Corria l’any 2010 quan en un
treball de catalogació a nivell municipal, concretament a terme de Costur
s’estava fent una gran labor de repàs de les zones espeleològiques amb
potencial. Així Jesús que era el que duia la davantera en les exploracions i
treballs, el va topetar fent un pateo per la Bassa Roja i el seu pla, este,
te un potencial molt elevat de cavitats.
 |
| Bassa principal que dona nom al pla |
Entre les seues peculiaritats,
està el estar amb abundants dolines d’infiltració d’aigua de pluja en llocs mes
fondos; així molt a prop d’una zona on abunda la Terra Rossa i que fa presència l’argila. Pels voltants hi ha diversos
llocs d’absorció, on es van localitzar un parell de clots que tenien bona
pinta. Es van iniciar treball de desobstrucció en febrer.
 |
| Zona amb molt de coscollar que dificulta el pas pel pla |
Ja al juliol del 2010 es va fer
una nova visita amb mes mitjos en que es pretenia acabar la desobstrucció, i
així va ser. Es va poder entrar en l’engolidor i trobar el majestuós pou de 55
metres, que sols es van sondejar. Tornant després a l’agost en que es va
explorar i topografiar en dos visites molt properes entre elles, donat la
envergadura del descobriment.
En l’exploració es va comprovar la
dificultat en la respiració en les parts mes fondes, donant per confirmat la
presencia de hipòxia, que resultava en carència de oxigen en la cavitat. Aquest
fenomen està enregistrat com el primer
de la província relacionat amb la hipòxia.
Així va ser visitada
posteriorment a l’abril del 2012 amb fins esportius i fotogràfics, no arriscant
de clavar-se per l’escletxa final per precaució.
No coneixent mes entrades d’espeleòlegs
en la cavitat fins la darrera de estudi.
Estava la idea de tornar amb
aparells de mesurament de gasos, però no es va trobar dia fins que aquet
diumenge passat, dia de la Immaculada, en que de manera prou improvisada van
Joaquín amb Eliseu, de l’Espeleo Club Castelló.
 |
| En la minúscula i amagada boca |
En l’entrada comença la primera
prova per als espeleòlegs, havent una forta estretor que sols deixa escorre
entre la roca mare a Joaquín, quedant Eliseu en espera a l’exterior aprofitant
per patejar l’entorn.
Joaquin aprofita la instal·lació de
spits existent i baixa fins la part
mes fonda de la cavitat. Considerar que hi ha que posar un desviador en la cota
de -25m, per tal d’evitar un lleu fregament, ja que no apareix en la ressenya.
En la baixada es neteja alguna
llosa que resta inserida a les parets, ja que queda un poc solta, i es vol
evitat tot perill.
Notar que no es va notar dificultat en la respiració ni cap anomalia en el trascurs de la activitat, encara que es va intentar progressar amb suavitat. Per tant creem que els nivells d'oxigen en les primeres visites a la cavitat serien més baixos.
Notar que no es va notar dificultat en la respiració ni cap anomalia en el trascurs de la activitat, encara que es va intentar progressar amb suavitat. Per tant creem que els nivells d'oxigen en les primeres visites a la cavitat serien més baixos.
Les dades enregistrades son les
següents:
Fondària
|
% d’Oxigen
|
Hora
|
Boca
|
20.8
|
12:05
|
Capçalera pou 55 -10m
|
20.3
|
12:20
|
Repisa
-43m
|
17.1
|
12:39
|
Repisa
-65m
|
16.5
|
12:50
|
Estretor
-71m
|
16.1
|
12:55
|
 |
| Dada enregistrada en la fondària màxima |
