemes per a la progressió. La capçalera d’aquest P.14 la
muntarem amb un ancoratge natural. El pou es mes estret i ens deixa a la màxima
fondària, a la cota de -93 m., on el mesurador de gasos ens marcar un percentatge
d’oxigen de 18,4 % i absència de monòxid carbònic i altres gasos tòxics.
Pèndul d’accés a la sala
bonica.
Al pujar realitzem el
pèndul per assolir la sala que hem comentat abans. Aquesta sala es preciosa.
Val la pena entrar a veure-la. I així, amb aquest agradable sabor de boca,
acabem la nostra activitat al Garraf.
Avenc d’En Pere
