Mostrando entradas con la etiqueta Massis dels Ports. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Massis dels Ports. Mostrar todas las entradas

sábado, 4 de abril de 2026

Avenc de Genillo (Mola de Catí, Massís dels Ports)

 

Nova cavitat descoberta recentment a la Mola de Catí, al bell mig del massís dels Ports. Amb 97 m. de fondària y uns 400 m. de recorregut aproximat passa a ser una de les grans cavitats dels Ports.

Descoberta per Mario Carbó i explorada per Jordi Reverté, Josep Rojas, Gina Marín, Daniela Avellaneda i Jordi Ortiz de la secció d'espeleo de la UEC de Tortosa.

Jordi Reverté en la boca de la cavitat.


DESCRIPCIÓ

Una boca de 1 x 1,5 m. dona pas al primer pou, de 8 m. En la seua base arribem al mig d'una fractura que en les dues direccions ens deixa sobre l'extrem mes elevat d'una sala amb pendent i amb el sòl cobert de pedres i blocs. Des d'aquesta sala (secció A-B a la topografia), oberta a favor d'un pla d'estrat, la continuació la farem per un pou amb passamà d'accés. Hi ha que anar amb compte per la possible caiguda de pedres en aquesta vertical de 12 m.

Gina i Cantero en la sala d'entrada i començant a davallar el 2on pou.


Baix de l’esmentada vertical de 12 m. arribem a una ampla fractura que davalla en rampa fins un petit llac. Podem creuar el llac per accedir a una zona mes caòtica i que dóna accés per un pas alt a una fractura paral·lela (secció G-F a la topografia). O bé, abans de creuar el llac continuar per un pas estret que troben a la dreta i que agafa direcció contrària a la que veníem.

Topografia de la cavitat (alçat).

Pou de 12 m. que parteix de la sala d’entrada


Aquest pas estret dona pas a dos ressalts consecutius i també estrets. Aquest pas es la gatera d'Artur. Aquesta zona estreta finalitza en el Pou dinàmic, amb una estreta capçalera i de 10 m. de fondària. Però a la cota de -7 m. arribem a una ampla sala on es pot continuar en ambdues direccions. Cap al sud la sala forma un balcó sobre un pis inferior al que es pot accedir davallant fins la base del Pou dinàmic. Mentre que cap al nord, un pas estret (punt H a la topografia) connecta amb una galeria horitzontal que presenta un parrell de passos estrets.

Ossos d'animals en la part inicial de l'avenc.


Aquesta galeria desemboca en una sala (punt P a la topografia) on també es pot arribar per una galeria inferior. D’aquesta forma es pot realitzar un recorregut circular. Tant aquest galeria horitzontal com la que s'obri a baix del Pou dinàmic formen dos nivells horitzontals situats molt a prop entre ells, amb una diferència de cota d'uns 10 o 12 metres. Des de la base del Pou dinàmic, en direcció sud trobem una galeria ampla on apareix pel sostre la comunicació amb el nivell superior abans esmentat. Mes avant hi ha una petita galeria secundària sense massa continuïtat (punt J). Però seguint per la galeria principal, aquesta remunta un caos de blocs que acaba obstruint la galeria (punt I). En direcció nord des de la base del Pou dinàmic de seguida s'obri una vertical de 6 m.; el Pou de l'Os. En la seua base, i direcció nord, tenim una llarga galeria horitzontal anomenada "Els Gours", ja que el piso esta cobert per aquestos bonics espeleotemes.

Galeria de “Els Gours”.


La galeria de "Els Gours" presenta alguns obstacles en forma de materials clàstics, que superarem sempre per dalt. Després d'un centenar de metres la galeria se desfona en un pou. Però també podem flanquejar el pou i continuar per un pas estret que dona pas a un sector molt interessant. A aquest sector s'accedeix per un pas estret seguit d'un petit ressalt ascendent que ens deixa en una galeria mes còmoda. Al seu inici, aquesta galeria (punt Z de la topografia) presenta dues possibilitats: continuar per la galeria principal cap a nord o bé prendre un conducte mes estret que pren direcció oest.


Galeria de “Els Gours”.


Restes òssies de carnívors en la zona intermèdia de la cavitat.


La galeria direcció nord dona pas a una sala ampla amb alguns desfonats al piso. La sala presenta un racó amb algunes boniques estalactites i estalagmites blanques (punt M). També una zona superior on es pot grimpar uns metres mes (punt L). Per els desfonats d'aquesta sala s'hi accedeix a una galeria inferior direcció nord que avança uns 50 m. En la seua part final es pot desgrimpar a un cul de sac (punt Q) o be continuar fins al seu final (punt R a la topografia).

Estalactites blanques en el punt M de la topografia.


Espeleotemes en la sala L de la topografia.


Tornant al punt Z i agafant el ramal secundari que surt en direcció oest, un estret meandre ens du a una sala mes ampla amb materials clàstics (punt N). Des d'aquesta sala encara surten 3 ramals mes.

  1. Per una banda surt una menuda galeria situada cap a sud-oest de la sala i en una zona alta. Esta es la galeria descrita anteriorment que connecta amb la sala del pou dinàmic (zona P a la topografia). Ressenyem que la galeria presenta alguns passos estrets que foren oberts desprès de varies desobstruccions dutes a terme pels exploradors de la UEC de Tortosa.

  2. Des de l’inici de la galeria que pren direcció cap al Pou Dinàmic, podem desgrimpar un diàclasi que va a parar a la capçalera del pou que hem flanquejar per accedir a tot aquest sector. Aquest ramal no surt a la topografia.

  3. L'altra continuació la trobem dalt d'un ressalt a la part est de la sala. Per una gatera arribem a una bonica sala amb alguns espeleotemes (zona O a la topografia), on també es va realitzar una escala que dona pas a un petit balcó sobre la sala.

Espeleotemes al piso de la sala del punt O de la topografia.


Tornant al final de la galeria de “Els Gours”, i per descendir a la zona mes profunda de la cavitat, baixarem un pou de 12 m. junt a una preciosa colada. En un ample replà, i mes avall d'un fraccionament, deixem la gran colada a la esquerra i continuem per una zona horitzontal que tot seguit ens deixa en un ample pou de 20 m., el pou presenta una altra vertical paral·lela (punt U en la topografia). En la base d'aquest últim pou uns estrets ressalts i un reduït meandre ens deixen en la cota de -97,2 m., màxima fondària de l'avenc.

Pou de 12 que ens du a la zona mes fonda de la cavitat.


Aquesta cavitat encara està en exploració per part dels espeleòlegs de la secció de Espeleo i Barrancs de la UEC de Tortosa. Per tant no indicarem encara la seua ubicació exacta.

Aquest es tracta de l’últim gran descobriment espeleològic a La Mola de Catí.




lunes, 27 de octubre de 2025

Presentació de la nova topografia de l'Avenc de Sabarín

Cartell de la presentació.


En la passada Trobada d'espeleòlegs de Catalunya que es va celebrar els dies 4 i 5 d'octubre a Tortosa es van realitzar diverses comunicacions, visites a cavitats, exposicions, jocs i competicions. Una de les presentacions mes esperades fou la de la topografia de l'avenc de Sabarín. Es va aprofitar la ocasió pera presentar una primera versió de la nova topografia d'aquesta important cavitat. Es una primera versió perquè falten algunes actualitzacions i millores pera la publicació de la versió final.

Planta de la cavitat.


La comunicació mes notable de la trobada fou la d'aquesta cavitat, ja que a mes a mes de la topografia es va realitzar la presentació de la cavitat amb especial incidència en els seus singulars espeleotemes. Així Carlos Cantero ens va introduir la cavitat i ens va parlar de les distintes etapes de la seua exploració, amb la presentació d'un audiovisual sobre la historia de l'avenc. També va estar present un dels descobridors de l'avenc: Rafel Pulgarín, que ens va contar algunes anècdotes sobre la seua troballa i les primeres exploracions. Luis Almela, autor junt al seu germà Jesús Almela de la topografia, en va presentar el resultat de tants mesos de feina amb interessants apunts sobre la geologia de la cavitat i el procés de realització de la topografia. I com a moment àlgid, el doctor Jose Maria Calaforra ens va parlar del interessant estudi realitzat per la Universidad de Almeria sobre els espeleotemes de la sala de la Rovellonera, unes formacions geologiques de importància mundial. Pera finalitzar es va incidir en la importància de protegir aquest patrimoni subterrani pera la seua correcta conservació, tasca en la que hem treballat molt els seus exploradors i especialment la secció d'espeleo de la UEC de Tortosa.

Un moment de la xerrada.


Recordem que l'Avenc de Sabarín es a dia d'avui la 6º cavitat mes gran de Catalunya amb 2.689 m. de desenvolupament i -105 m. de fondària. També podem dir que, probablement, sigui la cova mes bonica de Catalunya.

El distints sector que formen la xarxa, estan enumerats obeint a la seva fase d’exploració. Així, Sabarin-1 te un desenvolupament de 517 m., descobert al febrer de 2009 per Rafel Pulgarin i Joan Sabaté i explorat en els mesos següents pels espeleòlegs de la UEC Tortosa i Espemo. Aquest sector fou topografiat per Jesús Almela al mateix any 2009.

Cantero durant la seva intervenció.


El sector de Sabarin-2 es de major recorregut, amb 1.265 m. de desenvolupament. Fou descobert al setembre de 2012 fruit d'un desobstrucció al llit del riu del Sandwich. Aquest sector es explorat en els anys posteriors per espeleòlegs de la UEC Tortosa i col·laboradors. Es el que assoleix la cota de màxima fondària (-105 m.) i el que conté la zona activa de la cavitat.

Luis durant la comunicació.


Al setembre de 2020 es comença la topografia del sector de Sabarín-2 i durant la primera jornada de topografia Carlos Cantero, Luis Almela i Salvador Lapeña junior descobreixen el sector de Sabarin-3. Aquest sector es explorat en els mesos següents per exploradors de la UEC Tortosa i col·laboradors. Aquest sector té un desenvolupament de 907 m. No es fins la primavera de 2021 quan Carlos Cantero i Ricard Martí descobreixen la Sala de la Rovellonera, un lloc de gran importància pels seus espeleotemes subaquàtics tant singulars.

Alçat de la cavitat.


Al gener del 2023 la Universidad de Almeria comença l'estudi de la sala de la Rovellonera i els seus espeleotemes, feina duta a terme pels geòlegs Jose Maria Calaforra i Fernando Gázquez. Al 2024 Luis Almela conclou la topografia dels sector 2 i 3, que un cop units al sector de Sabarín-1 conformen la topografia integra d'aquest avenc. Ara al 2025 es presenta finalment la topografia sencera, però les feines d'exploració a la cavitat continuen de la mà de la UEC Tortosa amb la col·laboració d'altres espeleòlegs i especialistes.

Luis, Cantero i Rafel durant la xerrada.

jueves, 6 de marzo de 2025

Avenc dels Mamelons y Cova Cantero

 

Equipazo en l’Avenc dels Mamelons.


El pasado fin de semana, celebramos el cumpleaños del amigo Miguel en la Mola de Catí haciendo lo que más nos gusta. Nos juntamos una buena representación del club de Espeleología 8 del Mas de las Matas y espeleólogas de Valencia y Tortosa. Fuimos Rebeca, Miguel, Vanesa, David, Cantero, Rosana, Inma y Luis.

Bandera característica en l’Avenc dels Mamelons.


Pasaje al inicio de la vía SIRE.


El Sábado visitamos el Avenc dels Mamelons. Visitamos la vía SIRE, llegando hasta la Sala del Castell, punto final de esta vía. Esta es la zona de la cavidad con más espeleotemas, la más bonita. En el pozo de 35 m. de entrada montamos 2 vías para al bajar y al subir evitar esperas.

Sala del Castell.


Refugio de Cova Cambra.


Por la tarde y noche celebramos en cumple de Miguel con gastronomía típica de La Mola. Y como sorpresa, ya cuando se escondió el sol, comenzó a nevar. Así, después de cenar, cuando salimos del refugio la nieve comenzaba a cuajar. El domingo por la mañana La Mola presentaba una bella estampa hibernal: emblanqueada.

Entrada a Cova Cantero.


Balcón arriba de la escalada en Cova Cantero.


El domingo visitamos Cova Cantero haciendo la aproximación a pie desde el refugio, y disfrutando del paisaje blanco. En esta ocasión nos acompaño Joan. Algunos de nosotros subimos por la cuerda que lleva a un pequeño balcón sobre la bonita sala. Esta Cueva presenta las paredes y techos recubiertos por espeleotemas negros y de tonalidades blancas y amarillentas que dan un bello contraste a la cavidad.

Cova Cantero y sus espeleotemas pavimentaríos.


Miguel, el cumpleañero.


Para finalizar el fin de semana tuvimos otra jornada gastronómica en el refugio. Otro gran finde rodeados de gente maravillosa. Por muchos más Miguel, y por mas momentos como estos.

Cantero y Rebeca en Cova Cantero.


Equipo en el refugio.

domingo, 24 de diciembre de 2023

Salida del Club de Espeleología Ocho a la Mola de Catí (Massis dels Ports, Tarragona).

 

Avenc del Salany.

 

El pasado fin de semana, días 16 y 17 de diciembre, nos reunimos una buena representación del Club de Espeleología Ocho del Mas de las Matas, uno de los 2 clubs de espeleología de la provincia de Teruel. Los Participantes fuimos: Teresa, Edu, Ángel, Miguel, David, Ismael y Luis. Además, en el refugio de Cova Cambra, el cual tuvimos como centro de operaciones, coincidimos con Cantero. También el sábado nos acompañaron un ratito en el Avenc de la Crisi Jordi y Gina de la UEC de Tortosa.

Coladas en la primera sala de l’Avenc del Salany.

 

El viernes, con muchas ganas de conocer las simas de La Mola de Catí, después de cenar hicimos el descenso al avenc de la Fecunditat, situado muy cerca del refugio. Es una sima con un amplio pozo de 35 m. Para ir calentando los motores.

El sábado venia el plato fuerte. Por la mañana, después de un buen desayuno y preparar todo el material, nos encontramos con Jordi y Gina de la UEC de Tortosa. Jordi bajaría con nosotros el pozo de entrada, y Gina que estaba constipada se fue a buscar setas, pero nos acompañó a la boca para vernos entrar.

 

Equipazo del CE8 con Gina y Jordi de la UEC de Tortosa.

 

David y Edu se encargaron de entrar los primeros para instalar el pozo de 117 m. que viene a ser el más profundo de Cataluña, pero ni el más ancho ni el más bonito. Una vez todos bajo el pozo de entrada nos despedimos de Jordi y comenzamos a arrastrarnos por la galería que nos lleva a l’embut y la sala del Llac. Tras tramos de laminadores vienen una serie de trepadas y destrepadas y un pasamanos. Así llegamos a la ancha rampa descendente que nos lleva a l’embut.

Pero antes de llegar al pasamanos instalado en l’embut encontramos una cuerda fija que remonta una docena de metros. Subimos por esta cuerda que nos dará acceso a dos recorridos distintos: por una parte, una circular con 2 pozos recuperables que nos dejaran en la sala del Llac; y por otra parte a la via de les diàclasis, una zona con mucho desarrollo y muy poco visitada.

 

Zona ancha en la via de les diàclasis.

 

Tras el primer pozo remontante, una galería de techo bajo nos lleva a una segunda cuerda remontante, esta de escasos 10 m. Aquí alcanzamos una galería más ancha donde se dividen las dos vías antes mencionadas. Nosotros primero entraremos a la via de les diàclasis. Para ello treparemos por una corta cuerda con nudos denominada l’estrep. Tras ella aparece una estrechez apretada para entrar de lleno en una galería excavada a favor de una discontinuidad, pero con claras marcas de disolución producidas por el agua drenada en esta zona vadosa.

 

Zona inicial de la via de les diàclasis.

 

Tras observar dos zonas con los techos más altos, donde la diaclasa gana mucha altura, alcanzamos un pozo descendente de 6 m. Mas adelante un pozo ascendente de 11 m. nos barra el paso. Para nuestra sorpresa este pozo no está equipado por lo que optamos por escalarlo. Arriba encontramos dos especies de anillas caseras que podremos utilizar para descender en doble.

 

Tramo estrecho antes de alcanzar el pou de la capelina.

 

Continuamos hasta alcanzar una zona donde la galería se amplía considerablemente, tanto en anchura como en altura, ya que esta supera los 30 m. Para continuar trepamos por la parte opuesta de la base de esta gran chimenea y nos adentramos en un pasaje de techo bajo que nos lleva a una nueva vertical descendente de 12m.: el pou de la capelina.

 

Cabecera del pou de la capelina.

 

Bajo del pozo observamos como la diaclasa por la que avanzábamos durante toda esta vía se cierra, pero podemos avanzar en dirección contraria a la que veníamos y por un nivel inferior. Esta zona es más amplia que la superior por la que veníamos. Salvamos un pozo descendente de 7 m. donde instalamos una cuerda en naturales, pero que algunos compañeros destrepan entre bloques por otra zona. Una vez abajo la diaclasa gana profundidad y anchura para llegar a un último pozo descendente de 8 m. que nos deja en una amplia sala que no es más que la base de una gran chimenea.

 

Diaclasa existente entre los pozos de 7 y 8 m.

 

 

Ultimo pozo de la via de les diàclasis.

 

Desde aquí algunos de nosotros aun continuamos por una serie de laminadores donde aparecen pasos muy selectivos. Estos laminadores unidos por estrechísimos pasos nos dejan avanzar bastantes metros más hasta alcanzar el final explorado de este ramal. Aquí damos media vuelta y volvemos hasta la base de l’estrep, donde se dividían las dos vías antes comentadas.

Gatera que da acceso al pozo sobre la sala del Llac.

 

Después de comer nos acercamos a la cabecera del primer pozo recuperable, este pozo de 12 m. está separado en 2 tramos. En su base avanzamos por unos tubos de techo bajo y tras varios cruces desembocamos en la sala del Llac por su techo. Un pozo que no llega a los 10 m. pero que es arrampado en su primera mitad, nos deja en la sala más ancha de la cavidad.

 

Pozo que nos deja en la sala del Llac.

 

El equipo en la sala del Llac.

 

Desde aquí solo nos queda remontar el pasamanos ascendente de l’embut para alcanzar la base de la primera cuerda ascendida, cerrando así un bonito circuito. Pero tres de nosotros aun entraremos en el Riuet, la zona activa de la cavidad, para medir la temperatura y la conductividad del activo que circula por esta angosta galería.

Ismael en el Riuet.

 

Tras unas 11 horas salimos los primeros por la boca del Avenc de la Crisi. Y los compañeros que están desinstalando lo hacen una media hora más tarde. Ahora toca una merecidísima cena. Y mañana más.

Pozo de entrada a l’Avenc del Salany.

 

El domingo, como tenemos todos que marchar a casa decidimos visitar el bonito Avenc del Salany, ya que es una actividad más corta. Edu y Ángel han marchado ya para casa. Cantero nos acompaña hasta la boca. Instalamos dos vías para bajar el pozo de entrada. Una vez abajo nos quitamos el arnés y sacamos las cámaras de fotos.

 

David en la zona de los gours, hoy secos.

 

Visitamos las 3 salas muy concrecionadas de esta bella cavidad. Es una cavidad fácil de recorrer pero que recompensa su visita con los bonitos y múltiples espeleotemas que encontramos por paredes, techos y suelos. Al salir nos vamos al refugio a comer y a recoger. Es hora de marchar y nos despedimos, pero ya con las ganas de volvernos a juntarnos pronto y darle vida al CE8.

 

Estalagmita en el Avenc del Salany