Atac al sifó terminal del col·lector Somnis de Glòria (Sistema Arañonera).

 

Sifó al col·lector Somnis de Glòria.

 

Estos Nadals vam poder quadrar amb l'Edu Segura 4 dies per poder fer una permanència al sistema Arañonera. L'objectiu era continuar l'única punta destacable que quedava pel col·lector Somnis de Glòria, tant riu amunt com riu avall.

 

En l'última entrada al bivac de -900 m. durant la campanya d'estiu es va revisar el col·lector Somnis de Glòria riu avall fins el sifó terminal. L'objectiu era valorar les possibilitats d'escalar a prop del sifó per poder superar-lo per un possible nivell superior. Aquest meandre actiu es va explorar als anys 90 del passat segle, per lo que un punt a favor nostre es que ara contem amb una millor il·luminació i amb un punt de vista diferent. Aquest darrer atac es va aprofitar per re-equipar tota la via amb parabolts del 10 i corda nova, ja que les velles es trobaven malmeses per les crescudes que a experimentat el sistema des de la dècada dels 90. Es va detectar un punt molt interessant pera efectuar una escalada, i ací es on dirigiríem les nostres forces en aquest atac.

 

Accés a la cavitat.

 

El 25 de desembre per la nit, després d'agafar forces amb el dinarot de Nadal, pugem al refugi de Planas d'Abozo per fer nit allí. El 26 pugem des de la pista on deixem el vehicle fins la boca de l'S-1, i des d'allà baixem fins el bivac de -900 m. En l'exterior no hi ha molta neu pera les dades en les que estem, es una mostra mes d'aquest escalfament del clima. Sols tenim que gastar l'equip de neu en la pala final abans d'aplegar a la boca. En unes 3 hores estem a la boca de l'S-1. Després invertim unes 6 hores mes en arribar al bivac de -900 m., on recuperem forces i descansem pera la jornada que ens espera a l'endemà.

 

Pujant la pala final fins la boca de l’S1.

 

El dia 27 ens preparem i partim cap al sifó terminal de Somnis de Glòria. L'objectiu de l'atac es escalar dalt del sifó de Somnis de Glòria per intentar superar-lo per galeries aèries. Per arribar al sifó tenim un recorregut pel meandre actiu de Somnis de Glòria, on tenim que salvar una vintena de cascades i dos llacs. Algunes de les cascades al ser petites es poden desgrimpar en lliure, però pera moltes d'elles hi ha instal·lació. En quant als llacs, el primer es supera per dalt mitjançant un passamà, però pera el segon utilitzem ponto o traje sec a banda d'un flotador a mode de barqueta. Aquest sector actiu es espectacular a nivell estètic, llàstima que no tenim fotos, ja que anàvem per feina.

 

Col·lector Somnis de Glòria tot just on es divideix el riu amunt i el riu avall.

 

En unes dues hores aproximadament ens plantem junt al sifó i veiem la cúpula on volem escalar. Preparem el material en una incomoda repissa sobre l'actiu i Edu comença a escalar. Desprès de remuntar una vintena de metres (18 m. exactament) arriba a una ampla galeria fòssil. Munta l'escalada en fixe i puja també Luis. La galeria, de 43 m. de recorregut, esdevé descendent, amb una rampa que baixa cap a un llac amb aigües cristal·lines i de tonalitats verdoses (veure foto de capçalera d’aquest post). Aquest toll ve a ser una bombolla al mig del sifó terminal, per tant hem superat un primer tram del sifó terminal, però de seguida hi ha un segon tram també sifonat. Fem un flanqueig en la saleta on esta el llac, però a l'altra banda tanca per complet. Llàstima.

 

Galeria fòssil sobre el sifó terminal.

 

Després anem a revisar l'única incògnita que tenim a la galeria fòssil. Es tracta d'un ressalt ascendent d'uns 5 m. d'on ve un fil d'aigua i també una suau corrent d'aire. Pugem i dalt continua un meandre de dimensions ben modestes. Aquest està excavat a favor d'un pla d'estrat amb un fort busament, per lo qual presenta una inclinació propera als 35°. Per tant el meandre es presenta contínuament ascendent. Trobem alguna gatera on tenim que arrossegar-nos pel fang i després petits ressalts, a mode d'escala. També apareixen algunes boniques excèntriques. Després de recórrer 164 m. i remuntar un desnivell de 72 m. arribem a un ressalt d'uns 5 m. que ja no podem superar en lliure, així que fem mitja volta i eixim topografiant.

 

Meandre "ja que estem ací...".

 

Bategem el meandre amb el nom "ja que estem ací...". Aquest sector no te cap perspectiva de tornar a descendir per superar el sifó i, a mes a mes es un lloc prou hostil i allunyat, per tant eixim topografiant i desmuntant les dues escalades. La tornada cap al bivac es prou aquàtica, ja que en el descens les cascades del riu son en part evitables, però pujant no podem evitar sucar. Arribem al bivac després de 15 hores d'exploració, amb alguns metres nous explorats i topografiats (221 m.), però sense haver pogut superar el sifó terminal.

 

Belles excèntriques al meandre “ja que estem ací...".

 

El dijous 28 aprofitem pera topografiar un tram del riu de Somnis de Glòria que enllaça els sectors de riu amunt i riu avall, podem dir que es la primera cascada del riu amunt. Es una activitat curta, però hi havia que fer-la per concloure la topografia de tot aquest sector.

 

Primera cascada del riu amunt.

 

Ara tenim que planificar els horaris per eixir per la boca de l'S-1 al migdia del dia 29. Aquesta previsió es per si a l'eixir tenim temporal, que ens agafe de cara al dia i amb llum solar. Així que segons els càlculs tenim que sortir del bivac a les 3 o les 4 de la matinada per arribar a la boca de l'S -1 al migdia. A les 4 de la vesprada estem al bivac, així que mengem i intentem dormir, encara que amb el "jet lag" ens es complicat descansar moltes hores.

 

Base del primer pou de l’S1.

 

El dia 29 ens despertem a la 1:30 de la matinada per menjar i replegar tot el bivac. Eixim del bivac a les 4 del matí i anem remuntant, arribant a la boca de l'S-1 a la 1:30 pm. Tenim sort, a l'exterior no neva ni ha nevat durant els 4 dies de permanència dintre del sistema. Però ara encara ens queden 2 hores fins arribar al cotxe per finalitzar aquest dur atac.

 

En la boca de eixida desprès de l’atac al sifó del col·lector Somnis de Glòria.

 

Les puntes en la zona del col·lector Somnis de Glòria s’estan esgotant, però el sistema Arañonera guarda encara molt secrets per descobrir.

PERMANÈNCIA EN CAVITATS I CONFINAMENT

Ara que en el nostre entorn tots tenim en el pensament la possibilitat d'un altre confinament com el que tinguérem el passat mes de març, ens agradaria recordar arran del "confinament" domiciliari parlar sobre la permanència en cavitats. El estar tancat en un espai limitat, amb les parets de la cova o d'una casa com a barrera que ens separa de l'exterior, de l'aire lliure, llum del sol, etc,  pot provocar unes conseqüències en el nostre cos. Pel que fa a la permanència en les cavitats, hi han diferents graus, les estades de varies hores, estades de més de 10 hores o inclús algunes menys freqüents que sobrepassen les 16 o 17 hores dins de la cova sense fer una parada per dormir dins. En aquestes podem perdre la noció del temps, i més quan trobem noves galeries o l'activitat que portem a terme ens manté molt concentrats. 

Cuinant dins d'un vivac.

Un pas més enllà son les entrades de permanència en cavitat, on realitzem una o varies nits dins, vivint dins la cova 3, 4 o més dies. En aquest cas per experiència pròpia el que marca els ritmes d'activtat i dormir, es l'activitat que es realitza dins la cova, ja siga exploració, reinstalació, topografía, desobstrucció etc. Normalment sempre hi ha un desfase entre l'horari real i rutinari que realitzem a l'exterior i el que seguim dins la cavitat, pero sempre anem controlant el rellotge per a que aquest no siga molt gran. També influeixen molt les jornades d'exploració inusuals o més exigents del previst, on després d'una jornada de mes de 15 hores después hi ha un mereixcut descans. L'exploració i la concentració en la consecució dels objectius sempre marca el temps, en jornades on es troben galeries noves el temps pasa volant, i es quan realitzem les jornades més llarges, i més quan l'actitud dels explorador es: "tot el que s'explora s'ha de topografiar". El més normal es que anem controlant l'hora dins la cavitat en aquestes llarges estades, i que no hi haga molta diferencia d'horari.

Vivac subterrani al SPM (Pirineu)

Un cas més extrem el tenim en la permanència en cavitat més estricta, es a dir el tancament voluntari en una cavitat per establir un record, fer uns estudis sobre el comportament humà davant d'aquestes situacions, estudis de cronobiologia (VEURE VIDEO), etc. Un referent en aquest tipus de permanències es l'espeleóleg i cientific francés Michel Siffre, qui en l'any 1962 va encapçalar una expedició on ell s'internava dins d'una cavitat "vivint com un animal, sense saber l'hora". El resultat va ser que va estar 61 dies, mentre que ell pensaba que n'habia estat 34. Els anys succesius, Michel segueix estudiant al voltant del ritmes del cos quan esta en total aïllament. Posteriorment un espeleolòleg italià, Maurizio Montalbini, també va realitzar diferents experiements de permanència en cavitat, on va assolir el seu record amb 366 dies. En aquesta estada, ell creia que habia estat 219. El record actual es de Milutin Veljkovic, que va estar entre els anys 1969 i 1970, 463 dies. Un cas més proper es el de l'espeleoleg català Emilio Reyes, que va permaneixer en una cova del Pirineu durant poc mes de 100 dies, i amb unes condicions semblants als dels casos abans mencionats.

Amb les experiències d'aquests pioners s'asentaren les basses de la cronobiología, destacant alguns aspectes com: el total aïllament sense saber l'hora ni tenir cap referència de l'exterior fa que el cicle són-vigília, s'allargue notablement, passant de 24 hores fins a 30, 35 o 48 (per exemple 36 hores despert, i 14 dormint), per tant, el temps pase mes ràpid baix terra. Un altre aspecte es la pèrdua de memòria a curt plaç.  En aquestes condicions, els ritmes de la són i temperatura corporal experimenten una dessincronització, es a dir que els dos ritmes funcionen de manera diferent dins de l'organisme. També en la majoria d'aquestos relats s'han descrit fatiga, desorientació, més malsons durant el somni, diferents al·lucinacions i, en dones, el cicle menstrual arriba a cessar.

Michel Siffre.

Evidentment, aquestes permanències en cavitat poc tenen a veure amb el confinament que hem viscut. Es tracta de casos molt extrems, que poden fer-nos veure la impotància d'aquests ecosistemes únics, aïllats i tan valuosos per nombrosos aspectes. Esperem que en les properes setmanes no ens falte la companyia de les persones que més estimem !!! (i tampoc perguem la noció del temps).

Acabem aquesta breu reflexió amb una coneguda frase de Michel Siffre: 

“Quan un està envoltat a la nit, amb tan sols una bombeta de llum, la memòria no captura el moment. Se li oblida. Després d'un o dos dies, un no recorda el que ha fet un dia abans. A més d'això, tot és totalment negre. És com un llarg dia interminable”