jueves, 3 de septiembre de 2015

Cova del Conill, Barranc d’En Piquè i Roques de Benet (Horta de Sant Joan)



Fa uns dies vam estar per la zona de Horta de Sant Joan, al Massis dels Ports, per fer un descans de les nostres obligacions domestiques i laborals. Tan sols vam estar dos dies per allà dalt pero vam aprofitar el temps i vam fer un poc de tot, ja que com diuen “en la varietat està el gust”.

Galeria activa en la cova del Conill.

El primer dia vam dedicar el matí per visitar la cova del Conill. Es tracta d’una cavitat activa per la que circula un riu subterrani que es troba actiu durant tot l’any. La cavitat es pot recórrer sense material pera verticals, encara que es recomanable el seu us, ja que hi han un parell de punts un tant compromesos.

Zona amb predomini de la morfologia freàtica.
 


Entrem a la cavitat per una galeria fòssil, pero de morfologia freàtica. Aquesta descendeix fins que ens du a un balco sobre un preciós llac i a una sala en la qual trobem el riu que es precipita en l’esmena’t llac. Per accedir a la sala existeix un passamans que supera el balco sobre el llac, ací farem us de l’arnes. Des de la sala pujarem una cascadeta d’uns 4 m. on també podem fer us de l’arnes.


Cristina baixant al llac.


Continuarem remuntant el riu, que discorre per una bonica galeria en la que s’alternen zones on predomina el fenomen freàtic i altres on s’aprecia clarament la fractura que ha afavorit l’excavació de la galeria per part de l’aigua. Trobem un parell de petites cascades i en la part final una galeria fòssil de característiques semblants a la galeria activa. La galeria activa acaba en un sifó.


Zona on predomina la morfologia tectònica.


Es tracta d’un visita còmoda i poc exigent físicament, pero que ens fa gaudir d’una cavitat activa, amb les seues galeries excavades per l’aigua i d’un meravellós llac. A mes a mes en aquest període estival ens refrescarem un poc.

El Ventador i al fons les Roques de Benet.

La vesprada la dedicarem a baixar el tram permès pera el descens esportiu del barranc d’En Piquè, conegut col·loquialment pels barraquistes com el riu canaleta. Aquest barranc naix mes amunt de les roques de Benet, per la zona del Mas de les Eres, on en èpoques de pluges rep les aigües de diversos barrancs com ara el Barranc dels Avellanars o el barranc del Rosset.


El Ventador.


Un poc mes avall del moli de Sotorres el barranc surt a una vall mes ampla i es junta amb les aigües que provenen del barranc de la Pineda i a partir d’ací rep el nom de Riu de la Canaleta. Per tant el tram que s’utilitza pera el descens esportiu correspon al barranc o riu d’En Piquè. Deuríem recuperar la toponímia originaria de la zona i anomenar a aquest barranc Riu o barranc d’En Piquè.


Ràpel que ens deixa en el llit del barranc d’En Piquè.


Nosaltres per donar-li un poc mes d’interès a l’activitat vam accedir a la zona inicial del descens per un afluent. Aquesta afluent, desprès de baixar vora 50 m. en dos ràpels encadenats, en deixa uns 200 m. mes avall de la cascada El Ventador, pel seu marge dret. Caldrà una corda de 70 m. pera el seu descens.


Un dels trams mes aquàtics del barranc.


A partir d’ací avancem en tot moment per dins de l’aigua, gaudint sempre de la seva companyia. Trobem pel camí algun petit salt, un divertit tobogan i tan sols dos ràpels molt curtets (de 5 i 10 m. aproximadament). Els dos ràpels els podem saltar, evitant així l’us de corda, pero l’últim d’ells es un tant delicat, pel que aconsellem l’us de corda.


Arribant al cim de les Roques de Benet.


En definitiva un barranc pera xalar la gana. El seu descens ens pot costar uns 45 - 60 min. I si fem el ràpel del afluent dret li sumarem uns 15 min. mes. Amb l’accés i el retorn fins el cotxe vam emprar quasi tota la vesprada. Desprès varem anar a la zona d’acampada d’Els Ateus pera passar la nit.


El cap de gos (Roques de Benet).


L’endemà vam fer un ruta a peu que puja a les màgiques i espectaculars Roques de Benet i desprès les volteja passant per racons molt bonics del Massís com ara el Coll de Membrado, el Mas de les Eres, el barranc d’Els Estrets o el propi riu d’En Piquè aigües amunt d’on un dia abans vam estar descendint-lo.
Abans de tornar cap a casa encara ens vam apropar al Toll del Vidre a fer un banyet, per així finalitzar un parell de dies de desconnexió en la natura.


Els estrets.